En 1993 van comen\u00e7ar a documentar-se els crims de dones en Ciudad Ju\u00e1rez, tot i aix\u00f2, les autoritats no li van prestar l’atenci\u00f3 deguda i per aix\u00f2 aquesta pand\u00e8mia de feminicidis s’ha expandit fins els l\u2019actualitat. En aquells dies, la majoria de les autoritats van minimitzar les xifres, van revictimitzar a les v\u00edctimes i van permetre que la corrupci\u00f3 i la impunitat prevalgu\u00e9s sobre aquests crims de lesa humanitat.<\/p>\n\n\n\n
Per contra, en aquells anys, van comen\u00e7ar a sorgir col\u00b7lectius i organitzacions que es van dedicar a denunciar, exigir just\u00edcia i c\u00e0stig als responsables, i tractar de prevenir i erradicar la viol\u00e8ncia, aix\u00ed com a secundar i solidaritzar-se amb mares que havien perdut a les seves filles. Organitzacions com \u201cNuestras hijas de regreso a casa\u201d i altres van anar rebent suports de personalitats com como Jean Fonda, Eve Ensler, Sally Fields, Jennifer L\u00f3pez, Vanessa Bauche, Lydia Cacho, entre molt\u00edssimes m\u00e9s. Aix\u00f2 va servir per a visibilitzar els crims i sensibilitzar a la societat, que llavors encara creia les versions governamentals del tipus \u201cs\u00f3n noies que van sortir amb el seu xicot\u201d o \u201celles s\u2019ho van buscar per ser prostitutes\u201d, frases que s\u00f3n indignants perqu\u00e8 cap dels dos exemples no justificaria l’assassinat brutal de cap dona. Tamb\u00e9 el gradual suport d’una premsa honesta va ajudar a deixar de criminalitzar les v\u00edctimes i va comen\u00e7ar a mostrar-les com el que eren: dones joves, d’escassos recursos, que eren segrestades, torturades, violades i assassinades de manera brutal.<\/p>\n\n\n\n
Escrius \u201cMujeres de arena\u201d l\u2019any 2002. Com \u00e9s la teva vinculaci\u00f3 amb grups de suport a persones afectades per la impunitat de la qual gaudeixen els assassins de dones a M\u00e8xic i com participes en l’activisme a favor dels drets humans fins a arribar a la idea d’escriure l’obra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquella \u00e8poca jo era integrant del Movimiento Cultural Techo Blanco i, gr\u00e0cies a l\u2019actriu Vanessa Bauche, co-fundadora d’aquest col\u00b7lectiu art\u00edstic, vam con\u00e8ixer a algunes integrants de \u201cNuestras hijas de regreso a casa\u201d que s’havien acostat a la Vanessa sol\u00b7licitant-li l’ajuda que nosaltres, com a creadors, ens fos possible donar-los. El primer que se’m va oc\u00f3rrer va ser fer una p\u00e0gina web (que despr\u00e9s ens van hackejar<\/em>) per a difondre els casos i comunicats de l’ONG. Ara tenim un bloc on pujo tot el relatiu a aquesta organitzaci\u00f3 https:\/\/nuestrashijasderegresoacasa.blogspot.com\/ i un grup a Facebook. A poc a poc em vaig anar involucrant m\u00e9s i m\u00e9s amb les mares i familiars, proporcionant l’ajuda que podia donar-los, i suport i solidaritat que mantinc fins avui.<\/p>\n\n\n\n Va ser gr\u00e0cies a la p\u00e0gina web que vaig con\u00e8ixer molts casos de les v\u00edctimes de feminicidis, missatges que ens enviaven per email<\/em> perqu\u00e8 desitjaven que es pugessin a la p\u00e0gina, entre ells molts testimoniatges mares i familiars. Tamb\u00e9 vaig decidir fer una secci\u00f3 de not\u00edcies i una altra on vaig anar pujant poemes i altres escrits que em van anar arribant perqu\u00e8 fossin publicats en el web. <\/p>\n\n\n\n Un dia la Vanessa m\u2019explica que hi hauria un espai al centre de M\u00e8xic D.F, la capital, el 25 de novembre, durant la commemoraci\u00f3 del Dia de l’eliminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones i les nenes, i em pregunta si podria escriure una obra per a aquesta ocasi\u00f3. Vaig acceptar immediatament, encara que ten\u00edem poc temps: faltaven dues setmanes! Aix\u00ed que, amb el perm\u00eds dels autors i autores, vaig triar diversos testimoniatges, aix\u00ed com poemes i cartes, per a realitzar una obra de teatre documental, que finalment es va convertir en \u201cMujeres de Arena\u201d https:\/\/mujeresdearenateatro.blogspot.com\/ <\/p>\n\n\n\n Obres sobre Ciudad Ju\u00e1rez ja se n\u2019havien escrit, i despr\u00e9s se\u2019n van escriure m\u00e9s, per\u00f2 a ning\u00fa no se li havia acudit de rec\u00f3rrer al teatre testimonial. Des que la Vanessa em va proposar la idea, em vaig adonar que no existiria cap text de ficci\u00f3 que en super\u00e9s un de real, d’aqu\u00ed l’elecci\u00f3 que de fos documental, i crec que \u00e9s un dels grans encerts de l’obra.<\/p>\n\n\n\n Explica’ns el perqu\u00e8 de la selecci\u00f3 d’autors i autores i de textos i poemes que componen l’obra de teatre-documental.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Havia decidit presentar quatre testimoniatges: el d’una mare que va perdre a la seva filla, el d\u2019una cosina, la carta d’una germana i el diari d’una de les v\u00edctimes. Per a intercalar cada testimoni, terribles, vaig pensar que seria molt bo introduir poemes, alguns dels que jo mateix ja havia pujat a la p\u00e0gina web. En tots els casos vaig sol\u00b7licitar el perm\u00eds per a usar-los i els autors i autores van accedir.<\/p>\n\n\n\n Vaig triar aquests textos perqu\u00e8, a m\u00e9s de posseir cadascun una po\u00e8tica molt particular, estaven carregats de sentit social, d’imatges molt poderoses i cadascun t\u00e9 un ritme i una musicalitat que trenca amb el to col\u00b7loquial dels i les testimonis. Va ser una manera de dotar d’una cosa po\u00e8tica al teatre documental i a textos de viv\u00e8ncies tan doloroses.<\/p>\n\n\n\n El teatre-documental \u00e9s una variant de la dramat\u00fargia que utilitza material documental preexistent i testimoniatges per a explicar hist\u00f2ries sobre fets i persones reals. Va tenir molta for\u00e7a en els anys setanta com a instrument pol\u00edtic, per\u00f2 no \u00e9s molt habitual en l’actualitat, com vas arribar a la idea d’utilitzar aquest g\u00e8nere teatral?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Sempre ha estat un g\u00e8nere que m’ha agradat perqu\u00e8 el teatre documental sol ser un teatre molt pol\u00edtic i amb alta c\u00e0rrega social.<\/p>\n\n\n\n En adonar-me que amb la ficci\u00f3 mai no aconseguiria visibilitzar el veritable horror de Ciudad Ju\u00e1rez i dels feminicidis, em va semblar ideal rec\u00f3rrer als testimoniatges. A m\u00e9s, ja s’havien escrit obres sobre el tema, per\u00f2 cap no recollia les hist\u00f2ries explicades per qui les ha patit, cosa que tamb\u00e9 em va semblar summament important per a donar-li veu a tantes mares i familiars que havien perdut a una filla o una parenta pr\u00f2xima. <\/p>\n\n\n\n Com que la realitat sempre supera a la ficci\u00f3, em va semblar que era la millor manera d’arribar al cor del p\u00fablic. El fet de saber que els testimoniatges que escolta el p\u00fablic s\u00f3n reals, fa que sacsegin la seva \u00e0nima d’una forma molt profunda.<\/p>\n\n\n\n I els fets demostren que a la gent li agrada aquest g\u00e8nere ja que \u201cMujeres de Arena\u201d ja l\u2019han muntat m\u00e9s de 200 grups de teatre en 22 pa\u00efsos, en tres continents, per la qual cosa podem dir que el teatre documental continua vigent i impactant als p\u00fablics de m\u00faltiples latituds.<\/p>\n\n\n\n Et va inspirar alguna obra o autor\/a en concret?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El teatre de Vicente Le\u00f1ero, de V\u00edctor Hugo Rasc\u00f3n Banda i el teatre pol\u00edtic de Bertolt Brecht em van inspirar molt. Brecht parlava d’escriure \u201cTeatre \u00datil\u201d, un teatre com a servei social, una cosa potser ef\u00edmera per\u00f2 necess\u00e0ria en el present, d’aqu\u00ed ve que jo anomeni a \u201cMujeres de Arena\u201d com a teatre \u00fatil, ja que compleix amb aquesta funci\u00f3. A m\u00e9s, la primera obra que vaig escriure, que vaig presentar a un concurs de teatre hist\u00f2ric i que va guanyar, va ser \u201cTom\u00f3chic: la voluntad de un pueblo\u201d i era suposadament, teatre documental; dic suposadament perqu\u00e8 no existeixen testimoniatges reals d’aquests fets, per\u00f2 l’obra presentava els casos com si ho fossin, aix\u00ed que ja estava familiaritzat amb un g\u00e8nere que tractava d’emular.<\/p>\n\n\n\n Quan i on es va estrenar \u201cMujeres de Arena\u201d i quin impacte va causar en el p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’obra es va estrenar com a lectura dramatitzada al Z\u00f3calo<\/em> de la Ciutat de M\u00e8xic l\u2019any 2002 i despr\u00e9s la vam anar presentant en cicles de teatre i altres espais, on ens convidaven. Recordo que hi havia un grup de mares veient l’obra i al final es van acostar a una de les actrius solidaritzant-se amb ella; les mares no sabien que era una actriu, pensaven que era una mare com elles que havia perdut a una filla d’igual forma. Aix\u00ed de real i de potent va ser la lectura que la gent va oblidar o va ignorar que eren actors\/actrius i van mostrar la seva solidaritat. Aix\u00ed de poder\u00f3s pot ser el teatre documental i \u00e9s una cosa que ha succe\u00eft amb altres muntatges d’aquesta obra en altres pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n Quines s\u00f3n algunes de les dades m\u00e9s impressionants que les protagonistes de l’obra proporcionen al p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hi ha un personatge, l’Actor, que proporciona dades, xifres i estad\u00edstiques, que haig d’anar actualitzant constantment. El que fan les quatre actrius \u00e9s donar els testimoniatges reals d’una mare, una cosina, una germana i una de les v\u00edctimes, que va deixar un diari. M\u00e9s que dades, el que proporcionen \u00e9s el sentiment de cadascuna; la seva impot\u00e8ncia enfront de les autoritats, la seva desesperaci\u00f3 per no trobar a la seva filla o familiar desapareguda, la seva indignaci\u00f3 per la manera d’actuar de la policia i altres autoritats, l’horror de rebre una bossa d’ossos amb la seva filla o familiar, la neglig\u00e8ncia i la impunitat a la qual s’enfronten. Elles mostren la part m\u00e9s humana d’aquesta trag\u00e8dia, la dels feminicidis. La part m\u00e9s emotiva i sensible l’aporta cadascuna de les actrius i el seu testimoniatge.<\/p>\n\n\n\n L’obra s’ha representat en moltes poblacions mexicanes i tamb\u00e9 del m\u00f3n. Creus en el poder del teatre per a donar a con\u00e8ixer realitats com aquesta i activar la societat pol\u00edticament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No crec que el teatre o l’art canvi\u00efn al m\u00f3n, per\u00f2 s\u00ed que ajuden a sensibilitzar a la gent, potser fins i tot a fer-la m\u00e9s participativa i conscient de la seva realitat. <\/p>\n\n\n\n Encara que el teatre no arriba a tant de p\u00fablic com altres mitjans, com el cinema o la televisi\u00f3, en ser un art \u201cviu\u201d aconsegueix que el contacte amb l’espectador sigui m\u00e9s pr\u00f2xim i real, d’aqu\u00ed ve que pugui sensibilitzar-lo d’una forma summament especial.<\/p>\n\n\n\n El que s\u00ed que \u00e9s un fet \u00e9s que cada grup que munta aquesta obra, a m\u00e9s de sensibilitzar-se, es compromet amb aquesta causa i els activa social i pol\u00edticament; qui munta \u201cMujeres de Arena\u201d no torna a ser el mateix envers aquest drama.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 cal fer si es vol representar aquesta obra o qualsevol altra obra teva?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per aquesta obra mai no he cobrat els respectius drets d’autor, aix\u00ed que nom\u00e9s han d’escriure’m per a sol\u00b7licitar l’autoritzaci\u00f3 corresponent; est\u00e0 enregistrada sota la llic\u00e8ncia Copyleft<\/em> (Creative Commons<\/em>), la qual cosa significa que pot usar-se, sempre que no se n\u2019alteri el contingut. De fet, nom\u00e9s es necessita un actor, quatre actrius, un director, un espai on representar-la, i ganes per a muntar-la i dir el que s\u2019hi diu.<\/p>\n\n\n\n Per a les meves altres obres poden contactar-me al meu email: <\/em>humberto.robles@gmail.com o visitar el meu web https:\/\/www.humbertorobles.com\/ per a con\u00e8ixer els meus textos.<\/p>\n\n\n\n En qu\u00e8 est\u00e0s treballant ara?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des de fa alguns anys formo part d’un equip d’escriptors, liderats per Rosy Ocampo i Pedro A. Rodr\u00edguez, que escrivim televisi\u00f3 amb contingut social, abordant temes emergents on, sense ser did\u00e0ctics, presentem problem\u00e0tiques i realitats que viuen les dones actualment. Una televisi\u00f3 \u00fatil pel seu contingut social, dins de l\u2019espai per a l’entreteniment i el melodrama.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 continuo escrivint obres de teatre, de cabaret, i articles sobre cultura per a mitjans digitals.<\/p>\n\n\n\n Les not\u00edcies que arriben de M\u00e8xic sobre viol\u00e8ncia contra les dones s\u00f3n aterridores i \u00e9s indignant la impunitat de la qual gaudeixen els assassins i violadors. Com veus l’actualitat pol\u00edtico-social del teu pa\u00eds i quines possibilitats que hi ha que aquesta situaci\u00f3 millori?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Avui dia, a M\u00e8xic s\u00f3n assassinades 10 dones di\u00e0riament, en mitjana; la pand\u00e8mia de feminicidis s’ha expandit per tot el pa\u00eds i, a m\u00e9s, \u00e9s un fenomen que s’ha est\u00e8s a altres pa\u00efsos. <\/p>\n\n\n\n Per desgr\u00e0cia, a M\u00e8xic es continuen minimitzant les xifres, revictimitzant les v\u00edctimes, i no existeixen campanyes eficaces per a prevenir i erradicar tot tipus de viol\u00e8ncia contra la dona. La impunitat entorn dels feminicidis preval, per la qual cosa els crims continuen. No hi ha pol\u00edtiques p\u00fabliques reals que tractin de frenar tanta viol\u00e8ncia i, per desgr\u00e0cia, els mitjans i la societat s’han anat acostumant a aquesta dolorosa realitat.<\/p>\n\n\n\n Tot millorar\u00e0 el dia que les autoritats escoltin la seva ciutadania i que aquesta es comprometi i exerceixi m\u00e9s pressi\u00f3 per a demandar que es pacifiqui al pa\u00eds, que es compleixin les lleis i es castigui exemplarment els responsables. \u00c9s una labor de conjunt, sumant als mitjans de comunicaci\u00f3 i fins i tot als treballadors de l’art i de la cultura que haurien de comprometre’s molt m\u00e9s amb el seu entorn social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En adonar-me que amb la ficci\u00f3 mai no aconseguiria visibilitzar el veritable horror de Ciudad Ju\u00e1rez i dels feminicidis, em va semblar ideal rec\u00f3rrer als testimoniatges. A m\u00e9s, ja s’havien escrit obres sobre el tema, per\u00f2 cap no recollia les hist\u00f2ries explicades per qui les ha patit, cosa que tamb\u00e9 em va semblar summament important per a donar-li veu a tantes mares i familiars que havien perdut a una filla o una parenta pr\u00f2xima.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":25500,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26479],"tags":[25803,47626,49277],"class_list":["post-25499","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-feminicidi","tag-ciudad-juarez-2","tag-feminicidis-2","tag-humberto-robles"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/2-humberto-robles-autor-orlando-aleman-bory-750x1000.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n