{"id":55000,"date":"2011-06-23T11:57:19","date_gmt":"2011-06-23T09:57:19","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/"},"modified":"2011-06-23T11:57:19","modified_gmt":"2011-06-23T09:57:19","slug":"les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/","title":{"rendered":"Les Dones Primer: “El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa”"},"content":{"rendered":"

De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer<\/strong><\/span><\/p>\n


<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/strong>Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de juny\u00a0 de 2011 sota el lema: <\/span>LES DONES PRIMER. Impactes diferencials, propostes i lluites de les dones en situacions de conflictes.<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Nou convidades\u00a0de Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc\u00a0i Per\u00fa, que formen part d’organitzacions en defensa dels drets de les dones i moltes i uns quants representants d’una desena d’organitzacions amb seu o delegaci\u00f3 a Catalunya han reflexionat i debatut\u00a0sobre\u00a0 “les causes del conflictes actuals, els impactes espec\u00edfics sobre les dones, les seves lluites i resist\u00e8ncies aix\u00ed com les propostes en la resoluci\u00f3 dels mateixos i el protagonisme de les dones”.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/div>\n

Inici de les Jornades<\/span><\/strong><\/p>\n

.<\/p>\n

\"conclu_dones_primer19_tmp\"<\/p>\n

La\u00a0inauguraci\u00f3 compt\u00e0 amb representants de les diverses organitzacions participants<\/span><\/p>\n

Abans\u00a0 de comen\u00e7ar la primera taula rodona o “conversatori”, Montse Benito<\/strong> d’Entrepobles feu una breu intervenci\u00f3 explicant el sentit de les jornades i el comprom\u00eds del conjunt de les organitzacions que les convocaren.\u00a0Una persona de cada organitzaci\u00f3 es situ\u00e0 en els prosceni evidenciant que parlava en nom del grup amb una foto gran de mobilitzacions de dones sostinguent-les cara al p\u00fablic “dones que des de diferents pa\u00efsos, cultures i situacions ens motiven a fer aquestes jornades” deia Maria Jes\u00fas Pinto<\/strong> d’Entrepobles<\/a>.\u00a0Les organitzacions participants\u00a0foren: Entrepobles, Centre Del\u00e0s de Just\u00edcia i Pau, Cooperacci\u00f3, Dones per Dones, Ecologistes en Acci\u00f3, EDPAC, IPB, Juristes Solidaris, Lliga pels Drets dels Pobles, Marxa Mundial de Dones de Catalunya, ODG, Plataforma Q\u2019tary Per\u00fa, Xarxa\u00a0Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores-Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere i\u00a0SETEM.\u00a0<\/span><\/p>\n

S’encengueren un\u00a0parell d’espelmes i un cop acab\u00e0 la presentaci\u00f3 de Montse Benito<\/strong>, una convidada colombiana explic\u00e0 el sentit de la llum de les espelmes i aquestes s’anaren\u00a0 passant per les files de la gent talment com una llavor que cal guardar cada una de les presents representant aix\u00ed all\u00f2 que cadascuna de les persones assistents vol fer germinar durant aquesta trobada. Aquest tipus de simbolisme \u00e9s molt frequent en els esdeveniments de\u00a0fets socials que tenen lloc a llatinoameric\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"conclu_dones_primer31_tmp\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Presentaci\u00f3 de Montserrat Benito d’Entrepobles<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

Dos conversatoris protagonitzats per les convidades\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

El primer conversatori va comptar amb: Julia Cuadros<\/strong>, <\/span>economista, subdirectora de CooperAcci\u00f3n-Per\u00fa<\/a>. Pertany al Programa de Drets Col\u00b7lectius i Ind\u00fastries Extractives.\u00a0El seu darrer llibre es basa en una investigaci\u00f3 participativa en la qual es van identificar els impactes diferenciats en homes i dones per la pres\u00e8ncia d’activitats mineres en el sud and\u00ed; Gloria Chicaiza<\/strong>, defensora dels drets de la naturalesa, membre de la Xarxa Llatinoam\u00e8ricana de Dones Defensores dels drets Socials i Ambientals. Fou processada per l’ocupaci\u00f3 de terrenys de l’empresa minera Curimining a l’Equador; Diana Patricia S\u00e1nchez<\/strong>, de la Federaci\u00f3 Nacional Sindical Unit\u00e0ria Agropecu\u00e0ria est\u00e0 vinculada des de fa m\u00e9s de 10 anys al moviment social colombi\u00e0. Educadora popular i soci\u00f2loga per la Universitat Nacional de Colombia, actualment fa una Diplomatura de Cultura de la\u00a0Pau de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona com a bec\u00e0ria de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colombia<\/a>; i F\u00e1tima Lamah<\/strong>, activista i sindicalista marroquina, vicepresidenta de l’associaci\u00f3 Attawassoul<\/a> que reclama unes condicions dignes de les treballadores.<\/span>\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"conclu_16junio66_tmp\"<\/span><\/p>\n

\u00a0D’esquerra a dreta i de darrera a davant: Paula Irene del Cid, Diana Patricia S\u00e1nchez, Alexandra Jurado, Julia Cuadros, Jamileth Vargas, Gloria Chicaiza, Guadalupe Rodr\u00edguez i F\u00e1tima Lamah\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span>\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span>En el seg\u00f3n conversatori hi participaren:\u00a0\u00a0Carmelina Mor\u00e1n<\/strong>, gestora local i militant de l’assemblea nacional de Dones Populars i Diverses de l’Equador.T\u00e9 una gran experi\u00e8ncia de treball amb dones ind\u00edgenes; Guadalupe Rodr\u00edguez<\/strong>. activista i investigadora de Salva la Selva ha treballat des de l’Argentina, Equador, Alemanya i l’estat espanyol. Fa un seguiment en el terreny dels drets de les persones que habiten els boscos tropicals i dels espais habitats; Paula Irene del Cid<\/strong>, psic\u00f2loga i catedr\u00e0tica d’estudis universitaris de g\u00e8nere a Guatemala. Fundadora\u00a0 de l’associaci\u00f3 La Cuerda<\/a> i articulista de la publicaci\u00f3<\/a> del mateix nom \u00e9s responsable del programa d’articulaci\u00f3 pol\u00edtica; Jamilteh Vargas<\/strong>, advocada del Moviment de V\u00edctimes de Crims d’Estat de Col\u00f2mbia (MOVICE).\u00a0Defensora dels Drets humans \u00e9s v\u00edctima directa de la mascare de Trujillo Valle (Col\u00f2mbia) on avan assassinar al seu pare; i Alexandra Jurado<\/strong>, llicenciada en Etnoeducaci\u00f3 per la Universitat Pontificia Bolivariana de Medell\u00edn, Col\u00f2mbia. Actualment est\u00e0 becada per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Col\u00f2mbia<\/a> i \u00e9s representant del Moviment Social de Dones Contra la Guerra i per la Pau a Col\u00f2mbia. Moder\u00e0 la Taula, Montserrat Cervera <\/strong>de la Marxa Mundial de Dones de Catalunya<\/a>.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/span>\u00a0<\/p>\n

\u00a0\"conclu_16junio57_tmp\"<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0D’esquerra a dreta: Carmelina Mor\u00e1n,\u00a0\u00a0Guadalupe Rodriguez, Paula Irene del Cid, Montserrat Cervera,\u00a0\u00a0Jamileth Vargas\u00a0, Alexandra Jurado\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

La jove advocada Jamileth Vargas <\/strong>explic\u00e0 com des del 2004 a la Trobada nacional dels moviments de familiars de v\u00edctimes cerquen la veritat sobre els responsables directes dels crims. Moltes dones a Col\u00f2mbia s\u00f3n v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia sexual a m\u00e9s de patir la mort dels marits i fills. Va tenir un record per la recent assassinada companya del moviment Fabricia<\/strong><\/span>.<\/strong><\/p>\n

Paula Irene del Cid<\/strong> va voler contextuar els fets en una\u00a0Guatemala de 14 milions d’habitants,\u00a0amb un 10% de classe mitjana i un 85% de gent sota el llindar de la pobresa. Al seu pa\u00eds des del 2000 al 2011 hi ha hagut m\u00e9s de 5.000 dones assessinades amb gran encarnissament. “No n’hi ha prou en fer resist\u00e8ncia! Cal fer propostes…comen\u00e7ar a pensar de manera complexa” diu aquesta experta en g\u00e8nere. Al seu parer \u00e9s\u00a0fonamental que les dones siguin reconegudes\u00a0com a interlocutores, que recuperin i preservin la seva mem\u00f2ria hist\u00f2rica ja que la viol\u00e8ncia sexual damunt les dones s’ha produ\u00eft abans i ara, des de la invasi\u00f3 espenyola\u00a0 a l’expropiaci\u00f3 de les terres comunit\u00e0ries al segle XIX i, ara, despr\u00e9s de 36 anys de guerra amb els desallotjaments de les col.lectivitats.<\/span><\/p>\n

