De l'abolició de l'esclavitud a l'abolició de la prostitució

Escrit per Sylviane Dahan dijous, 7 de febrer de 2013 06:45

Imprimeix

Violències - Trata i prostitució

 

Més de quatre milions de dones i nenes són traficades cada any al món amb finalitat de prostitució


Imatge del cartell de la pel·lícula 'Lincoln' de Steven Spielberg


OPINIÓ

L'arribada a les pantalles de Lincoln, l'última realització de Steven Spielberg, ha propiciat un bon nombre de debats i reflexions.

I és que una mirada retrospectiva sobre la guerra civil americana i el punt d'inflexió, decisiu per al curs de la història, que va suposar l'abolició de l'esclavitud, ens projecta, per sorprenent que pugui semblar, cap als conflictes i dilemes socials més candents del nostre temps.

Deixem que els crítics cinematogràfics discuteixin els mèrits artístics de l'obra. Pel que fa a les seves mancances, podem remetre'ns a l'excel·lent article del professor Vicenç Navarro sobre el que no es diu de Lincoln en la pel·lícula, silenci que projecta una imatge incompleta, esbiaixada i condicionada ideològicament del personatge. La historiografia oficial americana, finalment dominada pels interessos i la visió de les coses que les grans corporacions han anat imposant al conjunt de la societat, ha ocultat, fins a fer caure en l'oblit complet, la radicalitat democràtica del pensament de Lincoln.

 

El valor d'un gest
En efecte, el relat es concentra en un episodi crucial de la contesa americana. Al caient de 1865, el Sud està exsangüe i s'albira el final de la guerra. Lincoln, reelegit president, planteja llavors un problema de gran importància. Una mica més de dos anys abans, per decret, havia alliberat els esclaus sota domini dels rebels sudistes: un acte de guerra crucial, que havia mobilitzat milers i milers de negres, enrolats sota la bandera de la Unió. Però aquesta "confiscació de béns de l'enemic" no equivalia a una abolició definitiva de l'esclavitud.

La fi de la guerra podia portar tota mena d'arranjaments entre les classes adinerades del Nord i del Sud, i la població negra i les seves aspiracions acabar sent moneda de canvi. Una cosa era abolir l'esclavitud... i una altra la igualtat de drets a la qual acabaria obrint la porta. Aleshores, les classes dirigents d'Anglaterra eren favorables al comerç amb els Estats Confederats, mentre que el moviment obrer anglès, alemany o francès sentia com a pròpia la causa de la llibertat americana. Res no estava decidit d'antuvi.

 

Pensant en el futur
Vet aquí el valor del gest de Lincoln, forçant el vot de la seva tretzena esmena. L'ocasió es podia malbaratar per falta de determinació. "No es tracta només d'aquests milions d'esclaus que gemeguen avui sota el fuet i les cadenes; es tracta de la sort dels milions i milions que vindran després". No hi havia garanties sobre la futura convivència. Però el demòcrata conseqüent no pot detenir-se, presa del vertigen de la història, quan es presenta l'oportunitat de forçar les seves portes, deixant enrere segles d'opressió i barbàrie. Cal donar el salt, generar l'esdeveniment que no permeti marxa enrere; inserir allò que ja ha esdevingut possible en una societat –perquè les condicions han madurat prou per a això–, però que no sorgirà espontàniament com a resultat d'una lògica evolució.

Per descomptat, sabem el que va ocórrer després. Lincoln va ser assassinat. El programa de repartiment de terres propugnat per l'ala més radical del Partit Republicà mai es va realitzar. Van passar gairebé cent anys abans l'arribada dels drets civils. I, avui, sota el govern d'un president afroamericà, la població negra americana viu encara sumida en la desigualtat i la injustícia. Això no resta, però, cap valor al fet revolucionari de l'abolició de l'esclavitud, decisiva per a la construcció de la consciència democràtica de la humanitat. Una consciència que avui ha d'abordar nous reptes. "Diuen que l'esclavitud ha desaparegut de la civilització europea –escrivia Victor Hugo l'any 1862–. És un error. L'esclavitud segueix existint, però ja només pesa sobre la dona i es diu prostitució".

 

La prostitució, esclavitud del segle XXI
En temps d'aquella segona revolució americana, quatre milions de persones vivien esclavitzades pels grans propietaris del Sud. Sota el capitalisme globalitzat del nostre segle, més de quatre milions de dones i nenes són traficades cada any al món amb finalitat de prostitució. El negoci generat per l'explotació sexual d'éssers humans se situa al mateix nivell, quan no l'ultrapassa en volum, que el tràfic d'armes, de drogues o petroli. En rerefons d'aquests fabulosos guanys, hi ha un immens reguitzell de sofriment humà, singularment femení i infantil. Però, sobretot, hi ha la inducció d'un model de societat, desigual i violenta per a la dona. Una societat en què la dona és susceptible de ser objectivada, deshumanitzada i convertida en mercaderia, no és una societat democràtica.

Des d'aquest punt de vista, l'analogia entre esclavitud i prostitució, una comparació que irrita d'allò més al lobby dels defensors de el "treball sexual", resulta indefugible. Les tedioses discussions sobre "prostitució lliure" o "forçada", o les elaborades diferenciacions entre tràfic i prostitució, manquen de sentit sota aquesta òptica. Hi ha tracta perquè hi ha prostitució, de la mateixa manera que hi havia tràfic d'esclaus perquè hi havia esclavitud. L'actitud democràtica davant l'esclavitud es basa en el rebuig d'un estatut degradant per a la dignitat humana, i no en la percepció que cada esclau pugui tenir sobre la seva condició. El pensament postmodern ens incitaria a distingir entre el jacobí haitià i l'Oncle Tom... per arribar a la brillant conclusió que "hi ha esclavituds, i no pas esclavitud", i que per tant no és possible adoptar una posició abolicionista general i taxativa.

El debat sobre la prostitució adquireix, però, tot el seu sentit quan s'aborda a la manera de Lincoln. "No només es tracta de les dones i nenes que avui són violentades, sinó dels milions i milions que poden patir el mateix destí".

 

Una tretzena esmena per a Europa
Les malmeses democràcies europees necessiten també la seva tretzena esmena. Com un ressò de les vacil·lacions d'uns altres temps, sentim a dir que "la nostra societat no està madura per a l'abolició de la prostitució; que primer cal canviar les mentalitats..." Per descomptat, és necessari un debat social en profunditat sobre la prostitució. Però, allí on alguna gent ens mostra les raons objectives d'una "llarga (i resignada) marxa", preferim veure el senyal inequívoc d'una emergència social.

Estem davant un conflicte de poderosos interessos que interpel·la la desigualtat estructural de les nostres societats capitalistes i patriarcals. La prostitució és un privilegi masculí. Al llarg de la història, cap estament dominant ha cedit les seves posicions davant la raó, sinó davant una correlació de forces capaç de descavalcar-lo.

És necessari crear, de manera transversal, un lobby abolicionista feminista, aplegant activistes, homes i dones, que treballin conjuntament i es reforcin mútuament per influir en els seus respectius sindicats, moviments i associacions, partits polítics. De tal manera que, allí on sigui possible i quan sigui factible, es promulguin lleis. Com més avançades en el disseny de programes socials de prevenció i suport a les dones en situació de prostitució, com més implacables en la lluita contra l'explotació sexual –atrevint-se a confiscar els béns de traficants i proxenetes–, com més clares pel que fa al caràcter il·legítim –i, per tant, condemnable i mereixedor de sanció– de la compra de favors sexuals, millor.

 

Lluita internacional
Es tracta d'una lluita internacional i, singularment, europea. No hi haurà abolicionisme triomfant "en un sol país". L'educació és decisiva. Però també ho seran els canvis jurídics fonamentals que han de marcar el rumb de la societat.

L'ombra de Lincoln cavalca encara enmig de desolats camps de batalla. El relat d'aquells dies crucials de gener de 1865 ens parla també de les dones que van acompanyar Lincoln en el seu combat contra l'esclavitud, sabedores que la llibertat arribava massa tarda per canviar les seves vides, però era portadora d'esperança per a les futures generacions.

Ara ens toca a nosaltres prendre el relleu d'aquelles dones i els seus somnis inacabats.


Tags: