<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Peri Rossi, poeta, novel\u00b7lista, assagista, traductora i periodista va rebre un c\u00e0lid homenatge fa pocs dies en el Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya, esdeveniment organitzat per l\u2019Associaci\u00f3 Col\u00b7legial d\u2019Escriptors de Catalunya <\/strong>(ACEC) i ha acceptat, encantada, conversar amb La Independent <\/strong>sobre el m\u00f3n literari i l\u2019univers femen\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Durant la seva inf\u00e0ncia, vost\u00e8 llegia els diaris que l\u2019\u00e0via comprava i tamb\u00e9 devorava la biblioteca del seu oncle mis\u00f2gin qui tenia, entre centenars de llibres, nom\u00e9s tres llibres escrits per dones: Silvia Plath, Virginia Woolf i Alfonsina Storni. Com va rebre l\u2019homenatge que li van organitzar fa pocs dies els seus col\u00b7legues de l\u2019ACEC? <\/strong><\/span><\/strong> <\/span><\/p>\n Va ser un homenatge molt especial, perqu\u00e8 feia pocs dies que havia sortit de l\u2019hospital i estava una mica nerviosa, ja que no em sentia prou forta aquell dia. A m\u00e9s a m\u00e9s, em va agradar molt l\u2019acte, perqu\u00e8 la literatura ofereix poques compensacions, poques gratificacions. No m\u2019esperava aquell reconeixement per part dels meus companys. La literatura \u00e9s un ofici una mica solitari i quan publiques un llibre saps que el perds, que ja no \u00e9s teu sin\u00f3 que \u00e9s del futir lector o lectora. Sempre vaig somniar en ser una escriptora completa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Va ser amena\u00e7ada de mort a l\u2019Uruguai pels militars i gr\u00e0cies a un contacte que tenia una ag\u00e8ncia de viatges vost\u00e8 va poder entrar a la sala de m\u00e0quines d\u2019un vaixell que anava cap a Barcelona un 6 d\u2019octubre de 1972. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong>S\u00ed. Quina data! El dia que em van fer l\u2019homenatge la gent de l\u2019ACEC tamb\u00e9 va ser un 6 d\u2019octubre, per\u00f2 no crec en les casualitats. Borges deia una frase que m\u2019encanta: \u201cNo existe el azar. Todo azar es una cita previa\u201d, encara que aquesta frase sembla m\u00e9s digna de Cort\u00e1zar que d\u2019ell. Aqu\u00ed vaig arribar l\u2019any 1972, fugint del feixisme del meu pa\u00eds sense saber ni poder elegir el meu dest\u00ed. Una amiga em va posar una p\u00edndola al caf\u00e8 per a qu\u00e8 em dorm\u00eds i ella va anar al contacte per comprar els dos bitllets que tenia per a la sala de m\u00e0quines del vaixell que marxava cap a Barcelona. No va ser una elecci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed una salvaci\u00f3. <\/span>A Barcelona, els franquistes em perseguien, aix\u00ed que vaig agafar rumb cap a Par\u00eds.<\/span><\/p>\n All\u00e0 vaig quedar-m\u2019hi any i mig i despr\u00e9s vaig tornar a Barcelona l\u2019any 1975, de manera clandestina fins avui dia. Haver de marxar del teu pa\u00eds produeix un gran dolor intern que marca la teva vida per sempre. Fa temps que no visito l\u2019Uruguai, encara que ara la situaci\u00f3 \u00e9s millor perqu\u00e8 hi ha un govern d\u2019esquerres. Com que la vida \u00e9s un malent\u00e8s, els que es van quedar creuen que van perdre una oportunitat, i les persones exiliades no hem triomfat tant: jo gaireb\u00e9 tinc 70 anys, visc de lloguer, no tinc ni un duro i ser escriptora no et d\u00f3na una bona jubilaci\u00f3. Sempre se suposa que nosaltres estem en una situaci\u00f3 millor econ\u00f2micament i no es donen compte que aix\u00f2 \u00e9s una fantasia. No saben el preu que es paga per ser una exiliada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja tenia contacte amb la literatura a l\u2019Uruguai? <\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong>S\u00ed. A l\u2019Uruguai jo donava classes, perqu\u00e8 m\u2019agrada la part pedag\u00f2gica de la literatura. Als 19 anys donava classes a instituts perillosos fins que vaig acabar acabar la carrera i als 22 anys vaig ser catedr\u00e0tica. Per\u00f2 a Barcelona, en aquella \u00e8poca, no existia la possibilitat de donar Literatura Comparada ni tampoc poder convalidar els meus estudis. Vaig poder treballar un any com a professora a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i despr\u00e9s la meva carrera com a escriptora es va anar perfilant.<\/span><\/p>\n La seva productivitat liter\u00e0ria \u00e9s destacable: 14 llibres de poemes, 5 novel\u00b7les, 3 llibres d\u2019assaig, 11 volums de relats, centenars de cr\u00f2niques period\u00edstiques… Realitza un proc\u00e9s concret d\u2019elaboraci\u00f3 per a cada obra liter\u00e0ria?<\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong>No. S\u00f3c una gran observadora del m\u00f3n i m\u2019encanta el poder que t\u00e9 la paraula plasmada sobre el paper. Quan acabo un llibre, m\u2019entra una sensaci\u00f3 estranya com a les mares que no volen desprendre\u2019s del seu nad\u00f3. Vull tenir uns dies el llibre acabat a casa. Quan entro en el proc\u00e9s de qu\u00e8 el meu editor o el meu agent literari el llegeixi, ja noto un cert distanciament amb l\u2019obra. <\/span>Crec que s\u00f3c una escriptora molt ben llegida pels meus lectors. Jo que s\u00f3c una sentimental a qui li agrada l\u2019estima i la tendresa, realitzo una professi\u00f3 bastant solit\u00e0ria, sense aquell aplaudiment que una actriu rep cada dia al teatre. Cada vegada m\u2019agrada m\u00e9s la tendresa entre persones, potser perqu\u00e8 vinc d\u2019una fam\u00edlia desestructurada, amb pare alcoh\u00f2lic, em van violar als onze anys… i tinc una visi\u00f3 del m\u00f3n molt dura. <\/span><\/p>\n Escric perqu\u00e8 m\u2019agrada la literatura i s\u00f3c la primera cr\u00edtica dels meus llibres. Vull ser la primera persona satisfeta de les meves frases, de les meves obres. La primera vegada que apareix a la hist\u00f2ria la paraula \u201cescriptor\u201d \u00e9s en el regnat dels faraons amb els \u201cescribes\u201d, funcionaris al servei del poder amb la funci\u00f3 de deixar const\u00e0ncia del present i d\u2019endevinar el futur. <\/span>No som \u00e9ssers unilaterals i per aix\u00f2 puc combinar l\u2019escriptura de dos o tres g\u00e8neres a la vegada. El meu cap sempre est\u00e0 analitzant, els meus ulls observant i nom\u00e9s hi ha dues coses que em fan desconnectar: les car\u00edcies amb la meva xicota i el joc.<\/span><\/p>\n Publicar\u00e0 alguna obra els propers mesos? <\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong>He acabat una novel\u00b7la, que ja te t\u00edtol: Espejos circulares<\/i>, que crec que es publicar\u00e0, si arribo, l\u2019any 2013. En aquesta novel\u00b7la in\u00e8dita he treballat durant deu mesos i ara est\u00e0 reposant. Aquesta obra tracta de la relaci\u00f3 entre dues dones del m\u00f3n literari, una m\u00e9s jove i una m\u00e9s gran. La passi\u00f3 amorosa entre dues dones que es veuen reflexades una en l\u2019altra que engloba pinzellades com el canvi generacional o el concepte de ciutat-poble. Segons Freud, hi ha persones amb trets narcisistes que nom\u00e9s poden estimar a alg\u00fa que consideren el que ells van ser de joves o aquells que estimen a les persones que els hagu\u00e9s agradat ser.<\/span><\/p>\n Vost\u00e8 s\u2019ha definit p\u00fablicament com a feminista, defensora dels drets de les dones. Com podem lluitar contra l\u2019assassinat de dones al nostre pa\u00eds que enguany ja han mort 50 dones a mans de les seves parelles o exparelles? <\/span><\/strong><\/p>\n Crec que podem lluitar contra aquesta xacra nom\u00e9s amb l\u2019educaci\u00f3. Per\u00f2 al segle XXI els nens s\u2019eduquen amb la tele, amb Internet, i aquesta no \u00e9s la soluci\u00f3. Hem d\u2019exigir una educaci\u00f3 a casa i a l\u2019escola. Per\u00f2 el terrible del m\u00f3n actual \u00e9s que tot dep\u00e9n de l\u2019economia i els pares treballadors no tenen temps per a la seva mainada. Tamb\u00e9 cal denunciar altres tipus de viol\u00e8ncia com la verbal, la de les actituds masclistes, la de l\u2019autoritarisme. Les dones hem de continuar treballant per a qu\u00e8 la viol\u00e8ncia contra la dona s\u2019acabi aviat.<\/span><\/p>\n Quines s\u00f3n les seves activitats preferides que poden inspirar la seva literatura? <\/span><\/strong> <\/span><\/p>\n M\u2019encanta el cinema, la pintura i la m\u00fasica. Tamb\u00e9 gaudeixo llegint, per\u00f2 no com a entreteniment sin\u00f3 per saber de quina manera utilitza l\u2019autor o autora les paraules, com fa servir l\u2019estructura narrativa. He descobert una narradora que escriu contes tan bons com els meus: Lydia Davis, editada per Seix Barral. I aprecio molt l\u2019obra de David Foster Wallace. Com que s\u00f3c una rom\u00e0ntica empedernida, m\u2019agrada molt l\u2019\u00f2pera i em sento feli\u00e7 mirant els quadres de William Turner, Caspar David Friedich, Edward Hopper o Gustave Courbet amb el seu quadre L\u2019origen del m\u00f3n. <\/span>Abans gaudia molt menjant o sopant amb amistats al restaurant La Pu\u00f1alada \u2013que ja no existeix-, per\u00f2 avui dia busco el meu plaer intel\u00b7lectual als cinemes Verdi, als Renoir o passejant pel barri de Gr\u00e0cia.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Cristina Peri Rossi (Montevideo, 1941) fa gaireb\u00e9 quaranta anys que viu a Barcelona. Considerada una de les escriptores m\u00e9s destacades en llengua espanyola, amb obra tradu\u00efda a m\u00e9s de 15 idiomes, ha rebut premis tan rellevants com el Mario […]<\/p>\n","protected":false},"author":77,"featured_media":27160,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-55457","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"aapr\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/aapr.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"alibro\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/alibro.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"aallibres\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/aallibres.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n