<\/p>\n
<\/p>\n
-Al llibre “Contrageografies de la globalitzaci\u00f3” descrius amb precisi\u00f3 com el proc\u00e9s d’internacionalitzaci\u00f3 i mundialitzaci\u00f3 de l’economia s’ha fet a costa de l’explotaci\u00f3 de les dones. Podries explicar-nos-ho?<\/span><\/strong><\/p>\n -Dic que s’ha constru\u00eft en part sobre l’esquena de dones (i d’homes) poc valoritzats, per\u00f2 que s\u00f3n un factor en la generaci\u00f3 de bilions i bilions de renda. M’interessa entendre la capacitat sist\u00e8mica que genera renda alta d’all\u00f2 que est\u00e0 poc valoritzat. En el cas de la dona, hi ha una esp\u00e8cie de doble desvaloritzaci\u00f3 i es torna encara m\u00e9s notable. Aquesta capacitat es construeix, no \u00e9s simplement una funci\u00f3 del poder. I aix\u00f2 \u00e9s el que tracto d’entendre amb gran detall en alguns dels meus treballs. Un mecanisme b\u00e0sic \u00e9s l’ensamblatge de tota una s\u00e8rie d’elements: el tr\u00e0fic de dones \u00e9s un bon cas per a il\u2022lustrar el proc\u00e9s. Primer es necessiten les condicions que porten les llars a enviar, o a les dones a decidir, d’emigrar o de posar-se en mans de traficants. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s complicat que no puc explicar ara. B\u00e0sicament faig \u00e8mfasi en el fet que es construeix a trav\u00e9s de pol\u00edtiques del Fons Monetari Internacional (FMI) i la banca mundial, a trav\u00e9s de les corrupcions o distorsions de governs que han acceptat pr\u00e8stecs (l’FMI est\u00e0 en el negoci de venda de pr\u00e8stecs!) que no haurien d’haver acceptat i ara han de redu\u00efr inversions en tot el que \u00e9s el desenvolupament dels seus pa\u00efsos (educaci\u00f3, salut, infraestructures, etc). El segon mecanisme b\u00e0sic \u00e9s l’exist\u00e8ncia d’un mercat per al treball d’aquestes dones, siguin les cadenes internacionals de cura, sigui el mercat del sexe. I el tercer s\u00f3n totes les capacitats per a la mobilitat de gent i de diners (transport d’aquestes dones, tr\u00e0mits de diners, i molt m\u00e9s). Aqu\u00ed entra el concepte de les contrageografies: infraestructures dissenyades per a les multinacionals i el sistema financer-per a la circulaci\u00f3 de professionals i de guanys-v\u00e9nen essent usats per traficants de gent. I et pots imaginar tot el que segueix aquesta cadena de condicionalitats…<\/span><\/p>\n -El tr\u00e0fic il\u00b7legal de migrants i la trata s\u00f3n contrageografies, segons la teva an\u00e0lisi.<\/span><\/strong><\/p>\n -L’element de contrageografia rau al fet que els traficants (de gent, de drogues, d’armaments, de tot, no importa) i per extensi\u00f3, tot i que de manera molt menys intensa, els migrants indocumentats , fan servir les mateixes infraestructures de transport, la f\u00e0cil circulaci\u00f3 de diners a trav\u00e9s de banques transnacionals, etc. que van desenvolupar les multinacionals i firmes financeres (tot sovint, pagades en part amb la recaptaci\u00f3 d’impostos de ciutadans!) per a les seves operacions.<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Foto Tom\u00e1s Montes<\/span><\/p>\n -Has estudiat la transfer\u00e8ncia internacional del treball de la cura de les dones aut\u00f2ctones a les migrants. Quines estrat\u00e8gies es poden tra\u00e7ar des del moviment feminista per trencar amb l’estratificaci\u00f3 \u00e8tnica en les tasques dom\u00e8stiques, reproductives i de cura?<\/span><\/strong><\/p>\n -En el per\u00edode keynesi\u00e0 (que dura fins a la d\u00e8cada dels 1970) el concepte clau \u00e9s el del sou fam\u00edlia-pagat a un home, que cobreix les despeses d’una fam\u00edlia “t\u00edpica.” Aquesta \u00e9s una de les vict\u00f2ries de la classe treballadora contra la burgesia, l’empresari. A la d\u00e8cada del 70 i m\u00e9s endavant, veiem, d’una banda, la gradual, i de vegades violenta, reducci\u00f3 en els salaris. Tamb\u00e9 veiem que “immigrants i dones” reemplacen el salari fam\u00edlia en el mercat de treball, i m\u00e9s \u00e0mpliament en l’economia. Parlo d’aix\u00f2 com un proc\u00e9s sist\u00e8mic, no simplement de mercat de treball en el sentit que representen treballadors a menys cost i per tant estan empleats… No, ho penso a un nivell m\u00e9s profund del sistema, com a part de l’atac frontal contra els drets i beneficis guanyats durament pels treballadors a inicis i a mitjans del segle XX. L’objectiu sist\u00e8mic, per aix\u00ed dir-ho, no \u00e9s simplement tenir una m\u00e0 d’obra m\u00e9s barata, sin\u00f3 destruir la posici\u00f3 del sindicalisme. I una t\u00e0ctica (ja cl\u00e0ssica) \u00e9s dividir els i les treballadores en termes de g\u00e8nere, ra\u00e7a, estatus d’immigrant. Per exemple, la pr\u00e0ctica de pagar menys a les dones per treball similar en situacions sindicalitzades \u00e9s un cas on domina el patriarcalisme sobre l’inter\u00e9s com\u00fa de totes i tots els treballadors. El feminizar el proletariat off-shore<\/em> [fora del pa\u00eds] ( les dones ocupades a les maquiles, als treballs exportats a pa\u00efsos pobres – que comen\u00e7a a la d\u00e8cada del 1960 (\u00e9s una pr\u00e0ctica molt m\u00e9s antiga dels que avui parlen d’outsourcing <\/em>[subcontractaci\u00f3 externa] ..). Si aquests llocs de treball exportats haguessin estat per als homes, probablement hi hagu\u00e9s hagut molta m\u00e9s resist\u00e8ncia sindicalista … per\u00f2, eren dones, i b\u00e9 … Ai, quina falta de visi\u00f3 estrat\u00e8gica per part del sindicalisme mascul\u00ed!! L’ estratificaci\u00f3 \u00e8tnica \u00e9s una etapa m\u00e9s en aquest atac frontal: ara dins del mateix g\u00e8nere es donen les divisions, per ra\u00e7a, per \u00e8tnia, per status d’immigrant. Quina trag\u00e8dia.<\/span><\/p>\n -Les treballadores dom\u00e8stiques migrants de l’Estat espanyol (un 80% del total) demanen l’entrada d’aquest ocupaci\u00f3 en el R\u00e8gim General de la Seguretat Social. Et sembla una bona estrat\u00e8gia?<\/span><\/strong><\/p>\n -B\u00e9, no conec els detalls del cas per\u00f2 si enforteix la posici\u00f3 de les treballadores en un context d’atacs frontals per part de la patronal … se m’acut que \u00e9s essencial, un pas en una lluita que haur\u00e0 d’abarcar molt m\u00e9s .<\/span><\/p>\n -Dius que els ajustos estructurals i les pol\u00edtiques del FMI i el Banc Mundial (BM) van portar al sorgiment d’aquestes contrageografies.Ara que la crisi del sistema financer ha arribat a Europa i s’estan aplicant mesures similars, quins efectes poden tenir?<\/span><\/strong><\/p>\n -Els ajustos estructurals i les pol\u00edtiques del FMI i el BM van destruir les economies tradicionals en nom d’una modernitzaci\u00f3 controlada per grans empreses estrangeres i la importaci\u00f3 de productes i serveis que fins aleshores s’havien produ\u00eft a trav\u00e9s d’aquestes economies tradicionals- que eren ineficients i tenien massa llocs de treball per a fer el que es podia fer amb menys gent, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 funcionaven com una mena de teixit enganxif\u00f3s (sticky web<\/em>) que permetia a molts ser part de l’economia, encara que fos prec\u00e0riament. Aquesta modernitzaci\u00f3 trenc\u00e0 aquest teixit, el que gener\u00e0 una caiguda precipitada en la capacitat d’un nombre creixent de llars i de les petites empreses per a formar part de l’economia. Si a aix\u00f2 li afegeixes els pr\u00e9stecs (tot sovint for\u00e7ats) i el privilegis de pagar-los enlloc de desenvolupar el pa\u00eds, tens una situaci\u00f3 que promou l’emigraci\u00f3, la trata, etc. A mi m’ interessa recuperar certes condicions que comporten una destrucci\u00f3 tal de la superviv\u00e8ncia que empenyen a la migraci\u00f3 i a creure el traficant que et promet una bona vida … Deixa’m donar-te unes dades per mostrar l’extrema situaci\u00f3, per exemple, de l’ \u00c0frica sub-sahariana, que genera aquestes noves migracions cap a Europa (recordem que la pobresa i la subocupaci\u00f3 han existit fa molt all\u00e0, per\u00f2 no havia emigraci\u00f3 com hi ha ara). L’emigraci\u00f3 tamb\u00e9 es construeix. I aix\u00ed \u00e9s com el sistema per als plans d’ajust estructurals va construir les condicions per a aquests nous circuits de migracions desesperades i de trata de dones i nens. La c\u00e0rrega del deute extern que aquests pa\u00efsos van acumular en la d\u00e8cada de 1980, i en especial la de 1990, va tenir repercussions importants en la composici\u00f3 de les despeses estatals: en la primera meitat dels 90, el govern de Z\u00e0mbia va destinar 13 bilions de d\u00f2lars a pagar deute, per\u00f2 nom\u00e9s 37 milions per a l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria; les despeses socials de Ghana, van suposar 75 milions de d\u00f2lars, per\u00f2 el seu servei del deute, 370 milions, i Uganda va destinar 9 euros per habitant al pagament del seu deute i nom\u00e9s un d\u00f2lar per la cura de la salut. Aquest \u00e9s l’escenari que va generar tots aquests nous corrents migratoris i va fer que la trata comenc\u00e9s a tenir \u00e8xit. En general, es pot veure com les pol\u00edtiques de gesti\u00f3 del deute de l’FMI a la d\u00e8cada dels 80 van empitjorar la situaci\u00f3 dels aturats i els pobres , segons dades del PNUD al 2005 i 2008. Moltes investigacions sobre els pa\u00efsos pobres documenten la relaci\u00f3 entre els governs hiperendeutats i les retallades en programes socials. Aquestes retallades tendeixen a afectar les dones i els nens, en particular, mitjan\u00e7ant la davallada d’inversions en educaci\u00f3 i salut, totes dues necess\u00e0ries per garantir un futur millor.<\/span><\/p>\n Tornant al tema dels pa\u00efsos europeus en crisi econ\u00f2mica que no poden pagar els seus pr\u00e9stecs, hi ha molta resson\u00e0ncia amb aquesta situaci\u00f3. El pressupost nacional (que \u00e9s, a fi de comptes, els impostos pagats per la ciutadania) avui en dia es destina cada cop m\u00e9s i m\u00e9s a pagar a les banques internacionals, enlloc d’invertir en l’educaci\u00f3, el transport, l’habitatge, la salut. El mateix als Estats Units. Aix\u00f2 \u00e9s una trag\u00e8dia. Estem desarmant sistemes d’estat que van funcionar molt b\u00e9, fins i tot si no van donar cobertura a tota la poblaci\u00f3 i sovint van practicar exclusi\u00f3 social. I per qu\u00e8? Perqu\u00e8 el neoliberalisme pol\u00edtic, la privatitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, el domini d’una l\u00f2gica financera que ha generat bombolles en comptes de creixement real …. tot aix\u00f2 ha portat a una distorsi\u00f3 forta del que hauria de ser un estat, una economia. I no ser\u00e0 f\u00e0cil rearmar-ho. Em temo que hem entrat una etapa de brutalitats i extrems.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Com a bona soci\u00f2loga, Saskia Sassen mira el m\u00f3n amb ulleres que copsen processos i espais invisibles a la primera llambregada. Aix\u00ed va tra\u00e7ar vincles entre globalitzaci\u00f3, desigualtats de g\u00e8nere i migracions. Acaba de publicar el llibre “Territori, Autoritat, […]<\/p>\n","protected":false},"author":81,"featured_media":26806,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26535],"tags":[],"class_list":["post-54803","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-migracions-migracions"],"yoast_head":"\n![\"sakiasassen\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/05\/sakiasassen.jpg\")
<\/p>\n