Alexandra Jurado <\/strong>parl\u00e0 amb molta empatia i emotivitat: “Mi cuerpo es mi casa, mi territorio, el mundo. Y no le doy la llave a nadie”, Aquesta sentida consigna forma part del corpus de treball diari d’aquesta activista que creu fermament que la mobilitzaci\u00f3 de les dones ha obert un cam\u00ed m\u00e9s ample, aix\u00ed destaca la Marxa Mundial de les Dones i el “Encuentro de Mujeres y Pueblos de las Americas ” l’any 2010.\u00a0 I com a exemple de futur les actualment en contrucci\u00f3 “Cortes de las Mujeres”.<\/span><\/p>\n

Carmelina Mor\u00e1n<\/strong>, de veu dol\u00e7a i persistent ens acost\u00e0 a la seva comunitat de Cotacachi, a l’Equador, formada per 37.215 persones ( 49% dones i 51% homes)\u00a0ind\u00edgenes, mestisses i negres. Per ell\u00e0 fou una fita hist\u00f2rica l’any 1996 quan hi hagu\u00e9 la primera alcaldesa ind\u00edgena. La constituci\u00f3 de grups de dones dins dels grups ind\u00edgenes no ha estat gaire apreciada pels seus companys homes i les seves lidereses han estat acusades de causar divisi\u00f3 en el moviment ind\u00edgena. Malgrat aquest contratemps aquestes organitzacions persisteixen en el seu treball pel reconeixement de la salut ancestral, de la interculturalitat, de vencer l’analfabetisme i de promocionar les dones a la pol\u00edtica p\u00fablica. Tamb\u00e9 en el seu territori cantonal s’imposa una lluita urgent per la protecci\u00f3 i sostenibilitat ambiental i agroecol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n

Les dones de Cotacachi se sentes discriminades per quatre motius: ser dones, ser ind\u00edgenes, ser pobres i no parlar la llengua castellana. Potser \u00e9s per aquests “quatre dons” (en terminologia mar\u00e7aliana – de Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong>-) que proclamen la seva rebeli\u00f3: “Nunca m\u00e1s una ley, un pa\u00eds, una revoluci\u00f3n sin nosotras”. “Sumak-Kaway” o sense les dones no\u00a0s’esdevindr\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

I s’exclamen de com es pot acceptar l’autodeterminaci\u00f3 dels pobles i no acceptar la de les dones i els seus cossos. Aquesta visi\u00f3 patriarcal les continua abocant a la discriminaci\u00f3 i a l’explotaci\u00f3 en\u00a0funcions reproductives. \u00c9s per tant primordial per elles: ” Impulsar la sobirania del cos, de l’economia de la cura i la relaci\u00f3 de la dona amb la Pachamama”.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>I finalment, la investigadora apassionada per la gent de la selva i la propia selva, Guadalupe Rodriguez<\/strong>,\u00a0inform\u00e0 que els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea\u00a0consumim el 97%\u00a0 dels minerals i metalls que s’extrauen d’aquests teritorris selvatics. Els tractats de lliure comer\u00e7 en s\u00f3n ben culpables i davant de cada proposta de restricci\u00f3 sorgeixen amena\u00e7es de les insdustries extractives i del seu comer\u00e7. Tamb\u00e9 passa el mateix en el consum de la canya de sucre, la palma i la soja. I a la pregunta: Qu\u00e8 es pot fer? respongu\u00e9: Investigar i donar el nom i el cognom dels culpables, donar-los a qui est\u00e0 sofrint…trencar la fatalista\u00a0llegenda dels tres micos i :\u00a0 veure-hi, dir-ho i escoltar. Denunciar doncs, els impactes tan greus que pateixen les comunitats i els territoris per aquest extractivisne tan agressiu de pol\u00edtiques amb complices transnacionals i afirmar la veritat que el que s’est\u00e0 fent no \u00e9s ni sostenible ni renovable. <\/span><\/p>\n

“Si l’impacte \u00e9s greu damunt les comunitats \u00e9s pitjor damunt la vada de les dones pel seu major arrelament” s’exclam\u00e0 Guadalupe Rodr\u00edguez. ” <\/strong>hi ha poques ambientalistes dones i \u00e9s\u00a0per tant urgent que les dones s’apropiin\u00a0d’aquest espai de lluita pel medi ambient i la sostenibilitat”. Una de les seves aportacions \u00e9s el manteniment del bloc mujeresporlaselva<\/a>. Fou tamb\u00e9 per la necessitat de formaci\u00f3 que hi ha en aquest tema que agra\u00ed\u00a0a l’organitzaci\u00f3 la celebraci\u00f3 d’aquestes Jornades\u00a0Internacionals. <\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0\"conclu_16junio44_tmp\"<\/p>\n

Seminaris simultanis: En relaci\u00f3 a les transnacionals; les causes dels conflictes, impactes diferencials envers les dones; i les lluites i resist\u00e8ncies de les dones en situacions de conflictes<\/strong><\/span><\/p>\n

El sistema de treball\u00a0escolit per l’aprofundiment de les reflexions i debats\u00a0fou el de grups redu\u00efts en els quals hi assitiren les expertes d’aquestes convidades de les respectives \u00e0rees i les i els membres de les organitazcion catalanes. Les conclusions o reflexions de cada Seminari es varen posar en com\u00fa\u00a0el dissabte al mat\u00ed en l’acte de cloenda de les Jornades. <\/span><\/p>\n

L’objectiu dels Seminaris\u00a0celebrats el divendres fou l’an\u00e0lisi\u00a0de la globalitzaci\u00f3 en clau de g\u00e8nere:\u00a0 Per qu\u00e8 est\u00e0 feminitzada la ind\u00fastria lleugera deslocalitzada?; Per qu\u00e8 les dones treballen majorit\u00e0riament en aquesta ind\u00fastria?; D’on v\u00e9nen les treballadores? Qu\u00e8 feien abans?;\u00a0Quins s\u00f3n els costos d’aquesta feminitzaci\u00f3 en condicions de treball i de les comunitats? i quins s\u00f3n els costos personals\u00a0 i els\u00a0costos comunitaris?;\u00a0 Quines s\u00f3n les barreres per a la participaci\u00f3 sindical per a les dones? (tenint en compte la bretxa entre sindicats i dones en l’androcentrisme); i,\u00a0finalment, les capacitats d’acci\u00f3 i de resposta.<\/span><\/p>\n

\"conclu_16junio29_tmp\"<\/span><\/p>\n

El grup de les transnacionals va detectar i debatre problemes concrets com ara:\u00a0 la\u00a0baixa remuneraci\u00f3, la repressi\u00f3 sindical, el no dret a vaga i la poca capacitat efectiva de resist\u00e8ncia, les\u00a0llistes negres i la depend\u00e8ncia total dels llocs de treball ja que no existeixen les alternatives laborals.<\/span><\/p>\n

Com a causes\u00a0dels conflictes i els impactes diferencials concrets: la\u00a0inestabilitat en l’ocupaci\u00f3, la suspensi\u00f3 del treball sense av\u00eds, els tancaments\u00a0i l’alta volatilitat de les empreses, l’assetjament sexual i la viol\u00e8ncia sexual, la prohibici\u00f3 de l’embar\u00e0s amb proves de precontracte i\u00a0acomiadaments, les dificultats per conciliar la vida familiar i laboral, la\u00a0repressi\u00f3 sindical, la baixa remuneraci\u00f3, les hores extres, la desprotecci\u00f3 de la salut, i les malalties laborals no considerades.<\/span><\/p>\n

Per al grup\u00a0que\u00a0va debatre les resist\u00e8ncies de les dones en situaci\u00f3 de conflictes, les reflexions i opinions sorgiren al voltant d’aquests interrogants:\u00a0 Quin paper de lideratge haurien de tenir les dones i els homes en els moviments de resist\u00e8ncia?;les dones organitzades pateixen elements de control i de repressi\u00f3 espec\u00edfics. Com podem fer-hi front i\u00a0incidir-hi?; Quin paper han de tenir les dones actives en moviments de resist\u00e8ncia? I si no en tenen, com els facilitem?; i finalment,\u00a0 Quines capacitats associades tradicionalment a les dones s’haurien de potenciar: en la seva quotidianitat, davant la comunitat, enfront d’un conflicte …?<\/span>\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/p>\n

\"conclu_16junio8_tmp\"<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0\"conclu_17junio1_tmp\"<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span>\u00a0<\/p>\n

Mirant cap al futur. La lectura de conclusions i el debat final <\/span><\/strong><\/p>\n

La participaci\u00f3 del darrer dia, el dissabte al mat\u00ed, fou m\u00e9s reduida per\u00f2 va servir per sisntetitzar moltes de les reflexions dels dos dies anteriors i per proposar un espai d’intercanvi d’experi\u00e8ncies i generaci\u00f3 de xarxes per “articular esfor\u00e7os, establir ponts i espais de trobada i unitat entre les dones dels sectors populars del camp i la ciutat, ind\u00edgenes, negres, afros, diverses en les nostres opcions sexuals, joves i no tant joves, de llocs geogr\u00e0fics diferents, per acconseguir amb la veu i la pres\u00e8ncia de les dones un m\u00f3n m\u00e9s just”.De moment aquest espai s’iniciar\u00e0 amb la realitzaci\u00f3 del bloc lesdonesprimer<\/a>.<\/span><\/p>\n

Principals idees recollides per les relatores:<\/span><\/p>\n

Es d\u00f3na una ruptura de l’economia tradicional produida d’entrada per l’economia capitalista. Aix\u00f2 porta a una major necessitat d’ingressos dineraris, de manera que \u00e9s m\u00e9s necessari el treball remunerat.<\/span><\/p>\n

Les Ind\u00fastries lleugeres busquen m\u00e0 d’obra barata i condicions laborals prec\u00e0ries: s\u00f3n les dones dels pa\u00efsos del Sud les que accepten aquestes condicions donada la seva manca d’oportunitats<\/span>. Les empreses prefereixen contractar dones perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil controlar: docilitat i control dels cossos.<\/span> La deslocalitzaci\u00f3, derivada de la globalitzaci\u00f3, fa \u00fas de les desigualtats existents que permeten una m\u00e0 d’obra barata, i alhora les reprodueixen.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La manca d’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 i l’a<\/span>ssignaci\u00f3 social del treball de cures a les dones com la seva funci\u00f3 principal tenen com a consequ\u00e8ncia que: <\/span>El salari femen\u00ed es consideri complementari; hi hagi m<\/span>enys oportunitats de treball per a les dones; i la <\/span>consideraci\u00f3 que les dones s’absenten m\u00e9s del treball donades les seves responsabilitats de cura.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a costos personals i costos comunitaris, s’ha de partir que les comunitats estan inserides en un territori afectat per l’entrada de l’economia capitalista i l’explotaci\u00f3 laboral, d’aqu\u00ed aquestes greus problem\u00e0tiques: Manca de temps per a les treballadores, per a elles mateixes i per la seva cura; p\u00e8rdua d’autoestima; empobriment de les dones; les llargues jornades laborals tenen efectes en el temps de cures dels adults vers les nenes i els nens; les nenes passen a ser les que s’ocupen del treball dom\u00e8stic i deixen d’anar a l’escola; naixements de ben joves per part de llurs filles; despla\u00e7aments i migraci\u00f3; danys mediambientals i de salut; i desintegraci\u00f3 del teixit social i p\u00e8rdua i desvaloritzaci\u00f3 de la comissi\u00f3 i les creences.<\/span><\/p>\n

En relaci\u00f3 als usos del temps, els horaris, les jornades, les jerarquies, l’estigmatitzaci\u00f3 de les reunions de dones soles, l’ acumulaci\u00f3 de lluites. Es reconeix que: els l\u00edders de sindicats s\u00f3n homes; els horaris i llocs de treball s\u00f3n poc compatibles amb els de les dones; el sistema patriarcal fa que es percebin els drets laborals associats als homes; hi ha una divisi\u00f3 publico-privada; no s’inclouen els reclams de les dones en la lluita sindical; l’estructura sindical \u00e9s androc\u00e8ntrica a nivell d’organitzaci\u00f3 i de poder; els mecanismes de control f\u00edsic (viol\u00e8ncia sexual, assetjament, etc.) s\u00f3n armes de guerra\u00a0 o de control social que representen un impediment cabdal per a les dones per coordinar la seva pr\u00f2pia defensa; i finalment, que el capitalisme i la globalitzaci\u00f3 ha replicat mecanismes importats de defensa.<\/span><\/p>\n

Per tant l’organitzaci\u00f3 de dones passa per: Un apoderament previ en grups mixtos o per potenciar la divisi\u00f3 com ara la creaci\u00f3 de seccions de dones en sindicats mixtos o sindicats basats en organitzacions de dones; la c<\/span>onformaci\u00f3 d’associacions compatibles amb els horaris: assessorament i formaci\u00f3; l’establiment d’ alian\u00e7es<\/span> entre treballadores de diferents pa\u00efsos<\/span>; la<\/span> coordinaci\u00f3 amb organitzacions del Nord per a la den\u00fancia necessaria; la sensiibilitzaci\u00f3 de les persones consumidores; i reformular el t<\/span>reball, actualment problem\u00e0tic, de dones en els sindicats.<\/span><\/p>\n

Es tractaria tamb\u00e9 de cercar la coincid\u00e8ncia de les lluites dels moviments feministes amb les lluites socials, cercant estrat\u00e8gies conjuntes en els conflictes dels territoris. Moltes vegades l’agenda local s’identifica primer a nivell nacional per\u00f2 despr\u00e9s retorna al nivell local. <\/span><\/p>\n

I \u00e9s important produir i transmetre informacions sobre el que succeeix als territoris visibilitzant sempre els impactes diferencials sobre les dones.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"conclu_18junio13_tmp\"<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Pel que fa a les resist\u00e8ncies de les dones en situacions de conflictes cal q\u00fcestionar el lideratge messi\u00e0nic i avan\u00e7ar cap a f\u00f2rmules de lideratge rotatori i amb metodologies que permetin en les preses de decisions la participaci\u00f3 de tota la membresia en l’aprofitament de totes les seves capacitats, en un clima de confian\u00e7a i respecte mutu. Des de l’educaci\u00f3 formal i no formal, cal arraconar la figura de feminitat i masculinitat per fomentar el lideratge horitzontal. Les dones han de fer valer les seves capacitats<\/span><\/p>\n

Durant aquest proc\u00e9s transformacional potser fora viable un model de transici\u00f3 que delegui en persones amb m\u00e9s temps lliure i tamb\u00e9 en figures de dones carism\u00e0tiques per trencar estereotips.<\/span><\/p>\n

Al mateix temps cal identificar, reflexionar i visibilitzar els mecanismes d’exclusi\u00f3, de contenci\u00f3, control i discriminaci\u00f3 des de la mateixa societat. L’apoderament \u00e9s un proc\u00e9s individual i col.lectiu per pensar la nova identitat lliurement i en positiu i que permet alhora la transformaci\u00f3 social individual, grupal o estrat\u00e8gia amb grups afins.<\/span><\/p>\n

\u00c9s important doncs: trencar models de transmissi\u00f3 unidireccionals i jer\u00e0rquics i anar adoptant un lideratge incloent, rotatiu, no jer\u00e0rquic<\/span>; canviar formats de presa de decisions i dels di\u00e0legs \u00e9ssent espais molt m\u00e9s adequats els d’intervanvi i de retroalimentaci\u00f3, els <\/span>tallers. Potenciar alhora l’ autoestima de les persones que hi participen; i r<\/span>evaloritzar les tasques assignades socialment a les dones<\/span>; escoltar i reflexionar m\u00e9s, en lloc de dir tant.<\/span><\/p>\n

L’ organitzaci\u00f3 social de la cura comporta pol\u00edtiques d’igualtat que facilitin la vida quotidiana a totes i tots i Habilitar els espais necessaris per a infants.<\/span><\/p>\n

Ja en el debat posterior, L<\/strong>a Independent<\/strong> deman\u00e0 a les convidades internacionals sobre els resultats del paper de les dones que han estat actores protagonistes en la resoluci\u00f3 de conflictes en els seus pa\u00edsos. Julia Cuadros<\/strong> de Per\u00fa explic\u00e0 que en el seu pa\u00eds no existeixen gaires espais de mediaci\u00f3 i resoluci\u00f3 pac\u00edfica de conflictes, que s’espera sempre a que el conflicte esclati. Hi ha una mancan\u00e7a molt forta de les institucions p\u00fabliques de voluntat de resoldre-ho. Tamb\u00e9 es treu molta autoritat als goberns locals i regionals. Les dones actores en aquests processos s\u00f3n realment excepcions, per exemple, s’ha trigat 4 anys per que accedissin dones a la “Mesa para el Di\u00e1logo” i ja habvia passat la part m\u00e9s dura del conflicte. “\u00c9s un cam\u00ed a rec\u00f2rrer tant pel que fa a un millor desenvolupament de les comunitats com per aturar la viol\u00e8ncia” afirma aquesta economista.<\/span><\/p>\n

La catedr\u00e0tica guatamalteca Paula Irene del Cid<\/strong>, cr\u00edtica l’\u00fas de la terminologia de “resoluci\u00f3 dels conflictes” i prefereix utilitzar el terme “pacte de conviv\u00e8ncia” per crear nous canvis substancials. Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s del parer que aquests espais estan ocupats generalment per homes i que no hi ha condicions per a que les dones hi entrin, d’aqu\u00ed que la seva participaci\u00f3 sigui excepcional.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"conclu_18junio6_tmp\"<\/span><\/p>\n

L’autoafirmaci\u00f3, la protecci\u00f3, la cohesi\u00f3, i l’apoderament s\u00f3n valors molt apreciats per les dones i els homes que han assistit a aquestes Jornades Internacionals: Les Dones Primer<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de juny\u00a0 de 2011 sota el lema: LES DONES PRIMER. Impactes diferencials, propostes i lluites de […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":26947,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-55000","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\nLes Dones Primer: "El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa" | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les Dones Primer: "El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa" | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2011-06-23T09:57:19+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"146\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"16 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Tona Gusi\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\"},\"headline\":\"Les Dones Primer: “El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa”\",\"datePublished\":\"2011-06-23T09:57:19+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/\"},\"wordCount\":3398,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/06\\\/conclu_mini.jpg\",\"articleSection\":[\"Drets de les Dones\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/\",\"name\":\"Les Dones Primer: \\\"El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa\\\" | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/06\\\/conclu_mini.jpg\",\"datePublished\":\"2011-06-23T09:57:19+00:00\",\"description\":\"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/06\\\/conclu_mini.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2011\\\/06\\\/conclu_mini.jpg\",\"width\":200,\"height\":146},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Drets Humans\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/drets-humas-drets-de-les-dones\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Drets de les Dones\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/drets-humas-drets-de-les-dones\\\/drets-de-les-dones\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Les Dones Primer: “El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\",\"name\":\"Tona Gusi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456\",\"caption\":\"Tona Gusi\"},\"description\":\"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/tona.gusi\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/tonagusi\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/tona-gusi\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les Dones Primer: \"El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa\" | La Independent","description":"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Les Dones Primer: \"El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa\" | La Independent","og_description":"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/","og_site_name":"La Independent","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","article_published_time":"2011-06-23T09:57:19+00:00","og_image":[{"width":200,"height":146,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Tona Gusi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi","twitter_misc":{"Written by":"Tona Gusi","Est. reading time":"16 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/"},"author":{"name":"Tona Gusi","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9"},"headline":"Les Dones Primer: “El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa”","datePublished":"2011-06-23T09:57:19+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/"},"wordCount":3398,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg","articleSection":["Drets de les Dones"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/","name":"Les Dones Primer: \"El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa\" | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg","datePublished":"2011-06-23T09:57:19+00:00","description":"De Col\u00f2mbia, Guatemala, Bolivia, Marroc i Per\u00fa a Catalunya: Les Dones Primer \u00a0 \u00a0 \u00a0Seminari Internacional\u00a0celebrat a\u00a0la Bonnemaison els dies 16, 17 i 18 de","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/conclu_mini.jpg","width":200,"height":146},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-primer-qel-meu-cos-es-la-meva-casa-el-meu-territori-el-mon-i-no-dono-la-clau-a-ninguq\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Drets Humans","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/drets-humas-drets-de-les-dones\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Drets de les Dones","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/drets-humas-drets-de-les-dones\/drets-de-les-dones\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Les Dones Primer: “El meu cos \u00e9s la meva casa, el meu territori, el m\u00f3n. I no dono la clau a ning\u00fa”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9","name":"Tona Gusi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791390456","caption":"Tona Gusi"},"description":"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/tonagusi"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/tona-gusi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55000","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55000"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55000\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55000"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}