Procés independentista amb protagonisme femení, però encara poc feminista

Written by Redacció La Independent Thursday, 14 September 2017 17:49

Print

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

There are no translations available.

 

Parlamento 1

Carme Forcadell al Parlament, durant l'aprovació de la Llei del Referendum.

En les últimes setmanes hi ha hagut una important participació de dones en política en general i especialment en el Ple del Parlament de Catalunya durant les tenses sessions d'aprovació de les lleis (impugnades ja per instàncies judicials ) que donen pas a la possible separació de Catalunya de l'Estat Espanyol; però, també hi ha hagut atacs de tipus masclista i amenaces que no han estat rebutjades de manera adequada i contundent.

 

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell; Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí (Partit Democràta Català i Esquerra Republicana de Catalunya); Anna Gabriel, diputada per la CUP (Candidatures d'Unitat Popular), totes elles advoquen per la independència; i Inés Arrimadas, diputada del partit opositor Ciutadans, van ser al centre del debat, representant als seus grups parlamentaris, amb discursos molt potents i de clar lideratge.

També hi van tenir un paper important Eva Granados del PSC (Partit Socialista de Catalunya), Esperanza García del PPC (Partit Poular de Catalunya), Maria Àngels Martínez (Podem) del grup Catalunya Sí que és Pot i Mireia Boya de la CUP, així com ja és indiscutible el paper que juga avui a la política catalana l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Aquesta darrers dies també es visibilitza Elisenda Alamany de Catalunya en Comú.

Després d'una legislació que impulsa la paritat en els càrrecs electes al Parlament, la presència de dones s'ha anat incrementat; però, no acaba de ser igualitària al nombre d'homes i el percentatge femení en les últimes legislatures ha variat entre el 40 i el 38%. Aquesta participació paritària moltes vegades és rebutjada perquè des de la visió patriarcal es considera que no hi ha mèrit en aquest tipus d'obtenció d'escons. L'actuació destacada d'aquestes dones en política demostra tot el contrari.

 

 

Parlamento Rovira

Marta Rovira, portaveu de JxSí i diputada d'ERC.

 

Lidereses

La presència de Forcadell va ser destacada, òbviament pel càrrec de Presidenta del Parlament però especialment per la seva actuació durant les difícils situacions que es van presentar a l'hora de proposar les lleis i durant el seu debat i aprovació. Es va mantenir fidel a la seva manera pausada i ferma. En aquest procés hi va haver ocasions en què la manca de respecte va arribar al límit i es pot qüestionar el fet que si ella fos home el to d'alguns diputats podria haver estat un altre.

Rovira va ser l'encarregada de presentar i justificar les proposicions de lleis de Junts pel Sí, així com de defensar-les i rebatre amb aplom i coneixement posicions en contra, tant del Partit Popular com de Ciutadans, al llarg de les jornades en què es van tractar els projectes de lleis.

Gabriel va tenir intervencions més breus, igual que en general les i els integrants del seu partit, éssent el grup polític que menys temps va fer ús de la paraula; però, quan aquesta lideresa va parlar, amb el seu to inclusivament dolç que contrasta amb la duresa de la seva imatge i de les seves conviccions, va deixar, es podria dir, empremta en comentaris positius i reproduccions a les xarxes socials.

Inés Arrimadas, que quan va assumir el lideratge del seu partit a Catalunya va ser menyspreada i fins ridiculitzada en programes de televisió, avui té presència pròpia i un lloc inqüestionable pel fet de ser dona.

Angels Martínez de Podem (Catalunya sí que és pot) va sortir a les pantalles de televisió de tot l'Estat recollint les banderes espanyoles i per això el líder del seu partit, Pablo Iglesias, li va exigir una disculpa. Ella dient que no era fidel a una bandera hereva del franquista, sinó a la republicana, va mostrar el seu caràcter i solidesa.

 

Parlamento-gabriel Parlamento Ines

Anna Gabriel de la CUP i Inés Arrimadas de C's 

 

Insults, amenaces i respostes

En aquestes circumstàncies, amb uns dies de separació, es van presentar dos fets similars referents a dues de les representants dels grups polítics Ciutadans i CUP, els quals van ser resolts de manera diferent.

El primer cas és el d'un insòlit exabrupte d'una ciutadana independentista que, a través de les xarxes socials, ha expressat el seu desig que a Inés Arrimadas la violessin en grup, el que li va valer l'acomiadament del seu treball, el rebuig generalitzat de la societat, obtenint Arrimadas el suport immediat de totes les forces polítiques i molt fermament, com tantes d'altres, la d'Anna Gabriel.

El segon cas va passar amb aquesta líder de la CUP, Anna Gabriel, que aquesta setmana va ser insultada grollerament com a dona i amenaçada de mort, al costat d'altres persones del seu partit, en pintades realitzades a la ciutat de València. La resposta política general també va ser de rebuig; però, paradoxalment, Arrimadas va mostrar la seva repulsa a aquests fets, però hi va agregar un molt criticat "què s'esperen?" fent al·lusió a la posició que considera intransigent i equivocada de l'independentisme.

Des del feminisme i les seves organitzacions s'ha rebutjat contundentment a través de la publicació a les xarxes socials, els insults i amenaces en contra de Gabriel i d' Arrimadas, sense acceptar cap justificatiu i amb la mateixa força, i s'ha emplaçat a Arrimades a ser igual de contundent.

Tags: