Cristina Valls <\/strong>sobre el paper de la justicia espanyola: “Silenci. No ha mogut un dit al llarg de tot aquest temps. No els interessa, doncs hi ha molts pactes i cl\u00e0usules entre aquests dos governs repressors. A m\u00e9s\u00a0que tampoc els importa, \u00e9s clar.” i manifestava la seva voluntat de continuar lluitant: \u00a0“B\u00e9, despr\u00e9s que a l’Estat Espanyol es tanquessin totes les portes a les que vaig trucar perqu\u00e8 s’obr\u00eds una investigaci\u00f3, portes que van ser l’Audi\u00e8ncia Nacional i el Tribunal Constitucional, estic mirant cap a la Comissi\u00f3 Interamericana, que \u00e9s on\u00a011 companyes mexicanes han denunciant aquests fets.”<\/p>\n(CIMAC) 8.11.10.-\u00a0En un comunicat, la CIDH ha informat que en concloure el seu 143 per\u00edode ordinari de sessions\u00a0del 19 d’octubre al 4 de novembre d’aquest any, ha aprovat l’informe d’admissibilitat “512-08-Mariana Selves G\u00f3mez i altres, M\u00e8xic”,\u00a0 de manera que s’obre la possibilitat que eventualment passi a la Cort Interamericana de Drets Humans (CoIDH), i es condemni a l’Estat mexic\u00e0 per la tortura exercida per policies federals i estatals contra aquestes dones.\u00a0\u00a0<\/p>\n
Les denunciants s\u00f3n Mariana Selves, Georgina Edith Rosales, Maria Patricia Romero, Norma Aide Jim\u00e9nez, Claudia Hern\u00e1ndez, B\u00e0rbara It\u00e0lia M\u00e9ndez, Ana Mar\u00eda Velasco, Yolanda Mu\u00f1oz, Cristina S\u00e1nchez, Patricia Torre<\/strong> i Suhelen Gabriela<\/strong>.<\/p>\nLes 11 dones van ser v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual f\u00edsica i verbal per part dels agents que les custodiaven a l’interior dels vehicles on eren traslladades cap al penal de Santiaguito, al’Estat de M\u00e8xic, despr\u00e9s de ser detingudes per “participar” en els disturbis del 3 i 4 de maig de 2006, en Texcoco i Atenco.<\/p>\n
Elles van ser part de les 47 dones detingudes en els operatius ordenats per l’ara precandidat del PRI a la Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica Enrique Pe\u00f1a Nieto<\/strong>, que en una aparent repressi\u00f3 pretenia desallotjar un grup de floricultors a San Salvador Atenco.<\/p>\nEn aquell moment m\u00e9s de tres mil policies van deixar un saldo de 207 persones detingudes, dues morts: Javier Cort\u00e9s Santiago<\/strong>, de 14 anys, i Alexis Benhumea<\/strong>, estudiant que va morir un mes despr\u00e9s de l’operatiu, i desenes de persones torturades, entre elles les dones v\u00edctimes d’ab\u00fas sexual.<\/p>\nDe les 47 dones detingudes, es va acreditar que 26 van ser violades sexualment, per\u00f2 nom\u00e9s 14 van denunciar davant la llavors Fiscalia Especial per a l’Atenci\u00f3 de Delictes relacionats amb Actes de Viol\u00e8ncia contra les Dones (Fevim), de la Procuradoria General de la Rep\u00fablica (PGR).\u00a0\u00a0<\/p>\n
En el proc\u00e9s, i davant la falta de resultats nom\u00e9s 11 continuen en la recerca de just\u00edcia, per\u00f2 davant la dilaci\u00f3 en les investigacions l’abril de 2008 les 11 denunciants van sol \u00b7 licitar a la CIDH admetre el seu cas, el qual finalment va ser acceptat tot i que encara s’espera una notificaci\u00f3 oficial a l’Estat mexic\u00e0 per part de la inst\u00e0ncia interamericana.\u00a0<\/p>\n
La directora per a M\u00e8xic i Am\u00e8rica Central del Centre per la Just\u00edcia i el Dret Internacional (Cejil), Alejandra Nu\u00f1o<\/strong>– que acompanya les v\u00edctimes-, va explicar que encara no hi ha una notificaci\u00f3 formal a l’Estat mexic\u00e0 i no ser\u00e0 fins que aquesta es presenti quan comencin a les autoritats i la defensa de les 11 dones envi\u00efn els seus arguments a la CIDH.\u00a0<\/p>\nJaqueline S\u00e1enz<\/strong>, advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agust\u00edn Pro Ju\u00e1rez (Centre Prodh)-que tamb\u00e9 litiga el cas-, va explicar que l’admissibilitat \u00e9s un avan\u00e7 substancial en el llarg recorregut nacional i internacional que han realitzat les denunciants de tortura sexual.<\/p>\nVa recordar que des de 2008, quan es va presentar el cas davant la CIDH, l’Estat mexic\u00e0 ha menyspreat el tema; exemple d’aix\u00f2 \u00e9s el retard en el lliurament dels informes requerits per la CIDH i el silenci que ha guardat des d’octubre de 2010 quan havia de lliurar un informe que fins a la data no ha presentat.<\/p>\n
En el cinqu\u00e8 aniversari dels fets violents, el maig de 2011, les 11 dones van anunciar que continuarien amb la lluita, alhora que van criticar l’actuaci\u00f3 de la Fiscalia Especial de Delitos Violentos Contra las Mujeres\u00a0y\u00a0Trata de Personas (Fevimtra)-dependent de la PGR-, i de la Procuradoria General de Just\u00edcia de l’Estat de M\u00e8xic (PGJEM).<\/p>\n
Encara que el maig de 2007 la PGR va\u00a0practicar el Protocol d’Istanbul per acreditar l’exist\u00e8ncia de tortura, la Fevimtra es va declarar incompetent per investigar el cas. Mentre la PGJEM no ha realitzat les dilig\u00e8ncies necess\u00e0ries per trobar els responsables.<\/p>\n
Finalment, a cinc anys dels fets i a tres que es va presentar la petici\u00f3 davant la CIDH, \u00e9s probable que es reconegui que les 11 dones van ser v\u00edctimes de tortura sexual i que l’Estat mexic\u00e0 i\u00a0les autoritats de M\u00e8xic van \u00a0inc\u00f3rrer en greus violacions als Drets Humans.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/Atenco-mujeres.jpg\" "\\"Foto")
<\/p>\n