És moment de parar-los els peus

Escrit per Teresa Mollà. Ontinyà, País Valencià. La Independent dilluns, 26 de març de 2012 12:54

Imprimeix

Opinió - Opinió: Economia i Treball

tere_moll

OPINIÓ

Ningú pot negar a hores d’ara la importància sociopolítica que té aquesta setmana.

A Andalusia i Astúries s’està jugant un canvi de model de gestió. I dir canvi no vol dir millorar. Arenas com a candidat ja ha expressat en campanya que vol tornar les dones a casa perquè es dediquin a cuidar de les seves famílies. En plens albors del segle XXI i amb aquest discurs!!! ... Sense paraules.

A més i en el conjunt de l’estat hi ha convocada una vaga general pel proper dijous dia 29.

Aquesta vaga general és necessària fer-la per dignitat en primer lloc. Per dignitat personal i col·lectiva. Perquè s’està jugant un model social on alguns drets de ciutadania es poden perdre. Amb la reforma laboral imposada pel PP es retallen drets en tots els àmbits, tot i que aquesta part més fosca, la maquillen amb la justificació de la creació d’ocupació. Tinc gairebé quaranta-vuit anys és estic farta d’escoltar aquest discurs. He secundat totes les vagues generals que s’han convocat des de la meva entrada com a netejadora d’un institut, al mercat de treball. I en totes les reformes que han motivat aquestes vagues s’ha dit el mateix: cal crear ocupació.

La gent que ja tenim uns anys i que ens hem passat mitja vida lluitant pels drets propis i aliens, sabem què aquestes mesures amaguen: la possibilitat de liberalitzar i desregular el mercat de treball i per tant acabar amb els drets que tan durament han constat d’aconseguir per part de milers de persones que cada dia han (hem) fet de les nostres creences en una societat millor, una forma de vida.

Ara toca demostrar qui som com a societat i que ens importa el futur dels nostres drets i els dels que vénen darrere.

Toca plantar cara al liberalisme més ferotge i dir prou. Cal parar-los els peus perquè, com diuen les consignes sindicals, volen acabar amb tot i hem d’impedir-ho.

Ara toca donar la cara i no amagar-se darrere dels arguments de sempre o dels nous amb allò de: ara no és el moment de fer aquesta vaga.

Si ara és el moment de fer-la. És el moment d’exigir justícia social. És el moment d’exigir igualtat. És el moment d’exigir respecte. És el moment d’exigir repartiment en els esforços per sortir d’aquesta crisi que no hem generat com a classe treballadora. És el moment d’exigir a les grans fortunes que aportin la seva part per sortir d’aquest pou anomenat crisi. És el moment d’exigir a l’església que pagui els seus impostos com els paguem la resta de ciutadanes i ciutadans que treballem cada dia. És el moment de parar els desnonaments dels bancs i de exigir-los que revisin les seves comissions i els seus beneficis. És el moment de plantar cara a la patronal i d’exigir respecte a les negociacions col·lectives. És el moment d’exigir que no es retalli en l’educació pública mentre se segueixen inflant les arques de l’escola privada. És el moment d’exigir la paralització immediata de la degradació del nostre sistema de salut públic. És el moment de demanar explicacions als que fa anys que privatitzen els serveis públics per enriquir més a un reduït grup d’especuladors. És el moment de recordar que mentre es paguen milionades per la Fórmula 1 a València, es desmantellen els serveis socials bàsics o es pretén tancar la biblioteca específica de les dones de la pròpia Generalitat com ja van fer amb el Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència.

És el moment de la veritat. I toca anar a la vaga per compromís social, per dignitat com deia abans, però sobretot, perquè no acabin amb tot i parar-los els peus.

Rajoy va prometre el que no podia complir i ara s’està veient. Veiem com el seu concepte de justícia social passa perquè els mercats i els mercaders estiguin tranquils, augmentant els seus beneficis, enriquint-se encara més a costa del treball de milions de persones que no tenim res més que treball, orgull i dignitat.

I avui més que mai sento orgull de ser dona, treballadora i compromesa amb aquelles causes que considero justes. I aquesta reforma laboral imposada és profundament injusta. La meva dignitat de gènere i de classe no els permet que me la qüestionin i per això secundaré la vaga i demanaré al meu entorn que la segueixi, perquè és molt el que hi ha en joc.

Si amb aquesta reforma laboral volen aquests del PP, com Arenas, tornar-nos a les dones treballadores a les nostres cases per ocupar ells els llocs de treball, ho tenen clar.

Si els governants del PP pretenen despullar-nos dels nostres drets de ciutadania com a dones per imposar els seus models de família i fer més grans encara les diferències existents entre dones i homes, s’obliden que som més, sabem resistir i lluitar pels nostres drets. De forma pacífica, com ho hem fet sempre. Però pacífica no significa covardia, que ningú ho oblidi.

Si els dirigents i governants del PP pretenen imposar-nos, de nou tuteles i jerarquies sobre els nostres cossos de dones es trobaran amb conseqüències que potser no imaginen.

Els nostres drets no es toquen.

I com a dona treballadora orgullosa de ser-ho aniré a la vaga general del pròxim dia 29. I espero que siguem moltes i molts per poder-los parar els peus a aquesta gent del PP que no entén de justícia social més que per repartir-se els beneficis del tipus que siguin.

Ah!, i per acabar, com valenciana també aniré a la vaga exigir que algú li tapi la boca al descarat de Camps.

Ens hi juguem molt, però sobretot ens juguem el futur.


Tags: