Serveis privats amb recursos públics a l'Hospital

Escrit per Maribel Nogue, escriptora i articulista de prensa local dijous, 14 de novembre de 2013 01:04

Imprimeix

Opinió - Opinió: Economia i Treball

 maribel

 

OPINIÓ

Ja n'estic tipa de tanta conformitat sense qüestionar, que ens creguem que algunes polítiques de retallades i de mal anomenada austeritat necessària són les úniques possibles perquè que no hi ha diners, que la culpa és del govern de Madrid que se'ls queda tots, que no ens els vol donar, etc... , que la independència és, talment com una recepta màgica, la solució a tots els nostres mals. No ens enganyem, no és veritat!!!. Mentre s'estan escatimant recursos socials de tot tipus, es consolida - sense fre- la política privatitzadora galopant del govern de CIU.

 

Les partides més grans estan compromes

Per als savis que són més llestos que ningú, que desautoritzen les veus més crítiques d'aquestes polítiques amb l'argument que en la situació actual no hi ha més remei, els diré ras i curt que no tenen raó. De diner n'hi ha, i no em refereixo únicament al que pot sorgir d'uns impostos–com el de successions, que no s'hauria d'haver retirat mai (acceptats com a contrapartida per no sumar-se al clam de dimissió d'un alt càrrec d'interior qüestionat per una actuació més que dubtosa).El que passa és que, les partides més grans, les tenen compromeses amb les grans empreses del sector que sols tenen com a objectiu fer negoci a compte de la nostra salut.

 

CIU impliquen les capes socials més baixes per fer-se la victima
Per tal d'alimentar el seu victimisme front el govern centralista del PP, impliquen tothom:usuaris, professionals sanitaris, farmàcies, etc.. Aquests dies que les farmàcies es manifesten tipes d'estar finançant una tresoreria de la Generalitat que les escanya fins ofegar-les, m'he preguntat si la xarxa d'empreses que es reparteixen el pastís de la sanitat cobren puntualment els seus crèdits o també els veurem mobilitzats contra el govern del PP al•legant que també es senten ofegats?. Au va!.

 

El dret a la salut ha de ser universal i gratuït arreu
Un dels obstacles en que s'ha trobat Barack Obama per imposar la universalització de l'accés a la sanitat pública, com tenia ja al seu programa Hilary Clinton, és el de la oposició frontal de les empreses farmacèutiques (no els petits comerços familiars sinó els grans trusts de laboratoris). La salut és una de les prioritats de tots els nuclis bàsics de la societat, famílies o no, i per tal de restablir-la són capaços de gastar-se allò que tenen i el que no tenen. És un gran negoci i de futur...

 

Alts càrrecs que cobren molt i puntual
Així ho veuen també les transnacionals europees amb les que ha contret compromisos el Conseller Boi Ruiz, que no li cauen els anells de nomenar com a Secretària a  Mirella Alabart i Arbos que és membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana d'Entitats de la Salut (ACES), una de les tres grans patronals de la sanitat catalana que té com a missió "defensar, promoure i desenvolupar els drets i els interessos dels centres empresarials sanitaris privats"... El mateix que ja va passar amb el nomenament de Josep Maria Pedros -com a President de l'Institut Català de la Salut- o Josep Maria Pedrosa com a -director del CatSalut-. On ha anat a parar la suposada incompatibilitat de càrrecs i el conflicte d'interessos que es suposa cal evitar des d'una òptica de servei públic?.

 

Una comissió d'investigació ha provat irregularitats
La llista d'escàndols que han esquitxat el sector sanitari català en els darrers mesos i anys és llarga, i per això es va constituir al Parlament una comissió d'investigació que es va centrar en fiscalitzar els sobrecostos en la construcció del nouGrup Parlamentari d'ICV-EUiA, les relacions de l'empresa Sehrs amb el sector de la sanitat pública, la corporació de salut delCi l'empresa Innova de Reus...

En aquests casos, el Grup Parlamentari d'ICV-EUiA ha constatat, després d'una comissió que ha durat mesos, que hi ha hagut irregularitats administratives i contractuals, que els recursos públics s'han gestionat malament, que alguns directius han cobrat salaris desorbitats i que molts d'ells han gaudit de portes giratòries entre un sector públic i un de privat que massa sovint entraven en un conflicte d'interessos.

 

Havia quedat clara la no ingerència del públic i privat
A la nostra comarca, després del conflicte sostingut que s'havia mantingut durant anys i amb molt d'esforç per part de totes les parts implicades, semblava que havia quedat clar que el públic –finançat a partir de l'erari públic i amb el sacrifici d'estalvi fet per part dels treballadors del sector- es dedicaria a donar un servei públic, i que qui volia exercir la medicina privada tenia el seu propi mercat, sense entrar en competència.

 

S'ha trencat el pacte de convivència i el consens
Però aquest pacte de convivència s'està trencant, des del Consorci Sanitari de l'Anoia, la institució que es suposa ha de vetllar pels interessos de caràcter públic, està oferint serveis privats a preu més barat que el que –en la seva condició de proveïdor de serveis per compte del Cat Salut, està facturant. La falsa excusa de que cal incrementar els ingressos com sigui és una fal•làcia, perquè ja en el simple argot de mercat que tothom accepta com a mal menor, no és altra cosa que competència deslleial, perquè el motiu principal de l'abaratiment del mateix servei que s'ofereix al "client privat" o al "client públic" és la utilització d'instal•lacions públiques i personal sanitari pagat des de l'erari públic, és a dir, amb l'esforç de tothom, per a us i gaudi de les empreses privades.

 

Moltes mútues s'havien escapolit a favor de la Seguretat Social
Una cosa és que s'eviti el que havia passat abans, que les Mútues asseguradores, tant d'accidents com de salut, paguin el que els pertany sense que s'ho carregui la Seguretat Social per sistema, però l'altra és fer prevaler –per exemple a nivell de llistes d'espera- les persones que provenen d'aquestes mútues, sabent que posaran menys problemes si cal suggerir determinats serveis de pagament, perquè això suposa una injusta discriminació i exclusió per molta gent en aquests moments de crisi.

 

Qui cobeja els recursos sanitaris com a negoci?
La pregunta és clara: si els serveis de salut fossin realment ruïnosos, cobejarien fer-se amb els serveis públics les grans empreses del sector?.

Tags: