Una vegada, un conegut columnista de premsa (conegut sobre tot per les seves idees masclistes i neocon conven\u00e7ut) em va dir que les dones haur\u00edem d\u2019explicar per quin motiu, quan un vaixell s\u2019enfonsa, el capit\u00e0 ordena, pistola en m\u00e0: \u201cLes dones i les criatures, primer!\u201d, i que jo havia d\u2019admetre que aquesta era una clara discriminaci\u00f3 dels homes<\/span>.<\/p>\n La meva resposta va ser molt breu: \u201c\u00c9s que les dones tenim \u00fater\u201d.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Davant la seva cara d\u2019estupor, li vaig aclarir que, en situacions l\u00edmit, l\u2019esp\u00e8cie humana, com totes les esp\u00e8cies, desplega totes les estrat\u00e8gies possibles per sobreviure com a esp\u00e8cie. I que, per a aix\u00f2, les dones som imprescindibles. Tenim \u00fater. Vaig afegir que aix\u00f2 de les criatures \u00e9s una mostra de la import\u00e0ncia cultural de protegir els febles i la import\u00e0ncia cabdal de salvaguardar el futur immediat.<\/span><\/p>\n Tot alterat, em va replicar que aix\u00f2 equivalia a afirmar que les dones som superiors<\/i> als homes. No, li vaig aclarir: som imprescindibles. Per\u00f2 no som ni m\u00e9s intel\u00b7ligents, ni m\u00e9s h\u00e0bils, ni m\u00e9s creatives, com a col\u00b7lectiu. Som imprescindibles en el sentit en qu\u00e8, ir\u00f2nicament per\u00f2 sense vacil\u00b7lar, ho va dir el fam\u00f3s antrop\u00f2leg nord-americ\u00e0 Marvin Harris<\/strong>: que est\u00e0 comprovat que, en totes les \u00e8poques i en totes les cultures, s\u00f3n els homes els qui van a la guerra i no les dones; i que aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que \u201cecol\u00f2gicament parlant, matar un home no t\u00e9 massa import\u00e0ncia, per\u00f2 matar una dona \u00e9s un crim execrable\u201d.<\/span><\/p>\n Val a dir que s\u00f3c conscient que estem parlant en casos l\u00edmit (un naufragi, una guerra…). Per\u00f2 vull remarcar que la qualitat de tenir \u00fater ens ha causat un nombre enorme de problemes. No conec m\u00e9s que unes poques religions, per\u00f2 els entesos m\u2019asseguren que \u00e9s una constant: en totes elles, hom parla del control de l\u2019\u00fater de la dona.<\/span><\/p>\n Tanmateix, els homes van tenir un problema: \u00bfcom aconseguir el control de l\u2019\u00fater de la dona? Van descobrir una estrat\u00e8gies que, a jutjar pels resultats, \u00e9s molt efica\u00e7: buscar la complicitat de les mateixes v\u00edctimes. Si convencem les dones postmenop\u00e0usiques, que ja no s\u00f3n f\u00e8rtils, que elles s\u00f3n les responsables de la \u201cvirtut\u201d (passeu-me la ironia) de les noies f\u00e8rtils, no caldr\u00e0 vigilar com un falc\u00f3 uns \u00e9ssers que, seran tan inferiors com vulgueu, per\u00f2 que caminen, parlen i pensen. La segona va ser conv\u00e8ncer les noies mateixes. Van descobrir que hi ha un sistema de compensacions verbals que funciona molt b\u00e9:<\/span>Per una banda, l\u2019ideal de bellesa d\u2019una dona est\u00e0 marcat per tots els senyals que \u00e9s verge, o, almenys, que no ha estat mare: pits erectes i ventre llis, per\u00f2 que \u00e9s f\u00e8rtil: malucs amples. Un cul onejant de dona vol dir que \u00e9s activa sexualment i, per tant, que \u00e9s desitjable. Quan es compleixen aquests requisits, la dona \u00e9s objecte d\u2019admiraci\u00f3, sent amoretes, palpa el desig que desperta, i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, se sent afalagada. Hi ha noies que moren per adaptar-se a l\u2019ideal mascul\u00ed de dona. Per una altra banda, es va exal\u00e7ar el paper de mare (avui mateix, als Tea Party,<\/i> se\u2019n parla sovint), tot subratllant-ne la resignaci\u00f3, l\u2019obedi\u00e8ncia i el sacrifici com a virtuts supremes.<\/span><\/p>\n Quan a La Casa de Bernarda Alba<\/i>, de Garc\u00eda Lorca<\/strong>, es descobreix que la noia fa l\u2019amor amb el seu estimat, s\u00f3n les dones grans les que surten al carrer clamant per un c\u00e0stig purificador. I criden: \u201c\u00a1P\u00f3nganle brasas encendidas en el sitio del pecado!\u201d. \u00c9s estremidor. I s\u00f3n les dones grans de la fam\u00edlia les que practiquen l\u2019espantosa ablaci\u00f3 del cl\u00edtoris a les nenes de deu anys. I s\u00f3n les dones grans de la nostra evolucionada i orgullosa cultura les que solen llan\u00e7ar mirades d\u2019inspecci\u00f3 sobre les noies guapes i les que difonen acusacions sobre si aquella porta pits naturals o no o si aquella altra s\u2019ho fa amb aquest o amb aquell home.<\/span><\/p>\n La pregunta doncs \u00e9s la seg\u00fcent: de qui \u00e9s l\u2019\u00fater d\u2019una dona?<\/strong> Com que hi dep\u00e8n la demografia, que \u00e9s uns dels m\u00e9s poderosos impulsors de la conducta social, hi trobem respostes com que: l\u2019\u00fater d\u2019una dona \u00e9s de la societat. O dels homes. O de les esgl\u00e9sies. O de l\u2019Estat.<\/span><\/p>\n I encanvi \u00e9s tan f\u00e0cil de contestar! El meu \u00fater \u00e9s meu. I nom\u00e9s meu.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2, tan senzill com \u00e9s d\u2019entendre, \u00e9s per\u00f2, una arma revolucion\u00e0ria.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Una vegada, un conegut columnista de premsa (conegut sobre tot per les seves idees masclistes i neocon conven\u00e7ut) em va dir que les dones haur\u00edem d\u2019explicar per quin motiu, quan un vaixell s\u2019enfonsa, el capit\u00e0 ordena, pistola en m\u00e0: […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":26928,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-54965","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"Uter\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/Uter.jpg\")
No totes ho fan de la mateixa manera, per\u00f2 totes difonen les agressives idees que les dones s\u00f3n inferiors i que, per tant, els homes les han de vigilar (no oblidem que en l\u2019acte carnal es diu que l\u2019home posseeix<\/i> la dona, i que la dona es lliura <\/i>a l\u2019home, i es diu acr\u00edticament, sense adonar-se del valor servil d\u2019aquestes paraules); lloen el silenci de les dones (l\u2019\u00fas de la paraula de la dona \u00e9s nociu per a les religions, perqu\u00e8 desvelaria els prejudicis i el mot clau de la q\u00fcesti\u00f3: el control<\/i>); totes lloen la virginitat i condemnen violentament l\u2019adulteri, car assegurant-se la virginitat i impedint que la dona tingui m\u00e9s d\u2019una parella sexual, l\u2019home garanteix la seva descend\u00e8ncia, i, per tant, els seus hereus. El sistema patriarcal no t\u00e9 altre objectiu.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"uter3\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/06\/uter3.jpg\")
<\/p>\n