Yuri, el manga que entén

Escrito por Thais Morales Miércoles, 06 de Junio de 2012 10:42

Imprimir

Cultura - Ilustración - Manga

No hay traducción disponible

Si alguna de vosaltres pensava que el manga era un reducte heterosexual i propi d’adolescents, que llegeixi atentamente aquest article. És probable que descobriu un gènere, dins el manga, al qual les protagonistes, sàvies guerreres, noies d’institut o deeses d’altres móns… entenen de tot i del tot. Parlem del yuri, històries que, com explica la web Yuricon (una de les poques dedicades exclusivament a aquest gènere), estan protagonitzades per “una intensa connexió emocional, amor romàntic o desig físic entre dones”.

Riyoko_Ikeda._Lady_Oscar_autora

Què és yuri?

 El terme yuri s’utilitza per a descriure qualsevol anime (històries serialitzades per a TV) o manga que mostra una intensa relació entre dones. Dins del yuri podem distinguir entre shounen, ficció escrita per homes per a una audiència majoritàriament masculina; el shoujo, ficció escrita per dones per a una audiència per damunt de tot femenina, i el que la web Yuricon anomena yuri en estat pur: ficció escrita per lesbianes per a un públic de lesbianes. En qualsevol cas, els tres formats són considerats yuri.

 

Erica Friedman, experta en yuri, fundadora de Yuricon, de l’editorial ALC Publishing i del més que recomenable blog Okazu, ho ha explicat molt bé en una entrevista a la revista Michiru Yuri: “Yuri no és una cosa concreta. És una combinació de molts elements, creats per persones diferents i destinats a públics diversos. Per exemple, ‘Aoi Hana’ és un yuri escrit per una dona que explica una historia molt real d’una estudiant de secundària que s’enamora d’una altra; en canvi, ‘Shoujo sect’ és una série amb molt contingut pornogràfic escrita per un home per a un públic, en principi, masculí, i les dues històries són yuri. Les dues tenen poques coses en comú més enllà de tractar el lesbianisme”. 

  

Precedents

Si volem trobar un precedent llegendari del yuri, hem de viatjar fins l’any 1953, quan Osamu Tezuka va escriure i dibuixar ‘La princesa caballero’. La història és simple: al regne de la Vall Platejada, els seus reis només van tenir una filla, de manera que per a assegurar la dinastia van prendre la decisió d’educar a la seva filla Zafiro com si fos un nen.

També a ‘Lady Oscar’, un manga en 10 volums (la història s’acaba en realitat al volum 9, però el 10 és un extra en el que la protagonista té relacions amb una dona madura), ens trobem amb una noia a qui els seus pares eduquen com un home. Ella és Oscar François de Jarjeives i és la protagonista d’una història ambientada a l’època de la Revolució Francesa.

 

Aquest manga, creat per una llicenciada en filosofia que està considerada la reina del shoujo, Ikeda Ryoko, resulta indispensable per a qualsevol amant del yuri. I és que Lady Oscar, que curiosament està inspirada en un noble francès a qui li agradava vestir-se de dona, està considerada el primer personatge obertament yuri de la història del manga. Ara que Maria Antonieta està a les cartelleres dels cinemes, amb la pel.lícula ‘Adiós a la reina’, és un bon moment per a revisar aquest yuri que també és conegut com ‘La rosa de Versalles’.

Ikeda té un altre yuri, de l’any 1978, ‘Claudine’, que ens proposa una autèntica història de lesbianes. La protagonista, que recorda l’Stephen Gordon, protagonista de ‘El pozo de la soledad’, de Radclyffe Hall, se sent com un home atrapat en un cos de dona. Lamentablement, i és habitual a la nostra cultura, la història no acaba bé.

 

La que sí que té un final feliç és la següent historieta: ‘Paros no ken’ o ‘La Espada de Paros’, d'Igarashi Yumiko, publicada l’any 1987. Igarashi, col.laboradora d’una sèrie mítica, “Candy Candy”, ens trasllada a la illa grega de Paros i ens explica les aventures de la princesa Erminia, hereva del regne, que s’enamora de Fiona, una plebeia amb la que finalment i, després de lluites i batalles, aconsegueix compartir el seu amor.


sailor-moon

 

L’any 1992 va néixer la parella de yuri més famosa de tots els temps. La formada per Haruka i Michiru, protagonistes del còmic ‘Sailor Moon’, de Takeuchi Naoko. La Haruka i la Michiru són dues noies que mantenen una amistat més que romàntica i que arriben a formar una família alternativa quan decideixen fer-se càrrec d’Hotaru. També el manga ‘Utena’, creat a mitjans dels anys 90 per Chiho Saito, és un manga amb cert regust a yuri: la seva protagonista és una adolescent que vesteix com un príncep i és absolutament ambígua i andrògina.

‘Card Captor Sakura’, del col.lectiu de creadores Clamp, és un altre manga d’aparença infantil que, per a moltes expertes, supura yuri per tot arreu gràcies a la seva protagonista, la Kinomoto Sakura, i la seva obsessiva admiradora, la Tomoyo.

L’any 2001 es va publicar ‘StrawberryPanic!’, escrita por Sakuraku Kimino, una novel.lista especialitzada en series juvenils. Aquesta obra, que amb ‘Sister Princess’, és la més famosa que ha escrit, està centrada en un grup d’adolescents que van a tres escoles femenines: la St. Miator, on regna la Nagisa Aoia; l’escola St, Spica, on ens trobem a la tímida i silenciosa Hikar iKonohana, i la St. Lulim, on la Chikaru Minamoto presideix el consell d’estudiants del centre.

 

Nous yuris escrits per dones

Quant a shojo yuri actuals, val la pena entretenir-se en alguns títols i autores que normalment s’inclouen en els top ten del yuri internacional. ‘Love vibes’, d'Erica Sakurazawa, explica la història de Mako, una universitària que surt amb un noi que l’enganya amb una altra dona. Finalment, Mako abandona al noi i és aleshores quan coneix una jove, Mika, a qui li agraden tant homes com dones, per qui sent una intensa atracció. Erica Sakurazawa també és l’autora de ‘Between the sheets’, un yuri on es combinen elements de màgia i misteri amb el realisme propi de las grans ciutats, que protagonitzen la Saki i la Minako, dues joves de vint anys, i que ha estat qualificat per la crítica com “un conte de fades per a adults”.

 Yuri_Monogatari

 

‘Rica Tte Kanji’ és una altra proposta interessant. La seva autora, Rica Takashima, és una polifacética artista i performer, vinculada a l’estètica pop (ha exposat a París, Moscú i Hong Kong), que en aquesta obra ens explica les tribulacions de Rica, una estudiant de la universitat de dones de Tokio, que al barri gai i lèsbic de la ciutat, al Nichoume, coneix a vàries dones, entre elles una artista molt ‘cool’, amb la que comença a sortir. És una mirada refrescant i sense grans drames a la relació de dues dones que saben qui són i no es qüestionen continuament la seva sexualitat. D’agrair.

 

otomexranbuUn altre indispensable a qualsevol col.lecció de yuri és l’antologia anual de l’editorial ALC Publishing, ‘Yuro monogatari’, que presenta relats curts i és un mosaic de les novetats que cada any aterren en el planeta yuri. ‘Twin cake’, d'Hana Aoi, és la història de Kaede, una jove aspirant a artista que queda fascinada por la Susuran, una model. Fins aquí puc llegir. ‘Otome x ranbu’ és un altre bàsic del yuri dels últims anys. La seva autora, Yoko Imamura, va debutar l’any 2007 dins del gènere seinen manga, és a dir, un manga destinat a un públic adult. ‘Otome x ranbu’ (Las chicas y la danza salvaje) suposa el seu primer manga yuri. I en aquest, Imamura utilitza la màgia i la lluita com a elements bàsics en la narració, mentres ens explica la misteriosa vida de Mochiduki Tsubomi, que pateix amnèsia i coneix a la bella, però arrogant, Izayoi Yukiji. ‘Honey & honey’, de Takeuchi Sachiko, és una mirada realista a la vida d’una parella adulta de lesbianes. De fet és una obra autobiogràfica i catàrquica. Hi ha qui ha dit que ‘Honey & honey’ és com escoltar al mig del metro una discussió de parella.

No vull oblidar un altre yuri, aquest traduït al castellà per Ponent Mon, que ocupa un lloc preferent a la meva prestatgeria: ‘Blue’, de Kiriko Nananan. Es tracta de la història d’amor entre dues estudiants, Kayako y Masami, en el que els temes van més enllà de les relacions lesbianes i s’atreveix amb temàtiques més conflictives i de caire social com l’avortament i la violència familiar. Kiriko Nananan, a més a més, és una autora afiliada al moviment ‘La nouvelle manga’, un estil que combina influències del còmic francès i belga amb el manga, raó per la qual ens trobem amb uns dibuixos molt propers als nostres codis occidentals tant culturals com estètics.

 

L’últim, però no el menys important, és ‘Tetsudou Shoujo Manga’, d'Asumiko Nakamura, una autora habitual a revistes com ‘Gothic & Lolita Bible’ i ‘Rakuen Le Paradis’ (aquesta última inclou històries heteros, gais i lèsbiques sense problemes). ‘Tetsoudo Shoujo Manga’ és una recopilació d’històries curtes que parla de vàries formes d’amor durant un trajecte a la línia ferroviària Odakyu.

I això és tot. O més ben dit, això és només un aperitiu de l’univers yuri. Un univers que no és massa accessible per a les lectores catalanes. Si és difícil trobar traduccions al castellà, imagineu-vos les dificultats que suposa trobar yuri japonés en català.  Malgrat això fer un volt per la web permet descobrir a moltes fans del yuri que, a títol personal, tradueixen algunes de les obres que més li agraden.

Abans de deixar-vos, us recomano un anime yuri per a veure tranquil.lament i, si voleu, acompanyandes: la serie ‘Noir’, de l’any 2001, que té 26 capítols i explica la història negra, com el seu nom, de dues joves assassines, Kirika Yuumura, una estudiant que ha perdut, no sap perquè, els seus records, i Mireille Bouquet, que ha vist com tota la seva família moria assassinada.

I ara sí. Fins aquí hem arribat. No hi ha tots els que són, però sí són yuri tots els que hi ha. Investigueu, que el yuri és un univers, una gal.làxia, que encara està per a descobrir. 

 

WEBS INDISPENSABLES

http://www.yuricon.com/

http://michirumagazine.wordpress.com

http://lililicious.net/

http://kawaii.sachiko.me/index.php/2012/02/twin-cake-chapter-2/

http://www.mangainn.com/topmanga/38_yuri/R/1

http://www.mangaupdates.com/series.html?id=67638

http://okazu.blogspot.com.es/

http://yurinoboke.blogspot.com.es/

http://asumikonakamura.livejournal.com/

 

EDITORIALS

Ediciones Glénat; La Cúpula; Ponent Mon; ACL Publishing (Yuri en anglès)

 

 

Tags: