Una setmana per la reflexi\u00f3 i les definicions. Despr\u00e9s de la modificaci\u00f3 de l’article 12 Constitucional al setembre de 2009, les dones d’Oaxaca estem davant d’una guillotina francesa igual a la qual va passar a l’Ol\u00edmpia de Gouges el 1793, despr\u00e9s de plantejar la Declaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i la Ciutadana, perqu\u00e8 la modificaci\u00f3 de l’article 12 no nom\u00e9s va ser un greu retroc\u00e9s en els drets sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha posat en m\u00e9s risc les dones d’Oaxaca.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Aix\u00f2 no \u00e9s res m\u00e9s que el resultat d’una onada deliberada de conservadorisme i que va mostrar el pitjor dels rostres contra les dones des que governa el PA en aquest pa\u00eds, trobant sempre \u201cc\u00f2mplices fets a mida\u201d. En el per\u00edode 2008-2010 van ser aprovades 17 reformes constitucionals locals que limiten o impedeixen l’exercici d’un dels drets fonamentals: el dret a decidir sobre els seus cossos i vides, criminalitzant a les dones per practicar-se un avortament, fins i tot, quan es tracta del producte d’una violaci\u00f3, com va assenyalar al febrer passat el Pacte Nacional per la Vida, la Llibertat i els Drets de les Dones.<\/p>\n
Un gest panista contra la definici\u00f3 presa en l’Assemblea del Districte Federal que havia legalitzat l’avortament fins a la setmana 12 de gestaci\u00f3. Aquest terror del conservadorisme aconsegueix el qualificatiu d’homicidi agreujat per parentiu, com passa a la Baixa Calif\u00f2rnia, Guerrero, Quer\u00e9taro, Aguascalientes, Campeche i Veracruz. Solament a la Baixa Calif\u00f2rnia hi ha 25 dones preses per avortar. Aquest dilluns, el dret a l’acc\u00e9s a la interrupci\u00f3 legal de l’embar\u00e0s a Am\u00e8rica Llatina ha estat plantejat \u2013per primera vegada- en una audi\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans.<\/p>\n
A Oaxaca, encara quan no es va penalitzar l’avortament per violaci\u00f3, arran de la reforma de setembre de 2009 promoguda per Acci\u00f3 Nacional, no hi ha procediment d’interrupci\u00f3 legal de l’embar\u00e0s, malgrat que la llei ho assenyala. Aix\u00f2 provoca que les dones recorrin a pr\u00e0ctiques clandestines d’avortament incrementant el risc de mort en les dones, com assenyala el Secretari de Salut, Germ\u00e1n Tenorio Vasconcelos, qui d’acord a la nota informativa de Yadira Insulsa, planteja la urg\u00e8ncia d’aprovar una llei que permeti l’avortament a Oaxaca. (Imparcial\/25\/mar\u00e7\/2011).<\/p>\n
En una reacci\u00f3 r\u00e0pida, la titular de l’IMO, Abel L\u00f3pez S\u00e1nchez, va donar suport a aquestes declaracions i va argumentar en un comunicat de premsa que d’acord amb IPAS M\u00e8xic del 2000 al 2008 la taxa de letalitat per avortament en dones en edat f\u00e8rtil va ascendir a 80 per cada cent mil, la qual cosa situa a Oaxaca en el quart lloc del pa\u00eds, nom\u00e9s despr\u00e9s de Guerrero, Chiapas i l’Estat de M\u00e8xic.<\/p>\n
La pr\u00e0ctica de l’avortament \u00e9s una decisi\u00f3 dif\u00edcil per qui ha de prendre-la, com han assenyalat les institucions i organismes de dones. El Grup d’Informaci\u00f3 en Reproducci\u00f3 Triada (GIRI) sost\u00e9 que a m\u00e9s l’avortament \u00e9s causa de malaltia i mort per la pr\u00e0ctica clandestina en qu\u00e8 es desenvolupa per la penalitzaci\u00f3; t\u00e9 un elevat cost en l’atenci\u00f3 de complicacions; \u00e9s resultat de la falta de programes que garanteixi la salut reproductiva de les dones, com la planificaci\u00f3 familiar, i \u00e9s reflex de les injust\u00edcies socials que existeixen al pa\u00eds.<\/p>\n
Sense dubte, la q\u00fcesti\u00f3 de l’avortament legal est\u00e0 posat de nou compte en la taula de la discussi\u00f3. Les dones diuen s\u00ed i efectivament, els qui han de prendre una decisi\u00f3 s\u00f3n els qui fan les lleis, els quals est\u00e0 dit han de basar-se en el principi de l’Estat laic, \u00e9s a dir, lluny de les dites d’altres inst\u00e0ncies com la jerarquia dels cultes religiosos, doncs \u00e9s clar: no governen el pa\u00eds i no han de governar-ho fustigant les consci\u00e8ncies d’els qui legislen, ni amb amenaces d’excomuni\u00f3 ni promeses d’un terrible infern.<\/p>\n
Estem enfront d’un problema de salut p\u00fablica amb implicacions socials, no es tracta d’un problema penal, perqu\u00e8 el fet que \u00e9s il\u00b7legal <\/em>avortar no impedeix la interrupci\u00f3 d’un embar\u00e0s, per contra posa en risc la vida de les dones o les condemna a viure amb seq\u00fceles discapacitants davant la dolenta i insaludable pr\u00e0ctica i afavoreix l’enriquiment dels qui practiquen avortaments. Es tracta, com s’ha plantejat ,d’un problema de salut i no d’un problema penal. Conjuminat a aix\u00f2, cal fer la tasca d’educar en sexualitat i drets reproductius.<\/p>\n Educar en salut sexual i reproductiva seria una soluci\u00f3 menys cruenta. Per\u00f2 el conservadorisme del PA i d’oficiosos de la dreta, incrustats en partits democr\u00e0tics<\/em> o al govern federal, ho impedeixen cada vegada que es planteja si es porta aquesta educaci\u00f3 als llibres de text i s’ espanten quan s’ha de cridar cada cosa pel seu nom.<\/p>\n La responsabilitat de garantir els drets a les dones est\u00e0 en mans d’els qui governen. Ara falta veure si aquestes declaracions no serveixen per distreure el dif\u00edcil moment que viu Oaxaca, si es queden nom\u00e9s en aquesta declaraci\u00f3 de bons desitjos. Portar el tema al Congr\u00e9s local representar\u00e0 una s\u00e8rie de posicions oposades en temps pol\u00edtics diferents als quals hi havia en 2009. Aquesta vegada el PA no comptar\u00e0 amb el respatller del PRI, el PRD podr\u00e0 fer un paper m\u00e9s democr\u00e0tic com resa el seu nom. El PT tamb\u00e9 t\u00e9 aquesta possibilitat i Converg\u00e8ncia podria contribuir. En aquesta legislatura hi ha 15 dones, m\u00e9s de les quals han arribat en la hist\u00f2ria del Congr\u00e9s local, cert que aix\u00f2 no garanteix la consci\u00e8ncia de g\u00e8nere per\u00f2 les mostrar\u00e0 i veurem fins a on arriben les seves lluites<\/em> en pro dels drets de les dones, aquestes que de vegades nom\u00e9s els serveixen en els discursos o fins i tot per arribar molt lluny amb els seus interessos personals. El que \u00e9s cert \u00e9s que la gesti\u00f3 pro drets de les dones no pot eliminar uns temes i seguir en uns altres, per descomptat que no.<\/p>\n Tant de bo que la balan\u00e7a pol\u00edtica no posi els interessos particulars ni creences personals com a pes. Es tracta de garantir la vida, la llibertat i els drets de les dones, com \u00e9s el nom del Pacte Nacional que es va conformar arran de la lamentable reculada que van sofrir 17 entitats.<\/p>\n Els partits pol\u00edtics es podran rentar la cara i respondre a una vella demanda de les ciutadanes, en aquest cas de les *oaxaque\u00f1as i donar un rev\u00e9s al *recalcitrante conservadorisme que s’ha ficat fins als ossos de pol\u00edtics de \u201cavan\u00e7ada\u201d en algunes entitats. Si no ocorre gens, si es posen a *chiflar sobre la lloma, si el *IMO, la Secretaria de Salut o les organitzacions no posen la iniciativa de contrareforma en la taula del Congr\u00e9s local o alguna fracci\u00f3 fa cas om\u00eds i els congressistes deixen de fer la tasca, estarem enfront d’un acte medi\u00e0tic de distracci\u00f3 que molta falta els fa a alguns prenedors de decisions.<\/p>\n El conservadorisme \u00e9s letal i t\u00e9 molta corda per davant, no t\u00e9 l\u00edmit. Si a Oaxaca no es fica un fre podr\u00edem arribar a escoltar propostes *mis\u00f3ginas i molt masclistes, com la feta pel governador de *Jalisco, Emilio Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez, fam\u00f3s perqu\u00e8 tamb\u00e9 maneja el seu Estat amb al\u00e8 alcoh\u00f2lic. El *jalisciense ha proposat un paquet d’iniciatives que inclouen la tipificaci\u00f3 del delicte de \u201cesterilitat provocada\u201d, la seva iniciativa diu: \u201cComet el delicte d’esterilitat provocada qui, sense el consentiment expr\u00e9s de qui tingui legitimaci\u00f3 per atorgar-ho conforme a les disposicions legals aplicables, practiqui procediments quir\u00fargics que provoquin en una persona esterilitat\u201d. Quin horror i quina por!<\/p>\n Un horror i una por tan terrible com el qual va causar la regidora de Medi ambient i Ecologia, Elsa Mart\u00ednez *Iturribarr\u00eda, que com ho reporta la premsa local, va manifestar el seu desacord pel fet que algunes dones empren com a \u201cpretext ser mares solteres\u201d per treure profit i \u201cdemanar suports\u201d, tot perqu\u00e8 una dona va sol\u00b7licitar perm\u00eds per posar un lloc de *antojitos -un *changarro d’aquests que enorgullien a Fox-, i ara en temps de la bonan\u00e7a econ\u00f2mica que ara propaga Felipe Calder\u00f3n, el president \u201cfrustrat\u201d com va assenyalar el seu hom\u00f2leg d’EUA, Barak Obama.<\/p>\n No hi ha volta de fulla, un lloc de desitjos reflecteix la desigualtat social, la feminitzaci\u00f3 de la pobresa i l’exist\u00e8ncia vsible de la viol\u00e8ncia permanent contra les dones. Seria molt recomanable que la regidora li fes un cop d’ull als resultats preliminars del Cens 2010 i s’assabentar\u00e0 que el 27 per cent de les llars d’Oaxaca estan gestionades per dones, tamb\u00e9 que s\u00f3n ells i no elles les que abandonen la casa familiar, els que demanen el divorci i que despr\u00e9s no paguen la pensi\u00f3 alimentosa. B\u00e9 tamb\u00e9 ha de saber que una conseq\u00fc\u00e8ncia de les relacionis heterosexuals sense cura s\u00f3n els embarassos, independentment de l’estat civil de les persones. La veritat no aconsegueixo a comprendre la mol\u00e8stia de la regidora.<\/p>\n \u00c9s a dir, aqu\u00ed no hi ha home prove\u00efdor, am\u00e9n, \u00e9s clar, que no estigui assabentada que les dones van sortir al mercat laboral de manera massiva fa m\u00e9s de 50 anys, per\u00f2 no sempre hi ha treball i gaireb\u00e9 mai bon sou i no sempre hi ha un pare responsable a la casa i mentre no canvi\u00efn les pol\u00edtiques p\u00fablica i no es facin programes des de la perspectiva de g\u00e8nere per reduir les bretxes de les desigualtat, les dones seguiran al\u00b7ludint a la seva condici\u00f3 de mares solteres<\/em> perqu\u00e8 estan divorciades, separades o perqu\u00e8 van tenir un fill sense estar unides legalment<\/em> a ning\u00fa.<\/p>\n M’estranya i, pitjor encara, reitero m’omple d’horror que es pensi que una dona vol treure profit o que se la vegi com a v\u00edctima. Per contra, el que busca \u00e9s tirar endavant sense dependre d’una ajuda governamental de mil 500 pesos mensuals<\/em>, com va proposar el governador Cu\u00e9 el 8 de mar\u00e7 passat en aquest afany proteccionista que no reconeix la ciutadania de les dones i per tant els seus drets. El que ha de fer la regidora \u00e9s furgar una mica i trobar\u00e0 que en el trienni anterior, la llavors regidora d’Equitat i G\u00e8nere, B\u00e0rbara Garc\u00eda Ch\u00e1vez, va fer una proposta des de la perspectiva de g\u00e8nere per aquest any i que molt probablement no han pres en compte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una setmana per la reflexi\u00f3 i les definicions. Despr\u00e9s de la modificaci\u00f3 de l’article 12 Constitucional al setembre de 2009, les dones d’Oaxaca estem davant d’una guillotina francesa igual a la qual va passar a l’Ol\u00edmpia de Gouges el 1793, […]<\/p>\n","protected":false},"author":82,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-54591","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n