Edat de Sensació

Escrit per Isabel Franc, escriptora i còmica de la ploma. La Independent dijous, 12 de desembre de 2019 17:11

Imprimeix

Opinió - Opinió: Identitats de Gènere

 

Isabel Franc

OPINIÓ

El futur de les persones LGBTI... preocupa a molts col·lectius que, a l'hora de proposar alternatives, es plantegen què necessita la gent gran. Com que jo fa estona que ho soc, em demanen opinió i a mi el primer que em surt és dir: doncs potser el que necessita és no ser considerada gent gran.

Les societats imposen uns límits per franges d'edat: la infantesa va de tal a tal, l'adolescència a partir de tal, la maduresa, la vellesa... i cap el calaix. Però totes aquestes fronteres són culturals. Hi ha societats on una nena ja és adulta quan li ve la menstruació i la menarquia es pren com a edat legal pel matrimoni. A la nostra, en canvi, encara és una púber a la que cal protegir.

Les característiques assignades a cada edat varien també amb els temps. Quan jo era petita, estar a la seixantena era ser una iaia. Recordo perfectament haver sentit que s'havia mort "una anciana de 60 anys"; ara, en canvi, morir-se a aquesta edat és anar-se'n massa jove.

Aquests límits o línies divisòries que imposen les societats —o la nostra en concret— són clarament capitalistes, tenen a veure amb la productivitat. A partir dels 60 tens descomptes al cinema i al transport públic, targeta daurada i no sé quants avantatges més (m'ho hauria de mirar, potser en trec rendiment), i tot això és gracies a que ja no ets productiva, ja no ets fèrtil, ja no ets activa. Als 65 et jubiles (al menys, fins ara; que la cosa està cada cop més fumuda) i, d'un dia per l'altra, passes a ser "Tercera Edat", un concepte que denota la manca de competències per desenvolupar la feina que has fet fins el moment i que, per tant, fa necessària la teva retirada.
En molta gent això genera desànim, sentiment d'incapacitat i de rebuig. I, en moltíssims casos, limita els objectius de la persona en qüestió: si no ho has aconseguit fins ara... ja no tens edat... ni la mateixa energia... on vas a parar! Però, encara que sigui per portar la contraria, resulta que hi ha molta, moltíssima gent, i en especial dones, que aprofiten a partir de la jubilació per dedicar-se a tot allò que l'activitat laboral i la doble jornada (dins i fora de casa) no les hi ho permetia; i no solament llegir, també estudiar, escriure, pintar, fer tallers de tota mena, anar al gimnàs, viatjar o fer activisme social, intel·lectual i polític. I encara em deixo coses, les meves amigues jubilades porten una agenda tan farcida que són més cares de veure ara que quan treballaven.
Les fronteres relatives a l'edat et limiten també en les relacions, sobre tot, quan aquestes són inter-generacionals. Com has de tenir amistat amb una persona de qui podries ser mare o avia? I, espera't, que encara t'acusaran de pederàstia per tenir amistats jovenetes. Quita, quita!!

La terminologia senectut, vellesa, tercera edat, gent gran... facilita la discriminació, defineix el que pot i no pot fer una persona d'una certa edat, on, com i amb qui. Però resulta que el terme Tercera Edat va sorgir amb la intenció de celebrar una etapa de la vida ben fructífera. El va inventar un metge francès, el doctor J. A. Huet, que deia: "La primera edat és la del estudi, la segona de la realització i la tercera del desenvolupament personal i la transmissió d'experiències". Trobo que està ben trobat (valgui la redundància). A més, el terme jubilació ve del llatí iubilare que significa cridar d'alegria. I això és molt més proper a la realitat o, al menys, a la realitat que m'envolta.

Si una cosa necessitem les persones grans és precisament trencar aquestes barreres, aquests límits, fronteres marcats per la cronologia. Per això, proposo utilitzar el terme "edat de sensació", com quan donen el temps a la tele, que diuen la temperatura real i la de sensació, marcada pel grau d'humitat ambiental.

—Tu quants anys tens?
—Jo 65
—Edat de sensació?
—Al voltant de 40.

I apa, a seguir, perquè si tu no vols, l'edat no et limita a continuar creixent, aprenent, estimant i, en definitiva, avançant.

D'altra banda, ja que hi som, m'agradaria reivindicar el rang de respecte que la gent d'edat avançada té a d'altres societats i tenia, en cert moment, a la nostra. El valor de la saviesa i de l'experiència, en contraposició al de la productivitat. Tot i que tenir seny i ser productiva, sovint no té res a veure amb l'edat, una mica de respecte en vers les canes, sempre és d'agrair.

Tags: