\u00a0<\/p>\n
No estem davant d\u2019un moviment conjuntural, sin\u00f3 davant la punta de l\u2019iceberg d\u2019una previsible nova onada de mobilitzacions. El 15M i les acampades han estat la primera sacsejada i han actuat com a llan\u00e7adora. S\u00f3n algunes de les conclusions de la seg\u00fcent entrevista als activistes Josep Maria Antentas i Esther Vivas<\/strong>.<\/span><\/p>\n Com definir\u00edeu les caracter\u00edstiques centrals d\u2019aquest moviment?<\/span><\/strong><\/p>\n Josep Maria Antentas<\/strong>: El moviment va comen\u00e7ar absolutament per sorpresa. Les manifestacions del 15 de maig (15M) van ser molt m\u00e9s grans del que s\u2019esperava i l\u2019arrencada de les acampades va ser espont\u00e0nia. Des del comen\u00e7ament de la crisi, la reacci\u00f3 social havia estat molt feble. Finalment tot va esclatar de forma inesperada, \u201cintempestiva\u201d com diria Daniel Bensa\u00efd. I com gaireb\u00e9 sempre que comen\u00e7a un gran moviment social ho ha fet amb la joventut com a protagonista en la seva fase inicial, i amb formes de protesta innovadores i disruptives. Expressa la radicalitzaci\u00f3 social m\u00e9s important com a m\u00ednim, des de fa m\u00e9s de deu anys, quan va emergir el moviment antiglobalitzaci\u00f3, encara que ara, en plena crisi, la profunditat social i territorial del moviment \u00e9s m\u00e9s gran.<\/span><\/p>\n Esther Vivas<\/strong>: El moviment del 15M t\u00e9 un doble eix de cr\u00edtica. D\u2019una banda, la classe pol\u00edtica i, de l\u2019altra, els poders econ\u00f2mics i financers, com b\u00e9 resumeix el lema \u201cNo som mercaderies en mans de pol\u00edtics i banquers\u201d. Les revoltes al m\u00f3n \u00e0rab han estat un referent i aix\u00ed ho posen de manifest les ocupacions de places i les acampades, prenent com a exemple, entre altres, la Pla\u00e7a Tahrir. Aquestes han estat una palanca per impulsar futures mobilitzacions i un altaveu per amplificar les presents. Han actuat com a referent simb\u00f2lic i com a base d\u2019operacions i no han estat un fi en si mateixes. Internet i les xarxes socials, Twitter i Facebook, han jugat un paper clau com a espai de discussi\u00f3, de polititzaci\u00f3 i de formaci\u00f3 d\u2019una identitat i un patrimoni compartit, m\u00e9s enll\u00e0 de ser un instrument al servei de la mobilitzaci\u00f3 social.<\/span><\/p>\n Des de l\u2019exterior, es t\u00e9 la impressi\u00f3 que la ruptura amb el moviment obrer organitzat, sindicats i partits, \u00e9s encara m\u00e9s important que a Gr\u00e8cia\u2026 Qu\u00e8 va passar amb els sindicats despr\u00e9s de la vaga general del 29 de setembre de l\u2019any passat?<\/span><\/strong><\/p>\n Esther Vivas<\/strong>: Despr\u00e9s de la vaga general del 29 de setembre els sindicats majoritaris van tornar a la seva pr\u00e0ctica de desmobilitzaci\u00f3. La vaga general va ser un par\u00e8ntesi en el temps i no va significar un canvi d\u2019orientaci\u00f3. Al gener, CCOO i UGT i el Govern van signar l\u2019acord sobre la reforma de les pensions, que augmentava els anys de cotitzaci\u00f3 per cobrar la pensi\u00f3. Aix\u00f2 va tancar brutalment qualsevol expectativa de mobilitzaci\u00f3 sindical. Els sindicats majoritaris han quedat desconcertats per un moviment que no preveien i que els interpel\u00b7la. Ara est\u00e0 per veure quina ser\u00e0 la seva reacci\u00f3 i si el moviment ser\u00e0 prou fort per for\u00e7ar algun tipus de gir per part seva. En moltes acampades, com la de Barcelona, ha sortit clarament la petici\u00f3 d\u2019una vaga general, i tamb\u00e9 la voluntat de \u201cportar la indignaci\u00f3 als centres de treball\u201d, on encara hi ha molta por i resignaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Josep Maria Antentas<\/strong>: El moviment expressa un rebuig frontal a les pol\u00edtiques del govern Zapatero. Esquerra Unida ha manifestat les seves simpaties per les protestes per\u00f2 en general ha estat molt exterior a les mateixes, sense un vincle militant real. L\u2019esquerra extraparlament\u00e0ria i alguns sindicats alternatius, s\u00ed que han estat presents al moviment, juntament amb multitud de persones no organitzades o col\u00b7lectius socials. Els sectors en lluita, com els treballadors de la sanitat a Catalunya, mobilitzats contra les retallades, han tingut tamb\u00e9 un rol actiu i visible.<\/span><\/p>\n Amb el desenvolupament de la mobilitzaci\u00f3, hi ha un avan\u00e7 en les reivindicacions i en el nivell de consci\u00e8ncia?<\/span><\/strong><\/p>\n Esther Vivas<\/strong>: La jornada de mobilitzacions del 19 de juny (19J) va mostrar com el moviment es despla\u00e7ava a l\u2019esquerra i aprofundia en les seves reivindicacions. Alguns dels esl\u00f2gans m\u00e9s recurrents en moltes de les manifestacions van ser les cr\u00edtiques dirigides al Pacte de l\u2019Euro, contra les retallades socials, a la banca i tamb\u00e9 la demanda d\u2019una vaga general. L\u2019ambient de radicalitzaci\u00f3 s\u2019observa, encara que en un sentit ambigu i difusa, en crits com \u201cla revoluci\u00f3 comen\u00e7a aqu\u00ed\u201d, cantada en moltes acampades. Un altre moment clau de radicalitzaci\u00f3 pol\u00edtica va ser la jornada del 15 de juny, quan a Barcelona es va intentar bloquejar el Parlament de Catalunya, durant el debat parlamentari dels pressupostos del Govern catal\u00e0 i on es plantejaven les retallades socials m\u00e9s importants des de la democr\u00e0cia.<\/span><\/p>\n Josep Maria Antentas<\/strong>: El moviment des del seu comen\u00e7ament ha passat per diverses proves, que li han perm\u00e8s madurar i aprofundir en el seu discurs, com ara la vict\u00f2ria davant l\u2019intent de desallotjament a Barcelona el passat 27 de maig o la criminalitzaci\u00f3 que es va patir despr\u00e9s del bloqueig al Parlament de Catalunya el 15 de juny. La den\u00fancia de la utilitzaci\u00f3 del “d\u00e8ficit” com una excusa per a retallar drets \u00e9s present en la pol\u00edtica del moviment. En el cas de Catalunya, per exemple, el rebuig als pressupostos del Govern catal\u00e0 que inclouen fortes retallades en sanitat i educaci\u00f3 ha estat un dels aspectes clau.<\/span><\/p>\n