Dones protagonistes i reconegudes el 2016

Escrit per Lidia Vilalta. La Independent dilluns, 9 de gener de 2017 17:38

Imprimeix

Apoderament i Lideratge - Empresarial

globedia

foto Globedia 

 

Les dones comencen a ser visibles en revistes i mitjans de comunicació internacionals. Aquest 2016 s’ha fet palès en les llistes anuals dels 100 personatges de la revista Time i de la BBC. Diverses tunisianes han estat protagonistes a més, a ForbesVogue i Jeune Afrique per les seves iniciatives; també hi ha reconeixements per a professionals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Es reconeixen a periodistes, caricaturistes, escriptores, blogueres, cineastes, activistes, advocades, metgesses o infermeres, sobretot en zones de conflicte, però també per altres activitats socials. Aquí destaquem les dels països de les anomenades Primaveres Àrabs, que aquest gener ja inicien el seu sisè any, amb diferents resultats: en alguns casos s’ha convertit en un infern i en sagnants conflictes civils (Líbia, Síria, Iemen) o cop d'Estat i tremendes purgues (Egipte). Excepte a Tunísia, on sembla estar-se consolidant la seva Revolució democràtica. També n’hi ha dels països (Líban, Jordània i Turquia) que han estat els primers receptors de la gran majoria de les persones refugiades que han fugit de la guerra siriana.

 


 

1BoualemSansal éditionsGallimard

Foto BoualemSansal, éditionsGallimard

 

 

Les dones tunisianes, que aquest any tindran nous reptes, com comprovar si les llistes paritàries es fan realment efectives en les eleccions municipals de març, han estat les més nombroses, premiades i reconegudes en diferents àmbits.

 

La veu materna per criticar la poligàmia i la moral hipòcrita

La novel·lista i feminista compromesa, Fawzia Zouari  ha aconseguit el reconeixement pel ‘Premi Cinc Continents de la Francofonia' en la seva 15ena. edició, amb el seu llibre 'Le corps de ma mère’ (el cos de la meva mare) en què critica la moral hipòcrita i relata els desafiaments de la poligàmia, d'acord el setmanari Jeune Afrique, del qual n’és editorialista.

La economista Sarah Toumi ha estat classificada entre les millors 30 persones emprenedores menors de 30 anys per la revista nord-americana Forbes per la seva iniciativa 'Acacias for All' (Acàcies per a tothom). Un projecte social i mediambiental pel que planeja plantar a Tunísia d’aquí al 2018, un milió de moringas, una varietat de l’arbre de l’acàcia, d’origen indi, el oli del qual és molt valuós en el mercat internacional.

“El projecte inclou accions solidàries com la creació d’un club per a dones i d’una ‘incubadora’ per a joves emprenedores”, segons ella explica a Jeune Afrique. Per això ha reagrupat a les dones de la zona de Bir Salah (a la regió tunisiana central de Sfax) on ja han plantat 13.000 moringas i altres 7.000 arbres fruiters. L’objectiu és posar remei a la desertificació i reduir el dèficit hídric d’ aquella zona.

 

 

 

2Acacias-Fbk-W Project

Foto-Acacias-Fbk-W Project

 

Per aquesta idea la franc-tunisiana Toumi ja ha rebut altres guardons: el premi ‘França es compromet al Sud’ i el premi ‘Rolex per a les empreses’ (2016); el Women for Change (Dones pel canvi) (2013) i el Ashoka Youth-Changemakers (Joves transformadores) (2008). Es considera una feminista musulmana i admira Alaa Muràbit, la fundadora de l’ONG ‘The Voice of Libyan Women’ (la veu de les dones líbies), anomenada una de les promotores dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de l'ONU.

 

Presidència femenina per confrontar la memòria de la dictadura

La periodista i activista Sihem Ben Sedrine, ha estat una altra figura tunisiana destacada, pel seu càrrec de presidenta de l’Instance Vérité et Dignité (IVD), (Instància sobre la Veritat i la Dignitat), que va tenir les seves primeres audiències públiques sobre les víctimes de la dictadura dels règims de Bourguiba i Ben Ali, el passat novembre i desembre. Per primera vegada en la història de Tunísia es donava la paraula a les persones que van patir violacions dels Drets Humans i les sessions  van ser transmeses en directe per la televisió pública.

La següent sessió de la IVD serà aquest 14 de gener, una data simbòlica perquè és el dia en què l’expresident Ben Ali es va exiliar a l’Aràbia Saudita el 2011. Abans que Tunísia, Sud-àfrica, Rwanda i el Marroc ja van tenir experiències similars de Justícia transicional al continent africà.

 

 

 

 

3AnissaMeddeb  Tunisie.co

Foto-AnissaMeddeb _Tunisie.co

 

 

 

La quarta en la llista de ‘Les 7 personalitats tunisianes de 2016’ del setmanari 'Jeune Afrique' és la jove estilista Anissa Meddeb que va presentar a la ‘London Fashion Week’ de setembre la seva col·lecció de primavera-estiu 2017 en la categoria 'Ones to Watch '(a qui cal observar). El seu treball ha estat enaltit per la revista britànica Vogue i la seva col·lecció va ser el punt culminant de la nit del llançament del magazín digital Studio Faust, a París el novembre.

Aquesta jove dissenyadora de moda, formada a Nova York i que ha crescut entre París i Tunísia, ha tornat a Manhatan per submergir-se en el món de la moda i s'ha integrat a la start-up nord-americana 'Outdoor Voices' (veus a l'aire lliure) que ha estat inclosa en la llista de les companyies més innovadores de 2016. Les seves col·leccions suggereixen una mena de trobada entre Orient i Occident ja que combina sedes tunisianes, llis japonesos o ratlles de colors brillants. Com ella mateixa diu “nombrosos fils conductors vinculen quimonos, gel·labes, caftans... la geometria, les textures, els colors tenen un llenguatge comú fet de tradició i modernitat”.

La BBC inclou una altra tunisiana entre els 100 protagonistes de l'any: la caricaturista Nadia Khiari, creadora del personatge del gat/gata 'Willis' que reflecteix els canvis del país i, des d'un punt de vista feminista, el masclisme del país, obra ja visibilitzada per La Independent, per les seves crítiques expressades a Brussel·les el 2013.

 

Sanitàries que cuiden de la salut en les guerres

Dels països en guerra, Iemen i Síria, la cadena britànica reconeix dones sanitàries que ajuden als seus semblants: la doctora iemenita Ashwaq Moharram; ella es va quedar al país quan la seva família va marxar i va convertir el seu automòbil en una clínica mòbil; de Síria l' infermera de la ciutat arrasada d’Alep, Um-Yehia i l'actriu i promotora de salut mental Carolina d’Oliveira que aconsella “segueix el teu instint. Buida el teu dolor intern i omple’l de nou amb amor”.

 

 

5Doaa el-Adl Answers Africa

Caricatura de Doaa el-Adl-foto Answers Africa

 

 

 

D'Egipte, destaquen la caricaturista Doaa el-Adl, que ha incursionat en un camp dominat al seu país pels homes, i que considera l’art un mitjà per trencar els tabús; ella opina que “les dones àrabs s’enfronten a una crucial elecció: ser ostatges de la guerra o resistir”.

De l’àmbit de l’educació són dues les dones de Jordània: la professora de música, sense visió per un error mèdic en la seva infància, Dalia Sabri, que treballa per formar una orquestra per a persones cegues i la professora de biologia i ciència biotecnològica Lubna Al Tahtamouni, promotora de campanyes perquè les dones s’animin a fer carreres de matemàtiques, física i ciències. El 2015 va ser seleccionada, a més, com una de les 10 personalitats científiques més prominents del món.

 

Web per rastreijar i denunciar els assetjaments al Líban

Les seleccionades del Líban són periodistes: Liliane Landor, 26 anys treballant amb la BBC i ara responsable de l’àmbit lingüístic del seu Servei Mundial d’Informació. Ella considera que “interpretar el món des d’una perspectiva global vol dir que no hi ha 'nosaltres' ni 'vosaltres'. Només canvien les constel·lacions de les perspectives”. La internauta Nay el-Rahi és més jove i probablement més radical i des de la web en àrab de la qual és cofundadora, HarassTracker.org (Rastrejadora d’Assetjaments), fa de guaita de les violències a Beirut perquè per a ella “la clau és negar que l'assetjament sigui silenciat o relegat a un segon pla”.

 

 

 

6.Nay El Rahi nayelrahi  Twitter

Imatge de Nay El Rahi (@nayelrahi)_ Twitter

 

 

 

La BBC destaca també una caricaturista del Marroc Riham el-Hour, que va guanyar un premi de la Unesco el 2000 i també considera que “els estereotips sobre els papers de les dones es van esvaint i en aquest sentit, l'art i la caricatura són eines poderoses”. D'altra banda, i fora d'aquests llistats, la novel·lista marroquí Leila Slimani ha guanyat el 2016 el més prestigiós guardó de les lletres franceses, el Premi Goncourt, per la seva segona novel·la ‘Chanson Douce’ (Cançó dolça) que aborda el tema de la maternitat des dels punts de vista  d’una mare i una mainadera. La seva primera novel·la va ser ‘'Dans le jardin de l’ogre’' (Al jardí de l’ogre) on relata la vida d’una dona nimfòmana, la inspiració de la qual sembla que la va treure de l’escàndol sexual protagonitzat per Dominique Strauss-Khan, l'expresident del Fons Monetari Internacional.

I la triada británica de Turquia és Seyhan Arman, una actriu i activista transexual que escriu per al teatre sobre qüestions LGTBI, actua com a DJ i com a artista sota el nom de Madeimoselle Coco. En un dels seus textos manifesta que “no vaig triar el riu en el qual vaig caure, però les branques que tinc són de la meva pròpia elecció i això em fa feliç”. Cal esperar que no estigui a la presó després de la repressió desencadenada pel president turc Recep Tayyip Erdogan contra la llibertat d'expressió, de pensament i d’acció, des de la tentativa de cop d’Estat de juliol de 2016.

De l’Àfrica subsahariana, entre les seleccionades per la BBC hi ha la jove activista política de la República Democràtica del Congo (RDC): Aline Mukovi Neema, la líder comunitària que lluita per l’educació de les nenes i contra la mutilació genital femenina del Senegal: Egge Kande; de Kenia, una supervivent del segrest del grup islàmic radical Al-Shabab anomedada 'Mary' i una experimentada cineasta, Prathiba Parmar. Una bisbe anglicana la primera de Swazilàndia: Ellinah Ntombi Wamukoya i l'anciana enfermera Lucy Finch, que ha fundat el primer i únic hospici de Malawi on s’apliquen cures pal·liatives als malalts, perquè ella considera que “no es tracta d’afegir dies a la vida, sinó de afegir vida als dies que queden”.

 

 

Zulaikha-Patel SouthAfricaToday

Zulaikha-Patel_ foto SouthAfricaToday

 

 

 

Reivindicar la negritud negant-se a estirar-se els cabells

La BBC inclou, entre d’altres dones del continent negre, a 4 sud-africanes: una contista i poeta Gcina Mhlope que recupera històries ancestrals influenciada per la seva àvia; l'advocada Thuli Madonsela, Defensora dels Recursos Públics (2009-2016), que ha combatut la mala administració i la corrupció perquè, per a ella, “mentre hi hagi injustícia en algun lloc, no hi pot haver pau sostenible enlloc”. La néta de Nelson i Winnie Mandela, Zoleka Mandela que busca nous camins, després d’una vida personal dura i adversa: supervivent d’abusos sexuals i addiccions i marcada per la pèrdua de dos fills, ara rep tractament per un càncer de pit. L’última sud-africana és la joveníssima estudiant (14 anys) Zulaikha Patel que reivindica la seva negritud i s’ha convertit en un símbol al seu institut per enfrontar les polítiques que obligaven a les joves no blanques estirar-se els cabells. “Demanar-me que canviï el meu cabell és com demanar-me que esborri la meva negror” manté.

La revista Time ha seleccionat només a una africana entre les 100 persones més influents del món en 2016: Jaha Dukureh, una activista nascuda a Gàmbia i exiliada a la ciutat nord-americana d'Atlanta. Ella milita contra la Mutilació Genital Femenina (MGF) des de la seva ONG 'Save Hands for Girls' (Mans segures per a les noies). El moviment ciutadà, que el va iniciar al seu país d'origen, va conduir al president gambià Yahya Jammeh -que ara no vol deixar el poder, després de perdre les eleccions al desembre- a prohibir la MGF.

 

Homenatge al 'Movimiento Migrante Mesoamericano'

D'entre les 10 llatinoamericanes seleccionades per la BBC, hi ha la sociòloga i activista Marta Sánchez Soler, presidenta del Moviment Migrant Mesoamericà, que cada any organitza la caravana de mares de nois i noies migrades (procedents de Guatemala, Nicaragua, Hondures i El Salvador) que desapareixen en la seva ruta cap als Estats Units. A l'activista pels Drets Humans, exguerrillera i feminista Morena Herrera, que lidera l’Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l’Avortament a El Salvador, una associació que advoca per la reforma de la legislació que castiga la interrupció de l’embaràs en totes les seves modalitats en aquell país centramericà. I per finalitzar, hi ha la qui la cadena britànica considera la periodista més influent ara a Mèxic, Carmen Aristegui.

 

 

 

Tags: