24 edició dels Premis de Comunicació No Sexista 2016

Escrit per Leonor Sedó 39ymas/ La Independent dijous, 24 de novembre de 2016 15:06

Imprimeix

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

 

premios-periodismo-no-sexista-2016-ok-529x314

 

L' Associació de Periodistes de Catalunya va celebrar l'acte d'entrega dels Premis de Comunicació no Sexista en la seva 24 edició.

En aquest mateix acte s'ha celebrat la segona edició del Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere. També es van celebrar els 16 anys de la revista Dones (Octubre de 2000), 6 anys de la nova èpocade Donesdossier (estiu de 2010), i 7 anys de la publicació continuada del magazine digital Donesdigital.

La presidenta de la ADPC, Mavi Carrasco Rocamora i la vicepresidenta, Laia Serra, han afirmat que la entrega d'aquest Premi es necessària perquè "mentre els càrrecs de responsabilitat estiguin en mans dels homes, mentre el salari d'una dona sigui un 20% menys que el de un home, mentre es parli més del meu físic o de la robaque porto, que del que dic o faig, mentre hi hagi un home que em tracti como una possessió seva, mentre milers de persones morin en el camí de venir a Europa,mentre la violència masclista continuí a les parelles joves, mentre la societat continuí perpetuant que el cos de les dones sigui tractat como una mercaderia",creiem que aquests Premio tenen sentit.

Les periodistes esportives Marta Ramon (Rac 1) i Jessica Pérez (TVE) han sigut les responsables de la presentació dels diferents premis.

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les desigualtats, les injustícies i la violènciaestructural que pateixen les dones de països en guerra, ha sigut per la periodista Monica Bernabé, corresponsal a Afganistan entre els anys 2006 i 2014. Actualmenttreballa i viu a Roma com corresponsal i freelance del diari El Mundo; i el periodista independent Gervasio Sánchez, especialitzat en conflictes armats i queva ser nomenat enviat especial de la UNESCO per la Pau.

Van publicar conjuntament el llibre "Afganistan, crònica de una ficció" i han produït la exposició "Dones. Afganistan" amb fotografies de Sánchez i text de Bernabé.

El Premi, que consisteix en una estampació de Cristina los Santos titulada "Temps de parlar" i realitzada per la revista cultural 14, li ha sigut entregat a Mónica Bernabéper Maite Calvo, cap de la oficina d'informació del Parlament Europeo a Barcelona.

"La exposició és el testimoni de 250 dones afganeses a les que vaig poder convèncer de que es deixessin fotografiar por un home. Crida la atenció que només en dosfotografies apareixien dones amb burka. No he trobat mai, mai, a una dona afganesa que digués que el seu problema fos el burka. No ens tenim que obsessionar peraquest tema, demanaria que ens acostéssim a la realitat d'aquestes dones. Ara que l'Afganistan no surt a cap lloc, em fa il·lusió aquest Premi perquè així puc parlar d'Afganistan. Ara, desprès del triomf de Trump, que sembla que Europa sigui el paradigma dels drets humans, recordo que a principis d'octubre es va firmà un acord amb Afganistan de mantindre la ajuda a canvi d'acceptar la aportació de 80.000 refugiats afganesos. Aquest any en el que han mort més civilsa Afganistan i no es recomana viatjar a aquest país per seguretat, resulta que es pot retornar als afganesos amb una mà al endavant i un altra al darrere", s'ha lamentat la periodista.

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per la sensibilització en documentals contra tot tipus d'explotació sexual i a favor dels drets humans,l'ha guanyat Mabel Lozano, actriu, model i presentadora de televisió. En el 2007 es va especialitzar en documentals a favor dels drets humans i en el 2015va dirigir "Chicas nuevas 24 horas", sobre el negoci de la compra-venda de dones i nenes, rodat a Espanya, Argentina, Colòmbia i Perú. Li fa entrega del Premi Carmen Figueres, consellera, en representant al president del Consell Audiovisual de Catalunya.

