![\"rene\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/01\/rene.jpg\")
<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
La llei de participaci\u00f3 est\u00e0 obligant als partits i agrupacions pol\u00edtiques a seduir a les dones.<\/b><\/p>\n
<\/b><\/p>\n<\/p>\n
Encara que soni a clix\u00e9, lamentablement, la pobresa t\u00e9 rostre de dona i “pollera”, oi?<\/b><\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
La Fundaci\u00f3 Ajuda en Acci\u00f3 va iniciar el darrer trimestre de 2011 una nova campanya \u201c Dones i Homes ens movem per la igualtat \u201c. Aquesta campanya va coincidir amb la finalitzaci\u00f3 de la darrera \u201c Mou-te per la igualtat. \u00c9s de just\u00edcia\u201d. Els actes m\u00e9s rellevants d’ “…ens movem per la igualtat” encara s\u2019han de realitzar. Est\u00e0 previst presentar, cap el mes de febrer, un informe encarregat a la Fundaci\u00f3 INDERA, on s\u2019analitza com els ajuntaments catalans treballen o no en pressupostos de g\u00e8nere de cooperaci\u00f3 i desenvolupament.<\/p>\n
La l\u00ednia de treball en els objectius d\u2019Ajuda en Acci\u00f3 inclou la visi\u00f3 de g\u00e8nere en els seus projectes, les actuacions pol\u00edtiques i la comunicaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00ed, en la darrera fase de la campanya de tres anys \u201cMou-te per la Igualtat \u201c aquesta fundaci\u00f3 va convidar a Barcelona a periodistes i pol\u00edtics de La \u00cdndia, Equador i Bol\u00edvia que van compartir sessions de treball amb alumnat d\u2019institut, periodistes i diputades i diputats del Parlament de Catalunya.<\/p>\n
La convidada de Bol\u00edvia fou la periodista i pol\u00edtica Maria Ren\u00e9 Duchen, <\/b>a qui La Independent li feu una entrevista.<\/p>\n
Aquesta periodista boliviana fa un programa de radio 3 hores di\u00e0ries a La Paz i el Alto, de fet cobreix l\u2019\u00e0rea metropolitana, tot i que ella aspira a tenir un programa d\u2019abast nacional. De moment, n\u2019 \u00e9s la responsable editorial i t\u00e9 una llibertat decis\u00f2ria molt gran. \u00c9s una persona amb ambicions tant en la pol\u00edtica com en el periodisme.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
Quins temes inclous en el teu programa gr\u00e0cies a aquesta llibertat que tens?<\/b>En quines \u00e0rees tem\u00e0tiques us centreu m\u00e9s?<\/b><\/p>\n
Necess\u00e0riament poso l\u2019 \u00e8mfasis en la visi\u00f3 de g\u00e8nere en temes com l\u2019emprenedoria i la difusi\u00f3 de temes quotidians amb l\u2019ajut d\u2019especialistes. Recorro a psic\u00f2logues, sex\u00f2logues, a analistes pol\u00edtics, econ\u00f2mics, legals que jo se que interpreten els fets que estan passant en l\u2019actualitat boliviana d\u2019una manera plural i els hi faig aquelles preguntes obvies que impliquen tamb\u00e9 la seva postura personal.<\/p>\n
Tinc un esquema, un esquelet setmanal, amb un format que he tractat de fer-lo amb molt de di\u00e0leg i per tal de mantenir equilibris he hagut de recorre a la m\u00fasica com un element que em permet administrar millor els continguts. El format de la r\u00e0dio \u00e9s un format de joventut adulta contempor\u00e0nia i dins d’aquest marc he ingressat com una revista informativa i ….al principi era molt light i poc a poc he anat desenvolupant el format que plantejo actualment.<\/p>\n
Hi tens un espai obert a la gent, a les i als oients?<\/b><\/p>\n
\u00a0<\/b><\/p>\n
Si, amb molt de compte perqu\u00e8 durant molt temps la ciutadania ha estat polaritzada i llavors \u00e9s fa molt dif\u00edcil poder tenir el control del programa. Ara hi ha una regulaci\u00f3 complicada dins la llei d\u2019antiracisme, llavors \u00e9s f\u00e0cil plantejar demandes a partir de continguts que es difonen en el teu espai. Per tant aquesta complicaci\u00f3 amb l\u2019administraci\u00f3 fa que, llevat de temes que tu pots preveure que no hi haur\u00e0 connotaci\u00f3 pol\u00edtica o de segregaci\u00f3, que s\u00f3n gaireb\u00e9 cap, llavors tu pots obrir micr\u00f2fon. Abans tenia una obertura major per\u00f2 a partir d’aquesta llei prefereixo moure\u2019m amb m\u00e9s discreci\u00f3.<\/p>\n
Abans em parlaves de la polaritzaci\u00f3 que existeix a la societat boliviana. Com es viu en el m\u00f3n dels mitjans?<\/b><\/p>\n
B\u00e9 … La societat boliviana \u00e9s una societat molt \u00e8tnica pluricultural, durant molt de temps s’ha mantingut un esquema classista molt fort, dins d’aquest esquema. A partir de l’elecci\u00f3 del 2005 s’ha referit a l\u2019afecci\u00f3 racial des d’un principi, \u00e9s a dir amb el teu origen \u00e8tnic, la teva identificaci\u00f3 \u00e8tnica!. I despr\u00e9s hem passat a una polaritzaci\u00f3 regional. Aix\u00f2 per interessos pol\u00edtics \u00f2bviament. Amb aquest esquema s’ha fet mal a l’estructura social de Bol\u00edvia com a tal. Per altra banda ha representat una emerg\u00e8ncia d’un sector de la poblaci\u00f3 que fins ara era opac, que se l\u2019havia fet callar. Ha calgut refor\u00e7ar-lo a trav\u00e9s de lleis i regulacions i tamb\u00e9 d’aixecaments pol\u00edtics, llavors… de la mateixa manera que la societat est\u00e0 dividida, tamb\u00e9 els mitjans s’han partit.<\/p>\n
Un cop electe el govern d’ Evo Morales<\/b>, el que ha succe\u00eft ha anat obrint una desacreditaci\u00f3 d’eventuals actors pol\u00edtics. I, davant d’aquest buit, de manera natural – o be, crec que, de manera buscada- els mitjans han ocupat espais que no li corresponien…. estic parlant no nom\u00e9s d’espais destinats a continguts pol\u00edtics. I, a partir d’aqu\u00ed, la vida s’ha complicat per als mitjans perqu\u00e8 tamb\u00e9 el govern els ha comen\u00e7at a veure com opositors i ha comen\u00e7at a fer un marcatge molt estricte. S’ha desvirtuat en alguna ocasi\u00f3 el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3. Se\u2019ls ha titllat d\u2019 enemics. En aquest clima de polaritzaci\u00f3 de la societat, els mitjans s’hi han vist involucrats, i tamb\u00e9 han fet de les seves…, no direm que no!.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Parlem una bona estona sobre la realitat ind\u00edgena i les q\u00fcestions territorials de Bol\u00edvia, sobre els pobles, la Constituci\u00f3 i el concepte d\u2019autonomia. Sobre els Taras ( ind\u00edgenes) i els Caras ( nom que reben les persones m\u00e9s blanques entre les blanques), els territoris orientals vers els territoris occidentals, aquesta societat amb un alt grau de classisme<\/i> i la import\u00e0ncia del color de la pell. M\u2019explica la gran diversitat entre els aimara a la parta andina, les valls amb majoria qu\u00edtxua, els guaran\u00eds de les plan\u00edcies, etc.. Sobre si el govern est\u00e0 propiciant migracions internes dins aquest pa\u00eds de<\/i> 1.100.000 km 2, <\/i>un territori<\/i> gran amb una poblaci\u00f3 que no supera els 11.000.000 d’habitants, on la densitat geogr\u00e0fica est\u00e0 concentrada al voltant de la Paz, i una mica a Cochabamba, i un altre part molt gran a Santa Cruz.<\/i><\/p>\n
<\/i><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/p>\n
Ara que parlem d\u2019actuacions del govern, quines son les pol\u00edtiques de g\u00e8nere m\u00e9s puntals? <\/b><\/p>\n
\u00a0<\/b><\/p>\n
Hi ha molta gent que diu que \u00e9s una barbaritat que les dones tingui una llei que estableixi la seva participaci\u00f3 pol\u00edtica. Per\u00f2 ens hem trobat en la necessitat de gestar una llei d’aquestes caracter\u00edstiques ja que com a societat realment era molt dif\u00edcil la participaci\u00f3 de la dona. Com an\u00e8cdota jo puc explicar-te que quan vaig ser candidata vaig haver d\u2019entrar per una finestra d’una casa per rescatar una dona que va decidir fer pol\u00edtica, i aquesta idea no li va semblar b\u00e9 al seu marit i la va tancar.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s interessant que aquest marc legal est\u00e0 propiciant el 50% de participaci\u00f3 de la dona en les llistes. Tamb\u00e9 planteja l\u2019alternan\u00e7a, \u00e9s a dir que hi ha un titular i una suplent, per\u00f2 el seg\u00fcent esc\u00f3, va primera la dona i de segon l’home. Aix\u00f2 est\u00e0 obligant a que els partits i agrupacions pol\u00edtiques busquin seduir a les dones. Ha estat molt dif\u00edcil o molt costosa la participaci\u00f3 de la dona a la pol\u00edtica, el m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que et diguin prostituta o que et diguin lesbiana perqu\u00e8 has tingut la gosadia d’intentar fer-te un lloc en la pol\u00edtica.<\/p>\n
Jo mateixa tenia molta requesta\u00a0fins al 2005 pel meu punt de vista per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s va durar mentre participava en taules rodones, confer\u00e8ncies etc. a t\u00edtol individual. Quan vaig voler presentar-me com a candidata a vicepresidenta del meu pa\u00eds, totes les persones que abans em lloaven escrivien i deien que era una barbaritat que una joveneta aspir\u00e9s a ser vicepresidenta. Jo pensava…male\u00efts!… Si \u00e9s la mateixa persona que m’estava pregant que jo an\u00e9s a fer una xerrada… Qu\u00e8 passa doncs?<\/p>\n
I a nivell local?<\/b><\/p>\n
\u00a0<\/b><\/p>\n
En general a Bol\u00edvia el nivell municipal est\u00e0 molt ben desenvolupat, molt ben consolidat, gaudeix d’una institucionalitat i aqu\u00ed \u00e9s on tu pots veure la incorporaci\u00f3 de la dona com a major for\u00e7a. Per\u00f2 en els darrers 10 anys i en haver diners, resulta que hi ha hagut tantes pressions de la comunitat sobre la pres\u00e8ncia de la dona que han buscat qualsevol pretext per treure-les, s’han donat casos les han colpejat, els hi han arrencat els cabells, les han tret s literalment de les seves oficines. Perqu\u00e8? Perqu\u00e8 no accedien a un comprom\u00eds amb un partit. S’ha generat un moviment a nivell municipal de dones regidores que tracta d’enfortir les capacitats de les dones en l’exercici p\u00fablic i acompanyar-les perqu\u00e8 tamb\u00e9 s’han donat molts casos on dones que han entrat a l’exercici de regidores o han acabat en casos de corrupci\u00f3 espantosos perqu\u00e8 elles no van llegir el que signaven, o van avalar …<\/p>\n
Han estat utilitzades ..<\/b>.<\/p>\n
Correcte! Per sort cada vegada s\u00f3n menys els casos d’aquests abusos. Jo me’n recordo d’una senyora d\u2019Alcal\u00e0 que va venir al meu despatx a mostrar-me diferents parts colpejades del seu cos perqu\u00e8 no havia volgut sortir de la seva oficina, llavors encara de manera molt salvatge es donaven aquests quadres. Estem avan\u00e7ant, a nivell de prefectures, des que hi ha participaci\u00f3. Hi ha dones en direccions d\u2019 alguns espais t\u00e8cnics i hi ha dones en c\u00e0rrecs ministerials …<\/p>\n
Parlem ara del nord i el sud, no? Com valoreu all\u00e0 la tasca de les organitzacions de cooperaci\u00f3 i d\u2019ajut al desenvolupament? Quines s\u00f3n les urg\u00e8ncies?<\/b><\/p>\n
<\/b>Despr\u00e9s d’haver recorregut el meu pa\u00eds i d’haver vist la magnitud de la necessitat … \u00e9s important destacar tots els esfor\u00e7os que es generen interna i externament per fer m\u00e9s suportable la vida de moltes persones. Encara que soni a clix\u00e9, lamentablement la pobresa t\u00e9 rostre de dona i pollera, oi?<\/p>\n
Crec que hi ha hagut tot tipus de cooperacions, algunes que s’han excedit i que han pret\u00e8s intervenir en la resoluci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica del pa\u00eds. Gr\u00e0cies a d\u00e9u al nord no tothom t\u00e9 aquesta visi\u00f3 respecte al sud. I gr\u00e0cies a D\u00e9u tamb\u00e9 al sud hi ha gent que est\u00e0 canalitzant o visibilitzant les realitats. Crec que cal desenvolupar projectes no nom\u00e9s cosm\u00e8tics sin\u00f3 d’estructura. Crec que organitzacions com Ajuda en Acci\u00f3, de manera molt silenciosa, estan fent projectes molt espec\u00edfics a Bol\u00edvia que donen alternatives a gent.<\/p>\n
Qu\u00e8 seria el m\u00e9s urgent? on posis la mirada en aquests moments. En qualsevol lloc … \u00d2bviament el tema de g\u00e8nere \u00e9s un dels temes m\u00e9s urgents … despr\u00e9s d’Hait\u00ed som el pa\u00eds amb m\u00e9s alta mortalitat maternoinfantil. Que t’est\u00e0 dient aix\u00f2? T\u2019est\u00e0 parlant d’una discriminaci\u00f3 incre\u00efble cap a la vida? T\u2019est\u00e0 parlant de limitacions de l’aparell de salut! Llavors dius aqu\u00ed estan fallant les autoritats, estem fallant els mitjans de comunicaci\u00f3, est\u00e0 fallant tothom!<\/p>\n
El tema de la viol\u00e8ncia … com a societat som absolutament tolerants amb la viol\u00e8ncia, convivim com la viol\u00e8ncia, ens sembla normal, i a m\u00e9s, ens omplim la boca dient que el que passa dins de la casa es cosa dels de la casa. Per\u00f2 a trav\u00e9s de converses en grup t\u2019adones que tothom coneix una v\u00edctima de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica per\u00f2, resulta que s\u00f3n temes tab\u00fa i a m\u00e9s molt morbosos. Es continua propagant el VIH \/ Sida alegrement, per\u00f2 com a societat no ens agrada parlar de tema…<\/p>\n
La inf\u00e0ncia, la trata…s\u00f3n greus problemes tamb\u00e9. Les fam\u00edlies m\u00e9s pobres s\u00f3n les m\u00e9s nombroses com a tot arreu. Depenent la zona, les nenes i els nens s\u00f3n obligats a treballar de diferent manera. En \u00e0rees mineres trobar\u00e0s que \u00e9s molt valorat el treball infantil dels nens perqu\u00e8 s\u00f3n petites i poden entrar i posar la metxa de dinamita en llocs on un adult no entra, oi? Les families m\u00e9s conscients fan que el noi o la noia vagi a l’escola, els nois sobretot, per\u00f2 a la tarda entren a la mina.<\/p>\n
\u00daltimament s’han detectat xarxes de trata de blanques que treballen dins del pa\u00eds, nom\u00e9s per satisfer diguem-ne el mercat intern i altres que estan treballant a Brasil, a Argentina, a Estats Units, i encara que menys tamb\u00e9 a Espanya. I tenim casos al Jap\u00f3. Amb el tsunami, va emergir i tenir alguna notorietat quan es va parlar d’una comunitat boliviana gran en aquest pa\u00eds. En esbrinar qui eren aquestes dones t\u2019adonaves que moltes d’elles havien estat capturades o havien desaparegut en un proc\u00e9s de migraci\u00f3, en molts casos est\u00e0vem parlant de casos de tr\u00e0ta de blanques.<\/p>\n
I per acabar?<\/b><\/p>\n
Vull destacar la feina que fan moltes ongs, moltes associacions a Bol\u00edvia, on han tingut l’habilitat d’introduir les tem\u00e0tiques principals a les agendes perqu\u00e8 si no hagu\u00e9s estat impossible aconseguir el 50% de participaci\u00f3 de la dona quan s’estava lluitant pel 30%. Hi havia hagut moltes discussions quan de sobte s\u2019assoleix que en la constituci\u00f3 s’estableixi la alternan\u00e7a i la participaci\u00f3 del 50% de la dona. Han estat doncs summament efectives, han aprofitat el moment. Tot d’una no es transformar\u00e0 radicalment la meva vida, per\u00f2 t’asseguro que transformar\u00e0 les vides de les seg\u00fcents generacions, no? I aix\u00f2 es bo, jo crec que la participaci\u00f3 de la dona en la pol\u00edtica, sensibilitza la pol\u00edtica i crec que una dona pol\u00edtica \u00e9s menys corrupta, \u00e9s m\u00e9s apassionada, compleix amb major rigor el servei, i de sobte marca la difer\u00e8ncia despr\u00e9s en la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques d’estat, en la inclusi\u00f3 de pol\u00edtiques d’estat, de implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques de tota mena. Llavors \u00e9s valuos\u00edssima la seva incorporaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0 La llei de participaci\u00f3 est\u00e0 obligant als partits i agrupacions pol\u00edtiques a seduir a les dones. Encara que soni a clix\u00e9, lamentablement, la pobresa t\u00e9 rostre de dona i “pollera”, oi? \u00a0 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":26958,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26440],"tags":[],"class_list":["post-55002","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-institucional"],"yoast_head":"\n