<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 Sociocultural de Joves Dones Cameruneses a Catalunya \u00e9s una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 nou mesos de vida i va ser creada – asseguren totes dues<\/span>-davant la necessitat d’aquest col.lectiu d’aprendre a desenvolupar-se en el pa\u00eds on ara viuen, con\u00e8ixer els seus drets\u00a0i deures, i, sobretot, deixar de “dependre del marit”.\u00a0<\/span><\/p>\n “Al Camerun hi ha dones que no surten de casa per la seva religi\u00f3, per\u00f2 principalment perqu\u00e8 el marit els hi prohibeix.\u00a0Quan arriben aqu\u00ed repeteixen aquesta situaci\u00f3 i nosaltres busquem trencar aquesta depend\u00e8ncia “, diu Anne Ndedi<\/strong>.\u00a0“Com?, Doncs fent-els-hi veure que es poden valer per si mateixes”, afegeix.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0 Elles encoratgen a les seves paisanes que<\/span> es coneguin entre si sense importar la seva educaci\u00f3 o l’\u00e0mbit social del qual provenen.\u00a0“Aqu\u00ed totes som iguals.\u00a0Al que aspirem ara \u00e9s a formar part activa i lliure de la nostra nova societat “, assegura\u00a0 Ndedi<\/strong>.<\/span><\/p>\n Vides paral.leles\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n Marie Ngopombje<\/strong> va arribar a Catalunya l’any 2000.\u00a0Tenia 30 anys i la seva fita era trobar una feina que li permet\u00e9s enviar diners als seus tres fills que es van quedar al Camerun. Va treballar a Lleida, en la collita de fruita. Despr\u00e9s va venir a Barcelona i va ser contractada com a treballadora de la neteja, per\u00f2 ella aspirava a m\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n D’una banda Marie<\/strong> separava els diners per enviar a la seva fam\u00edlia, per\u00f2 al mateix temps va ajuntar un capital que li va permetre llogar un local on va muntar un restaurant.\u00a0Aix\u00f2 va ser fa cinc anys i des de llavors s’ocupa del seu negoci encara que quan baixa la clientela-i aix\u00f2 passa sovint en temps de crisi-, no t\u00e9 problemes a tornar a agafar l’escombra.\u00a0<\/span><\/p>\n “L’important \u00e9s treballar i seguir endavant”, diu Marie Ngopombje<\/strong>.\u00a0<\/span><\/p>\n Marie Ngopombje<\/span><\/p>\n La hist\u00f2ria d’Anne Ndedi<\/strong> \u00e9s una mica diferent.\u00a0Ella va arribar a Catalunya el 2003 reagrupada pel seu marit.\u00a0Al Camerun estava estudiant dret i com no va poder convalidar cursos, va decidir fer l’ESO i tornar a comen\u00e7ar. Va acabar la formaci\u00f3 i quan estava preparant-se per fer la selectivitat, el seu pare va emmalaltir i va haver de buscar una feina per poder enviar diners.\u00a0Ara treballa en una empresa de neteja, per\u00f2 conserva el seu anhel de tornar a estudiar.\u00a0<\/span><\/p>\n Van ser unes amigues que ambdues tenien en com\u00fa les que les van presentar.\u00a0Quan es van con\u00e8ixer es van adonar que tenien inquietuds similars de creixement personal i col\u00b7lectiu. “Marie<\/strong> va tenir la idea de crear l’associaci\u00f3”, diu Anne Ndedi<\/strong>.\u00a0“\u00c9s un \u00e8xit haver aconseguit, en poc temps, que moltes compatriotes tinguin les ganes d’aprendre catal\u00e0 i castell\u00e0.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 ens recolzem ja sigui per impulsar alguna iniciativa de negoci o per tenir cura dels nens mentre les companyes treballen.\u00a0Ens donem la m\u00e0 entre totes per tirar endavant “, assegura.<\/span><\/p>\n Negres i immigrants\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n Anne\u00a0Ndedi<\/strong> i Marie Ngopombje<\/strong> tenen una voluntat a prova de tot.\u00a0Cada dia estan a la recerca de noves formes de seguir avan\u00e7ant amb l’associaci\u00f3, encara que aquesta voluntat a vegades s’esquerda quan perceben mirades que les fan sentir diferents<\/em>.\u00a0<\/span><\/p>\n “Hi ha gent que ens discrimina per ser negres, pobres i immigrants”, diu Ndedi<\/strong>.\u00a0“A m\u00e9s, per a moltes persones el color negre \u00e9s el de la prostituci\u00f3 …”, afegeix indignada.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Anne Ndedi<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Hi ha for\u00e7a gent que ens veuen com unes negres que no tenim res al cap. Per aix\u00f2 era necessari crear una associaci\u00f3 i des d’all\u00e0 canviar aquesta idea.\u00a0Que se s\u00e0piga que les africanes tenim el mag\u00ed ple de bones idees”, diu Marie <\/strong><\/span>Ngopombje<\/strong><\/span>\u00a0<\/strong>.”Molta gent abusa.\u00a0Et contracten per netejar i despr\u00e9s volen que cuidis als seus pa<\/span>rents.\u00a0M’han preguntat si al meu pa\u00eds hi ha cotxes o cases, es creuen que vivim com salvatges,\u00a0<\/span>que no fem servir roba ni sabates. Aquesta \u00e9s la idea que algunes persones ten<\/span>en de l’afric\u00e0 “, afegeix.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span>Per la seva part Anne<\/strong> <\/span>Ndedi<\/strong><\/span> afirma que hi ha for\u00e7a gent que se sorpren <\/span>en saber que t\u00e9 estudis universitaris i que parla diversos idiomes.\u00a0<\/span>“En el meu contracte de treball diu ‘sense estudis.\u00a0Aix\u00f2 e<\/span>m molesta perqu\u00e8 mai m’han preguntat si tinc estudis o no.\u00a0Un dia arribar\u00e9 amb els meus t\u00edtols i els mostrar\u00e9. De moment tant me fa perqu\u00e8 el que tinc al cap ning\u00fa m’ho llevar\u00e0 “, diu.<\/span><\/p>\n Ja s\u00f3n 22 les dones que formen part de l’Associaci\u00f3 i n’hi ha m\u00e9s que aspiren a ser-ne.\u00a0No tenen local per\u00f2 aix\u00f2 no importa ja que cada setmana cadascuna d’elles ofereix la seva sala, el seu pati, l’espai que sigui amb tal de compartir i seguir creixent.\u00a0<\/span><\/p>\n “Arribar\u00e0 el dia que tinguem un local, mentrestant treballem com podem i el m\u00e9s important, juntes”, diu Anne Ndedi<\/strong>, que juntament amb Marie\u00a0Ngopombje<\/strong> continuen treballant dia a dia per construir un espai des del qual compartir el que s\u00f3n i el que tenen amb\u00a0la resta de la comunitat. Sense que importi la proced\u00e8ncia o el color de la pell.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Quan es van con\u00e8ixer Anne Ndedi i Marie Ngopombje, van descobrir que tenien moltes coses en com\u00fa.\u00a0No nom\u00e9s les dues s\u00f3n de Douala, la ciutat m\u00e9s gran del Camerun, sin\u00f3 que vivien en el mateix barri.\u00a0Tranquil \u00b7 lament […]<\/p>\n","protected":false},"author":86,"featured_media":26944,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26585],"tags":[],"class_list":["post-54995","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-migrades-emprenedores"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"Cameruneses2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Cameruneses2.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Cameruneses3\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Cameruneses3.jpg\")
<\/p>\n