Joana Ortega, vicepresidenta del Govern: "Les dones fem política d’una manera més propera i empàtica"

Escrit per María Rosa d'Andrés. Moncomunicació / La Independent. Fotografies de Marta Pérez divendres, 9 de setembre de 2011 19:35

Imprimeix


Quan fa un any de la seva primera edició, La Independent ha entrevistat a una persona que ostenta una de les més altes representacions polítiques de Catalunya: la Vicepresidenta i Consellera de Governació i Relacions Institucionals, Hble. senyora Joana Ortega.


canvas1

 

La vicepresidenta ens dona resposta a temes molt consensuats com ara la participació política de les dones en les institucions i en els partits polítcs: " on encara no hi ha plena igualtat - afirma-  ni facilitats d’accés", i a  d'altres més polèmics com és la desaparició del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista i la regulació de l'exercici  de la prostitucio.


Per altra banda opina que és molt important trencar estereotips, especialment en els mitjans de comunicació i en la publicitat. Diu que La Independent és molt positiva perquè dóna veu a una part de la societat que molt sovint no ha tingut possibilitat de fer-la sentir

 

Tinc la impressió que aquest estiu ha fet poques vacances… Què és el que l'ha ocupat i preocupat més?

Efectivament, el Govern no ha deixat de treballar aquest estiu, només he fet 6 dies de vacances i durant 11 dies al mes d’agost he tingut l’honor de ser la Presidenta de la Generalitat en funcions.


ortega

Em pot explicar la seva vocació per la política?

Me la va transmetre el meu pare com una manera d’incidir i contribuir a la millora de la societat. Em deia: “No et queixis, actua, comprometre’t” 


 

En quin moment creu que estem a Catalunya pel que fa a la participació política de les dones?

És evident que el país ha avançat molt en aquest sentit, però encara hem d’anar més enllà. Si fem una mirada ràpida, veiem que per primera vegada la vicepresidenta del Govern i la presidenta del Parlament són dones, dos llocs de màxima rellevància de la política catalana.

Al meu departament, a Governació, hi ha moltes dones que ostenten càrrecs de responsabilitat. I en aquesta legislatura, tenim el Parlament més paritari de la  història de Catalunya. Ara bé, encara no hi ha plena igualtat ni facilitats d’accés, i el cert és que en la majoria de partits polítics catalans, la militància activa femenina ronda el 30%. La tendència és bona, però cal seguir treballant. 


Com creu que podria impulsar-se la presència de les dones en llocs de responsabilitat del govern i en totes aquelles institucions i organismes que depenen de la Generalitat?

De fet, ja s’està fent. Cada cop hi ha més dones en l’estructura de la Generalitat. El fet que hi hagi dones en càrrecs de responsabilitat, visibles, ajuda a normalitzar la situació, i provoca que les dones es facin la política més seva. A més, aquest fet també ajuda a transmetre a la societat que les dones fem política d’una manera diferent: més propera i empàtica.

Cal normalitzar la presència de la dona en l’àmbit polític, però també cal fer-ho en la resta de sectors de la societat: econòmic, social i cultural, esportiu...L’altre dia a les festes del Tura d’Olot les integrants de l’equip de patinatge artístic femení del municipi van exercir de pregoneres. Destacaven els valors de l’esport per aplicar-los al país però reclamaven visibilitat als mitjans.


ndex 

M'agradaria que em parlés de les principals línies d'actuació del Govern a favor de la igualtat i l’equitat de les Dones per aquesta legislatura.

Les línies d’actuació en l’àmbit de la igualtat dona-home són les que marca l’ICD, una institució a la que cal donar més projecció i convertir en referent de les polítiques públiques de dones del país. En aquest moment s’està avaluant el Pla de polítiques de dones 2008-2011 i posteriorment es redactarà el Pla 2012-2015 que serà el document que guiarà les polítiques de dones del país en els propers anys. L’ICD ha marcat ja les seves prioritats per aquesta legislatura: la lluita contra la violència masclista, el treball per a la consecució de la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral (i això inclou les carreres professionals, la lluita contra la desigualtat salarial, l’accés de les dones als estudis tècnics, a l’alta direcció, etc.) i la visibilització de les dones en la seva acció social, per tant, en l’àmbit cultural i esportiu, molt especialment, i també fent un treball molt seriós amb els mitjans de comunicació i en l’educació de la mainada que és el futur del país. També hem de treballar perquè el temps no sigui un element de discriminació per la dona. Cal treballar per la conciliació de la vida laboral i familiar.


 Quines novetats s'anuncien en aquesta línia en la propera tardor?

Justament aquesta tardor es presentaran els materials del projecte “Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”, impulsat per l’ICD, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el CAC i que s’ha realitzat amb les aportacions i el treball de periodistes que s’enfronten cada dia amb la informació. Aquesta serà una eina molt útil per promoure la reflexió crítica i per ampliar la mirada periodística amb la dimensió de gènere. Hi ha altres accions en aquesta línia, com les que l’ICD està preparant per la commemoració del 20è aniversari de Montserrat Roig i M. Aurèlia Capmany, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i el PEN Club o l’homenatge a la fundadora de la maternitat d’Elna, que va morir fa uns mesos. Em consta, a més, que l’ICD està treballant, per exemple, en la redacció del decret d’indemnitzacions a dones en situació de violència masclista perquè estigui operatiu el primer semestre del 2012. I també es treballa en la redacció d’un pla d’acció de l’ICD i la Secretaria d’ocupació i relacions laborals per a abordar conjuntament els temes de l’àmbit laboral de què parlàvem més amunt.

 

Segons ha manifestat el conseller d'Interior, Felip Puig, la Generalitat vol prohibir la prostitució a les carreteres catalans i fins i tot es parla de regular-la en els espais públics i privats…. En què consistiria aquesta regulació?

canvas

 

Cal considerar la possibilitat de regular les condicions on les dones exerceixen la prostitució, però es tracta d’un tema molt complex i és necessari encetar un debat serè i amb totes les parts implicades. No es pot deixar de banda, però, que una de les màximes prioritats és la seguretat d’aquestes dones i les condicions de vida que tenen, a part de l’atemptat constant a la seva integritat i llibertat com a persones.  Ara mateix el debat està en un estat molt embrionari i inicial. El que sí que hem proposat via llei òmnibus, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, és la modificació de la llei de carreteres, prohibint prostitució a les carreteres catalanes per un tema de seguretat vial.

 


 

Fins a quin punt pot ser tot això eficaç si no es persegueix a les màfies fins a la seva desaparició?

La possibilitat de regular les condicions on les dones exerceixen la prostitució és complementària a la persecució de les màfies. Amb això serem inflexibles. Cal perseguir les màfies que atempten contra els drets humans.


Com afectarà aquesta regulació a les dones que exerceixen aquesta activitat? S'ha pensat alguna alternativa de reinserció laboral per a elles?

Aquesta possible regulació està en una fase molt inicial. Encara no ho hem plantejat però la reinserció laboral és bàsica perquè aquestes dones puguin tenir un futur millor, juntament amb la reinserció social que pot ajudar-les a normalitzar la seva vida.

 

També voldria que em parlés de la desaparició del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista  -que depenia de la Conselleria d'Interior de l’anterior legislatura i l'eficàcia de la qual estava fora de tot dubte- per la Unitat de Suport a l’Atenció de les Víctimes. Què en pensa d'aquest canvi?

Quan una dona decideix trencar el silenci per denunciar una agressió que es produeix a casa seva, que és on hauria d’estar més segura, ha de tenir tots els mecanismes de suport per part de l’administració. Cal fer un pas més i incorporar la lluita contra la violència masclista com una política permanent. Per això el departament d’Interior, en col·laboració amb altres departaments del govern, està elaborant el Pla d’atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica. Aquest pla serà l’instrument per impulsar una coordinació interdepartamental en matèria preventiva i desplegarà els grups d’atenció a les víctimes al màxim nombre de comissaries, entre altres mesures, com la consideració de l’entorn de la víctima en l’actuació policial. Des de la Direcció de Seguretat i l’ICD es posa l’accent en l’atenció a les víctimes però també al seu entorn familiar i laboral, per exemple. Hem substituït un programa específic per un pla més ampli que considera també els col·lectius d’infants i gent gran com a víctimes de violència en l’àmbit familiar.


I per acabar, què opina sobre La Independent? Com aconseguirem una informació no sexista, no androcèntrica, en els mitjans de comunicació de Catalunya?

És molt important trencar estereotips, especialment als mitjans de comunicació i en la publicitat. La Independent fa una gran aportació en aquest sentit. És molt positiva perquè dóna veu a una part de la societat que molt sovint no ha tingut possibilitat de fer-la sentir. Cal fer pedagogia des de les diverses institucions, mitjans i organitzacions afavorint un llenguatge no sexista, i aconseguir canvis de punts de vista.

Tags: