Eleccions a Mèxic 2012 (IV): No a l'oportunisme en el Districte Federal

Escrit per Sara Lovera. La Independent dijous, 17 de maig de 2012 10:42

Imprimeix

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

La ciutat de Mèxic en mans dels partits que encara no reconeixen el valor de la diferència i els drets de les dones 

mexico-df-4

 

La capital de la República Mexicana on viu el 20 per cent de la població i una de les ciutats més grans del món, mantindrà, segons totes les enquestes, un govern social demòcrata d'esquerra en els propers anys. L'elecció serà el pròper 1 de juliol.

A la capital del país s'han donat els escenaris fonamentals per a l'arrencada del que vam conèixer com la transició democràtica. El 1985 quan el govern priista no va poder respondre a la desgràcia i sorpresa que va significar el terratrèmol del 19 de setembre, va iniciar-se un procés irreversible. Un procés de reconeixement al valor de la participació ciutadana i al valor de les demandes de la meitat de la població.

Al Districte Federal es va crear i desenvolupar el moviment feminista mexicà; aquí es van escenificar les protestes multitudinàries, les marxes per la despenalització de l'avortament, va ser en el Districte Federal on les feministes van prendre les places, es van fer escoltar i van créixer. De la mateixa manera va créixer i es va desenvolupar el moviment gai.

San Francisco és per als Estats Units, el que seria el Districte Federal en matèria de llibertats sexuals; Nova York va ser l'escenari de la protesta feminista; Chicago té l'enorme tradició i la continuïtat, fins als nostres dies, de la protesta obrera. Washington és la capital, però no el cor ardent d'aquesta societat.

En tot Mèxic no hi ha lloc semblant a la capital del país. No existeix al país una Universitat com la edificada a la capital; hi ha centres tecnològics com a Monterrey, els diners està distribuït al Nord, amb molt més força que al sud, també per tot el país està distribuïda la pobresa i la capacitat creativa .
 
Però no podem parlar d'un lloc on s'hagi donat la batalla per les llibertats amb tal força i continuïtat com en el Districte Federal, ni un on les grans mobilitzacions de dones hagi tingut conseqüències, ni un altre de  característiques apassionades per fer ressonar les reivindicacions, un lloc progressista i contestatari.

Per això el Districte Federal és la regió més desitjable i de continuïtat per a les nostres llibertats. El paradoxal és que hi ha tres dones lluitant per la direcció de govern, les tres són dones del passat o conservadores i el candidat socialdemòcrata és un home sense partit polític i sense ideologia clara. Jo pensaria que hem de vetllar el futur immediat.

La paradoxa és que és un home davant tres dones, segurament guanyarà sense gran esforç. Entre altres coses perquè fa 14 anys tot just que en aquesta ciutat es poden triar autoritats, i fa 14 anys que aquesta ciutat va decidir donar el vot al sector més clarament progressista i perquè en aquesta ciutat que han governat han estat sensibles a aquesta postura de les i els de la capital. A aquesta postura progressista.

Beatriz Paredes, amiga, sòcia, militant del feminisme, en els últims 10 anys va perdre tot el seu perfil progressista, però a més, se li va accentuar una postura anticomunista. Ha desestimat sistemàticament el moviment feminista. Però aquestes coses no les coneix bé bé la ciutadania. Per a la ciutadania Paredes és el passat i representa el priisme tradicional. Té 19 punts sota de la intenció del vot.

Isabel Miranda de Wallace, postulada pel conservador Partido Acción Nacional, és una senyora amb valor civil. Ha cercat justícia perquè els assassins del seu fill siguin castigats i, contradictòriament, accepta anar com a candidata pel partit governant, el responsable d'alló que va succeir al seu fill. La veritat és que el PAN no té cap oportunitat de guanyar en el Districte Federal. Segurament tindrà el tercer lloc.

I Rosario Guerra, una expriista que va decidir sumar-se al partit que li pertany a la mestra Elba Esther Gordillo, sembla sense possibilitats, el seu Partido Nueva Alianza podrà arribar com a molt al quatre per cent de la votació nacional. La desgràcia de Rosario Guerra és que és una dona valuosa però es va equivocar.

És clar llavors que en el Districte Federal tindrem un nou cap de govern, en masculí. Ell s'ha compromès a continuar les polítiques que van executar bé Cuauhtémoc Cárdenas, Rosario Robles i Marcelo Ebrard Casaubon, a favor de les dones, les seves llibertats sexuals i reproductives, els drets ciutadans i la lluita contra la violència cap a elles, nosaltres.
 
Mancera té el compromís de creure el que diu, d'estudiar-ho, d'adonar-se amb qui i per qui governarà. El seguit d'avanços de l'actual cap de govern en matèria de llibertats i de drets, serà difícil de superar i es poden perdre. Mancera té la responsabilitat d'adonar-se amb qui es comprometerà. Em fa por amb qui fa compromisos. Mancera ha de cuidar-se.
 
Conec almenys quatre grups de dones que volen dirigir la política femenina del nou govern. Hi ha de tot, des dels que miren la realitat de les dones des de la talaia del coneixement universitari, però, com es diu, no s'han mullat els peus, fins a les ben intencionades que no tenen idea de què es tracta això de governar.

Altres volen continuar la tasca de l'Instituto de las Mujeres del Districte Federal, que no va fer fracassar la política feminista de Marcelo Ebrard per un miracle. L'Instituto està enfonsant-se i les dones adquirim drets perquè des de dalt ho creu el cap de govern. Però si Mancera no les té totes, podria perdre el guanyat, perquè no es va institucionalitzar prou aquesta política a causa de la incapacitat de l'Instituto.

N'hi ha altres que són oportunistes, que des de les seves organitzacions no governamentals no tenen experiència de treball amb totes les dones i menys amb executar polítiques àmplies i eficaces. Altres només en tenen ganes i tracten d'intervenir des dels seus prestigis personals, acadèmics o socials.

En el Districte Federal el que es necessita és una política sistemàtica, profundament compromesa amb les dones per anar creant un pol de veritable desenvolupament progressista per al futur, per poder un dia tenir el govern del país i aconseguir les propostes que transformin la nostra realitat .
 
Quin compromís el del senyor Miguel Mancera, un cas rar, un procurador de justícia que al país de la impunitat podrà ser cap de govern de la ciutat més progressista de Mèxic. Vigilar-lo, serà una gran tasca, un cop hi hagi arribat i no buscar una xamba al seu costat per callar o justificar les seves incapacitats, que com tota persona, segur que les té.
 
L'experiència amb Andrés Manuel López Obrador, avui candidat presidencial, durant la seva direcció va ser importantíssima. Varem callar enfront de la seva permanent negativa a reconèixer les llibertats i els drets de les dones i dels gais.

La ciutat de Mèxic avui està en aquestes mans, en les de partits que encara no reconeixen el valor de la diferènciai els drets de les dones. Vivim aquest risc.

Tags: