{"id":55186,"date":"2011-08-27T01:00:00","date_gmt":"2011-08-26T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/"},"modified":"2023-06-09T17:53:45","modified_gmt":"2023-06-09T15:53:45","slug":"reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/","title":{"rendered":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya"},"content":{"rendered":"
\u00a0<\/a><\/b><\/span><\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n

\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Des de SEMLac, agost-setembre 2011:<\/strong><\/span><\/p>\n

Els seg\u00fcents articles formen part d’un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les dones<\/a>, elaborat per corresponsals de SEMLac <\/a>i SEMLac Cuba<\/a> amb auspici de la Fundaci\u00f3 Sida i Societat<\/a> i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya<\/a> \/ La Independent<\/a>, i finan\u00e7ament de l’Ag\u00e8ncia Catalana per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament. Els articles seran publicats en els nostres serveis informatius en successius lliuraments.<\/strong><\/span><\/p>\n

\n

\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a>REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n

\n

–<\/a>Xile: Els drets que no s\u00f3n <\/a>Per Tamara Vidaurr\u00e1zaga<\/span><\/p>\n

–<\/a>Col\u00f2mbia: La viol\u00e8ncia t\u00e9 cara de dona, per\u00f2 la recuperaci\u00f3 tamb\u00e9 <\/a>Per A. C. A.<\/span><\/p>\n

–Guatemala: Les dones segueixen morint<\/a> Per Alba Trejo<\/span><\/p>\n

– M\u00e8xic: Viol\u00e8ncia i criminalitzaci\u00f3 de l’avortament, agressi\u00f3 contra les dones<\/a>\u00a0 Per Soledad Jarquin Edgar<\/span><\/p>\n

–<\/a>Nicaragua: “No canviem drets per vots”<\/a>\u00a0<\/a> Per Sylvia R. Torres
\n<\/span><\/p>\n

–Per\u00fa: Maternitat no desitjada podria costar la vida a les dones<\/a> Per Julia Vicu\u00f1a Yacarine
\n<\/span><\/p>\n

\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

REPORTATGES ESPECIALS\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

<\/a>Xile: Els drets que no s\u00f3n<\/strong><\/span><\/span>
\nPer Tamara Vidaurr\u00e1zaga<\/span><\/p>\n

\n

Santiago de Xile, agost (Especial de SEMLac) .- A Xile, la salut va ser un dret per igual per homes i dones fins a la dictadura militar d’Augusto Pinochet, que va instaurar el sistema de salut privada, dividint aix\u00ed entre els que poden pagar per una salut eficient i de primer nivell, i una altra p\u00fablica en qu\u00e8 es dep\u00e8n de les llistes d’espera i de la demanda, que sempre supera la capacitat de resposta.<\/span><\/p>\n

Mentre 75,6 per cent dels homes cotitzen a la salut p\u00fablica, les dones ho fan en 80,1 per cent.<\/span><\/p>\n

Aquesta xifra s’ent\u00e9n, ja que els plans de les ISAPRES (Institut de Salut Provisional)-sistema de salut privada-per a dones entre 20 i 60 anys tripliquen els preus dels cotitzants homes, segons l’estudi de la Corporaci\u00f3 Humanes “Radiografia de la desigualtat “, publicat el 2009.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 el cost de les ISAPRES no sigui tan alt, moltes dones contracten plans “sense \u00fater”, el que significa que els seus embarassos i parts no s\u00f3n coberts.<\/span>
\nEl mateix Ministeri de Salut va recon\u00e8ixer el 2002 que els co-pagaments de les dones en el sistema de salut privada s\u00f3n 36 per cent m\u00e9s alt que el dels homes, sistema que a m\u00e9s no accepta en les seves llistes a dones i embarassades o persones amb malalties pr\u00e8vies a la inscripci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tenir un part en el sistema de salut p\u00fablic implica que les dones no poden triar el personal professional a c\u00e0rrec, o l’establiment on es realitzar\u00e0. En cas contrari, han de desemborsar els diners suficient que cobreixi l’elecci\u00f3.<\/span><\/p>\n

D’acord amb l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS 2007), la pr\u00e0ctica dels serveis p\u00fablics en la regulaci\u00f3 de la fecunditat revela un biaix de g\u00e8nere, ja que nom\u00e9s 0,6 per cent dels usuaris de m\u00e8todes anticonceptius corresponen a homes, mentre que per cada vasectomia practicada a un home es produeixen 250 esterilitzacions a dones.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, la mateixa font assenyala que gaireb\u00e9 nou de cada 10 pacients atesos per depressi\u00f3 en el sistema d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s\u00f3n dones.<\/span><\/p>\n

Dret a l’avortament<\/span><\/strong><\/p>\n

Karen Esp\u00edndola demanar p\u00fablicament interrompre el seu embar\u00e0s el 2008, en assabentar de la gravetat de diagn\u00f2stic del fill que esperava i que era incompatible amb la vida. Va buscar solucions legals i il.legals, i no va trobar qui l’ajud\u00e9s, perqu\u00e8 a Xile les interrupcions estan prohibides en tots els casos, fins i tot si el fill o filla no t\u00e9 possibilitats de viure, \u00e9s producte d’una violaci\u00f3 o la vida de la mare corre perill .<\/span><\/p>\n

Osvaldo va n\u00e9ixer fa dos anys i va viure, al contrari del diagn\u00f2stic m\u00e8dic. O m\u00e9s aviat va sobreviure a l’embar\u00e0s. En n\u00e9ixer es va comprovar que patia de holoprosencefalia semilobar, una malformaci\u00f3 del crani resultat que el l\u00f2bul frontal del cervell de l’embri\u00f3 no es divideix durant les primeres setmanes de gestaci\u00f3 i, per tant, no es formen adequadament els hemisferis esquerre i dret.<\/span><\/p>\n

Avui, la fitxa m\u00e8dica d’Osvaldo \u00e9s molt m\u00e9s llarga que quan va n\u00e9ixer: “Tetraplegia esp\u00e0stica, epil\u00e8psia en grau 2, microcef\u00e0lia, hipotiro\u00efdisme, laringomal\u00e0cia (subdesenvolupament de la gola), insufici\u00e8ncia renal, retard mental sever, desnutrici\u00f3, alteraci\u00f3 de la degluci\u00f3. Totes aquestes patologies, a m\u00e9s de la gastrectomia (remoci\u00f3 total o parcial de l’est\u00f3mac) que li van haver de realitzar per alimentar per sonda “, explica Karen, la seva mare, a SEMLac.<\/span><\/p>\n

Tot i que l’Estat xil\u00e8 li va negar a Karen la possibilitat d’un avortament, aquest mateix Estat no es fa c\u00e0rrec de la salut d’Osvaldo un cop nascut, la qual cosa significa un descomunal despesa monetari i d’altres recursos per a ella i la seva fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

Quan va voler avortar, va tenir milers d’ulls sobre, avui, quan tracta de tirar endavant amb el seu fill, es troba m\u00e9s sola que mai. Incoher\u00e8ncies que les dones a Xile han de viure dia a dia perqu\u00e8, des de 1989, la dictadura d’Augusto Pinochet va abolir la possibilitat legal de l’avortament terap\u00e8utic, que hagu\u00e9s perm\u00e8s a Karen interrompre un embar\u00e0s problem\u00e0tic.<\/span><\/p>\n

Per a aquesta dona, “viure no \u00e9s respirar”. Per aix\u00f2 creu que les interrupcions, en casos com el seu, s\u00f3n un tema d’humanitat. Avui es troba amb una depressi\u00f3 que l’ha portat a voler su\u00efcidar-se ia estar internada en un sanatori psiqui\u00e0tric, perqu\u00e8 no suporta veure el sofriment diari del seu fill i se sent lligada de mans, sense poder-li donar a Osvaldo tots els tractaments que requereix .<\/span><\/p>\n

Els mateixos que abans la van obligar a parir, avui estan absents. “Al Ministeri de Salut sempre em van dir que el meu cas era especial i que em ajudarien. Per\u00f2 a l’hora de la veritat-\u00e9s a dir, cada vegada que he d’anar a l’hospital-, he de passar males estones i reclamar per aconseguir ajuda per al assumpte espec\u00edfic. Francament, \u00e9s indignant, impresentable i vexatori el tracte que hem rebut “, assenyala Karen.<\/span><\/p>\n

Xile \u00e9s un dels tres pa\u00efsos en el m\u00f3n-al costat de El Salvador i Nicaragua-que prohibeixen l’avortament en tots els casos. Al mateix temps, aquesta naci\u00f3 t\u00e9 una salut privada costosa i una de p\u00fablica deficient. El pla AUGE-que finan\u00e7a malalties greus en la salut p\u00fablica-paga nom\u00e9s cinc de les m\u00e9s de 300 malalties cong\u00e8nites existents. D’altra banda, al sector privat cobren un alt cost per incorporar a alg\u00fa amb els antecedents m\u00e8dics d’Osvaldo i no estan obligats a acceptar-ho.<\/span><\/p>\n

“L’expectativa de vida d’aquests nens, i la seva qualitat, depenen de les cures que tinguin. La paradoxa \u00e9s que nosaltres som massa pobres com per costejar doctors i tractaments privats que elevin la qualitat de vida del nostre fill, per\u00f2 som massa rics com per ser beneficiaris de l’escassa ajuda que lliura el govern a persones en la nostra situaci\u00f3 “, explica Karen a SEMLac.<\/span><\/p>\n

Aquesta xilena continua creient que l’avortament \u00e9s una sortida en casos com el seu: “La malaltia en si \u00e9s dura, molt dura, per\u00f2 en el teu propi fill, \u00e9s el m\u00e9s fort que existeix. \u00c9s contra natura, irracional, injusta. El dolor , el pitjor que hi ha. Quan miro al meu fill i no est\u00e0 b\u00e9-que ja s\u00f3n m\u00e9s dies que els bons-, no veig felicitat. I quan est\u00e0 una mica millor, pateixo perqu\u00e8 puc veure despr\u00e9s de la seva minusvalidesa un gran potencial frenat per la cruel malaltia. Com si fos dues persones en una “, indica.<\/span><\/p>\n

Karen no \u00e9s l’\u00fanica a favor de les interrupcions d’embar\u00e0s: l’enquesta que Corporaci\u00f3 Humanes realitzar el 2008 va indicar que 79 per cent de les dones xilenes est\u00e0 d’acord amb la legalitzaci\u00f3 de l’avortament terap\u00e8utic. Es calculen entre 160.000 i 200.000 els avortaments clandestins per any al pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

\n

Anticoncepci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia<\/span><\/strong><\/p>\n

Les interrupcions d’embar\u00e0s no s\u00f3n l’\u00fanica cosa il.legal a Xile. Quan el Ministeri de Salut va introduir el 2006 l’anomenada “p\u00edndola del dia despr\u00e9s” per a totes les dones, que preveu embarassos prenent fins a 72 hores despr\u00e9s d’un acte sexual sense protecci\u00f3, la dreta i l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica van adduir que era abortiva i, per tant , il legal.<\/span><\/p>\n

Amb aquest argument, 36 diputats de dreta tramitar la inconstitucionalitat de les Normes Nacionals de Control de Fertilitat davant el Tribunal Constitucional, instituci\u00f3 que l’abril del 2008 va prohibir la distribuci\u00f3 del f\u00e0rmac en els serveis p\u00fablics de salut.<\/span>
\nLa baralla va ser dura. Al voltant de 15.000 persones es van reunir al carrer per exigir drets sexuals i reproductius en el que els mitjans de comunicaci\u00f3 van cridar “Pildoraza”. Com mai a Xile, dones i homes, especialment joves, van sortir als carrers a protestar per la retirada de la p\u00edndola dels consultoris de salut, ja que en les farm\u00e0cies privades sempre s’ha venut.<\/span><\/p>\n

El punt era que, amb diners, es tenia acc\u00e9s a ella i, sense diners, es negava, en un pa\u00eds on la maternitat adolescent arriba a 15 per cent, el que redunda en qu\u00e8 m\u00e9s de 12 per cent de les dones entre els set i 24 anys d’edat no assisteix a centre educacional algun, per ser mare o estar embarassada, segons l’Informe de drets humans de Corporaci\u00f3 Humanes, divulgat el 2009.<\/span><\/p>\n

El 2008, el col.lectiu “Dones P\u00fabliques” va llan\u00e7ar una acci\u00f3 de Apostas\u00eda, massiva, consistent en que aquelles persones que hagin estat batejades per l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica demanessin la seva excomuni\u00f3 per no compartir la censura d’aquesta instituci\u00f3 a un dret fonamental per a les dones, com l’anticoncepci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. M\u00e9s de 500 persones van exigir no continuar sent part d’aquesta esgl\u00e9sia.<\/span><\/p>\n

Al bloc que va convocar a la Apostas\u00eda, el col.lectiu feminista assenyala: “Exigim el nostre dret a no formar part d’una instituci\u00f3 que atempta contra la llibertat de les persones i que interv\u00e9 directament en les pol\u00edtiques p\u00fabliques en mat\u00e8ria de sexualitat i reproducci\u00f3. Volem un Estat laic que representi la totalitat dels ciutadans i ciutadanes, en el paper, l’Esgl\u00e9sia i l’Estat es van separar fa molts anys, avui volem que aquesta separaci\u00f3 sigui real. La democr\u00e0cia \u00e9s laica, si no, no \u00e9s democr\u00e0cia “.<\/span><\/p>\n

Segons l’enquesta de Corporaci\u00f3 Humanes de 2008, 80 per cent va estar en contra de la decisi\u00f3 del Tribunal Constitucional de prohibir el lliurament de l’anticoncepci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia a la salut p\u00fablica.<\/span><\/p>\n

En l’actualitat, la p\u00edndola es lliura a cada municipi segons decisi\u00f3 reservada de l’alcalde o l’alcaldessa, i en la pr\u00e0ctica aquest f\u00e0rmac \u00e9s dif\u00edcil de trobar en el comer\u00e7, ja que les farm\u00e0cies van deixar de vendre-la. Aquesta resoluci\u00f3 implica que, en els municipis dirigits per la dreta, es nega el lliurament de la p\u00edndola en els serveis de salut.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 succeeix al mateix pa\u00eds que t\u00e9 una xifra d’un 15 per cent de naixements corresponents a mares menors de 20 anys, i en el qual un 12,3 per cent de dones entre set i 24 anys no assisteix centres educacionals per ser mare o estar embarassada, segons l’informe sobre drets humans 2009 de Corporaci\u00f3 Humanes.<\/span><\/p>\n

VIH-Sida<\/span><\/strong><\/p>\n

Segons el MINSAL, 60 per cent de les notificacions i infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS) correspon a dones, xifra que s’incrementa a 72,8 per cent en adolescents. En elles, 50 per cent i les ITS notificades corresponen a condiloma, 12,6 per cent a s\u00edfilis i 11,5 per cent a candidiasi genital.<\/span><\/p>\n

La m\u00e9s greu de les ITS, el VIH, s’ha feminitzat en el m\u00f3n i tamb\u00e9 a Xile. Segons conyes (Corporaci\u00f3 Nacional de la Sida), fa 15 anys havia 6,5 ??homes amb VIH per cada dona amb aquesta condici\u00f3. Entre 2003 i 2007, la xifra es va estabilitzar en 3,7 homes per cada dona.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, cada vegada que s’han fet campanyes p\u00fabliques per informar sobre el VIH, institucions cat\u00f2liques-com el canal 13 de televisi\u00f3-s’han negat a difondre l’\u00fas del preservatiu, argumentant que l’\u00fanica forma cent per cent segura de prevenir aquest virus \u00e9s l’abstin\u00e8ncia i la parella \u00fanica.<\/span><\/p>\n

La feminitzaci\u00f3 el VIH \/ sida no \u00e9s l’\u00fanica bretxa de g\u00e8nere en aquest \u00e0mbit, segons documenta l’informe presentat pel Centre de Drets Reproductius, amb seu a Nova York, i l’organitzaci\u00f3 no governamental xilena Viu Positiu, que documenta casos de tractes discriminatoris a mares amb VIH.<\/span><\/p>\n

L’informe “Dignity Denied” assenyala que les esterilitzacions for\u00e7ades a dones VIH positives a Xile eren habituals abans de 2000, quan es van revisar les seves lleis sanit\u00e0ries per incloure el concepte de “consentiment informat”. No obstant aix\u00f2, un estudi de Viu Positiu de 2004 va evidenciar que 29 per cent de les participants-totes dones seropositives-van assenyalar que van ser pressionades en els serveis de salut per esterilitzar, i 12,9 per cent va dir haver estat esterilitzades sense que hi hagi el seu consentiment.<\/span><\/p>\n

Un altre problema que revela una bretxa de g\u00e8nere \u00e9s la vinculaci\u00f3 entre viol\u00e8ncia i VIH \/ sida. El 2009, la Fundaci\u00f3 EPES (Educaci\u00f3 Popular en Salut) va publicar un informe anomenat “Dues cares d’una mateixa realitat: Viol\u00e8ncia contra les dones i feminitzaci\u00f3 del VIH \/ sida”, realitzat a partir d’un estudi amb un centenar de dones amb VIH.<\/span><\/p>\n

Segons la investigaci\u00f3, una de cada dues dones amb VIH van viure viol\u00e8ncia de qualsevol tipus, de manera pr\u00e8via al diagn\u00f2stic, i una de cada tres d’aquestes \u00faltimes van patir viol\u00e8ncia m\u00faltiple, referida a m\u00e9s d’un tipus de viol\u00e8ncia. Del total de la mostra, una de cada 10 va viure tots els tipus de viol\u00e8ncia que van ser estudiades (ab\u00fas sexual, viol\u00e8ncia f\u00edsica, psicol\u00f2gica i sexual).<\/span><\/p>\n

Respecte a l’inter\u00e8s en vincular viol\u00e8ncia-dones-VIH, Maria Eugenia Calvin, de EPES, ha indicat a SEMLac: “Hi ha investigacions de l’OPS (Organitzaci\u00f3 Panamericana de la Salut) que assenyalen la prevalen\u00e7a de viol\u00e8ncia en dones que viuen amb VIH. Aquestes dues pand\u00e8mies es treballen de manera separada, per\u00f2 la viol\u00e8ncia \u00e9s un factor de vulnerabilitat de pel VIH i viceversa “.<\/span><\/p>\n

Fundaci\u00f3 EPES denunciar, despr\u00e9s de la investigaci\u00f3, la manca d’estudis oficials que articulin les estad\u00edstiques de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere amb la feminitzaci\u00f3 del VIH, i la manca de programes i campanyes dirigides especialment a les dones.<\/span><\/p>\n

“L’experi\u00e8ncia de viol\u00e8ncia fa que una dona no pugui imposar mesures de prevenci\u00f3, no pot controlar l’\u00fas del cond\u00f3 i per tant viuen relacions sexuals no sempre consentides”, ha assenyalat Mar\u00eda Eugenia.<\/span><\/p>\n

Al mateix temps, l’especialista va indicar que, a m\u00e9s, les dones viuen el VIH amb molta discriminaci\u00f3, perqu\u00e8 s’assumeix que s\u00f3n “poc castes, prostitutes o van tenir moltes parelles”.<\/span><\/p>\n

C\u00e0ncer<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

El c\u00e0ncer de mames ocupa el primer lloc com a causa de mort per c\u00e0ncer a Xile i provoca la mort d’unes 2.000 dones l’any per aquesta causa.<\/span><\/p>\n

De les 10 primeres causes de mortalitat femenina a Xile entre els 20 i els 44 anys, es troba en quart lloc el c\u00e0ncer de pit, en cinqu\u00e8 el de coll uter\u00ed i en el des\u00e8 el d’ovaris. Entre les dones de 45 a 66 anys, el tumor de mames avan\u00e7a fins al tercer lloc de totes les causes de mortalitat femenina a Xile, segons dades del MINSAL.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, el 2009 el col.lectiu “Mem\u00f2ria Feminista” va iniciar una campanya que t\u00e9 per objectiu reunir signatures per exigir vacunes gratu\u00eftes als centres de salut per prevenir el c\u00e0ncer uter\u00ed produ\u00eft pel virus papiloma hum\u00e0 (VPH).<\/span><\/p>\n

En alguns pa\u00efsos com Espanya i M\u00e8xic, aquesta vacuna es distribueix gratu\u00eftament a les dones. En canvi, a Xile nom\u00e9s est\u00e0 disponible en cl\u00edniques privades i t\u00e9 un cost que puja als 600 d\u00f2lars nord-americans, de manera que dones sense recursos econ\u00f2mics no poden accedir a la prevenci\u00f3 d’aquesta malaltia per aquesta via.<\/span><\/p>\n

\n

Els drets que no s\u00f3n<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Per Adriana G\u00f3mez, coordinadora de Comunicacions de la Xarxa de Salut de les Dones d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib (RSMLAC), “l’impacte de la penalitzaci\u00f3 absoluta de l’avortament, les restriccions d’acc\u00e9s a l’anticoncepci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia, el discurs fonamentalista que permea les pol\u00edtiques p\u00fabliques de l’\u00e0rea, el discurs pronatalista del govern de dreta, l’estigmatitzaci\u00f3 i restricci\u00f3 de la sexualitat adolescent, recauen amb especial for\u00e7a en la vida i salut de les dones, especialment les m\u00e9s pobres i les m\u00e9s joves “, va assenyalar a SEMLac .<\/span><\/p>\n

Des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de vida, Karen Esp\u00edndola comparteix la visi\u00f3 d’una esgl\u00e9sia cat\u00f2lica massa tafanera en la vida sexual de les dones a Xile: “Com vaig dir anteriorment, jo respecto totes les creences religioses; s’ha de deixar fora els arguments religiosos per imposar conductes , entendre que el debat sobre l’avortament terap\u00e8utic no es tracta d’un assumpte maniqueu: de bons versus dolents; de persones pro vida versus persones anti-vida “, va assenyalar.<\/span><\/p>\n

“En efecte, l’essencial per obrir un debat, amb altura de mires, \u00e9s saber que les dues postures poden perfectament fundar-se en l’amor. La difer\u00e8ncia \u00e9s que l’amor s’observa des de diferents prismes. Precisament per aix\u00f2, crec que ha de ser una opci\u00f3 “, va afegir.<\/span><\/p>\n

RSMLAC llan\u00e7ar\u00e0 el 2011, com cada any, la Campanya Permanent per la Salut Integral i els Drets Sexuals i Drets Reproductius de Dones i Nenes, en commemoraci\u00f3 del 28 de maig, Dia Internacional d’Acci\u00f3 per la Salut de la Dona.<\/span><\/p>\n

La coordinadora de comunicacions assenyala que la campanya “pret\u00e9n constituir-se en un proc\u00e9s continu i so<\/span>stingut, i articulat amb totes les organitzacions de la nostra membres\u00eda, per aconseguir transformacions estructurals que permetin millorar substancialment la vida de dones i nenes”.<\/span><\/p>\n

\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
<\/td>\nREQUADRE<\/span>\u00a0 Estad\u00edstiques:<\/span><\/strong><\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nMortalitat materna 41 dones taxa de 16,5 (per 100.000 habs) (MINSAL 2008)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nMortalitat per avortament 5 dones taxa de 2,0 (per 100.000 habs) (MINSAL 2008)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nEntre les 10 principals causes mortalitat dones es troba el c\u00e0ncer de mama,coll de l’\u00fater i ovaris. (MINSAL 2008)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nDe mitjana una dona mor setmanalment per feminicidi (Xarxa contra la Viol\u00e8ncia Dom\u00e8stica i Sexual 2009)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nEl 2007 el sistema p\u00fablic atendre 23.000 casos de complicacions per avortament provocat, detectant que per cada 100 parts es produeixen 14 avortaments (MINSAL 2007)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nEl 87 per cent dels pacients per depressi\u00f3 en el sistema i atenci\u00f3 prim\u00e0ria correspon a dones (OPS \/ OMS 2007)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nPer cada vasectomia es produeixen 250 esterilitzacions a dones<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\nL’acc\u00e9s al part sense dolor exclou a zones amb menys de 500.000 habs (Humanes 2009)<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>Torna a l’Index<\/strong><\/a><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

\n

<\/a>Col\u00f2mbia: La viol\u00e8ncia t\u00e9 cara de dona, per\u00f2 la recuperaci\u00f3 tamb\u00e9<\/span><\/strong><\/span>
\nPer A.C.A.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Bogot\u00e0, agost (Especial de SEMLac) .- Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del conflicte armat que viu Col\u00f2mbia des de fa 50 anys, les dones s\u00f3n les m\u00e9s afectades per diferents formes de viol\u00e8ncia, per\u00f2 alhora s\u00f3n les que m\u00e9s participen en els processos d’ajuda a les v\u00edctimes de fets traum\u00e0tics.<\/span><\/p>\n

Encara que segons la font que s’utilitzi difereix el nombre de persones en situaci\u00f3 de despla\u00e7ament, es calcula que no menys de quatre milions 300.000 persones s’han vist obligades a abandonar la seva terra per amenaces o com a \u00fanica forma de posar fora de perill la seva vida, de les quals m\u00e9s de la meitat s\u00f3n dones pobres de zones rurals.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les persones despla\u00e7ades no s\u00f3n les \u00faniques v\u00edctimes del conflicte armat, tamb\u00e9 ho s\u00f3n les que han patit el segrest, l’assassinat d’un familiar o el reclutament for\u00e7at d’un fill, entre tants altres crims. El nombre de v\u00edctimes del conflicte armat es desconeix, ja que moltes d’elles no han denunciat els fets de violaci\u00f3 de drets humans de qu\u00e8 van ser objecte, particularment les v\u00edctimes de violaci\u00f3 sexual, mentre que altres v\u00edctimes no estan incloses en les estad\u00edstiques de despla\u00e7ament, doncs segueixen vivint a les seves terres.<\/span><\/p>\n

El despla\u00e7ament for\u00e7at en si mateix implica un trauma, ja que en deixar la seva terra les persones perden tamb\u00e9 els seus mitjans de producci\u00f3 (terra i animals) i els seus lla\u00e7os socials, la qual cosa es veu reempla\u00e7at intempestivament per un entorn de pobresa en una ciutat que desconeixen, sense protecci\u00f3 ni feina.<\/span><\/p>\n

En la interlocut\u00f2ria 092 de 2008, la Cort Constitucional va ordenar que l’atenci\u00f3 a les dones despla\u00e7ades ha d’estar composta per programes de prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncia sexual, salut, educaci\u00f3, reparaci\u00f3, terra, assist\u00e8ncia humanit\u00e0ria i prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncia intrafamiliar i comunit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

L’ag\u00e8ncia estatal Acci\u00f3 Social coordina aquests programes, els quals s\u00f3n executats per 28 institucions governamentals, entre ministeris i Comit\u00e8s Territorials departamentals, municipals i distritals.<\/span><\/p>\n

L’atenci\u00f3 en salut est\u00e0 liderada pel Ministeri de la Protecci\u00f3 Social (salut i treball) que executa amb suport de Pastoral Social-C\u00e0ritas Col\u00f2mbia, organitzaci\u00f3 pionera de l’atenci\u00f3 a despla\u00e7ats, la “estrat\u00e8gia amb enfocament psicosocial per a l’atenci\u00f3 i reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes, a trav\u00e9s de la qual es busca mitigar el sofriment, oferir atenci\u00f3 integral i diferencial i donar-los suport en la reformulaci\u00f3 dels seus projectes de vida “, segons Sofia Guti\u00e9rrez, coordinadora d’aquesta estrat\u00e8gia.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 implica ajudar-los a recuperar la confian\u00e7a, poder expressar el que els va passar, restablir tots els seus drets i crear una nova vida, tot aix\u00f2 en forma col.lectiva, encara que la transformaci\u00f3 \u00e9s individual.<\/span><\/p>\n

D’acord amb informacions de Guti\u00e9rrez, des de 2008 a la data s’han at\u00e8s 36 comunitats en 28 entitats territorials i dos districtes de Col\u00f2mbia. Com a resultat, la comunitat ha posat en marxa 104 projectes, entre econ\u00f2mics, culturals i organitzatius. A m\u00e9s, s’han format 1.240 multiplicadors.<\/span><\/p>\n

“Tot aix\u00f2 es fa en contextos de viol\u00e8ncia-ja que continua el conflicte-i de pobresa, busquem la inclusi\u00f3 social, no nom\u00e9s econ\u00f2mica sin\u00f3 de participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, Per aix\u00f2 fem enfortiment organitzatiu”, aclareix Guti\u00e9rrez. Les dones s\u00f3n les que m\u00e9s participen en els processos d’atenci\u00f3 psicosocial i s\u00f3n 64 per cent dels multiplicadors.<\/span><\/p>\n

\n

Salut mental i atenci\u00f3 psicosocial<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

“En general, les v\u00edctimes tenen trastorns del son, depressi\u00f3, disfuncions sexuals, gastritis, migranyes”, assegura a SEMLac Bexi Creu, coordinadora de l’\u00e0rea social del projecte d’atenci\u00f3 psicosocial, que desenvolupa l’ONG Limpal a Cartagena d’\u00cdndies, una de les ciutats que rep m\u00e9s despla\u00e7ades a la regi\u00f3 Carib.<\/span><\/p>\n

A difer\u00e8ncia de l’atenci\u00f3 en salut mental, referida als trastorns de comportament i el seu tractament individual terap\u00e8utic, l’atenci\u00f3 psicosocial en contextos de conflictes b\u00e8l.lics implica el tractament de les afeccions emocionals que pateixen les persones com a conseq\u00fc\u00e8ncia de violacions dels seus drets i que afecten a una comunitat.<\/span><\/p>\n

“Els pregunto qu\u00e8 \u00e9s el que els fa mal quan recorden els fets violents. Moltes responen: el ventre. I \u00e9s que a moltes dones els van matar els seus fills. Els fa mal l’esquena, i \u00e9s que carreguen moltes insatisfaccions, molts dolors i tamb\u00e9 moltes necessitats . Els fa mal el cap: i \u00e9s que no paren de pensar, d’estar preocupades “, explica a SEMLac Sofia Guti\u00e9rrez, funcion\u00e0ria del Ministeri de la Protecci\u00f3 Social a c\u00e0rrec d’un programa d’atenci\u00f3 psicosocial per a v\u00edctimes del conflicte armat.<\/span><\/p>\n

“A m\u00e9s les dones tenen lesions f\u00edsiques producte de la viol\u00e8ncia sexual, com infeccions urin\u00e0ries i problemes ginecol\u00f2gics derivats d’avortaments que es van fer per interrompre embarassos producte de violacions”, va afirmar a SEMLac Ivonne Wilches, psic\u00f2loga i diplomada de l’Escola d’Estudis de G\u00e8nere, que ha treballat en atenci\u00f3 psicosocial.<\/span><\/p>\n

Com a resultat de l’ab\u00fas sexual violent perpetrat pels grups armats en conflicte, 26.453 dones van resultar embarassades.<\/span><\/p>\n

“Alguns grups armats han usat, com a estrat\u00e8gia militar, involucrar afectivament amb dones civils i tenir fills, especialment amb poblaci\u00f3 ind\u00edgena i afrodescendent, el que genera ruptures socials, al no estar unida la comunitat, aquesta es fa m\u00e9s vulnerable”, assegura Andrea Guana , encarregada de l’\u00e0rea psicosocial de la Corporaci\u00f3 Avre, ONG especialitzada en oferir suport psicosocial i jur\u00eddic a les v\u00edctimes del conflicte armat, per tal que reconeguin els seus drets i estiguin en capacitat de exigir-los.<\/span><\/p>\n

De la mateixa manera que els impactes del conflicte armat s\u00f3n diferents per a dones i homes, tamb\u00e9 s\u00f3n diferents entre les dones, segons la seva edat.<\/span>
\n“Les adultes presenten actituds m\u00e9s desesperades i apatia cap als processos organitzatius, per\u00f2 despr\u00e9s que es recuperen, superen el dol i reconstrueixen la seva identitat-que s’ha trencat amb el desarrelament-, participen activament en aquests processos”, assegura Andr\u00e9s Bastidas, director de la Corporaci\u00f3 Avre.<\/span><\/p>\n

“Les dones v\u00edctimes d’edat mitjana es vinculen a organitzacions amb m\u00e9s rapidesa, per\u00f2 la seva participaci\u00f3 es d\u00f3na majorit\u00e0riament en rols tradicionalment femenins, mentre que les joves, si b\u00e9 participen, tamb\u00e9 opten per altres projectes, i fins i tot algunes s’involucren afectivament amb algun actor armat, per assegurar protecci\u00f3, encara que aix\u00f2 les converteixi en blanc d’un altre grup armat “, afegeix Bastidas.<\/span><\/p>\n

Segons testimonis coneguts per la psic\u00f2loga Guana, les colombianes violades temen denunciar, ja que si ho fan reben repres\u00e0lies contra elles i les seves fam\u00edlies. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, se senten doblement culpables, primer per ser violades-ja que \u00e9s l’\u00fanic delicte en qu\u00e8 es presumeix que la v\u00edctima \u00e9s la incitadora del delicte-i despr\u00e9s per la revenja dels agressors. “Perqu\u00e8 hi hagi salut mental, ha d’haver processos de just\u00edcia”, conclou.<\/span><\/p>\n

Com va comentar Wilches, de vegades, les v\u00edctimes es fan m\u00e9s forts perqu\u00e8 desenvolupen les seves potencialitats, i aix\u00f2 \u00e9s especialment visible en les milers de colombianes que segueixen endavant, s’assequen el plor, creen empreses i van als tribunals a denunciar els fets ia exigir just\u00edcia , reparaci\u00f3, restituci\u00f3 de les seves terres, indemnitzaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3. Avui hi ha unes 1.000 organitzacions, entre nacionals, regionals i locals, conformades per persones despla\u00e7ades.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Dones enmig del conflicte<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

A la situaci\u00f3 de despla\u00e7ament s’agreguen altres fets traum\u00e0tics que pateixen les dones, com la violaci\u00f3, l’esclavitud (servitud obligada), l’assassinat dels seus fills i l’ab\u00fas sexual de les seves filles, per part dels actors armats. En no poques ocasions, totes aquestes formes de viol\u00e8ncia les pateix una mateixa dona.<\/span><\/p>\n

Una d’elles \u00e9s CA, una colombiana de 32 anys que vivia de l’agricultura en un dels municipis amb pres\u00e8ncia de grups armats en conflicte. “Vaig ser violada, vaig patir quatre despla\u00e7aments, l’assassinat del meu germ\u00e0, un segrest pels paramilitars, on m’obligaven a servir-los i em amena\u00e7aven. All\u00e0 vaig veure com ’empalaven’ (violaci\u00f3 amb pals) a altres dones fins a morir dessagnades”, va relatar a SEMLac, sense mena de cap emoci\u00f3, mentre canviava el bolquer a la seva filla.<\/span>
\nDespr\u00e9s va afegir: “He rebut suport psicol\u00f2gic de l’organitzaci\u00f3 Terra d’Homes, per\u00f2 diuen que cal una atenci\u00f3 m\u00e9s profunda”.<\/span>
\n“Les dones queden ensorrades, la seva autoestima queda devastada, s’afecta la seva sexualitat, perden confian\u00e7a en els altres i en si mateixes. Els intents de su\u00efcidi s\u00f3n molt m\u00e9s freq\u00fcents del que es creu. Jo he escoltat testimonis de dones que han intentat treure la vida amb ver\u00ed per a ratolins, que prenen elles i tamb\u00e9 li donen als seus fills “, va afirmar Wilches.<\/span><\/p>\n

Entre 2001 al 2009, sis dones de mitjana van ser v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual cada hora en el marc del conflicte armat, segons va revelar l’enquesta de prevalen\u00e7a que, sobre el tema, va realitzar l’ONG Oxfam conjuntament amb nou organitzacions de drets humans i de dones de Col\u00f2mbia.<\/span>
\nA m\u00e9s de la violaci\u00f3 carnal, les colombianes han estat v\u00edctimes d’altres formes de viol\u00e8ncia sexual com ara esterilitzaci\u00f3 i assetjament sexual, aix\u00ed com prostituci\u00f3, avortament i serveis dom\u00e8stics for\u00e7ats.<\/span><\/p>\n

“Generalment, quan una dona diu que se’n va anar a cuinar a un campament (d’algun dels grups armats il legals) se sap que tamb\u00e9 implicava tenir relacions sexuals”, va comentar la psic\u00f2loga Wilches.<\/span><\/p>\n

“Hi ha dues caracter\u00edstiques d’aquest conflicte que es tornen en contra de les dones: una, que no tenim postconflicte, que no hi ha hagut negociaci\u00f3, ni soluci\u00f3 de la guerra, ni desmobilitzaci\u00f3 efectiva, ni transici\u00f3. Les dones han de conviure amb els seus agressors, els diferents actors armats que segueixen actuant en els territoris, imposant les seves normes, mantenint les seves amenaces “, va explicar Wilches.<\/span><\/p>\n

“I l’altra: la militaritzaci\u00f3 de la vida quotidiana, la intromissi\u00f3 d’actors armats en el m\u00f3n social i pol\u00edtic del pa\u00eds. La legitimaci\u00f3 que s’ha fet de la guerra fa que les dones percebin que, en denunciar davant d’un organisme estatal, el fan davant aquells que tamb\u00e9 representen als seus agressors “va afegir.<\/span><\/p>\n

“El mateix Estat que no les va protegir, que va ometre el seu deure i la seva responsabilitat de garantir els seus drets fonamentals, que en el cas dels paramilitars va propiciar la seva creaci\u00f3 i enfortiment, que va actuar en complicitat amb ells, ha de rebre les seves den\u00fancies, com si es jutg\u00e9s a si mateix. I aix\u00f2 no d\u00f3na confian\u00e7a “, va sentenciar Wilches. La investigaci\u00f3 de OXFAM “Viol\u00e8ncia Sexual en contra de les Dones en el Context del conflicte Armat Colombi\u00e0” va concloure que la prevalen\u00e7a d’aquest tipus de viol\u00e8ncia va ser de 17,58 per cent en 407 municipis, amb pres\u00e8ncia de Forces Armades de Col\u00f2mbia, guerrilla i paramilitars.<\/span><\/p>\n

Els cossos de les dones es van convertir en territori en disputa i bot\u00ed de guerra per als grups en conflicte, ja que a trav\u00e9s de la viol\u00e8ncia sexual es genera terror en les comunitats i es facilita el control militar, alhora que \u00e9s un mitj\u00e0 per cobrar venjan\u00e7a.<\/span><\/p>\n

“Al meu marit el van assassinar davant meu, tinc un fill desaparegut, ells se’l van endur. A mi em van violar i les meves dues filles. Meu n\u00e9t major \u00e9s producte d’aquestes violacions. Vam haver de despla\u00e7ar-nos, deixar tot: les coses, els animals , la caseta, tot. Ens vam venir amb el que ten\u00edem posat. Malgrat tant de temps, segueixo amb hemorr\u00e0gies i em fa mal, per\u00f2 he de treballar per poder menjar, encara que de vegades tamb\u00e9 passem gana “, relata una dona del grup d’autoajuda de l’organitzaci\u00f3 no governamental (ONG) Sisma Dona.<\/span><\/p>\n

S’estima que actualment pot haver-hi prop de 300 ONG que ofereixen acompanyament jur\u00eddic i psicosocial a la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada. Per\u00f2 aix\u00f2 no sempre va ser aix\u00ed. La crisi humanit\u00e0ria producte del despla\u00e7ament for\u00e7at va ser inicialment advertida i atesa pel Secretariat Nacional de Pastoral Social-C\u00e0ritas Col\u00f2mbia a mitjans de la passada d\u00e8cada del vuitanta, a la qual van seguir organitzacions no governamentals, com CODHES i despr\u00e9s moltes altres organitzacions de la societat civil. El 1999, el govern va aprovar el Pla d’Acci\u00f3 per a la Prevenci\u00f3 i Atenci\u00f3 del Despla\u00e7ament For\u00e7at, i el 2001 va promulgar la Distribuci\u00f3 presupuestal Sectorial per al compliment d’aquest pla.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el pla no va mitigar el despla\u00e7ament for\u00e7at, ni va alleujar la crisi humanit\u00e0ria. El 1997, el Parlament va aprovar la Llei 387, que donava el marc de refer\u00e8ncia per l’atenci\u00f3, protecci\u00f3, consolidaci\u00f3 i estabilitzaci\u00f3 econ\u00f2mica de les persones despla\u00e7ades.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la vulneraci\u00f3 dels drets consagrats a la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada va generar que aquesta s’organitz\u00e9s i interposa milers de mesures judicials per exigir el respecte als seus drets. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la Cort Constitucional va proferir el 2004 la sent\u00e8ncia T-025, a trav\u00e9s de la qual va declarar un “Estat de Coses inconstitucionals” davant la greu vulneraci\u00f3 de drets de milions de colombianes i colombians v\u00edctimes de despla\u00e7ament for\u00e7at i la profunda dist\u00e0ncia entre els drets consignats en la Llei 387 i els recursos financers destinats per a tal efecte.<\/span><\/p>\n

Aquesta sent\u00e8ncia va ordenar l’atenci\u00f3 dels drets b\u00e0sics de totes les persones despla\u00e7ades i va establir un proc\u00e9s de seguiment en qu\u00e8 participen tant el govern nacional, els organismes de control (Contralor\u00eda), les ag\u00e8ncies humanit\u00e0ries de la comunitat internacional, les organitzacions de la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada i les organitzacions de drets humans.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de prop de 600 de querelles judicials i f\u00f2rums de les organitzacions de dones despla\u00e7ades que van posar en evid\u00e8ncia els crims de g\u00e8nere, el 2008, la Cort Constitucional va dictar la interlocut\u00f2ria 092, mitjan\u00e7ant el qual va ordenar a l’Estat investigar les violacions de drets humans comeses espec\u00edficament contra les dones en el marc del conflicte armat i atendre les colombianes despla\u00e7ades.<\/span><\/p>\n

Actualment cursa al Parlament el projecte de llei per a la reparaci\u00f3 integral de les v\u00edctimes del conflicte armat i la restituci\u00f3 de les seves terres, que estableix atenci\u00f3 preferencial a les dones. Es tracta d’una llei molt m\u00e9s \u00e0mplia, ja que recull a totes les v\u00edctimes, no nom\u00e9s a les persones despla\u00e7ades, i integra el tema de la devoluci\u00f3 de les propietats de les quals van ser desposse\u00efdes.<\/span><\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
REQUADRE<\/span> Altres saldos en la vida de les dones<\/span><\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Del total d’embarassos al pa\u00eds, 19,5 per cent passa en adolescents, segons l’Enquesta Nacional de Demografia i Salut 2010 (ENDS)<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
L’\u00fas de m\u00e8todes anticonceptius a Col\u00f2mbia va augmentar en 13 punts percentuals entre 1990 (66%) i 2010 (79%).<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
De 1.100.660 alumnes matriculats en el nivell de preescolar, 51,4 per cent s\u00f3n homes. Aquesta mateixa composici\u00f3 de la matr\u00edcula per sexe es presenta en el nivell b\u00e0sic d’ensenyament primari, pel fet que 51,6 per cent pertany al sexe mascul\u00ed. Per contra, 51,3 per cent de la matr\u00edcula en B\u00e0sica Secund\u00e0ria i Mitjana de 2009 s\u00f3n dones. (Font: Departament Nacional d’Estad\u00edstica, DANE)<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
D’acord amb estad\u00edstiques de la CEPAL, a Col\u00f2mbia la taxa de mortalitat materna \u00e9s de 130 per cada 100.000 nascuts vius. Un nivell molt alt, en un pa\u00eds que at\u00e9n m\u00e9s del 95 per cent dels parts en institucions de salut i on 92 per cent de les dones rep atenci\u00f3 prenatal, segons la ENDS, de 2010.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Segons dades del DANE, la taxa global de participaci\u00f3 laboral a nivell nacional va ser de 62,3 per cent entre mar\u00e7 i maig de 2010, i desagregada per sexes, 73,7 per cent correspon a homes i 51,5 per cent a dones. Col\u00f2mbia era l\u00edder a Am\u00e8rica Llatina en termes de participaci\u00f3 laboral femenina, per\u00f2 a poc a poc el pa\u00eds ha perdut aquest assoliment.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Cada tres hores mor una dona a Col\u00f2mbia com a conseq\u00fc\u00e8ncia del c\u00e0ncer de coll uter\u00ed i 61 per cent es practica una citologia anualment, segons l’Enquesta nacional de Demografia i Salut.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
A “Costos de Implementar el Pla d’Acci\u00f3 de Salut Sexual i Reproductiva (PASSR) a Col\u00f2mbia”, publicat el 2004, es calcula el nombre d’avortaments clandestins i s’estima en un rang que oscil.la entre 140.000 i 360.000 l’any, mentre que per l’Observatori Regional per a la Dona d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib, si es fa un c\u00e0lcul prenent com a refer\u00e8ncia la taxa d’\u00fas d’anticonceptius, el nombre d’avortaments per 2005 seria aproximadament de 65.000.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
A Col\u00f2mbia, anualment 6.000 dones s\u00f3n diagnosticades amb c\u00e0ncer de si i unes 2.500 moren com a resultat d’aquesta malaltia, segons la Lliga Colombiana contra el C\u00e0ncer. La taxa de c\u00e0ncer de mama \u00e9s de 33 per cada 100.000.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
La proporci\u00f3 d’homes seropositius al VIH respecte a dones va passar a Col\u00f2mbia de 11,2-2,8 entre 1985 i 2004, la qual cosa evidencia la tend\u00e8ncia cap a la feminitzaci\u00f3 de la malaltia. S’estima que hi hauria unes 171.500 persones entre 15 i 49 anys amb VIH \/ sida, \u00e9s a dir, una prevalen\u00e7a de 0,7 per cent, segons dades del Nacional de Resposta al VIH-sida 2008 -2011.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
El 40 per cent de les dones entre 15 i 49 anys va dir haver-se realitzat la prova per detectar el VIH.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

Torna a l’Index<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

\n

\n

<\/a>Guatemala: Les dones continuen morint<\/span><\/strong><\/span>
\nPer Alba Trejo<\/span><\/p>\n

Guatemala, agost (Especial de SEMLac) .- No ha canviat: el 2000, l’informe “L\u00ednia basal de Mortalitat Matern Infantil” assegurava que m\u00e9s de la meitat de les morts maternes a Guatemala es devia a sagnat excessiu, infeccions, hipertensi\u00f3 indu\u00efda per l’embar\u00e0s i avortaments insegurs, i que la majoria de les morts per gestaci\u00f3 ocorrien a la llar.<\/span><\/p>\n

\n

Una d\u00e8cada despr\u00e9s, el document no ha perdut vig\u00e8ncia. En aquesta naci\u00f3 centreamericana, la maternitat segueix sent sin\u00f2nim de temor, d’incertesa, de mort.<\/span><\/p>\n

Aqu\u00ed les dones gesten a un pas de la mort, i les hemorr\u00e0gies, les infeccions i l’avortament persisteixen com les tres grans causants que arrabassen la vida a almenys 153 mares per cada 100.000 nens nascuts vius.<\/span><\/p>\n

L’Observatori de Salut Reproductiva (gosar), creat per supervisar els principals llocs del pa\u00eds on hi ha m\u00e9s morts per embarassos, s’adona que 52 per cent de les morts maternes succeeix el mateix dia del part i que encara hi ha llocs on deixen d’existir 266 dones per complicacions en el part.<\/span><\/p>\n

Silvia Palma, viceministra de Salut, admet que encara, entre les causes principals, l’hemorr\u00e0gia arrabassa l’\u00faltim halo de vida a 53 per cent de les gestants i les infeccions interrompen l’exist\u00e8ncia de 14 per cent d’aquestes v\u00edctimes.<\/span><\/p>\n

Palma veu en l’edat altre factor que, m\u00e9s recentment, contribueix a la mortalitat matern-infantil. I ho exemplifica amb dades: l’any passat van ser atesos 45.000 parts a dones entre els 10 i 16 anys, cosa que considera alarmant perqu\u00e8 els cossos no estan preparats per donar a llum a aquesta edat.<\/span><\/p>\n

Va afegir que fa uns anys es va iniciar la capacitaci\u00f3 de les llevadores, ja que 43 per cent de les dones que van morir van ser ateses per les llevadores.<\/span><\/p>\n

Aquesta preparaci\u00f3 consisteix en informaci\u00f3 sobre com detectar, durant l’embar\u00e0s, els senyals d’edema en mans i cara, hemorr\u00e0gia, fetus en mala posici\u00f3, ruptura prematura de membranes, treball de part prematur i ces\u00e0ria pr\u00e8via, aix\u00ed com aprendre qu\u00e8 fer en el cas d’un part prolongat, mal de panxa i flux amb mala olor en el postpart.<\/span><\/p>\n

“Les xifres ens mostren el perfil de la mortalitat matern infantil com un assumpte d’emerg\u00e8ncia”, assegura Edwin Rodr\u00edguez, assessor de l’\u00e0rea de salut sexual i reproductiva de l’Hospital Rooseevelt, mentre Wagner Figueroa, metge de l’associaci\u00f3 de Ginecologia i Obstetr\u00edcia, afegeix que els naixements tamb\u00e9 s\u00f3n constants en mares que han traspassat els 45 anys d’edat, la qual cosa igualment implica un gran risc.<\/span><\/p>\n

L’informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) destaca que, despr\u00e9s d’Hait\u00ed i Guyana, Guatemala \u00e9s el tercer pa\u00eds on m\u00e9s dones moren en tractar de donar a llum.<\/span><\/p>\n

En la recerca d’una resposta m\u00e9s encertada al problema, el ministre de Salut P\u00fablica i Assist\u00e8ncia Social, Ludwin Ovalle, veu en l’educaci\u00f3 un factor determinant que ocasiona la mortalitat maternoinfantil.<\/span><\/p>\n

Ovalle es refereix, principalment, a les dones descendents maies, que conformen 60 per cent dels 14 milions d’habitants. Per cada 10 homes, nom\u00e9s dues dones ind\u00edgenes van a les escoles i tot i aix\u00ed no acaben la prim\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 les predisposa a iniciar relacions sexuals a primerenca edat, a que passi la primera uni\u00f3 i, amb aix\u00f2, el naixement del primer fill, abans dels 17 anys, diu Ovalle.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 Carmen C\u00e0ceres, de Converg\u00e8ncia de Dones, crida a aix\u00f2 opressi\u00f3, perqu\u00e8-segons diu-encara hi ha llocs al pa\u00eds, a l’\u00e0rea ind\u00edgena, on les guatemalenques no tenen veu ni vot en la vida sexual i reproductiva, i perqu\u00e8 elles rebin un dels m\u00e8todes anticonceptius han de portar un document d’autoritzaci\u00f3 del marit.<\/span>
\nLa taxa de mortalitat materna per aquest grup \u00e9s de 211 morts per cada 100.000 naixements, \u00edndex que en el grup no ind\u00edgena \u00e9s de 70 per cada 100.000 naixements, segons l’informe L\u00ednia Basal de Mortalitat Materna.<\/span><\/p>\n

Per aquest motiu, tamb\u00e9, l’estudi “Estat de les Mares del M\u00f3n el 2010”, presentat per Save The Children, descrigui una Guatemala on tenir fills \u00e9s posar en risc la vida.<\/span><\/p>\n

D’acord amb les dades considerades en aquesta an\u00e0lisi, una de cada 71 dones en aquesta naci\u00f3 podria morir en el part. El nivell d’atenci\u00f3 qualificada tamb\u00e9 \u00e9s baix, perqu\u00e8 nom\u00e9s 41 per cent de les embarassades \u00e9s atesa en centres de salut, indica Am\u00edlcar Ordo\u00f1ez, director de l’organisme per a Guatemala.<\/span>
\nA la llista, que inclou a 43 pa\u00efsos desenvolupats i 117 en desenvolupament, l’organitzaci\u00f3 va tenir en consideraci\u00f3 aspectes relacionats amb nivells educacionals, pol\u00edtics, econ\u00f2mics i de salut de les mares.<\/span><\/p>\n

El ministre Ovalle reconeix que a Guatemala nom\u00e9s quatre de cada 10 naixements s\u00f3n atesos per metges i infermeres, i aquestes dones que arriben als hospitals s\u00f3n les que tenen un nivell educatiu de secund\u00e0ria. Agrega que nom\u00e9s 21,8 per cent de les dones sense educaci\u00f3 va anar al metge a rebre assist\u00e8ncia durant el seu embar\u00e0s, el restant 62,2 per cent va buscar a les llevadores.<\/span><\/p>\n

Mirna Montenegro, presidenta de l’Associaci\u00f3 Guatemalenca de Dones M\u00e8diques, expressa que, malgrat els aven\u00e7os en mat\u00e8ria legal, el pa\u00eds presenta una de les taxes de fecunditat m\u00e9s alta a Am\u00e8rica Central i una de les m\u00e9s grans de tota Llatinoam\u00e8rica.<\/span><\/p>\n

El 2002, la mida mitjana de la fam\u00edlia per Centream\u00e8rica va baixar significativament a 2,9 fills per dona en tota la seva vida, per\u00f2 en el cas de Guatemala aquesta mitjana va ser de 4,4 fills per dona, per a aquest mateix any.<\/span><\/p>\n

Les ind\u00edgenes tenen una mida mitjana de fam\u00edlia significativament m\u00e9s gran: 6,1 fills, en comparaci\u00f3 a les no ind\u00edgenes, que \u00e9s de 3,7 fills, destaca la doctora.<\/span>
\nSegons reporta l’estudi de l’Institut Guttmacher “Embar\u00e0s no planejat i avortament insegur a Guatemala, causes i conseq\u00fc\u00e8ncies”, publicat el 2006, un programa de vigil\u00e0ncia de mort materna realitzat recentment a l’\u00e0rea metropolitana de Ciutat de Guatemala, va trobar que, entre 1993 i 1996, el 10 per cent del total de morts entre dones de 15 a 49 anys estava relacionat amb l’embar\u00e0s o el part.<\/span><\/p>\n

Del total d’aquestes morts, 25 per cent va ser a causa d’infecci\u00f3 i, d’elles, 32 per cent estava associat a l’avortament indu\u00eft o espontani, cosa que no ha variat molt al dia d’avui, confirma Edwin Rodr\u00edguez, assessor del Ministeri de Salut.<\/span><\/p>\n

Aquest conjunt d’indicadors porta a l’altre tema fonamental dins de la salut reproductiva: l’avortament. Guatemala registra una taxa de 65.000 avortaments il.legals a l’any, i en aquest mateix per\u00edode 70 dones moren per pr\u00e0ctiques d’interrupci\u00f3 insegures.<\/span><\/p>\n

La religi\u00f3 influeix, segons el parer de Maria Eugenia Vila-real, de ECPAT-Guatemala, perqu\u00e8 aquest \u00e9s un pa\u00eds on el 50 per cent de la poblaci\u00f3 es reconeix cat\u00f2lica, 40 per cent com a cristi\u00e0-evang\u00e8lica i el 10 per cent restant es divideix en altres pr\u00e0ctiques religioses.<\/span><\/p>\n

Edilzar Castro, de l’Associaci\u00f3 Pro Benestar de la Fam\u00edlia (APROFAM), comenta que, actualment, una proporci\u00f3 major de dones fa servir algun tipus de anticonceptiu en comparaci\u00f3 amb 15 anys enrere, per\u00f2 la bretxa entre els fills nascuts i els desitjats no s’ha frenat.<\/span><\/p>\n

Castro comenta que aix\u00f2 es deu al fet que els patrons culturals no permeten a la dona expressar el desig de tenir determinat nombre de fills. Principalment a l’\u00e0rea ind\u00edgena, on els anticonceptius s\u00f3n mal vistos perqu\u00e8 els homes els vinculen a la infidelitat.<\/span><\/p>\n

En aquest pa\u00eds el Ministeri de Salut i Assist\u00e8ncia Social ha plantejat que el rang d’edat f\u00e8rtil \u00e9s entre els 15 a 54 anys, per\u00f2 aqu\u00ed es comen\u00e7a a tenir fills des dels 10 anys.<\/span>
\n\u00c0nima Chac\u00f3n, defensora dels drets reproductius de les dones, considera urgent promoure la contra concepci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia.<\/span>
\n“Per\u00f2 que la dona es esterilitzi en les regions ind\u00edgenes significa per als seus marits una mostra d’infidelitat”, destaca Castro, de APROFAM. “I tamb\u00e9 anar amb un metge per col.locar-se un m\u00e8tode intrauter\u00ed atempta contra la seva reputaci\u00f3”, precisa Josep Israel Contreras, ginec\u00f2leg especialista en c\u00e0ncer de mama, que va treballar en el departament de salut sexual i reproductiva del Ministeri de Salut.<\/span><\/p>\n

En el seu informe presentat el gener del 2011, l’Alta Comissionada per als Drets Humans relacionat amb Guatemala va manifestar preocupaci\u00f3 pel nombre de parts de nenes entre 10 i 14 anys d’edat, que el 2010 es va elevar a 1086 casos m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

En el seu informe assenyala, a m\u00e9s, que no s’ha complert la recomanaci\u00f3 del Comit\u00e8 de Drets Humans de prendre mesures per garantir el dret a la vida de les embarassades que decideixen interrompre el seu embar\u00e0s.<\/span><\/p>\n

L’estudi de l\u00ednia basal de mortalitat materna realitzat pel Ministeri de Salut P\u00fablica mostra que l’avortament insegur \u00e9s un factor que contribueix a la mortalitat materna.<\/span><\/p>\n

I preveu que 10 de cada 1.000 dones en edat reproductiva seran ateses cada any a les institucions de salut oficials per complicacions relacionades amb l’avortament indu\u00eft o espontani.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a l’estatus laboral, 32 per cent de les dones que practiquen un avortament s\u00f3n estudiants, 26 per cent s\u00f3n mestresses de casa i 25 per cent classifica com altres treballadores.<\/span><\/p>\n

Per Rodr\u00edguez, del Programa de Salut Sexual i Reproductiva del Ministeri de Salut, segueix sent inconcebible que, a tres anys de tractar de complir les metes del Mil lenni per reduir els \u00edndexs de mortalitat de 153-55 morts, encara cinc de cada 10 mares perdin la vida a la llar, i quatre de cada 10 deixin d’existir en un hospital o cl\u00ednica per intentar tenir un fill.<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
REQUADRE<\/span> Situaci\u00f3 de l’guatemalenques<\/span><\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
A Guatemala, m\u00e9s del 52 per cent dels seus 14 milions d’habitants s\u00f3n dones, d’acord amb dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica. Aix\u00f2 significa que per cada 100 dones hi ha 95 homes.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
En aquest pa\u00eds d’Am\u00e8rica Central, dos de cada tres guatemalenques s\u00f3n analfabetes, assenyalen dades del ministeri d’Educaci\u00f3.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
L’Oficina Panamericana de la Salut, en el seu informe “Estrat\u00e8gia de Cooperaci\u00f3 amb el Pa\u00eds 2006-2010”, estipula que el c\u00e0ncer c\u00e9rvico uter\u00ed \u00e9s un dels principals mals que arrabassa la vida a les dones en aquest pa\u00eds.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
La doctora Silvia Palma, viceministra d’hospitals nacionals, destaca que almenys 12 casos de c\u00e0ncer de c\u00e8rvix es diagnostiquen cada dia a Guatemala.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
El Ministeri de Salut assenyala que els principals problemes de salut en la dona s\u00f3n d’\u00edndole sexual i reproductiva i que la prevalen\u00e7a del VIH entre les de 15 i 24 anys d’edat \u00e9s de 0,46 per cada 100.000 dones.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
En el tema laboral, el Ministeri de Treball reporta que 30 per cent de la for\u00e7a laboral a Guatemala s\u00f3n dones, en total 4.000.000 260.000 guatemalenques.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
La Fiscalia de la Dona del Ministeri P\u00fablic va denunciar que el 2010 es van presentar 17.000 den\u00fancies de viol\u00e8ncia contra la dona.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Pel que fa a nivells de representaci\u00f3 pol\u00edtica a nivell nacional, no hi ha una sola dona dirigint els ministeris d’Estat, nom\u00e9s vuit diputades ocupen una curul de les 158 existents, i set dels 22 c\u00e0rrecs per governadors els ocupen dones, d’acord amb el Tribunal Suprem Electoral.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
El govern de Guatemala no ha aprovat el Projecte de la Llei Electoral i de Partits Pol\u00edtics, on s’estableixen les quotes de participaci\u00f3 per a les dones, la Llei contra l’Assetjament Sexual, els canvis en els codis Penal i Processal Penal, que contemplen actualment, entre altres aspectes, l’exempci\u00f3 de la responsabilitat penal de l’agressor si es casa amb l’agredida despr\u00e9s d’una violaci\u00f3, o si resol sota el pagament de quantitats \u00ednfimes la seva responsabilitat legal. Tampoc la Llei de Consells de Desenvolupament, que constitueix un \u00e0mbit de gran import\u00e0ncia perqu\u00e8 participin les dones en el poder local.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\u00a0<\/span>
\n\u00a0<\/span>
\n\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\u00a0<\/span>Torna a l’Index<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

<\/a>M\u00e8xic: Viol\u00e8ncia i criminalitzaci\u00f3 de l’avortament, agressi\u00f3 contra les dones<\/span>
\nPer Soledad Jarqu\u00edn<\/span><\/p>\n

M\u00e8xic, agost (Especial de SEMLac) .- Dos fen\u00f2mens han marcat de forma negativa durant els \u00faltims anys la vida, la llibertat i els drets de les dones: la viol\u00e8ncia que es generalitza al pa\u00eds i les modificacions legislatives encaminades a criminalitzar l’avortament , amb la qual cosa exclou que es tracta d’un problema de salut p\u00fablica i de just\u00edcia social.<\/span><\/p>\n

Ambdues q\u00fcestions s\u00f3n avui el motiu de preocupaci\u00f3 de les feministes i centren les tasques dels moviments de dones.<\/span><\/p>\n

La guerra contra la delinq\u00fc\u00e8ncia va arrabassar condicions fonamentals per a la salut: la tranquil.litat, la pau i la llibertat, considerant que per l’OMS “la salut \u00e9s un estat de complet benestar f\u00edsic, mental i social, i no nom\u00e9s l’abs\u00e8ncia d’afeccions o malalties “.<\/span><\/p>\n

L’anomenat “dany col.lateral” ha causat la mort de m\u00e9s de 1.000 dones en nom\u00e9s quatre anys i moltes viuen seq\u00fceles de les agressions. Al nord estat de Chihuahua la taxa d’assassinats per cada 100.000 dones va passar de 3,6-13,1 entre 2005 i 2009. L’increment va ser 361por cent.<\/span><\/p>\n

D’acord amb l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, Geografia i Inform\u00e0tica, les altres entitats que reporten les m\u00e9s altes taxes de feminicidi s\u00f3n Baixa Calif\u00f2rnia i Guerrero, on es van incrementar de manera abrupta en passar de 2,5 a 10,11 i 2,53 a 10,07, en el mateix per\u00edode, respectivament. Perilloses per a les dones, pel “dany col.lateral” que provoca la guerra contra el narcotr\u00e0fic a M\u00e8xic, s\u00f3n tamb\u00e9 Durango, Sinaloa, Sonora i Tamaulipas.<\/span><\/p>\n

Encara que el fenomen \u00e9s present en les 32 entitats; ciutats importants s’han convertit en escenari perill\u00f3s per a elles. Els exemples d’aquesta viol\u00e8ncia no sempre arriben als mitjans de comunicaci\u00f3, com succeeix a la capital de Nou Lle\u00f3 o de Jalisco, on sota el pretext d’aquesta guerra es assalta, segresta, viola i assassina a les joves als carrers, les universitats i en centres d’oci.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, entre 2008 i 2010, congressos de 16 estats del pa\u00eds van seguir l’exemple adoptat a Chihuahua des de 1994, en aprovar reformes constitucionals que van recon\u00e8ixer el dret a la vida des de la concepci\u00f3 i \/ o fecundaci\u00f3. \u00c9s a dir, es va elevar a rang constitucional el dret a la vida abans del naixement, violentant les garanties de les dones establertes per la Constituci\u00f3 Mexicana i tractats internacionals ratificats per la naci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 va provocar que, el passat mes de mar\u00e7, s’exposessin les violacions al dret de les dones en una audi\u00e8ncia especial en la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans (CIDH), a l’abril, tamb\u00e9 es va denunciar aquest retroc\u00e9s en la 44 sessi\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Poblaci\u00f3 i Desenvolupament sobre el tema de “Fertilitat, salut reproductiva i desenvolupament” per l’organitzaci\u00f3 Equitat de G\u00e8nere: Ciutadania, Treball i Fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, mentre en el Districte Federal fa quatre anys es va despenalitzar l’avortament fins a la setmana n\u00famero 12, a Chiapas, Veracruz, Quer\u00e9taro, Baixa Calif\u00f2rnia, Chihuahua, Campeche, Colima, Pobla, Durango, Jalisco, Nayarit, Quintana Roo, Guanajuato, Yucat\u00e1n , Sonora, Morelos, San Luis Potos\u00ed i Oaxaca es constrenyen les possibilitats, tot i que en alguns casos van quedar “fora de perill” les excepcions punitives, com \u00e9s el cas d’avortament per violaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El 28 de mar\u00e7 passat, a la CIDH, Vanessa Coria, del Grup d’Informaci\u00f3 en Reproducci\u00f3 Triada de M\u00e8xic, va plantejar davant els comissionats que “una de les principals i m\u00e9s greus conseq\u00fc\u00e8ncies de la penalitzaci\u00f3 de l’avortament \u00e9s la morbi-mortalitat materna, a Tot i ser una de les causes m\u00e9s f\u00e0cils de tractar i totalment prevenibles “.<\/span><\/p>\n

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) assenyala que l’avortament insegur provoca el 11 per cent de les morts de dones a Am\u00e8rica Llatina i el Carib, mentre que a M\u00e8xic \u00e9s-d ‘acord amb la Secretaria de Salut-la quarta causa de mort materna. De mitjana, diu la diputada Eno\u00e9 Uranga, la ra\u00f3 de mort materna entre els anys 2002 i 2009 va ser de 60 per cada 100.000 nascuts vius i t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb la pobresa, per aquest motiu es concentri en entitats com Guerrero, Oaxaca, Chihuahua , Morelos i Chiapas, l’anomenat sud de la Rep\u00fablica mexicana, amb excepci\u00f3 de Chihuahua.<\/span><\/p>\n

La representant mexicana va referir que les adolescents entre 15 i 19 anys d’edat, presenten el doble de probabilitat de morir a causa de complicacions durant l’embar\u00e0s que les dones entre els 20 i 24 anys, mentre les menors de 15 anys presenten quatre vegades m\u00e9s aquesta probabilitat.<\/span>
\nLes xifres d’embar\u00e0s adolescent, d’acord amb el Cens de Poblaci\u00f3 2010, revelen que 16 entitats estan en la mitjana o per dalt de la mitjana nacional (18,3%), sent Chihuahua, Nayarit i Baixa Calif\u00f2rnia les entitats que reporten grans percentatges amb 22,8, 21,6 i 20,7, respectivament.<\/span>
\nMalgrat que tant l’embar\u00e0s adolescent com l’avortament s\u00f3n problemes de salut p\u00fablica, com ho reconeixen els organismes internacionals, en Baixa Calif\u00f2rnia i Guanajuato criminalitzar aquesta pr\u00e0ctica com “homicidi per ra\u00f3 de parentiu en greuge d’un producte en gestaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n

Tots dos estats contravenen el que determina el Codi Federal Penal, “que \u00e9s el pis jur\u00eddic respecte a la legislaci\u00f3 en els estats, que preveu tres excepcions de no punibilitat de l’avortament: per imprud\u00e8ncia de la dona embarassada, per violaci\u00f3 i quan la vida de la dona corri perill de mort “, assenyala l’advocada B\u00e0rbara Garc\u00eda Ch\u00e1vez1<\/strong>, que va ser regidora d’Equitat i G\u00e8nere de Oaxaca.<\/span>
\nEn el cas de Baixa Calif\u00f2rnia, es tracta de l’article 127 del Codi Penal i assenyala parentiu consanguini: “a qu\u00e8 dolosament privi de la vida a qualsevol ascendent o descendent consanguini en l\u00ednia directa, o al seu germ\u00e0, amb coneixement d’aquest parentiu, se li imposar de 20 a 50 anys de pres\u00f3 “.<\/span><\/p>\n

En Guanajuato, des de 2001 es van endurir els c\u00e0stigs fins amb 35 anys de pres\u00f3 a qui maten als seus fills o pares. El Codi Penal estableix en l’article 156 l’homicidi per ra\u00f3 de parentiu o familiar: “A qui privi de la vida al seu ascendent o descendent consanguini en l\u00ednia recta, germ\u00e0, c\u00f2njuge, concubinarias o concubina, adoptant o adoptat, amb coneixement d’aquesta relaci\u00f3, se li sancionar\u00e0 amb pres\u00f3 de 25 a 35 i de 200 a 300 dies multa “.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, en ambdues entitats, hi hagi casos de dones sentenciades a m\u00e9s de 20 anys de pres\u00f3. No obstant aix\u00f2, l’avortament que \u00e9s la mort del fetus-de manera provocada o imprudencial-abans del naixement, no t\u00e9 res a veure amb l’homicidi en ra\u00f3 de parentiu que, en realitat, \u00e9s la mort d’una persona ja nascuda.<\/span>
\nMentre, la diputada federal Eno\u00e9 Uranga Mu\u00f1oz, va exigir al governador de Baixa Calif\u00f2rnia, Jos\u00e9 Guadalupe Ozuna Mill\u00e1n, d’extracci\u00f3 panista, respectar els drets humans de les dones i va demanar decretar l’excarceraci\u00f3 de Leslie Karina D\u00edaz Zamora i de totes aquelles empresonades “per decidir sobre el seu cos o per patir un accident que va interrompre el seu embar\u00e0s “.<\/span>
\nEn el reconeixement de que l’embar\u00e0s for\u00e7at \u00e9s viol\u00e8ncia contra les dones, la diputada Uranga Mu\u00f1oz demandar reformar l’article set\u00e8 de la Constituci\u00f3 d’aquesta entitat “per ser una clara vulneraci\u00f3 al dret a la vida de les dones i al principi d’igualtat i de no discriminaci\u00f3 “.2<\/strong><\/span><\/p>\n

El cas de Leslie i altres bajacaliforniana, poblanas-set guanajuatenses va ser exposat davant la CIDH, de la mateixa manera com la situaci\u00f3 de Paulina Ram\u00edrez, que amb prou feines 13 anys va ser violada per un drogoaddicte la nit del 31 de juliol de 1999, en pres\u00e8ncia dels seus dos nebots i la seva germana, quan l’home va ingressar a la llar d’aquesta per robar.<\/span><\/p>\n

Al mes, la nena i la seva fam\u00edlia van descobrir que va quedar embarassada producte d’aquesta violaci\u00f3 i intenten exercir el seu dret a avortar, ja que a M\u00e8xic aquesta pr\u00e0ctica no est\u00e0 penalitzada quan es tracta d’aquest tipus d’ab\u00fas o la vida de la mare est\u00e0 en risc . El govern li va negar aquest dret, per\u00f2 despr\u00e9s d’una enorme mobilitzaci\u00f3, es va comprometre a respectar els drets sexuals i reproductius de les dones.<\/span><\/p>\n

A l’estat de Guanajuato-revela l’informe presentat al mar\u00e7 passat durant l’audi\u00e8ncia tem\u00e0tica Drets Reproductius de les Dones a Am\u00e8rica Llatina i el Carib davant la CIDH-el Centre Les Lliures documentar la situaci\u00f3 de set dones recloses per “Homicidi en Ra\u00f3 de parentiu en greuge d’un producte en gestaci\u00f3 “que presentaven patrons similars. Una d’elles estava sentenciada amb la pena m\u00e0xima de 30 anys de pres\u00f3.<\/span><\/p>\n

En la 44 sessi\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Poblaci\u00f3 i Desenvolupament, Maria Eugenia Romero, directora d’Equitat de G\u00e8nere: Ciutadania, Treball i Fam\u00edlia, va exposar que a 17 anys de la inclusi\u00f3 dels conceptes de salut reproductiva i drets reproductius, com a part dels compromisos i estrat\u00e8gia per promoure el desenvolupament sostenible i reduir la pobresa, dins dels acords de la Confer\u00e8ncia Internacional sobre Poblaci\u00f3 i Desenvolupament, encara s\u00f3n una meta per aconseguir i t\u00e9 implicacions directes negatives en la vida de les dones.<\/span><\/p>\n

Romero va recordar que, sense la instrumentaci\u00f3 de pol\u00edtiques i programes per promoure els drets i la salut sexual i reproductiva-que no nom\u00e9s inclou l’aplicaci\u00f3 t\u00e8cnica sin\u00f3 tamb\u00e9 la inversi\u00f3 presupuestal apropiada-la poblaci\u00f3 s’enfronta a situacions que posen en perill el seu benestar f\u00edsic, mental i social i incrementen la pobresa.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el cas de l’avortament insegur. Per la falta d’una legislaci\u00f3 adequada, les dones i sobretot les m\u00e9s pobres, s\u00f3n pr\u00e0cticament obligades a posar en perill la seva salut i les seves vides, va afegir Romero.<\/span><\/p>\n

En entrevista amb SEMLac, feministes que radiquen a la capital mexicana, Chiapas i Oaxaca van coincidir que el problema de l’avortament \u00e9s un assumpte de salut p\u00fablica i de just\u00edcia social que ha de ser despenalitzat.<\/span><\/p>\n

Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Fuentes3<\/strong>, exdirectora del Grup d’Informaci\u00f3 en Reproducci\u00f3 Triada (Vaig girar), va afirmar que mantenir l’avortament com un assumpte penal \u00e9s anticonstitucional i, alhora, una assignatura pendent amb la societat que est\u00e0 en les mans dels que prenen les decisions, ja que representa un acte de viol\u00e8ncia reproductiva.<\/span><\/p>\n

Des Oaxaca, la codirectora de Consorci per al Di\u00e0leg Parlamentari i la Equitat, Ana Mar\u00eda Hern\u00e1ndez C\u00e1rdenas4<\/strong>, ha assenyalat que penalitzar l’avortament genera m\u00e9s desigualtat social, perqu\u00e8 no totes les ciutadanes tenen mitjans per realitzar-se un avortament segur, amb conseq\u00fc\u00e8ncies dolentes per a la salut i risc de mort.<\/span><\/p>\n

Martha Figueroa5<\/strong>, del Col.lectiu Dones de Chiapas, va dir que correspon a les dones prendre la decisi\u00f3 d’avortar. “\u00c9s el nostre cos i s’ha de despenalitzar”, va remarcar.<\/span><\/p>\n

Exemplificar que “en el cas d’Acteal (assassinat d’ind\u00edgenes al desembre de 1997), hi va haver quatre productes viables de set i vuit mesos d’embar\u00e0s que no es van comptabilitzar com a v\u00edctimes i l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica no va dir res d’aquestes quatre v\u00edctimes … la seva posici\u00f3 es contraposa a aquesta pol\u00edtica de protegir la vida “, de manera que – va insistir-considero que la postura de penalitzar l’avortament \u00e9s absurda i moralista.<\/span><\/p>\n

Al seu torn, \u00c0nima Llum Beltr\u00e1n i Puga6<\/strong>, ex bec\u00e0ria a la Relatoria Especial sobre els Drets de les Dones de la CIDH, va afirmar que les 17 reformes per protegir la vida des de la concepci\u00f3, s\u00f3n altament preocupants perqu\u00e8 desconeixen els drets fonamentals de les dones ja reconeguts en els tractats internacionals.<\/span>
\nD’acord amb S\u00e1nchez Fuentes, van ser una reacci\u00f3 a la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament a la ciutat de M\u00e8xic, aprovat per la Suprema Cort de Just\u00edcia de la Naci\u00f3 despr\u00e9s de les accions d’inconstitucionalitat presentades per la Procuradoria General de la Rep\u00fablica i la Comissi\u00f3 Nacional de Drets Humans , el que va passar el 28 d’agost de 2008 i que el Grup d’Informaci\u00f3 en Reproducci\u00f3 Triada considera que “… Aquesta decisi\u00f3 hist\u00f2rica constitueix la sent\u00e8ncia m\u00e9s important en el reconeixement al dret de les dones a M\u00e8xic”.<\/span><\/p>\n

El desembre de 2009 va n\u00e9ixer el Pacte per la vida, la llibertat i els drets de les dones, convocat per Feministes Socialistes. Julia Escalante, de IPAS, relata que durant el 2010 van realitzar mobilitzacions mensuals en les representacions dels 17 estats que ja havien aprovat reformes constitucionals atorgant-li drets en no nascut per tal de blindar la possibilitat de despenalitzar l’avortament, m\u00e9s Chihuahua que ja havia reformat la seva constituci\u00f3 des del 1994. Aquest any el Pacte realitzar\u00e0 una mobilitzaci\u00f3 el proper 28 de maig.<\/span><\/p>\n

IPAS, com a part de l’Alian\u00e7a Nacional pel Dret a Decidir, juntament amb giri, Cat\u00f2liques pel Dret a Decidir, Equitat de G\u00e8nere: Ciutadania, Treball i Fam\u00edlia i Population Council, ha realitzat accions de lobby amb prenedors de decisi\u00f3 en el marc de les reformes constitucionals.<\/span><\/p>\n

Norma Reis Ter\u00e1n7<\/strong>, exdirectora de l’Institut de la Dona Oaxaque\u00f1a, apunta que per a la Xarxa d’Organitzacions Feministes, despenalitzar l’avortament no obliga a interrompre l’embar\u00e0s, sin\u00f3 que deixa oberta una possibilitat, a m\u00e9s de recon\u00e8ixer el dret de les dones a no parir en contra de la seva voluntat o risc de la seva pr\u00f2pia vida i que significaria complir amb el deure que li competeix a l’Estat de protegir la vida de les dones.<\/span><\/p>\n

El passat mes d’abril es van complir quatre anys de la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament fins a la setmana n\u00famero 12 de gestaci\u00f3 en el Districte Federal, el que ha perm\u00e8s salvar la vida de m\u00e9s de 55.000 dones que tenen la possibilitat d’avortar en condicions segures i sense risc .<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les organitzacions feministes coincideixen que el cam\u00ed encara \u00e9s llarg i que persisteixen les iniciatives que busquen la criminalitzaci\u00f3 de l’avortament a tot el pa\u00eds. Hi ha, de la mateixa manera, propostes legislatives de la dreta com el projecte de decret que expedeix la Llei de Protecci\u00f3 a la Salut Materna, presentada fa diverses setmanes, per la diputada panista Pau Guti\u00e9rrez Cortina8<\/strong> i de la qual va alertar la legisladora Eno\u00e9 Uranga9<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Aquesta reforma, que encara es lobby, reconeix que quan l’avortament no \u00e9s contrari a la llei, s’han de realitzar en condicions adequades, per\u00f2 confirma la postura de la dreta en el sentit de seguir reconeixent que la maternitat s’inicia en la concepci\u00f3, atorgant atenci\u00f3 m\u00e8dica especialitzada i gratu\u00efta i el suport necessari a trav\u00e9s de programes assistencials o de govern, per tal d’aconseguir ple desenvolupament i la culminaci\u00f3 del seu embar\u00e0s.<\/span><\/p>\n

En aquest sentit, Gisela S\u00e1nchez D\u00edaz10<\/strong>, de l’organitzaci\u00f3 Salut i G\u00e8nere, sost\u00e9 que “no existeixen drets de la dona embarassada, sin\u00f3 drets de la dona quan est\u00e0 embarassada i quan decideix no estar embarassada”.<\/span><\/p>\n

La resist\u00e8ncia \u00e9s permanent. La jerarquia cat\u00f2lica de Xalapa, Veracruz, est\u00e0 demanant signatures per enviar al Congr\u00e9s de l’Estat de Veracruz, a fi de convidar a les i els integrants de l’\u00f2rgan legislatiu “a considerar la contund\u00e8ncia dels arguments cient\u00edfics, jur\u00eddics i filos\u00f2fics que estableixen que la vida humana comen\u00e7a des del moment de la uni\u00f3 de l’\u00f2vul i l’espermatozoide “i es pronuncien per la llei que despenalitzi o legisli l’avortament en l’estat de Veracruz, va denunciar Articulaci\u00f3 pel Dret a Decidir, que assenyala que continuar\u00e0 alerta davant la nova envestida eclesi\u00e0stica .<\/span><\/p>\n

En Oaxaca, el secretari de Salut, Germ\u00e1n Tenorio Vasconcelos, va plantejar la necessitat de despenalitzar l’avortament, es van donar algunes respostes, per\u00f2 va tornar el silenci.<\/span><\/p>\n

Al Congr\u00e9s d’aquesta entitat, la diputaci\u00f3 considera que \u00e9s suficient el reconeixement de quatre causals d’avortament i fins i tot l’aprovaci\u00f3 de les normes d’operaci\u00f3 de l’avortament per violaci\u00f3 que el setembre passat va realitzar la passada legislatura.<\/span><\/p>\n

Feministes del Pacte per la vida, la llibertat i els drets de les dones preveuen que la salut de les dones, i amb aix\u00f2 la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament, ser\u00e0 portada al proc\u00e9s electoral presidencial del 2012 amb finalitats pol\u00edtiques, per\u00f2 mai per recon\u00e8ixer la ciutadania de les dones, la jerarquia cat\u00f2lica ni els conservadors ho van a permetre-ho, com va passar en els per\u00edodes governamentals de Miguel de la Madrid i Carlos Salines de Gortari.<\/span><\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Xifres; \u00a0\u00a0 <\/span><\/strong>Principals causes de mort de<\/strong>dones el 2008<\/strong>
\n<\/strong>\u00a0<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Malalties del cor 43.984<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Malalties isqu\u00e8miques del cor 25.994<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Diabetis mellitus 39.939<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Tumors malignes 34.204<\/span><\/td>\nDe la mama 4835<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Del coll de l’\u00fater 4036<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Agressions 1425<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Embar\u00e0s, part i puerperi 1108<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Embar\u00e0s adolescent<\/span><\/td>\n8.000 menors de 14 anys van ser mares el 2010<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
700.000 entre 15 i 19 que van ser mares l’\u00faltim any<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
L’estat de Quintana Roo ocupa el primer lloc amb 7% d’embarassos<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Baixa Calif\u00f2rnia Sud, Chiapas i Chihuahua arriben 6,9%<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Dels 25.683 casos acumulats de dones amb VIH \/ sida a M\u00e8xic,<\/span><\/p>\n

el 93,4 per cent (23.981) es concentra entre 14 i m\u00e9s de 45 anys. <\/span><\/p>\n

(Font: Cens fins novembre de 2010)<\/span><\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n
\n

Entre els 15 i 54 anys se situen els percentatges m\u00e9s alts d’homicidis respecte al total de morts violentes de dones el 2009<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/td>\n

Entre 35 i 39 anys es va situar el percentatge m\u00e9s alt amb 27,5 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Entre els 30 i 34 anys, 26,9 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
De 20 a 24 anys, els feminicidis arribar al 26,4 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
De 25 a 29 anys, va ser de 23,9 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
El percentatge m\u00e9s alt se situa entre els 15 i 19 anys, amb 22,2 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
10 a 14 anys d’edat amb el 17,4 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
En les dones els su\u00efcidis s\u00f3n m\u00e9s comuns entre els 10 i 44 anys d’edat.<\/span><\/td>\n25 a 29 anys amb el 14,4 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
30 a 34 anys amb el 12 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
20-24 amb el 11,7 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
45 a 49 anys amb el 11\/01 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
40 a 44 anys amb el 10 per cent<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
35 a 39 anys amb el 9,9 per cent del total de su\u00efcidis registrats en dones<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Font: INEGI, Estad\u00edstica de Mortalitat<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

1<\/strong> Advocada i mestra en Finances p\u00fabiques per la UNAM, ex regidora d’Equitat i G\u00e8nere del govern de la ciutat d’Oaxaca. Conductora i productora de Dones en veu alta en www.canalgentelibre.com.<\/span><\/p>\n

2 <\/strong>Article 7 .- L’Estat de Baixa Calif\u00f2rnia acata plenament i assegura a tots els seus habitants les garanties individuals i socials consagrades en la Constituci\u00f3 Pol\u00edtica dels Estats Units Mexicans, aix\u00ed com els altres drets que atorga aquesta Constituci\u00f3, de la mateixa manera aquesta norma fonamental tutela el dret a la vida, en sustentar que des del moment en qu\u00e8 un individu \u00e9s concebut, entra sota la protecci\u00f3 de la llei i se li considera com a nascut per a tots els efectes legals corresponents, fins a la seva mort natural o no indu\u00efda. (Constituci\u00f3 Pol\u00edtica de Baixa Calif\u00f2rnia)<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

3 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Fonts<\/strong> integra l’equip de Gireu des dels seus inicis i va ser directora de 2004 a mar\u00e7 2011. Feminista i integrant del Grup Dret a Decidir i del Pacte Nacional per la vida i la llibertat de les dones.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

4 Ana Mar\u00eda Hern\u00e1ndez C\u00e1rdenas<\/strong> \u00e9s directora de Consorci per al Di\u00e0leg Parlamentari i la Equitat Oaxaca. Feminista i activista pels drets humans de les dones i pel dret a decidir. Integrant del Grup Dret a Decidir i del Pacte Nacional per la vida i la llibertat de les dones.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

5<\/strong> Advocada i defensora dels Drets Humans de les Dones. Resideix a Chiapas i integrant del Col.lectiu de Dones de Chiapas. Va defensar el cas de les dones tzeltales violades per militars el 1994.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

6<\/strong>.Alma Llum Beltr\u00e1n Puga <\/strong>\u00e9s advocada feminista i ex bec\u00e0ria de la CIDH.<\/span>
\n7 Norma Reis Ter\u00e1n feminista de la igualtat. Ex directora de l’Institut de la Dona d’Oaxaca, va ser diputada local i federal pel Partit de la Revoluci\u00f3 Democr\u00e0tica.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

8 Pau Guti\u00e9rrez Cortina<\/strong> \u00e9s diputada federal del Partit Acci\u00f3 Nacional. \u00c9s integrant de les comissions ordin\u00e0ries de Cultura i Educaci\u00f3 P\u00fablica. El passat 30 d’abril va proposar crear una Fiscalia Especialitzada dedicada a donar atenci\u00f3 integral a les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia i ab\u00fas sexual en contra de menors. Al gener 2011 va ser criticada per promoure una iniciativa que buscava que la publicitat relacionada amb els condons es transmet\u00e9s despr\u00e9s de les 10 de la nit, que no fos vista per menors de 14 anys i que especifiqu\u00e9s de fer servir preservatius no \u00e9s tenir “sexe segur” .<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

9 Eno\u00e9 Uranga Mu\u00f1oz<\/strong> \u00e9s diputada federal pel Partit de la Revoluci\u00f3 Democr\u00e0tica. Activista del moviment LGTBTTTI. Coautora i principal impulsora de la Llei de Societat de Conviv\u00e8ncia, aprovada per l’Assemblea del DF Secret\u00e0ria de la Comissi\u00f3 de Drets Humans. Integrant de la Comissi\u00f3 de Just\u00edcia. Secret\u00e0ria de la Comissi\u00f3 per a la Fam\u00edlia i integrant del Centre d’Estudis per al Avan\u00e7ament de les Dones i l’Equitat de G\u00e8nere.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

10 Gisela S\u00e1nchez D\u00edaz<\/strong> \u00e9s responsable de l’\u00e0rea educativa en Salut i G\u00e8nere AC Treballant amb dones joves: apoderament, drets i salut. \u00c9s integrant del Grup Dret a Decidir i del Pacte Nacional per la vida i la llibertat de les dones. Viu a Quer\u00e9taro, M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
Envestida contra l’avortament legal portar\u00e0 m\u00e9s morts<\/strong><\/p>\n

Per Alicia Yolanda Reis<\/td>\n<\/tr>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’envestida que a nivell nacional est\u00e0 donant la dreta contra l’avortament legal a M\u00e8xic, seran m\u00e9s avortaments clandestins i m\u00e9s morts de dones d’escassos recursos, va assenyalar a SEMLac l’advocada \u00c1ngela Garc\u00eda Reyes11<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Encara que les sancions en els codis penals s\u00f3n, en teoria, per a totes aquelles que acudeixen a aquesta pr\u00e0ctica, en realitat recauran sobre qui, per no tenir recursos, van a seudo metges, o intenten elles mateixes acabar amb l’esdeveniment, despr\u00e9s d’aix\u00f2 pateixen hemorr\u00e0gies i es veuen obligades a assistir a les cl\u00edniques del sector salut, amb el risc que el metge les denunci\u00ef i vagin a la pres\u00f3, explica la jurista.<\/span><\/p>\n

Els que posseeixen els recursos van a centres privats, van a l’estranger o viatgen a la ciutat de M\u00e8xic, pel que tenen l’oportunitat de practicar l’avortament en condicions d’higiene adequades, va abundar.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Martha Villase\u00f1or12<\/strong>, investigadora del Centre Universitari de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Universitat de Guadalajara i amb un mestratge en Ci\u00e8ncies de la Salut, ha afirmat que, en un pa\u00eds que fos enterament democr\u00e0tic, el que hagu\u00e9s grups d’ultradreta que manegessin una visi\u00f3 conservadora sobre l’avortament no seria tan greu, ja que finalment qui s’ubiquin dins d’aquestes tend\u00e8ncies podrien seguir o no.<\/span><\/p>\n

El problema, va afegir, \u00e9s quan en els pa\u00efsos no es t\u00e9 clara la divisi\u00f3 entre esgl\u00e9sia i Estat, i un sector utilitza mecanismes il.legals. \u00c9s el cas de les pol\u00edtiques p\u00fabliques on tenim veritables problemes, ha assenyalat.<\/span><\/p>\n

No seria problema que un sector consideri que l’avortament no est\u00e0 perm\u00e8s, moral o religiosament, sempre que els seus integrants tinguin l’opci\u00f3 de seguir aquesta norma de manera volunt\u00e0ria. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que aquest sector vol imposar pol\u00edtiques p\u00fabliques que abasten a tots, perqu\u00e8 fa que dones, cat\u00f2liques o no, que no estiguin d’acord amb aquest precepte, siguin obligades a seguir-lo, o s’arrisquin a ser castigades, sost\u00e9 la investigadora.<\/span><\/p>\n

Un altre problema, afegeix, \u00e9s que s’utilitzen arguments pseudo metges i pseudo cient\u00edfics, en els quals es assevera que l’avortament, necess\u00e0riament, tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a la salut dels que hi practiquen, cosa que no necess\u00e0riament ha de ser aix\u00ed, diu.<\/span><\/p>\n

Quan les dones es practiquen l’avortament en condicions insalubres, a m\u00e9s d’haver de carregar amb el repudi social i familiar, estan exposades a que se’ls acusi de cometre un delicte i se’ls empresoni, i aix\u00f2 s\u00ed que deixa seq\u00fceles emocionals i f\u00edsiques.<\/span><\/p>\n

Ambdues entrevistades coincideixen que, si b\u00e9 en Jalisco no s’han donat casos de dones que vagin a la pres\u00f3 per avortar, en altres estats s\u00ed que ha succe\u00eft, el que ens parla d’una pol\u00edtica persecut\u00f2ria tipus cacera de bruixes.<\/span><\/p>\n

En aquest sentit, Garc\u00eda diu que li resulta alarmant la situaci\u00f3 que s’est\u00e0 donant en els Estats del Nord del pa\u00eds: Catalu\u00f1a, Tamaulipas, Baixa Calif\u00f2rnia. I exemplifica amb el cas d’una camperola presa, qui va fer aquest relat:<\/span><\/p>\n

“Vaig sortir i vaig sentir dolor a la panxa i va ser com si em esmuny\u00eds alguna cosa entre les cames. Els dolors eren cada vegada m\u00e9s forts, em vaig deixar caure a la pastura, vaig comen\u00e7ar a licitar perqu\u00e8 sort\u00eds i quan vaig passar la meva m\u00e0 pel seu nas vaig notar que no respirava. Vaig esperar a que plor\u00e9s, per\u00f2 no ho va fer. Estava mort “.<\/span><\/p>\n

Malgrat aquestes declaracions, aquesta noia, que pertany a una fam\u00edlia que viu en pobresa extrema, va ser condemnada per l’assassinat del seu fill. De res va valer el testimoni dels seus pares, que van corroborar la seva declaraci\u00f3.<\/span>
\n D’acord amb dades recollides per la Xarxa pels drets sexuals i reproductius (DDSER), a trav\u00e9s de diferents sol.licituds d’informaci\u00f3 p\u00fablica, de mar\u00e7 de 2009 a abril de 2010, la procuradoria de Just\u00edcia de Pobla va iniciar 17 investigacions pr\u00e8vies, inclosa una contra una menor de 12 anys.<\/span><\/p>\n

Del total, quatre van ser denunciades davant les autoritats i altres m\u00e9s han estat empresonades. DDSER assevera que hi ha 30 casos de dones que esperen sent\u00e8ncia per aquesta situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Adriana Jim\u00e9nez13, dirigent d’aquesta xarxa, lamenta que en algunes entitats federatives el govern federal incompleixi amb l’article 414 de la Constituci\u00f3 i de la Llei general d’Acc\u00e9s a les Dones a una Vida Lliure de Viol\u00e8ncia.<\/span>
\n Un cas que va qualificar de paradigm\u00e0tic va passar a Guanajuato, on s’han iniciat 161 investigacions pr\u00e8vies pel delicte d’avortament. En aquesta entitat actualment hi ha 14 dones subjectes a un proc\u00e9s penal i nou d’elles estan sentenciades. Es tracta de dones pobres, camperoles les condemnes depassen els 25 anys de pres\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00c9s greu que empresonin a les dones que han avortat, com ha passat en Baixa Calif\u00f2rnia i Guanajuato, on han detingut a dones que van patir avortaments espontanis, den\u00fancia Garc\u00eda, que a m\u00e9s forma part del col.lectiu CLADEM.<\/span><\/p>\n

Als grups anomenats PRO VIDA hauria cridar-se’ls pro mort, assenyala, ja que no els interessa en absolut la vida ni la llibertat de les dones, “ja que per a ells una dona que pren la decisi\u00f3 d’interrompre un embar\u00e0s, \u00e9s una pecadora i una criminal que mereix anar a la pres\u00f3 “.<\/span><\/p>\n

Ver\u00f3nica Creu S\u00e1nchez15<\/strong>, directora de l’organitzaci\u00f3 Les Lliures, denuncia que a Guanajuato els jutges sentencien a les dones que avorten portats per les seves creences personals, morals i cat\u00f2liques, i no des de la perspectiva de la just\u00edcia.<\/span>
\n Sobre les morts maternes, Araceli Prieto16<\/strong>, presidenta de l’Institut de Tlaquepaque de les Dones, a Guadalajara, assenyala que la inequitat i la doble moral dels que tenen el poder han contribu\u00eft a que moltes dones perdin la vida durant l’embar\u00e0s o l’avortament, no necess\u00e0riament provocat.<\/span><\/p>\n

Per als qui treballem el tema del dret a decidir, coincideixen Prieto i Garc\u00eda, s\u00f3n importants les hist\u00f2ries de les morts maternes per avortaments mal practicats i per embarassos d’alt risc.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, totes dues van coincidir a afirmar que, com activistes, tamb\u00e9 els importen les morts per c\u00e0ncer de mama i c\u00e8rvico uter\u00ed, i les altres, que s’incrementen per desnutrici\u00f3 cr\u00f2nica a les zones i les perif\u00e8ries de les grans ciutats.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, els preocupen i fan mal les dones que moren assassinades i que queden \u00fanicament com “danys col.laterals” en l’anomenada guerra contra el narcotr\u00e0fic.<\/span><\/p>\n

En resum, totes les especialistes entrevistades per SEMLac asseveren que les morts maternes, les malalties sexuals i el tr\u00e0fic de dones tenen a veure amb la manca de pol\u00edtiques p\u00fabliques clares en els temes corresponents, a causa del menyspreu del grup del poder cap a les dones i la seva problem\u00e0tica. S\u00f3n el reflex d’una manera de pensar, els seus prejudicis i el seu sexisme, sentencien.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

11 \u00c1ngela Garc\u00eda Reis<\/strong> \u00e9s advocada feminista, una de les voceras de Comit\u00e8 d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib per a la Defensa dels drets humans de les dones (CLADEM) a Jalisco, especialitzada en salut sexual i salut reproductiva. Treballa per prevenir el c\u00e0ncer de mama i assessora a dones que han avortat.<\/span><\/p>\n

12 Martha Villase\u00f1or<\/strong> \u00e9s Doctora en Ci\u00e8ncies sociom\u00e8diques, amb especialitat en ter\u00e0pia familiar i perspectiva social en salut reproductiva. \u00c9s mag\u00edster en Ci\u00e8ncies de la Salut P\u00fablica amb \u00e8mfasi en Educaci\u00f3 per a la Salut i egresada de Advocacy CEDPA \/ AMES. Integrant del Seminari Sexualitat i G\u00e8nere de 1994 a 2004, en Colmex. <\/span><\/p>\n

13 Alba Adriana Jim\u00e9nez Patl\u00e1n<\/strong> \u00e9s origin\u00e0ria de Pachuca, Hidalgo, on radica. \u00c9s coordinadora nacional de Ddeser (Drets Sexuals i Reproductius). Des de fa sis anys, ha treballat per la delegaci\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Mundial de la Joventut a Hidalgo, el que li va valer el reconeixement al seu treball i \u00e8xits.<\/span><\/p>\n

14<\/strong> L’article 4 \u00b0 estipula que “els municipis podran expedir reglaments i coordinar-se amb el Govern Estatal per implementar accions per tal de prevenir, detectar, atendre i eradicar la viol\u00e8ncia contra les dones. Amb aquesta finalitat, en l’elaboraci\u00f3 dels seus pressupostos de egresos , podran contemplar partides presupuestales per complir amb aquests fins “.<\/span><\/p>\n

15 Ver\u00f3nica Cruz<\/strong>, coordinadora del grup civil defensor dels drets de les dones, a Guanajuato.<\/span><\/p>\n

16<\/strong> Araceli Prieto \u00e9s actualment directora de l’Institut de Tlaquepaque de les Dones, del qual \u00e9s fundadora. Activista pels drets sexuals i reproductius, fins fa un any era la representant de Ddeser Jalisco i de l’Agenda Feminista. M\u00e0ster en Sexualitat Humana.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

Torna a l’index<\/a><\/p>\n

\n

<\/a>Nicaragua: “No canviem drets per vots”<\/span><\/strong><\/span>
\nPer Sylvia R. Torres<\/span><\/p>\n

\n

Managua, agost (Especial de SEMLac) .- “No canviem drets per vots”, es llegeix en la part posterior d’alguns busos de transport col.lectiu a Managua, amb la signatura de diverses organitzacions agrupades en “El Moviment Feminista”.<\/span><\/p>\n

Generalment, en les grans conteses p\u00fabliques, ja siguin guerres o eleccions, la classe pol\u00edtica recorda a les dones; b\u00e9 per afalagar amb promeses, o b\u00e9 usar els seus drets com a moneda de canvi i atreure el suport de grups de poder.<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s precisament l’explicaci\u00f3 que la l\u00edder feminista Martha Maria Bland\u00f3n1 ofereix sobre l’acusaci\u00f3 interposada contra nou l\u00edders feministes de diverses xarxes socials, l’octubre de 2007, per una organitzaci\u00f3 no governamental propera al bisbe d’Estel\u00ed, Monsenyor Abelardo Mata, per quatre delictes greus : contra l’administraci\u00f3 de Just\u00edcia, encobriment de violaci\u00f3, associaci\u00f3 il.l\u00edcita per delinquir i apologia del delicte.<\/span><\/p>\n

Dos anys i tres mesos despr\u00e9s, al mar\u00e7 de 2010, despr\u00e9s del reclam de les dones i pressions internacionals d’organitzacions de drets humans, l’acusaci\u00f3 va ser desestimada pel Ministeri P\u00fablic.<\/span><\/p>\n

La imputaci\u00f3, segons van declarar a SEMLac el maig de 2011 Bland\u00f3n i Juanita Jim\u00e9nez2<\/strong>, mai va haver de ser admesa. Ambdues l\u00edders pertanyen al grup de acusades, representants de xarxes de societat civil: Contra la viol\u00e8ncia, Campanya 28 de setembre, Coordinadora civil, Moviment Aut\u00f2nom de Dones, i Moviment Feminista, sobre els que estan pendents amenaces de pres\u00f3 i retenci\u00f3 migrat\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Per Bland\u00f3n, Nicaragua no va escapar de la tend\u00e8ncia prevalent a Am\u00e8rica, incloent als Estats Units, d’usar el tema de l’avortament per intentar desprestigiar als i les pol\u00edtiques que afavoreixen el dret de les dones a escollir lliurement la maternitat. “Ni el president Barack Obama es va escapar d’aquest corrent, impulsada pels sectors m\u00e9s conservadors”, ha afegit Bland\u00f3n a SEMLac.<\/span><\/p>\n

Jim\u00e9nez assegura que la resoluci\u00f3 de no iniciar un proc\u00e9s criminal contra les nou dones va ser possible “gr\u00e0cies a la batalla empresa per les feministes, nacional i internacionalment”, que va aconseguir sumar veus de repudi, inclosa Amnistia Internacional i organismes de drets humans de Nacions Unides , l’Organitzaci\u00f3 d’Estats Americans i la Uni\u00f3 Europea.<\/span><\/p>\n

Per acusar les defensores de les dones a Nicaragua, els sectors conservadors van usar com a precedent un emblem\u00e0tic cas ocorregut el 2003. En aquesta ocasi\u00f3, feministes organitzades ajudar a realitzar un avortament terap\u00e8utic a la fam\u00edlia d’una nena anomenada per la premsa “Rosita”, de nou anys, violada i embarassada per aquest fet, suposadament com\u00e8s per un ve\u00ed nacional de Costa Rica, on la fam\u00edlia residia.<\/span><\/p>\n

Que es tract\u00e9s d’una nena obligada a emigrar per la pobresa i els conflictes hist\u00f2rics entre aquests dos pa\u00efsos van mantenir el cas en la premsa nacional i internacional.<\/span><\/p>\n

La veritat \u00e9s que, encara que llavors en ambdues nacions es permetia la interrupci\u00f3 de l’embar\u00e0s per raons m\u00e8diques, el procediment li va ser negat. Les feministes van declarar que havien practicat “un avortament legal, per\u00f2 clandest\u00ed”, perqu\u00e8 l’Estat nicarag\u00fcenc s’havia negat a protegir la vida de la nena, que perillava de dur a terme la embar\u00e0s.<\/span><\/p>\n

Els sectors conservadors, especialment la jerarquia religiosa, van iniciar una ofensiva que va acabar amb la prohibici\u00f3 total de l’avortament, tot i si perilla la vida de dones i nenes, l’embar\u00e0s no \u00e9s viable o \u00e9s imposat per violaci\u00f3 o incest.<\/span><\/p>\n

En aquesta acci\u00f3 es van confabular els legisladors dels partits Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), Liberal i Conservador, amb l’excepci\u00f3 del Moviment Renovador Sandinista. En la campanya electoral presidencial de 2006, el candidat d’aquest partit, Edmundo Jarqu\u00edn, s’havia pronunciat a favor de restituir aquest dret.<\/span><\/p>\n

El 2007, la mare de Rosita i la nena van presentar una den\u00fancia per violaci\u00f3 contra el padrastre, que abans havia estat presentat com el pare biol\u00f2gic de la nena. La Xarxa de Dones Contra la Viol\u00e8ncia les va acompanyar en la den\u00fancia i el judici, en el qual el padrastre va resultar culpable.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, l’organitzaci\u00f3 lligada a Mata va presentar la den\u00fancia per encobriment de violaci\u00f3 i altres delictes, el que, segons el parer de Juanita Jim\u00e9nez, era absurd perqu\u00e8 la Policia va ser part de les investigacions realitzades el 2003.<\/span><\/p>\n

“Si l’Estat de Nicaragua s’hagu\u00e9s aferrat a dret, hauria desestimat la den\u00fancia perqu\u00e8 totes les actuacions el 2003 estava en el marc de la Llei”, coincideix en expressar Martha Maria Bland\u00f3n. No hi havia cap base per a l’acusaci\u00f3 i va haver de ser desestimada, perqu\u00e8 tant el Ministeri P\u00fablic com la policia van estar involucrats en la investigaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Les dones mai van rebre c\u00f2pia de la den\u00fancia i, per tant, de les proves que acompanyaven la den\u00fancia, el que els va negar la possibilitat de defensar-se i les va deixar a merc\u00e8 de forces per partid\u00e0ries que estaven confrontades amb organitzacions de la societat civil.<\/span>
\nSegons Bland\u00f3n, la den\u00fancia va despertar molta solidaritat cap a les acusades, de manera que persones honorables de la societat nicarag\u00fcenca, com els doctors Carlos Tunermann, Vilma N\u00fa\u00f1ez, Francisco B\u00e1ez, en total d’unes 20, van fer que la coerci\u00f3 no s’aprofund\u00eds.<\/span><\/p>\n

Organismes internacionals com Human Rights Wacht, Amnistia Internacional, el Parlament Europeu i el Sistema Interameric\u00e0 de Drets Humans van fer anomenats p\u00fablics a les autoritats de govern a desestimar aquestes den\u00fancies, per\u00f2 no van obtenir resposta.<\/span><\/p>\n

Tot i que se suposa que l’Estat es regeix per la separaci\u00f3 de poders, en un moment el fiscal general va dir que el tema estava designat a la fiscal adjunta, per ordres de la presid\u00e8ncia. La fiscal adjunta pertany al partit de govern.<\/span><\/p>\n

Bland\u00f3n no sap del cert qu\u00e8 va dur a les autoritats a tancar el cas, per\u00f2 pensa que pugui ser degut a un c\u00e0lcul pol\u00edtic que, donada la solidaritat despertada cap a les acusades, nacional i internacionalment, els resultava inc\u00f2mode haver de donar declaracions al respecte.<\/span>
\nEncara que, \u00f2bviament, es va sentir alleujada quan el cas va ser desestimat, perqu\u00e8 al moment de prohibir l’avortament terap\u00e8utic va haver molts atacs p\u00fablics i en aquest ambient hi havia la possibilitat que patissin accions punitives, “alli\u00e7onadores”, cosa que el va portar a prendre mesures de autoprotecci\u00f3.<\/span><\/p>\n

“El govern de Nicaragua, mitjan\u00e7ant el Ministeri P\u00fablic, va desestimar l’acusaci\u00f3 pel fet que era insostenible jur\u00eddica i \u00e8ticament”, sost\u00e9 Violeta Delgado Sarmiento.<\/span><\/p>\n

Les accions en defensa de la vida i la salut de les dones no es van aturar. Malgrat aquesta “pedra en el cam\u00ed”, la lluita per la restituci\u00f3 de l’avortament i altres drets de les dones no s’ha aturat. Per exemple Ipas, l’organitzaci\u00f3 no governamental on labora Bland\u00f3n, ha liderat amb altres organitzacions el Grup Estrat\u00e8gic per la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament.<\/span><\/p>\n

Aquesta articulaci\u00f3 enfoca els seus esfor\u00e7os en l’educaci\u00f3 de les dones, segons explica Bland\u00f3n. Ha centrat les seves accions en la sensibilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i els prenedors de decisions.<\/span><\/p>\n

El suport a la restituci\u00f3 de l’avortament ha pujat: 25 per cent de legisladors estan a favor, mentre que Cid Galup assenyala, segons una enquesta de finals de l’any 2009, que 65 per cent de la poblaci\u00f3 es pronuncia en el mateix sentit. L’avortament realitzat en condicions insegures \u00e9s, segons el parer de Bland\u00f3n, una de les causes de mort de les dones embarassades.<\/span><\/p>\n

Al mar\u00e7 de 2011, el govern nicarag\u00fcenc, a trav\u00e9s d’un dels seus portals electr\u00f2nics, va anunciar la reducci\u00f3 de la “mort materna” fins a 60 per cent en relaci\u00f3 amb els 16 anys de “governs neoliberals”, amb la qual cosa, va dir, s’acostava al compliment del cinqu\u00e8 dels Objectius del Mil lenni (ODM) adoptats pel pa\u00eds a inicis d’aquest segle. Nicaragua va acordar reduir la taxa de mortalitat materna d’una base de 90 morts registrades el 1999 per cada 100.000 naixements, a 27 el 2015.<\/span><\/p>\n

Magaly Quintana, de Cat\u00f2liques pel Dret a Decidir (CDD), va assegurar a SEMLac que la manca d’informaci\u00f3 p\u00fablica i l’eliminaci\u00f3 d’una Comissi\u00f3 de Mort Materna, en la qual participaven organitzacions de la societat civil abans de l’arribada al poder del president Ortega , li fan dubtar de la veracitat d’aquestes dades.<\/span><\/p>\n

Quintana crida l’atenci\u00f3 sobre variacions inexplicables en la informaci\u00f3 col.locada en els portals electr\u00f2nics del govern, en un d’ells es canvia la meta de reducci\u00f3 de morts maternes de 27 per cada cent mil nascuts vius, a 40.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 van variar xifres en relaci\u00f3 amb les morts de dones embarassades ocorregudes cada any, ja que mentre les estad\u00edstiques oficials assenyalaven 107 durant 2007, el primer any de l’actual govern, el 2008 aquesta mateixa xifra havia baixat miraculosament a 70. L’any anterior a la presa de possessi\u00f3 del nou president, la xifra de morts maternes va ser de 140, una de les m\u00e9s altes d’Am\u00e8rica Llatina.<\/span>
\nLes especialistes no creuen que siguin possibles salts tan grans en la problem\u00e0tica, ja que a m\u00e9s de situacions m\u00e8diques, com que es reporten anualment uns 400 embarassos ect\u00f2pics, influeixen factors culturals.<\/span><\/p>\n

A favor, el govern ha divulgat la realitzaci\u00f3 d’accions com l’enviament de brigades m\u00e8diques, que han visitat m\u00e9s d’un mili\u00f3 de llars en el camp, la capacitaci\u00f3 de 500 infermeres i la creaci\u00f3 de cases maternes en les quals s’atenen, abans del part, a dones amb embar\u00e0s d’alt risc.<\/span><\/p>\n

Un informe de Human Rights Watch, amb seu a Washington, titulat “Escolta les seves veus i actua: No m\u00e9s violaci\u00f3 i viol\u00e8ncia sexual contra nenes a Nicaragua”, publicat el novembre de 2010, reflecteix que en aquest any 2010 van morir a Nicaragua per raons associades l’embar\u00e0s 170 dones per cada 100.000 nens nascuts vius, com a mitjana anual.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Amnistia Internacional va demanar la restituci\u00f3 d’avortament terap\u00e8utic en ra\u00f3 que “la reforma del Codi Penal \u00e9s una mesura regressiva d’acord amb el dret internacional i fa que Nicaragua s’allunyi d’una pol\u00edtica de salut p\u00fablica de provada efic\u00e0cia”, va resumir el organisme en un informe de 51 p\u00e0gines, fet p\u00fablic a mitjans de l’any passat.<\/span><\/p>\n

El m\u00e8tode de calcular la ra\u00f3 de mort materna emmascara alguns dels efectes de la interdicci\u00f3 de l’avortament terap\u00e8utic, assegura la resposta del Moviment Aut\u00f2nom de Dones al quart informe peri\u00f2dic de Nicaragua presentat durant el 55 \u00ba per\u00edode de sessions del Comit\u00e8 de Drets del Nen, celebrat a Ginebra, Su\u00efssa, del 13 de setembre al primer d’octubre de 2010.<\/span><\/p>\n

La mateixa font indica que la taxa de mortalitat materna inclou nom\u00e9s morts “directes”, resultat de complicacions d’embarassos, parts o postpart, i morts “indirectes” a causa de condicions preexistents agreujades per l’embar\u00e0s, o condicions no obst\u00e8triques que sorgeixen durant l’embar\u00e0s, amb risc per a la vida o la salut.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, exclou morts “no obst\u00e8triques” de dones embarassades, que no s\u00f3n causades per condicions obst\u00e8triques, incloent el su\u00efcidi, l’homicidi o la mort accidental.<\/span><\/p>\n

La proporci\u00f3 de morts maternes atribu\u00efble a causes “indirectes” com c\u00e0ncer, hipotiro\u00efdisme i trombosi venosa profunda ha augmentat 10 per cent de 2006 a 2007, precisa l’informe.<\/span><\/p>\n

De les 30 morts el 2007, 12 eren atribu\u00efbles a les condicions preexistents exacerbades per l’embar\u00e0s, que probablement haurien pogut millorar per un avortament terap\u00e8utic.<\/span><\/p>\n

“Aquestes dones eren, majorit\u00e0riament, menors de 30 anys i procedents de zones rurals, els seus morts evitables col.lectivament han deixat 30 orfes”, afegeix la mateixa font, que cita l’informe “La Mort Materna a Nicaragua: La vida de cada dona compte “3<\/strong>.<\/span><\/p>\n

L’impacte de la mortalitat materna en les fam\u00edlies nicarag\u00fcenques \u00e9s sever: de les 115 dones que van morir per causes relacionades amb l’embar\u00e0s el 2007, 87 eren mares que van deixar a 305 nens i nenes en l’orfandat.<\/span><\/p>\n

Analistes estimen que, mentre prossegueixi la prohibici\u00f3 de l’avortament terap\u00e8utic, seguir\u00e0 augmentant la mortalitat materna per causes evitables i consideren que la llei que estableix aquesta negaci\u00f3 \u00e9s una pena de mort per a les dones.<\/span><\/p>\n

L’informe del Moviment Aut\u00f2nom resumeix els seus efectes en que nega l’acc\u00e9s a serveis d’avortament que salven vides i salut; retarda o s’oposa a altres atencions obst\u00e8triques d’emerg\u00e8ncia, incloses les complicacions d’avortaments clandestins, i genera por entre les dones a buscar tractament per emerg\u00e8ncies obst\u00e8triques, d’una banda, i dels metges a atendre-les, per una altra.<\/span><\/p>\n

Per Violeta Delgado Sarmiento, l’eliminaci\u00f3 del Codi Penal de l’article que eximia de pena a la dona per interrompre l’embar\u00e0s per raons terap\u00e8utiques va col.locar al moviment reivindicatiu en una posici\u00f3 de retroc\u00e9s.<\/span><\/p>\n

“Les campanyes nacionals i internacionals, justament s’han centrat en la restituci\u00f3 de l’article abans esmentat, reduint, en molts casos, la demanda i el debat sobre l’autonomia de les dones sobre els seus cossos a l’anomenada ‘despenalitzaci\u00f3 de l’avortament terap\u00e8utic'” , va declarar Delgado a SEMLac.<\/span><\/p>\n

Segons la seva opini\u00f3, encara falta dimensionar l’impacte que la penalitzaci\u00f3 de l’avortament ha tingut en la vida de les dones que s\u00f3n sotmeses a viol\u00e8ncia sexual.<\/span><\/p>\n

La “Investigaci\u00f3 d’Estad\u00edstiques Nacionals sobre Viol\u00e8ncia Sexual”, realitzada per l’Associaci\u00f3 Probienestar de la Fam\u00edlia (Profamilia) el 2008 va llan\u00e7ar que de 4.736 den\u00fancies de viol\u00e8ncia sexual, a penes 172 (3,6%) aconsegueixen una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

L’estudi no va poder establir el percentatge de les den\u00fancies de viol\u00e8ncia sexual que van tenir com a resultat embarassos no desitjats, tenint en compte que un elevat nombre de v\u00edctimes s\u00f3n dones en edat reproductiva.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, assenyala que aproximadament una de cada quatre den\u00fancies de viol\u00e8ncia sexual va ser comesa per la persona encarregada de la seva tutela i protecci\u00f3 (pare i \/ o padrastre).<\/span><\/p>\n

Mentre, un de cada dos peritatges de viol\u00e8ncia sexual va ser realitzat a dones que van reportar el nuvi com el victimari, el que revela el comportament abusiu en les relacions de festeig, entre v\u00edctimes que, en el 85 per cent dels casos, s\u00f3n menors de 18 anys.<\/span><\/p>\n

Entre les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s comunes de la viol\u00e8ncia sexual l’estudi esmenta les relatives a la salut reproductiva i mental i el benestar social, incloent el su\u00efcidi, la s\u00edndrome d’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, altres malalties mentals i embarassos no desitjats.<\/span><\/p>\n

A la llista afegeix les infeccions de transmissi\u00f3 sexual, el VIH \/ sida, les lesions autoinflingidas i, en el cas d’ab\u00fas sexual de menors, l’adopci\u00f3 de conductes d’alt risc com tenir m\u00faltiples parelles sexuals i consumir drogues.<\/span><\/p>\n

Monitoratges dels mitjans de comunicaci\u00f3 massiva donen compte que de les nenes que van denunciar ser v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual, entre 2005 i 2007, 198 van resultar embarassades producte de la violaci\u00f3, 172 d’aquestes nenes tenien entre 10 i 14 anys i van ser obligades, en alguns casos, a ser mares dels seus propis germans, es va informar durant l’Audi\u00e8ncia sobre la situaci\u00f3 de les dones a Nicaragua a la Comissi\u00f3 Interamericana, el mar\u00e7 de 2011.<\/span><\/p>\n

Delgado \u00e9s partid\u00e0ria de promoure accions de comunicaci\u00f3 i informaci\u00f3 com una forma d’educar i incidir gradualment en l’opini\u00f3 p\u00fablica a favor de la den\u00fancia sobre la manca d’institucionalitat que afavoreix els alts \u00edndexs d’impunitat existents al pa\u00eds i la violaci\u00f3 als drets humans de les dones, particularment del dret fonamental a la seva pr\u00f2pia vida.<\/span><\/p>\n

Advoca a m\u00e9s per la construcci\u00f3 d’aliances amb altres actors de la societat, “de manera que la reivindicaci\u00f3 per la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament transcendeixi als grups de dones i pugui ser reconeguda com un problema i una demanda de la societat en general”, va sostenir.<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
. “Els registres de les comissaries de la dona de Nicaragua indiquen que s’han incrementat les den\u00fancies espec\u00edfiques per viol\u00e8ncia intrafamiliar, de 8856 a 2.007-24.647 el 2008. El 76 per cent d’aquests delictes van oc\u00f3rrer dins de la fam\u00edlia i en la pr\u00f2pia casa.<\/td>\n<\/tr>\n
\n

. “La policia reporta que, entre 1998 i 2008, es van denunciar 14.377 casos d’ab\u00fas sexual, \u00e9s a dir gaireb\u00e9 quatre casos diaris de violaci\u00f3 o ab\u00fas. Les dues terceres parts es va tractar de v\u00edctimes menors de 17 anys i, d’aquests, la meitat corresponia a nenes menors de 14 anys4<\/strong>.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

. “L’Institut de Medicina Legal (IML) reporta un increment de 43,7 per cent en els peritatges forenses per viol\u00e8ncia sexual, en comparar 2005 amb 20.095. Segons l’an\u00e0lisi dels grups d’edat, el major percentatge de peritatges es va donar al grup de 11 a 17 anys (60%), seguit del grup de 0 a 10 anys (25%). \u00c9s a dir, 85 per cent de peritatges es va practicar en menors de 18 anys, el que resulta summament preocupant, tenint en compte el dany f\u00edsic i psicol\u00f2gic que significa per a la v\u00edctima.<\/td>\n<\/tr>\n
. “El 2009 el IML realitzar 413 peritatges de viol\u00e8ncia sexual per mes, el que equival a un cas cada dues hores, encara que estimacions del mateix institut assenyalen que aquestes estad\u00edstiques nom\u00e9s representen 10 per cent de la totalitat de casos en el pa\u00eds.6<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
.”Nenes, adolescents i dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual a Nicaragua que resulten embarassades producte de la violaci\u00f3, no tenen opci\u00f3 a la interrupci\u00f3, a causa de la derogaci\u00f3 en el Codi Penal de l’avortament terap\u00e8utic des de 2007.<\/td>\n<\/tr>\n
\n

. “Els casos de viol\u00e8ncia augmenten en quantitat i en f\u00faria, mentre la impunitat \u00e9s una constant. Els casos que reben condemna s\u00f3n m\u00ednims i m\u00ednimes s\u00f3n tamb\u00e9 les penes que s’apliquen. El 2007, nom\u00e9s 25 per cent dels casos denunciats va ser conegut per els tribunals de just\u00edcia (29.489), percentatge que va disminuir a 16 per cent el 2008 (28.451) 7<\/strong>.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

. “La mortalitat materna en adolescents en 2005 va ser de 16,8% del total i augmentar a 20 per cent el 2007, segons dades del Ministeri de Salut.<\/td>\n<\/tr>\n
. “Els su\u00efcidis relacionats a embarassos entre dones i nenes s\u00f3n especialment preocupants, ja que 30 per cent dels embarassos correspon a adolescents i bona part resulten de violacions. Alguns metges denoten preocupaci\u00f3 davant el nombre de dones joves que ha mort per pastilles inserides en la vagina. Encara que el Ministeri de Salut classifica aquestes morts tr\u00e0giques com su\u00efcidis, el perfil fora de la norma ha portat a molts metges a creure que aquests potser van ser enverinaments accidentals per intentar abortar8<\/strong>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

1 Martha Maria Bland\u00f3n<\/strong>, feminista de llarga traject\u00f2ria, directora de IPAS\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

2 Joana Jim\u00e9nez<\/strong>, advocada feminista, coordinadora del Moviment Aut\u00f2nom de Dones.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

3 Veure Karen Padilla<\/strong> K: “La mort materna a Nicaragua: la vida de cada dona compte”, Ipas Centream\u00e8rica, Managua, 2008.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

4 <\/strong>Anuari Estad\u00edstic Policial 2008, citat per Amnistia Internacional. “No m\u00e9s violaci\u00f3 ni viol\u00e8ncia sexual contra nenes a Nicaragua”, 2010, p. 5<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

5<\/strong> Departament d’Estad\u00edstiques de l’institut de Medicina Legal. 2005: 3,450 peritatges i 2009: 4,961 peritatges.<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

6 Dr Zacaries Duarte Castell\u00f3<\/strong>, director IML. Presentaci\u00f3 sobre Tend\u00e8ncia de la Viol\u00e8ncia Intrafamiliar a Nicaragua 2005-2009<\/span>
\n\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

7<\/strong> Informe presentat a l’Audi\u00e8ncia sobre la situaci\u00f3 de les dones a Nicaragua a la Comissi\u00f3 Interamericana, mar\u00e7 de 2011.<\/span><\/p>\n

8<\/strong>“Informe sobre violacions de l’inter\u00e8s superior de la nena i l’adolescent per la penalitzaci\u00f3 de l’avortament terap\u00e8utic en resposta al Quart informe peri\u00f2dic de Nicaragua. Moviment Aut\u00f2nom de Dones. 55 \u00ba Per\u00edode de sessions del Comit\u00e8 de Drets del Nen, celebrat a Ginebra, Su\u00efssa , del 13 de setembre al primer d’octubre de 2010.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

Torna a l’index<\/strong><\/a>
\n<\/span><\/p>\n

\n

\n

<\/a>Per\u00fa: Maternitat no desitjada podria costar la vida a les dones<\/span><\/strong><\/span>
\nPer Julia Vicu\u00f1a Yacarine<\/span><\/p>\n

Lima, agost (Especial de SEMLac) .- “Estava desesperada, un fill m\u00e9s seria un gran problema. Tenia quatre. Meu marit m’havia de donar la culpa: ‘per no cuidar’, havia de dir. Aix\u00ed que li vaig dir a Juana , la meva amiga. Ella em va explicar que coneixia a una curiosa que la va ajudar quan ella va sortir embarassada. Me’n vaig anar amb ella. Tenia por de morir-me. No s\u00e9 qu\u00e8 em va posar aqu\u00ed ja les hores em va venir. Diosito no va voler que em pass\u00e9s res “, recorda, encara amb angoixa, Maria.<\/span><\/p>\n

Al Per\u00fa, de cada 100 dones en edat reproductiva (de 15 a 49 anys), cada any 5,2 de mitjana acaba volunt\u00e0riament el seu embar\u00e0s no desitjat, assenyala una investigaci\u00f3 del Centre de la Dona Peruana Flora Trist\u00e1n i Pathfinder Internacional, titulada “El avortament clandest\u00ed al Per\u00fa “.<\/span><\/p>\n

Si b\u00e9 la pr\u00e0ctica de l’avortament, amb excepci\u00f3 del terap\u00e8utic, \u00e9s il.legal en aquest pa\u00eds and\u00ed, l’any es produeixen 352.000 avortaments en p\u00e8ssimes condicions, el que genera morts maternes i problemes de salut derivats de la clandestinitat.<\/span><\/p>\n

L’avortament terap\u00e8utic, legal des de 1924, \u00e9s practicat amb el consentiment de la dona embarassada, per salvar la vida o evitar un mal greu de salut i permanent, per\u00f2, fins avui, despr\u00e9s de 87 anys, no hi ha una norma que reguli la seva procediment, per la qual cosa, els que tenen embarassos de risc queden exposades al perill de morir o de patir greus seq\u00fceles en la seva salut f\u00edsica i mental.<\/span><\/p>\n

La mortalitat materna i la mort per avortaments insegurs estan \u00edntimament associades a la negaci\u00f3 de l’exercici dels drets reproductius, i afecten fonamentalment a adolescents, dones pobres, rurals i natives que no poden accedir als serveis de salut, assenyala el “Perfil de g\u00e8nere i salut de la subregi\u00f3 andina 2010 “, estudi de l’Organitzaci\u00f3 Panamericana de la Salut (OPS).<\/span><\/p>\n

Mentre que l’embar\u00e0s adolescent representa una c\u00e0rrega important per al risc de mort materna i perinatal, detalla el Ministeri de Salut (MINSA), en el seu Pla Estrat\u00e8gic Nacional per a la Reducci\u00f3 de la Mortalitat Materna i Perinatal 2009 -2015.<\/span><\/p>\n

La mort materna en adolescent representa entre 12 i 16 per cent del total de les morts maternes, apreciant un preocupant augment en les edats m\u00e9s joves de 10 a 14 anys, d’acord als registres de mort materna 2007-2008 realitzats pel MINSA.<\/span><\/p>\n

Segons l’Enquesta Demogr\u00e0fica i de Salut Familiar (ENDESA) 2004-2006, el 2006 el 12,7 per cent de les adolescents de 15 a 19 anys alguna vegada havien estat embarassades. En el sector urb\u00e0 la xifra es redueix a 9,5 per cent, mentre que a la zona rural ascendeix a 20,3 per cent.<\/span><\/p>\n

A la selva, el 29,2 per cent d’adolescents de 15 a 19 anys ha estat embarassada alguna vegada. Continua la resta de la costa (11,8%), serra (11,2%) i Lima Metropolitana (8,7%). La majoria d’elles nom\u00e9s t\u00e9 estudis primaris i \u00e9s pobre.<\/span><\/p>\n

\n

\"image002\"<\/p>\n

Al Per\u00fa, l’inter\u00e8s per la sexualitat i la reproducci\u00f3 en l’agenda p\u00fablica nacional data de fa gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades i la hist\u00f2ria ha demostrat l’impacte nefast que pot tenir sobre la salut i la vida de les dones pol\u00edtiques impulsades per l’Estat de manera arbitr\u00e0ria .<\/span><\/p>\n

Entre 1996 i 2000, el govern d’Alberto Fujimori impulsar el Programa Nacional de Salut Reproductiva i Planificaci\u00f3 Familiar, que tenia com un dels seus objectius “arribar a l’any 2000 havent assolit la prevalen\u00e7a d’\u00fas de m\u00e8todes anticonceptius moderns i assegurances necess\u00e0ries per aconseguir una taxa general de fertilitat de 2,5 fills per dona “.<\/span><\/p>\n

Les esterilitzacions for\u00e7ades van estar dirigides a un sector poblacional espec\u00edfic: persones sumides en la pobresa o pobresa extrema, camperols i ind\u00edgenes.<\/span><\/p>\n

Per realitzar aquest objectiu, l’Estat va imposar objectius num\u00e8rics d’anticoncepci\u00f3 quir\u00fargica volunt\u00e0ria (AQV): quotes de captaci\u00f3 d’usu\u00e0ries per establiment i per agent de salut. A canvi, oferia diners o esp\u00e8cies al personal, est\u00edmuls i fins amenaces de remoci\u00f3 en cas d’incompliment, segons un informe presentat pel Centre Llatinoameric\u00e0 per a la Defensa dels Drets de la Dona (CLADEM).<\/span><\/p>\n

A moltes dones els van lligar les trompes sense el seu consentiment despr\u00e9s d’una altra intervenci\u00f3 quir\u00fargica (post-part, post-avortament), indu\u00efdes per agents de salut. A altres se’ls va practicar la lligadura tot i que havien desistit abans de l’inici de l’operaci\u00f3. En la majoria dels casos no se’ls va informar les contraindicacions, els riscos ni les cures que havien de tenir despr\u00e9s de la intervenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

En altres casos van ser intimidades, van rebre tracte humiliant, van acabar tancades a les sales d’operaci\u00f3 i fins hi va haver casos d’usu\u00e0ries amb un nombre elevat de fills que van ser amena\u00e7ades a no ser ateses en el seg\u00fcent part. En molts casos es va obviar el requisit fonamental que la pacient sign\u00e9s personalment un format d’autoritzaci\u00f3, o aquest va ser signat sense el termini reglamentari de meditaci\u00f3 (72 hores entre la xerrada i l’acceptaci\u00f3).<\/span><\/p>\n

Fins hi va haver lligams de dones embarassades, segons una investigaci\u00f3 realitzada per la Defensoria del Poble i que consta en l’informe Defensorial N \u00ba 27 “L’aplicaci\u00f3 de l’anticoncepci\u00f3 quir\u00fargica i els drets reproductius II”.<\/span><\/p>\n

Per Maria Jennie Dador1<\/strong>, directora del Moviment Manuela Ramos, la insensibilitat de les autoritats davant el drama de l’avortament i la mort materna estaria associada, d’una banda, als dogmes religiosos que ho consideren un pecat. “Per tant, la dona que el practica ha de ser sancionada, condemnada”, assenyala.<\/span><\/p>\n

Jennie Dador va dir a SEMLac que tamb\u00e9 influeix que un percentatge considerable d’autoritats sigui de sexe mascul\u00ed, ja que “d’una banda, anteposen el seu dogma moral i, d’altra, per m\u00e9s que tractin d’entendre i posar-se al lloc de la dona que decideix avortar, no ho poden fer “.<\/span><\/p>\n

“No tota la maternitat \u00e9s volunt\u00e0ria, hi ha violacions, fins i tot dins del matrimoni, i generen embarassos no desitjats. En pa\u00efsos com els nostres, la maternitat i l’amor les porten a la mort, perqu\u00e8 en el seu afany de deslligar d’una maternitat no desitjada , no volguda o inoportuna, elles exposen la seva salut i vida en un avortament clandest\u00ed “, ha assenyalat.<\/span><\/p>\n

Moltes peruanes amb vida sexual activa i en edat reproductiva es veuen en perill no nom\u00e9s pels embarassos no desitjats, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS), especialment la del VIH \/ sida.<\/span><\/p>\n

El 1986, per cada dona amb la infecci\u00f3 havia nou homes en la mateixa situaci\u00f3, el que ha variat significativament. En l’actualitat es viu un proc\u00e9s de feminitzaci\u00f3 del VIH i les infeccions es mantenen en el rang d’una dona per cada tres homes, el que revela l’increment de la transmissi\u00f3 heterosexual, a causa de conductes de risc.<\/span><\/p>\n

Segons el Ministeri de Salut, la via sexual \u00e9s la major font de contagi del VIH \/ sida amb 97 per cent, seguida per la contaminaci\u00f3 vertical (mare-fill) amb dos per cent i el medi parenteral (transfusi\u00f3 o contagi d’agulles contaminades) amb un per cent. M\u00e9s del 50 per cent de les persones infectades amb el VIH no saben el seu diagn\u00f2stic, per la naturalesa asimptom\u00e0tica de l’evoluci\u00f3 de la infecci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de les inequitats<\/span><\/strong><\/p>\n

Una de les raons m\u00e9s comunes de mortalitat femenina en el Per\u00fa \u00e9s el c\u00e0ncer de mama i el de coll uter\u00ed. Ambdues sumen 70 per cent. Segons l’Ag\u00e8ncia Internacional de Recerca Contra el C\u00e0ncer (IARC), una de cada 25 Lima que visqui fins als 85 anys tindria la possibilitat de desenvolupar el c\u00e0ncer de coll uter\u00ed.<\/span><\/p>\n

En els \u00faltims 30 anys, el c\u00e0ncer de mama ha incrementat la seva incid\u00e8ncia a 26,5 per 100.000 dones, i la taxa de mortalitat \u00e9s de 9,3 per 100.000, d’acord amb estad\u00edstiques del MINSA.<\/span><\/p>\n

L’alta incid\u00e8ncia d’aquestes malalties, que s\u00f3n curables si s\u00f3n detectades en la seva fase inicial, est\u00e0 vinculada a la pobresa, ja que un gran percentatge de les afectades s\u00f3n dones de baixos recursos econ\u00f2mics. D’altra banda, no es compta amb una pol\u00edtica des de l’Estat que garanteixi acc\u00e9s a serveis de detecci\u00f3 primerenca.<\/span><\/p>\n

Segons una projecci\u00f3 de la IARC per al’any 2000, es presentarien 4,101 casos nous de c\u00e0ncer de coll uter\u00ed i el tractament d’aquests casos demanaria una despesa de $ 11.888.186,2 anuals.<\/span><\/p>\n

Eliana Cano2, coordinadora de Cat\u00f2liques pel Dret a Decidir a Per\u00fa, va dir a SEMLac que “la jerarquia de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha demostrat insensibilitat, primacia dels seus interessos i falta de compassi\u00f3 pel sofriment de moltes dones que, per diversos factors, tenen d’afrontar una situaci\u00f3 d’interrupci\u00f3 d’una gestaci\u00f3 “.<\/span><\/p>\n

Per Cano, les resist\u00e8ncies de la jerarquia cat\u00f2lica reforcen un discurs hegem\u00f2nic i totalitzador respecte a la sexualitat i els drets sexuals i reproductius, amb fins de control i poder.<\/span><\/p>\n

“Les manifestacions p\u00fabliques en defensa de la fam\u00edlia, les pressions als governants per evitar la sanci\u00f3 de drets sexuals i reproductius, el dictat d’instruccions sobre el posicionament que han de tenir les i els legisladors cat\u00f2lics front a aquests drets, s\u00f3n alguns exemples de la obsessi\u00f3 del Vatic\u00e0 sobre la sexualitat “, ha afegit.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Miguel Guti\u00e9rrez Ramos, president del Comit\u00e8 Especial Mortalitat Materna de la Societat Peruana d’Obstetr\u00edcia i Ginecologia, explica que l’article 30 de la Llei 26.842, Llei General de Salut, planteja un conflicte entre el dret o deure del secret professional de metges, m\u00e8diques i pacients.<\/span><\/p>\n

A la publicaci\u00f3 “Metges en conflicte entre la cura i la den\u00fancia, article 30 an\u00e0lisi de constitucionalitat de la Llei General de Salut sobre l’obligaci\u00f3 de metges i metgesses de denunciar” assenyala que atempta contra els drets a la intimitat, llibertat, vida i salut de les persones que acudeixen als serveis m\u00e8dics.<\/span><\/p>\n

La legislaci\u00f3 estableix que “el personal m\u00e8dic que ofereix atenci\u00f3 a una persona ferida per arma blanca, ferida de bala, accident de tr\u00e0nsit o per causa d’un altre tipus de viol\u00e8ncia que constitueixi delicte perseguible d’ofici o quan hi hagi indicis d’avortament criminal, est\u00e0 obligat a posar el fet en coneixement d’autoritat competent “.<\/span><\/p>\n

Problema de salut p\u00fablica<\/span><\/strong><\/p>\n

L’avortament ocupa el quart lloc com a causa de mort materna (7%), segons el Ministeri de Salut, per\u00f2, nombrosos estudis sostenen que entre les morts per hemorr\u00e0gies (60%) i infeccions (13%) es troben subregistre moltes defuncions per avortament.<\/span><\/p>\n

Aquesta pr\u00e0ctica constitueix un problema de salut p\u00fablica molt greu al Per\u00fa, que afecta de manera directa i indirecta a l’economia nacional, perqu\u00e8 es d\u00f3na en condicions insegures, clandestines, i arriba complicada als serveis, va destacar Dador.<\/span><\/p>\n

“L’atenci\u00f3 d’avortaments incomplets i problemes de salut derivats de la clandestinitat generen alts costos per als serveis de salut. T\u00e9 a veure amb hores \/ home, hores \/ dona que atenen aquests casos; costa llits i medicines. Tamb\u00e9 impacta en l’economia perqu\u00e8 les dones en edat reproductiva que moren ho fan justament en el moment m\u00e9s productiu de les seves vides i deixen d’aportar o de produir “, va comentar.<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Xifres per Considerar<\/strong><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– S’estima que al Per\u00fa es fan 40 avortaments cada hora i uns 1.000 cada dia. Les protagonistes s\u00f3n dones de tota condici\u00f3 socioecon\u00f2mica i social.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– El major nombre d’avortaments clandestins passa a la serra, amb 32 per cent, mentre Lima Metropolitana ocupa el segon lloc, amb 28, i la selva, el tercer amb 14 per cent.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– Segons estad\u00edstiques dels serveis de salut, poc m\u00e9s de 62 per cent de les dones que avorten \u00e9s menor de 30 anys. D’aquest percentatge, 14 per cent \u00e9s menor de 20 anys.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– El 54 per cent de les dones recorre a l’avortament perqu\u00e8 no desitja aquest embar\u00e0s, principalment perqu\u00e8 al moment de la concepci\u00f3 considerar que la seva fam\u00edlia estava completa, i 28 per cent ho va fer per raons econ\u00f2miques.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– La probabilitat d’hospitalitzaci\u00f3 per complicacions postavortament \u00e9s m\u00e9s alta si la dona \u00e9s pobre: ??13,6 per cent entre les pobres urbanes i 18,5 per cent entre les rurals, i m\u00e9s baixa si la dona pertany a la ciutat i compta amb recursos (1,5%), per\u00f2 la probabilitat d’hospitalitzaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 alta entre les dones rurals econ\u00f2micament benestants (9,4%).<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– Per cada avortament hospitalitzat, hi ha set no hospitalitzats. (Font: Ferrando, Del\u00edcia: “L’avortament clandest\u00ed al Per\u00fa. Fets i xifres”. Centre de la Dona Peruana Flora Trist\u00e1n i Pathfinder International. Lima. 2002).<\/span><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– Vuit per cent de les dones alguna vegada unides declarar haver estat obligada pel seu esp\u00f2s o company a tenir relacions sexuals contra la seva voluntat. El major percentatge es va presentar a divorciades, separades o v\u00eddues (20,2%). A l’\u00e0rea urbana, 7,8 per cent, i en l’\u00e0rea rural, 8,4. (Font: Enquesta Demogr\u00e0fica i de Salut Familiar ENDESA Cont\u00ednua 2009. Lima: INEI, 2010).<\/span><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
– El 4,3 per cent de les v\u00edctimes de feminicidi durant 2009 van ser assassinades per la seva parella, per no estar d’acord amb l’embar\u00e0s o per silenciar un avortament.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
(Font: Registre de Feminicidi del Ministeri P\u00fablic).<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\n

\u00a0<\/span>
\n1 Mar\u00eda Jennie Dador Tozzini<\/strong> \u00e9s feminista, advocada, mag\u00edster en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i diplomada en G\u00e8nere, Processos de democratitzaci\u00f3 i Drets Humans. Docent universit\u00e0ria, investigadora i autora de diverses publicacions, assajos i articles d’opini\u00f3, actualment \u00e9s la directora del Moviment Manuela Ramos.<\/span>
\n2 Eliana Cano<\/strong> \u00e9s psic\u00f2loga, coordinadora de “Cat\u00f2liques pel Dret a Decidir-Per\u00fa<\/span><\/p>\n

\n

Torna a l’Index<\/strong><\/a><\/p>\n

\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d’un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les dones, elaborat per corresponsals de SEMLac i SEMLac Cuba amb auspici de la Fundaci\u00f3 Sida i […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":27029,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-55186","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-independent"],"yoast_head":"\nREPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2011-08-26T23:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-06-09T15:53:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"50\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"58\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/gif\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"91 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya\",\"datePublished\":\"2011-08-26T23:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-06-09T15:53:45+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/\"},\"wordCount\":18953,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/08\\\/image003.gif\",\"articleSection\":[\"La Independent\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/\",\"name\":\"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/08\\\/image003.gif\",\"datePublished\":\"2011-08-26T23:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-06-09T15:53:45+00:00\",\"description\":\"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/08\\\/image003.gif\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/08\\\/image003.gif\",\"width\":50,\"height\":58},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent","description":"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent","og_description":"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2011-08-26T23:00:00+00:00","article_modified_time":"2023-06-09T15:53:45+00:00","og_image":[{"width":50,"height":58,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif","type":"image\/gif"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"91 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya","datePublished":"2011-08-26T23:00:00+00:00","dateModified":"2023-06-09T15:53:45+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/"},"wordCount":18953,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif","articleSection":["La Independent"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/","name":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif","datePublished":"2011-08-26T23:00:00+00:00","dateModified":"2023-06-09T15:53:45+00:00","description":"\u00a0 \u00a0 \u00a0 Des de SEMLac, agost-setembre 2011: Els seg\u00fcents articles formen part d'un treball Monogr\u00e0fic Especial sobre salut sexual i reproductiva de les","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/08\/image003.gif","width":50,"height":58},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/reportatges-especials-situacio-de-la-salut-sexual-i-reproductiva-de-les-dones-a-america-llatina-i-catalunya\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"REPORTATGES ESPECIALS: Situaci\u00f3 de la salut sexual i reproductiva de les dones a Am\u00e8rica Llatina i Catalunya"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791390520","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55186"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55186\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27029"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}