Por Ángela Castellanos Aranguren. Fotografía destacada: @Victòria Holguín, organització Causa Justa. Cedida per: ONG Causa Justa.
Colòmbia és el primer país del món en despenalitzar l’avortament fins a la setmana 24 de gestació, segons la sentència de la Cort Constitucional 055 de 2022, la qual es va reglamentar al gener d’aquest any.
Aquesta despenalització és el resultat d’una demanda interposada per diverses organitzacions de la societat civil, liderades per “Causa Justa”, un col·lectiu que va néixer el 2017 amb la confluència de grups de dones, de feministes, d’activistes pels Drets Humans i de professionals de la medicina, així com amb representants d’entitats prestadores de serveis de salut, acadèmiques i centres d’investigació.
“És un dictamen que avança en el reconeixement de la nostra ciutadania plena, que protegeix els nostres projectes de vida, els nostres somnis i desitjos. I també protegeix la llibertat d’ofici de les i els professionals de la salut “, afirma Laura Gil del ̈Grupo Médico por el Derecho a Decidir ̈, una de les organitzacions demandants.
La sentència 055 de 2022 de la Cort Constitucional permet a dones, nenes, homes trans i persones no binàries a interrompre l’embaràs per motius propis fins a la setmana 24 de gestació i no incórrer per això en cap delicte. Després de la setmana 24, només podran avortar quan estigui en perill la vida o la salut de la gestant, hi hagi malformació del fetus incompatible amb la vida extrauterina i, en cas de violació o incest.
Abans d’aquesta sentència, regia la despenalització de l’avortament només fins a la setmana 12 sempre que una autoritat mèdica o judicial certifiqués una de les tres causals abans esmentades. No obstant, segons ho va posar en evidència la mateixa Cort Constitucional, existien moltes barreres per accedir a la interrupció de l’embaràs. Per això, la regulació de la sentència que es va produir el gener del 2023 és fonamental doncs facilita i és taxativa en els terminis per donar compliment a la sol·licitud d’interrupció de l’embaràs.
En efecte, la Resolució 051 del Ministeri de Salut del passat 12 de gener, que en regula el compliment estableix que l’atenció integral en salut per a la garantia de la interrupció voluntària de l’embaràs s’ha de proporcionar sota estàndards de qualitat. Aquests estàndards són els d’oportunitat, disponibilitat, accessibilitat, seguretat, integralitat, pertinència, acceptabilitat centrada en la persona, satisfacció, eficàcia, eficiència i continuïtat, que orienten el Sistema de Salut ̈.
Així, aquesta Resolució normatitza que el personal sanitari té màxim 5 dies de termini per practicar la interrupció comptats des que li sigui sol·licitada.
La universalitat de la seva aplicació no només abasta la totalitat del territori colombià, sinó que també és podrà accedir a aquesta atenció sense cap distinció per raons d’edat, orientació sexual, identitat de gènere, pertinença ètnica o nacionalitat, llengua, religió, opinió política o filosòfica, condició de discapacitat, socioeconòmica o de qualsevol altra situació que pugui generar alguna discriminació i en tots els nivells de complexitat ̈.
“Aquesta és una Resolució que ens permetrà tenir majors garanties per exercir la llibertat del dret a decidir i que la veiem com un pas fonamental perquè s’augmenti l’accés a avortaments legals, assegurances, sense discriminació i de manera digna en el marc del sistema de salut “, va afirmar Juliana Martínez, integrant de ̈Causa Justa ̈.
La reglamentació no deixa dubtes sobre les nenes, en dir “Les menors poden decidir la interrupció voluntària de l’embaràs autònomament sense que calgui l’autorització de tercers”.
I va més lluny en advertir que “Tota forma de coacció o pressió en contra de la dona o persona gestant en la presa de la decisió, exercida per la seva parella, familiars o qualsevol tercer, configura una forma de violència de gènere i haurà de ser informada davant de les autoritats competents per a la seva investigació”.
Igualment emfatitza en la confidencialitat que ha de guardar el personal de salut i en el caràcter de privadesa del procediment, evitant que tercers siguin informats o que persones no autoritzades per qui demana la interrupció de l’embaràs assisteixin al procediment.
També reglamenta què no han de fer les entitats prestadores de serveis de salut per constituir barreres a l’accés a la interrupció de l’embaràs, com ara juntes mèdiques per estudiar si ho practiquen o no. La norma estipula que aquestes entitats no poden negar-lo, i que només és permesa la objecció de consciència pel metge assignat, cas en què l’entitat prestadora de salut ha d’assignar un altre professional de medicina.
“Li dona claredat als prestadors de salut perquè prestin el servei sense traves i a més contempla sancions davant de pràctiques discriminatòries o que constitueixen barreres d’accés”, va puntualitzar Juliana Martínez.
Es tracta, doncs, de reglamentació que contempla, des de l’accés a la informació completa i a la llengua de la persona sol·licitant, fins i tot si es tracta d’una llengua aborigen, fins a les disposicions que cal aplicar al personal sanitari.
