L’allau de crims de g\u00e8nere no para. A les tres setmanes del nou any ja s\u00f3n set les v\u00edctimes mortals. Ahir, 23 de gener de 2023, van ser assassinades a ganivetades Paloma Pinedo<\/strong>, una val\u00b7lisoletana de 46 anys, la n\u00famero sis, i la seva filla de nom\u00e9s vuit anys, la n\u00famero set. Fan el n\u00famero 1.188 i 1.189 des del 2003, exercici en qu\u00e8 es va crear el registre espec\u00edfic a l’Estat espanyol.<\/p>\n\n\n\n Quina import\u00e0ncia t\u00e9 con\u00e8ixer el nom de l’assass\u00ed, si, de fet, \u00e9s el patriarcat qui mata les dones? Un p\u00f2tol maltractador reincident, com la majoria d’aquests energ\u00famens, un altre m\u00e9s les accions del qual posen en dubte que la policia, els jutges, els serveis socials i els propis entorns familiars i socials de les v\u00edctimes i llurs malfactors, estiguin fent tot el que caldria per atura-ho. Com a m\u00e0xim, se’ls imposa una ordre d’allunyament. I se’ls encobreix subrept\u00edciament emfasitzant, per exemple, que quan van perpetrar l’assassinat estaven sota l’efecte de l’alcohol. No hi cap dubte de que la persist\u00e8ncia aquests crims abjectes s\u2019explica per l’abs\u00e8ncia de correcci\u00f3 de les desigualtats i d’an\u00e0lisi d\u2019impacte de les pol\u00edtiques dels poders p\u00fablics. I encara que ens costi assumir-ho, a tot plegat hi hem d\u2019afegir l’acceptaci\u00f3 per par de la majoria de la ciutadania de les desigualtats per ra\u00f3 de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n molts els factors que expliquen els motius pels quals les dones estan secularment privades dels drets fonamentals, discriminades en tants \u00e0mbits, copejades, agredides sexualment, violades i assassinades. La crisi econ\u00f2mica imperant a tants pa\u00efsos eleva la vulnerabilitat de les persones, les sotmet a un estat de por i incertesa constants; en aquestes circumst\u00e0ncies, la masculinitat tradicional, erigida sobre la base del patriarcat, i ara ressentida per l’alliberament de les dones, se sent ferida de mort i no tolera res que percebi atemptatori de la seva identitat i autoestima, basada en la supremacia en relaci\u00f3 amb les dones. Fins arribar a l’assassinat, si conv\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Segons l’ONU, m\u00e9s del 70% de les dones pateixen algun tipus de viol\u00e8ncia en algun moment de les seves vides; no hi ha cap grup de dones que se\u2019n lliuri: ni l’\u00e8tnia, l’edat, el nivell sociocultural o l’orientaci\u00f3 sexual les eximeixen de ser pastura d’aquesta pand\u00e8mia. Unes agressions que es poden presentar en formes diverses i sempre amb un substrat de viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica. Per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, UNICEF ens informa que una de cada 10 nenes ha estat violada o assaltada sexualment en els primers vint anys de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n Avui, les dones occidentals, en lloc de competir exhibint un comportament m\u00e9s mascul\u00ed que el dels seus hom\u00f2legs homes, volem crear una societat m\u00e9s equilibrada, no dominada per la compet\u00e8ncia perjudicial i les guerres, un dels jocs preferits dels homes. Perseguim canviar moltes de les regles de la humanitat i, en aquest marc, el model d\u2019inclusi\u00f3 s\u2019erigeix com a portaveu de noves maneres de conviure saludables i equitatives.<\/p>\n\n\n\n Potser haur\u00edem d\u2019entendre que no hi ha un home que encarni \u00aball\u00f2 que \u00e9s mascul\u00ed\u00bb, ni una dona que encarni \u00aball\u00f2 que \u00e9s femen\u00ed\u00bb, sin\u00f3 que tots, homes i dones ens situem en algun punt intermedi d\u2019aquest cont\u00ednuum que representa la polaritat mascul\u00ed\u2014femen\u00ed. La confusi\u00f3 entre aquest joc de polaritats i el sexe ve en part del fet que identifiquem \u00abmascul\u00ed\u00bb amb home i \u00abfemen\u00ed\u00bb amb dona. Mascul\u00ed i femen\u00ed s\u00f3n forces o atributs que es troben tant en homes com en dones, per\u00f2 que es manifesten diferenciadament en unes i altres, ja que els homes s\u00f3n homes i les dones s\u00f3n dones. \u00c9s a dir, un home molt mascul\u00ed no ser\u00e0 igual que una dona molt masculina i viceversa; una dona molt femenina no ser\u00e0 igual a un home molt femen\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Potser la societat en conjunt, sobretot els homes, haurien de prendre definitivament consci\u00e8ncia dels canvis produ\u00efts i del fet de que no es poden ignorar. Recon\u00e8ixer i acceptar que les coses, els agradi o no, als homes ja no s\u00f3n com eren i no ho tornaran a ser. I aix\u00f2 \u00e9s bo. Un altre pas \u00e9s recon\u00e8ixer la p\u00e8rdua; els homes no avan\u00e7aran cap a una nova identitat m\u00e9s \u00edntegre i humana si no prenen consci\u00e8ncia del conjunt de p\u00e8rdues que suposa per a ells la progressiva desaparici\u00f3 del seu paper dominant i predominant. Aquest reconeixement porta sens dubte impl\u00edcit un dol al qual \u00e9s important donar-li espai. Al mateix temps, \u00e9s igualment important que es reconeguin els guanys, adonar-se que all\u00f2 que semblava tan bo, no ho era tant; ser mascle dominant tamb\u00e9 t\u00e9 (tenia) un preu pels homes, i, a partir d’aqu\u00ed, treballar els guanys que suposa la nova condici\u00f3 d’igualtat amb la dona, les noves possibilitats que de seguida s\u2019albiren quan l’home baixa del pedestal de fang en el que estava pujat. Un altre aspecte necessari \u00e9s que reconeguin el coratge de les dones, l’immens i lloable treball que hem realitzat i que estem realitzant per aconseguir un m\u00f3n m\u00e9s just i igualitari.<\/p>\n\n\n\n Fins que el conjunt de la societat no comprengui la magnitud d\u2019all\u00f2 que significa i arrossega el patriarcat, fins que no s\u2019adoni dels models de comportament nefastos que ha prefabricat per a homes i dones, fins que no s’assumeixi que una simple ordre d’allunyament no serveix per a res, fins que no s\u2019anticipi que la conjuntura d\u2019allunyament acabar\u00e0 en un, en dos, en tres assassinats d\u2019una manotada, fins que tot aix\u00f2 no s\u2019entengui profundament, no s\u2019aturar\u00e0 el degoteig d\u2019aniquilaci\u00f3 de dones. Ans el contrari, empitjorar\u00e0. Espanta pensar que arribi un moment que, davant d’aquesta massacre, les dones no vulguin saber res dels homes. Fins que no entri a la closca dels mandataris que \u00e9s necessari i, sobretot, peremptori agafar el brau per les banyes, la refracci\u00f3 nefasta que vaticino, com sovint comen\u00e7o a observar (\u00abque se’n vagin a la merda, els homes\u00bb; \u00abpasso d’ells\u00bb, \u00abcom els odio\u00bb, etc.), s\u2019accentuar\u00e0 m\u00e9s i m\u00e9s. I aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s tenir la societat polaritzada: els g\u00e8neres enfrontats a duel.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com va dir Andr\u00e9 Gide, totes les coses ja han estat dites per\u00f2, com que ning\u00fa no escolta, \u00abil faut toujours recommancer\u00bb. Doncs comen\u00e7arem tantes vegades com calgui.<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":25254,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[26083],"class_list":["post-39936","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies","tag-crims-genere"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/turquia-1973-2-1000x648.jpg\")