Mabel Lozano ha donat les gràcies a la Associació de Dones Periodistes de Catalunya per posar l'accent en la igualtat i en el llenguatge no sexista. Explica que el reportatge el va realitzar en el 2005, any en el que va conèixer la història de la Irina, una noia que va venir a Espanya i que va ser venuda pel seu novi per 3000 euros a un club a les afores de Madrid. "Va ser el detonant que em va fer tornar a estudiar cinema i explicar la història d'aquestes dones venudes com per la
prostitució.

En el 2005 ningú va veure el documental i ningú el va voler veure, no volíem veure, deien que aquestes històries no existien. Es va quedar en un calaix, però va canviarla meva vida. En el 2007 Antena 3 el va comprar i a partir d'aquí he fet molts documentals sobre drets humans. Se venen dones com si fossin trossos de carn. Vui sumar el meu cinema a la vostra ploma. Aquestes dones estan despullades de drets, no de roba. Unir forces, sumar, os demano que sumem juntes, juntes som méss i mésimportants", ha dit Mabel.

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per una iniciativa d'introduir continguts feministes en clau de humor en programes audiovisuals, l'ha rebut Marc Giro, editor de moda de la revista Marie Claire, pels seus continguts feministes e clau de humor. Li ha ha entregat Núria Balada, representant a la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch.

Giró ha dit que el Premi li ha fet molta il·lusió perquè ell es concentra en fer comunicació no sexista i que li reconeguin li ha donat molta alegria."No hi ha cap Premi que m'encaixi millor ni més il·lusió em faci".

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per la qualitat a la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere, hasigut per la Eulalia LLedo, doctora en filologia romànica, que ha elaborat diverses recomanacions sobre la literatura i el sexisme com "Cómo tratar bien a los malostratos. Manual de estilo para los Medios de Comunicación" o "Cambio lingüístico y prensa. Problemas, recursos, perspectivas". Li ha entregat el Premi, Elena Lledó,gerent dels Serveis d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

"Que el Premi te'l donin unes dones, unes periodistes com les de la Associació és molt emotiu perquè hem anat tenint contactes i estem en el mateix camí. Esticconvençuda de que una de les violències més grans, persistent i insidiosa és la invisibilització, la de no aparèixer. Per exemple, és molt fàcil realitzar una exposició de pintura sense utilitzar la paraula pintora, sembla que no existeixin. És un bon dia per recordar a periodistes pioneres com María Luz Morales, la primera directora de un diari, La Vanguardia. Ho va arribar a ser perquè el director va fugir i el comitè revolucionari, a l'agosto de 1936, la va fer directora. No hi ha respitjor com la misogínia il·lustrada. Esperem que no hi tingui que haver una guerra o revolució per que hi hagin més directores de diaris".

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per una opinió transgressora a favor del feminisme i l'activisme en mitjans digitals, l'ha guanyat Barbijaputa (pseudònim), escriu al digital "
diario.es", a la "marea.com", a "Píkara Magazine" i col·labora en una secció feminista al programa de ràdio "Carne cruda" de JavierGallego. La premiada ha enviat un missatge d'agraïment amb àudio ja que vol preservar la seva identitat.

"Rebem amenaces, i més en quant més alt és l'altaveu. Els atacs poden ser, a cops, devastadors i l'anonimat et dona la tranquil·litat de caminar pel carrer sense problemes, però això té contres i és que avui no puc estar amb vosaltres. Aquest Premi és una empenta més, entre tots aquests atacs estos, per seguir amb la lluita feminista".

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per una iniciativa comunicativa d'humor gràfic de sensibilització contra la violència masclista, se l'ha emportatl'Instituto Quevedo del Humor, per la exposició d'humor gràfic "Por una vida sin malos tratos". L'Instituto Quevedo del Humor de la Fundación general de la Universidad de Alcalá, treballa per el foment d'activitats d'investigació sobre l'humor. Tomás Gallego, director acadèmic, rep el Premi de mans d'Ana Calderón de CaixaForum.

Tomás Calderón recorda que "dins del nostre ideari està donar visibilitat als problemes de les dones, també a las dones humoristes, especialment a elles. A la exposicióes posa en evidència que està clar que la violència i mals tractaments a la dona està en primera línea. Es curiós que sigui quin sigui el desenvolupament de les societats,la posició de la dona està en el mateix nivell en quant a la violència i als maltractaments. Creiem que fem una labor de visibilitzar el problema amb aquesta exposició que des de fa dos anys està itinerant per tota Espanya. El feminisme és necessari i és quelcom per el que tenim que lluitar".

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per un programa de ràdio que ajuda a entendre i a descobrir la sexualitat sense apriorismes ni estereotips de gènere, ha sigut per Maria de la Pau Janer, pel programa radiofònic "Les mil i una nit" en Catalunya Ràdio. Un programa de ràdio per entendre i descobrir la sexualitat.

La premiada és doctora en Filologia Catalana, escriptora amb diversos premio como el Premi Ramon Llull, el Calemany o el Planeta. Ha treballat en diferents mitjans decomunicació: Catalunya Ràdio, TV3, IB3 Televisió e IB3 Ràdio. Li entrega el Premi Salut González, regidora de Serveis Socials i Salut de l'Ajuntament de SantBoi de Llobregat, en representació de la alcaldessa Lluïsa Moret.  

"En aquest cas jo sóc la cara visible d'un magnífic equip que ha rebut aquest Premi. Un equip que fa quatre temporades hem construït tot un univers que es diu"Les mil i una nits". Aquest programa va començar com un repte perquè parlar de sexe i de sexualitat en una ràdio pública, era un repte. El projecte era molt atractiupara a mi, però també anava lligat a inseguretats i pors de no trobar el to i la línea adients. Hem tingut el privilegi de comptar amb grans especialistescom a col·laboradors. Volem informar, formar, educar entretenir i divertir. Desitjo que la meva filla, que ara té 10 anys, quan sigui una dona adulta pugui dir lafrase de Maria Aurèlia Capmany: "Feliçment jo sóc una dona", i espero que un dia la pugui dir amb el cap ben alt, sense cap desigualtat de gènere", ha acabat la Janer.

El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2016 per una línea editorial inclusiva a favor de les dones, que visibilitza accions, reptes i avenços en laigualtat, l'ha guanyat el diari "Ara", que celebra aquest any el seu sisè aniversari. Un diari d'informació general en català, que el 28 de novembre de 2010 es va començar a distribuir coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Esther Vera, directora del diari, és periodista i politòloga especialitzada en relacions internacionals. Li entrega el Premi, Anna Bonet.

"És casualitat però entre les moltes informacions d'aquesta setmana, hem publicat 'les diferències salarials entre homes i dones', 'un de cada quatre directius delmón són dones', i 'les dones són un continent sense explorar'. Ens podríem preguntar quin paper ha jugat el ser dona per perdre les eleccions d'EE UU. Crec que la nostra societat sería molt millor si no fes falta donar aquest Premi. Li dic a la meva filla Anna, que m'acompanya, que tingui confiança, que amb esforç i respecteenvers els demés i envers a ella mateixa, no podrà ser presidenta d'EE UU, però sí astronauta o el que ella vulgui", ha declarat Vera.

El Premi Trajectòria 2016 a una periodista de brillant carrera professional, ha sigut per la veterana i coneguda periodista Rosa María Calaf. Llicenciada en Dret iPeriodisme, ha treballat a TVE des de l'any 1970 fins al 2009. Corresponsal a Nova York, Buenos Aires, Roma, Viena, en els països de l'Est i a la Xina, ha informatper TVE des de 93 països diferents, i ha visitat 178 països en viatges d'aventura i coneixement. Té diferents premis entre els quals un "Ondas" a la millor tascaprofessional i el "Women Together". Li entrega el Premi, Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya.

"En el 70, quan treballava a la ràdio en les primeres unitats mòbils que van arribar a Espanya, em vana fer una entrevista per entrar de reportera de carer a TVE de Miramar. Aleshores vaig dir que les dones tenien que estar en tots els programes, que no hi havia temes d'homes i de dones i que volia fer informació internacional.

El primer treball que em van donar a TVE va ser cobrir una desfilada de models, però... bé, aquí estic. He tingut el privilegi de viure en directe esdeveniments que hananat conformant la història de la segona meitat del segle XX i gran part de la primera meitat del XXI. Agraeixo a tots el qui han format part dels meus equips, ja quesense ells no hagués pogut fer ni la meitat del que he fet.  

En realitat és trist i indignant que encara tinguem que dir que ens queda molt camí per recórrer i el pitjor és que sembla que anem enrere. En aquest, el meu recorregut privilegiat pel món, he vist que si hi ha igualtat és en la desigualtat. Que a tot arreu les dones són més o menys discriminades, oprimides, reprimides i, quea la vegada som la columna vertebral de la comunitat, el motor de la construcció social. A les dones del sud (expressió que no m'agrada gens), se'ls hi fa creureque no hi ha res a fer, que hi ha que resignar-se; a les del nord se'ns fa creure que no hi ha que fer res, perque ja està tot aconseguit. Són dues grans mentidescontra les que hi ha que lluitar. No hem de caure en aquest perill terrible de normalitzar el que no és normal", ha dit la periodista premiada.

Els Tocs d'Atenció a periodistes y mitjans pel tractament discriminatori envers les dones en la política, han sigut pels diaris "El Periódico de Catalunya",per la seva edició impresa de l'11 de gener de 2016. La noticia sobre el ple d'investidura del president Carles Puigdemont, els peus de foto eren discriminatoris,així com els dels polítics feien referència als seus discursos, els de les polítiques Anna Gabriel i Inés Arrimadas, feien referència a la roba que portaven:'zapatista' i 'vistosa', varen ésser els qualificatius.

El diari "El Mundo", a la seva edició impresa del 30 de setembre de 2015, Inés Arrimadas apareix sense cap amb el cartell d'
Albert Rivera darrera seu en el que se liveu tota la cara.

Neus Tomas, directora adjunta del "Periódico de Catalunya", ha demanat disculpes por l'error i comenta que va parlar amb les dues implicades i que varen entendreque era un error.

"Considero que el nostre diari ha fet mèrits per demostrar que no és masclista. Recordo que va ser un dels primers que va tenir una defensora d'igualtat (2010),tenim portades que denuncien l'assetjament, que combaten les violències sexuals contra les dones, portades amb dones polítiques. Des de que vaig accedir a aquest càrrec se han incorporat més dones a les columnes d'opinió. El diari intentarà fer-ho millor i, a lo millor, algun any venim a recollir un Premi millor", ha dit Tomas.

Alex Salmon, director del diari "El Mundo" en Catalunya, ha dit que sempre s'agraeix la crítica si ve de la professió però "no som un diari sexista en absolut.La fotografia de referència va passar per varies companyes periodistes per veure si era adient o no. A la portada apareix Inés Arrimadas i aquesta foto era per explicaruna líder amb el seu cap darrere. A la mateixa edició, a la pàgina 38, apareix la foto del Sr. Oliu, president del Banc de Sabadell, també sense cap, foto que tambéva aparèixer a la edició de Madrid. Vui fer patent que en "El Mundo" de Catalunya hi han cinc caps i quatre són dones. Espero que quan em tinguin que substituir, anomenin a una dona com directora". 

L'acte ha acabat amb el tradicional sorteig de regals entre els i les assistents, un refrigeri ofert gracies a diferents espònsors i una bossa amb regals a tots i totesles assistents.

premios-periodismo-no-sexista-2016-550-2

Tags: