Candidates presidenciables arreu del mon

Escrit per Lídia Vilalta. La Independent diumenge, 20 de setembre de 2015 16:36

Imprimeix

CarlyFiorinaa.Thefederalist.com

 

Un exabrupte masclista de l'aspirant republicà Donald Trump, li ha servit a l'ex-executiva de Hewlett-Packard, Carly Fiorina, per catapultar-se, enfront de 10 homes, en el segon debat de les primàries d'aquest partit a la presidència dels Estats Units. I a més, ha elaborat amb això un espot que l'està visibilitzant entre les dones conservadores.

Menys sort ha tingut la candidata socialista grega, Fofi Yenimatá, en el debat i en el resultat de les eleccions parlamentàries. A l'Àfrica a l'octubre les dones també opten a la presidència a alguns països: Guinea Conakry i Burkina Faso. En aquest últim, després del recent cop d'estat, ja estabilitzat, han de reprogramar però la data dels comicis.

Mira aquesta cara! Pot algú votar per això?” deia en una entrevista Donald Trump, l'empresari que també s'ha extralimitat amb les seves declaracions racistes contra els migrants mexicans. Doncs la candidata republicana Carly Fiorina, en un intel·ligent vídeo publicitari, ha fet servir les mateixes paraules ‘Look at this face’, “mirin aquesta cara”, per presentar primers plans de diferents dones que, segons ella, són “la il·lusió del futur, exemple de lideratge en les comunitats, les empreses, els llocs de treball...” del partit republicà. Al final del minut que dura l'espot, ella reprèn la paraula i la seva imatge i afirma “sentir-se orgullosa de cadascun dels meus 61 anys i de cada arruga”.

 

debate2-Infobae.com

 

Els 11 precandidats presidencials del segon debat.Foto Infobae.com

 

 

Carly Fiorina “va començar com a secretària”, com ella mateixa va indicar en el debat, i va escalar a llocs executius en els 80 (l'empresa de telecomunicacions AT&T) per situar-se, a la fi dels 90, com CEO (Chief Executive Officer) a Hewlett-Packard, d'on va sortir amb certa polèmica. Va saltar a la política per ser senadora republicana per Califòrnia, càrrec que no va aconseguir i ha estat també assessora del ex candidat presidencial republicà John McCain.

 

Activa anti-avortista

El columnista i premi Nobel d'economia el 2008, Paul Krugman, ha utilitzat el terme ‘petites mentides’ per puntualitzar que en el debat va fer “afirmacions provadament falses sobre la seva trajectòria empresarial”, perquè la compra de l'empresa Compaq que ella va realitzar quan dirigia Hewlett-Packard va ser un fiasco econòmic, però ha estat molt més dur amb ella per les seves paraules sobre l'avortament, del qual l'aspirant presidencial n’és una notòria i activa adversària.

Els arguments de Fiorina respecte al grup profamília (Planned Parenthood), que fa campanya antiavortament “barrejant enregistraments de fetus” són “fantasies i ficcions”, segons aquest professor de Princeton. Ella va esmentar un desagradable vídeo en què apareix “un fetus completament format sobre una taula, picant de peus i amb el cor bategant mentre algú deia que calia mantenir-lo viu per extreure-li el cervell. No és així” afirma Krugman, ja que “no han aportat cap prova”. La reflexió d'aquest politòleg, que aquí assumeixo i que ens remet al que succeeix moltes vegades en eleccions o campanyes polítiques nord-americanes -i potser no només de allà- és “discernir entre els fets i la propaganda política? O s'està propagant una mentida a propòsit?” conclou l’economista.

No s’enrecorden de les famoses e inexistens armes de destruccio masiva que hi havia a l’Irak del 2003, segons el segon president de la saga Bush, també republicà?

 

 

 

 

noticias.sumaddiario.com

La presidenta de la Cort Suprema grega, Vassiliki Thanou. foto noticias.sumadiario.com

 

 

Cara nova del socialisme grec

Fofi Yenimatá, politòloga, i filla de Iorgos Yenimatá, un dels tres fundadors del Pasok (Partit Socialista Panhel·lènic) i impulsor en els anys 80 de la sanitat pública grega, que ara l'ex-troica de la Unió Europea està desmantellant, és la nova cara del socialisme grec. L'exministra va ser triada enfront d'altres dos candidats amb el 51% en les primàries del partit, després del retrocés del Pasok al sisè lloc en les legislatives del gener passat, amb menys d'un 5% dels vots.

El Pasok busca la seva regeneració amb Fofi Yenimatá, qui va començar la seva carrera política el 2000, en ser elegida diputada per Atenes i a més té experiència en haver ocupat diversos ministeris en diferents governs, el dels socialistes Geòrgios Papandreu i Lucas Papademos, i també en la coalició del conservador Andonis Samaràs.

La presidenta de la Cort Suprema grega, Vassiliki Thanou, va ser nomenada primera ministra interina i qui va posar data a la celebració de les eleccions d'aquest 20 de setembre, després de la dimissió d' Alexis Tsipras per la divisió del govern de Syriza, amb el dur ajust econòmic que les institucions de Brussel·les han imposat a Grècia.

 

 

MARIE-MADELAINE-visionguinee.info

Marie Madeleine Dioubaté, foto Visionguinee.info

 

 

Una tècnica ecologista a Guinea Conakry

Una de les 8 candidatures a les presidencials del 11 d'octubre a Guinea Conakry és la que ha presentat Marie Madeleine Dioubaté, líderesa del Partit Ecologista i filla d'una dels opositors de l'històric règim Sékou Touré, casat amb una francesa. Nascuda a Kankan a finals dels 60, és diplomada en comerç i especialitzada en gestió. Té experiència al país en agricultura i mineria. 

Dioubaté basa la seva experiència en projectes agrícoles que ha realitzat per reduir la pobresa i també en els del sector salut i en àmbit de l'allotjament. En ells ha vist que les joves i les dones són les més afectades per la falta d'oportunitats.

Per això Dioubaté proclama que “la construcció d'una nació no es pot fer sense la participació i l'emancipació de les dones”. I, de sortir ella guanyadora una part importantíssima del seu pressupost estaria dedicat a la salut i l'educació, amb l'escolarització obligatòria des dels 6 als 16 anys i l'establiment d'un veritable Estat de dret amb la promoció i participació de les dones, segons va declarar a Kalenews. 

Marie Madeleine Dioubaté és la segona dona candidata a Guinea Conakry després de Saran Daraba Camara, que ho va ser en 2010 amb altres 23 presidenciables homes.

 

 

 

 

AFP3661065 Articolo-fr.radiovaticana.va

Saran Serémé Seré Foto AFP

 

 

 

Líder opositora del règim de Campaoré

Les eleccions a Burkina Faso també estaven previstes pel mateix 11 d'octubre, tot i que ara, amb el recent cop d'estat militar s’han reprogramar, d'acord amb la missió pacificadora dels dirigents dels països veïns Senegal i Benín.

Entre les 6 candidatures que estaven inscrites a finals d'agost, figura la de la presidenta del PDC (Partit pel Desenvolupament i el Canvi) Saran Serémé Seré, una important líderesa opositora a l'anterior del president Blaise Compaoré, enderrocat el 2014 precisament ara fa un any per la pressió popular.

Poc abans de la caiguda del règim, Saran Serémé havia organitzat una gran marxa de dones a la capital Ouagadougou per protestar contra el projecte de modificació de la Constitució, amb el qual Compaoré pretenia perpetuar-se en el poder. El seu nom, fins i tot va ser estudiat llavors, per ser la responsable del període transitori, però no va ser confirmada en el lloc.

 

Tags: