Opinió: Apoderament i Lideratge

Chacón versus Rubalcaba. Un exemple

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Tere Mollá dimarts, 24 de gener de 2012 18:23

tere_moll

Vull començar aquesta reflexió dient que no sóc militant ni votant del PSOE, i que per tant no pretenc haver de triar entre les propostes que tant la candidata com el candidat a la secretària general d’aquest partit ens estan llançant. No és que no m’interessin les seves propostes, és que pretenc entrar en un altre espai de reflexió.

Llegiu-ne més

   

Gràcies a la Llei de Memòria Històrica més persones de l'Estat espanyol en el món votaran el 20N

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Diva Criado divendres, 18 de novembre de 2011 16:55



Més enllà de les càbales electoraristes, tot sembla indicar que el nombre de votants que resideixen a l'estranger augmentarà en les pròximes Eleccions Generals, gràcies a la Llei de Memòria Històrica.

Aquesta llei aprovada pel Congrés dels Diputats el 31/10/2007, i publicada al BOE el 31 de desembre del mateix any, va reconèixer drets a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil, incloent el reconeixement a les víctimes -que van emigrar per la dictadura- d'optar a la nacionalitat espanyola. D'aquesta manera, aquelles persones, sigui el pare o la mare que haguessin tingut originariament nacionalitat española tindrien dret a obtenir-la, dret que també ostentarien néts i netes de less persones que van haver de renunciar a la nacionalitat com a conseqüència de l'exili.

Aquesta Llei "sui generis" pel seu sentit especial i particular, va més enllà respecte del concepte de transmissió de la nacionalitat de les dones a la seva descendència fins a la Constitució de 1978, les seves formes de transmissió generacional, més enllà de les fronteres, té caràcter extraterritorial. La seva validesa amb efectes legals d'àmbit temporal, tenia vigència per dos anys, fins al 27 de desembre del 2010. La Llei contemplava a més, la possibilitat de ser prorrogada per un any més, termini que es va ampliar el 22 de gener del 2010, fins el 27 de desembre del 2011.

La recuperació de la nacionalitat espanyola, ha donat a aquells que la van obtenir després de la llei, la possibilitat de votar per primera vegada, exercint el dret constitucional que preveu l'article 32 que puntualitza que "només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts, llevat d'aquell que atenent a criteris de reciprocitat fos establert per tractat o Llei per al dret actiu i passiu en les eleccions ".

Amb papereta i passaport en mà els que van obtenir la nacionalitat exerciran el seu dret a triar votant en 183 països on hi ha presència de l'Estat espanyol. Així doncs la comunitat resident a l'exterior en edat per votar, tenen termini fins dissabte per fer-ho personalment en consolats i ambaixades.

Així les coses, enmig de la crisi econòmica que no té atura, i amb les taxes de desocupació que s'acosten a l'abisme, sumant-hi la crisi de confiança en els polítics, l'escenari electoral mostra que la població de nacionalitat española resident a l'exterior, contribuirà amb el seu vot aquest 20-N a les Eleccions Generals anticipades, que ofereixen un ventall de candidatures de diferents partits i coalicions, on es triaran a 350 diputats i diputades, a 208 senadors i senadores i al pròxim president de Govern, entre els quals qui té més opcions  són Alfredo Pérez Rubalcaba del PSOE, Mariano Rajoy del PP i l'única dona cap de llista i candidata d'un partit amb possibilitats d'escons (segons el CIS) és Rosa Diez, per Unió Progrés i Democràcia (UPyD) .

   

Vostès, que poden

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Fabiola Llanos dijous, 17 de novembre de 2011 14:26

OPINIÓ- Avui m'he despertat amb un neguit al cos poc habitual. No vull veure que passa al món, ni tampoc el que passa aquí, a casa. Així i tot, m'assabento de moltes coses: la gent que crèiem sense consciència, està despertant: metges que promouen vagues, i que mobilitzen a equips complets de l'àmbit de la salut per operar gratuïtament, però els hospitals es neguen a cedir una infrastructura que implicaria un cost de gairebé zero euros per a l'administració. Jaume Torras, mèdic cirurgià català diu que volen operar gratis perquè "les llistes d'espera són infinites", encara que les autoritats diuen que les retallades no les han afectat. Curiós. Això passa quan polítics sense escrúpols prenen decisions que requereixen de certa "humanitat".

Llegiu-ne més: Vostès, que poden

   

Manifest conjunt de Catalunya, Galícia i Múrcia. Els Col·legis de Periodistes consideren que les campanyes electorals són un estat d'excepció del dret a informar

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per L.I. dijous, 10 de novembre de 2011 18:23

 

 

 

 

 

La precària situació habitual del dret de la ciutadania a la llibertat d'informació i del dret dels periodistes a realitzar el seu treball sense traves i imposicions, s'agreuja durant les campanyes electorals. La principal mesura d'aquesta mena d'estat d'excepció és la imposició dels blocs electorals en els mitjans audiovisuals. Tal i com els Col·legis vénen sostenint en els recursos que han interposat en diferents instàncies judicials, i com s'ha reiterat en el recent manifest “No tot el que és legal és just: No als blocs electorals”, impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, anul·lar els criteris professionals a l'hora d'informar sobre les eleccions no és només un problema entre periodistes i polítics, és un conflicte que afecta la columna vertebral del sistema democràtic.

La Comissió Gestora del Consell General de Col·legis de Periodistes, que integra a les organitzacions col·legials de Catalunya, Galícia i Múrcia, considera que aquest és el més clar atac al dret a la informació, però no l'únic. Els debats polítics no són una prerrogativa dels partits polítics, duels electorals pactats pels equips de campanya que permeten o impedeixen que se celebrin, el lloc i en quines condicions. Són un dret de la ciutadania i un mètode per tal que els electors coneguin les propostes de les diferents opcions. Són els mitjans de comunicació els qui han d'organitzar-los i la prerrogativa dels candidats és acceptar-los o no.

Així mateix, els partits polítics han de garantir el lliure accés dels mitjans, particularment les càmeres de televisió, als seus actes i mítings, independentment que facilitin senyal realitzat o enregistraments de vídeo dels mateixos. Quan un canal de televisió emeti imatges facilitades per un partit polític, haurà d'indicar als espectadors quin és el seu origen.

Els actes “informatius” en els quals no es permeten preguntes són inadmissibles sempre, i amb més raó en una campanya electoral. Si durant quinze dies les úniques declaracions dels candidats són discursos unidireccionals, sense cap possibilitat de contrast per part dels periodistes -siguin els integrats en “les caravanes” o no-, la ciutadania no rep informació, sinó propaganda no regulada, en la qual els periodistes no són intermediaris, sinó figurants. Precisament això, el fet d’identificar la informació en l'oceà de propaganda que constitueix una campanya electoral, i transmetre-la a la ciutadania, és la missió dels periodistes.

   

El nostre vot en les eleccions del 20N

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Teresa Mollá , Ontinyent dijous, 10 de novembre de 2011 12:26

OPINIÓ

tere_mollJust d’avui en quinze dies haurem d’anar a votar a qui vulguem que ens representin en les Corts Generals: Congrés i Senat.
Tenim, per tant quinze dies per escoltar propostes, llegir programes, veure debats televisius i intoxicar-nos amb tota la xerrameca de les campanyes electorals, una vegada més.

 

Llegiu-ne més: El nostre vot en les eleccions del 20N

   

Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid : LAS INDIGNADAS SOMOS NOSOTRAS

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Lidia Falcón dijous, 3 de novembre de 2011 14:32

Concluída la rueda de prensa que organizamos desde la Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid el pasado 28 de octubre: 

LAS INDIGNADAS SOMOS NOSOTRAS 

Y a continuación un dazibao con las cifras:  

2.200 mujeres asesinadas en 30 años

2.000.0000 mujeres maltratadas cada año

15.000 mujeres violadas cada año

Y un número indeterminado -por falta de datos oficiales- de niños asesinados, desaparecidos, abusados sexualmente y maltratados.

Y efectivamente, eso es lo que queremos manifestar. Que la mayor indignación, ahora que ese calificativo se ha convertido en definición de la rebeldía social, la sufrimos nosotras. Y nosotras somos, al parecer, únicamente las mujeres de la Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid, ya que ni representantes de partidos políticos ni más periodistas que las que asistieron ni más representantes de asociaciones feministas que las que estuvieron, han mostrado el menor interés por la masacre de mujeres y niños que se produce en nuestro país cada año, desde hace siglos.

Ni los partidos políticos incluyen en sus programas el tema de la violencia contra la mujer ni las asociaciones feministas organizan actos o manifestaciones para mostrar su repulsa por la inutilidad de la Ley de Violencia y la perversidad con que la aplican los jueces ni los medios de comunicación se hacen eco de esta desgracia, más que en el capítulo de sucesos. Las ausencias clamorosas que percibimos el día 28 nos permiten realizar tan graves acusaciones.

Después de múltiples llamadas a los partidos políticos recibimos las siguientes respuestas:

El PP se excusó amablemente diciendo que no podía venir pero que le preocupaba mucho el tema.

IU no contestó ni a llamadas ni a emails.

UPyD nos contestó que no podía venir pero que lo tendría en cuenta, aunque no estaba del todo de acuerdo con nuestras propuestas.

CIU, PNV, BNG, UPN,  no dijeron una palabra.

El PSOE nos abroncó porque nos habíamos atrevido a escribir que los partidos políticos no se ocupaban de la cuestión, asegurando que ellas habían tenido muchísima preocupación por el tema y que habían legislado en consecuencia durante ocho años. Pero no nos aclararon si tenían alguna propuesta nueva en su programa electoral ni por qué, a pesar de tanta preocupación, después de casi ocho años de gobierno seguían asesinando al mismo número de mujeres que hace una década- cuando no más- el número de apaleadas se mantiene inamovible y para mayor horror, los tribunales están aplicando la Ley de Violencia contra las víctimas. No vino ninguna representante.

Los Indignados ni se han dado por aludidos. Los que se muestran tan solidarios con los desahuciados de las viviendas no sienten ninguna emoción ante los cadáveres de mujeres.

No puedo relacionar las asociaciones de mujeres y feministas convocadas que ni vinieron ni se excusaron porque son tantas que no cabrían en la página, teniendo en cuenta que en el directorio de toda España hay más de tres mil y las hemos convocado a todas.
 
Este miércoles día 2 de noviembre tendremos la próxima reunión de la Plataforma Feminista del Ateneo de Madrid para valorar el pasado encuentro y decidir que acciones llevaremos adelante. Somos pocas y no tenemos medios económicos ni espónsores ni partidos ni gobiernos detrás, pero como los doce apóstoles y los veinte bolcheviques y las primeras mártires de la Revolución Francesa y las sufragistas que redactaron el Manifiesto de Séneca Falls, y Alejandra Kollöntai y Clara Campoamor, que cambiaron el mundo de su tiempo, estamos seguras de que este impulso de indignación e ira que sentimos ante la injusticia machista y los feminicidos de nuestro país que quedan impunes, será la chispa que incendiará la pradera y se extenderá rápidamente y logrará despertar las conciencias adormecidas y llevar nuestras exigencias hasta los personajes indiferentes y machistas que nos gobiernan. No cabe más en la página. Hasta pronto. Abrazos feministas.

   

Cooperació en clau espanyola i amb poca passió?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Marta Macias. Advocada dijous, 3 de novembre de 2011 13:13

coope

OPINIÓ

El dijous 27 d'octubre es va celebrar a Barcelona el debat preelectoral sobre cooperació internacional amb representants de les principals forces polítiques del país. L’acte estava organitzat per Àgora Nord-Sud i la Confederació Catalana d'ONG. Hi hagué una assistència fluixa, i amb poques cares noves, però no sabria dir si la manca d'interès de la societat per la cooperació internacional és real o l'opacitat d'aquests actes influeixen decisivament en la seva poca concurrència.

 

Llegiu-ne més: Cooperació en clau espanyola i amb poca passió?

   

Postdata. Societat Civil

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Sara Lovera, periodista mexicana, per a La Independent / RIPVG dijous, 27 d'octubre de 2011 12:46

sara1

Un petit grup de joves es van trobar aquest 23 d'octubre a l'Alexanderplatz de Berlín per manifestar la seva indignació. L'oradora, d'uns 23 anys, deia sense parar que no es tractava d'organitzar una associació o un partit, perquè ja ningú sembla representar a ningú, en un món on el capital ha arribat al seu límit i els greus problemes de la humanitat no tenen solució ni econòmica, ni social, ni cultural, ni genèrica, és un sistema que s'està desfent.

Llegiu-ne més: Postdata. Societat Civil

   

Noves formes, velles idees

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Teresa Mollá, Ontinyent dijous, 13 d'octubre de 2011 12:58

Són uns temps força estranys aquests. Les eleccions generals s'acosten i els dos grans partits s'omplen la boca de crítiques a l'altre i de propostes. Amb la crisi prediquen austeritat màxima i gairebé totes les propostes són en un únic sentit: reduir.

Reduir costos, reduir prestacions, reduir recursos, reduir escons parlamentaris tant del Senat com del Congrés, reduir les Diputacions, el nombre de regidors i regidores als ajuntaments, reduir llistes d'espera, reduir, reduir, reduir ...

Però hi ha un tema en què cap dels dos entra i també es tracta de reduir: Per què cap dels dos grans partits parla de com reduir en nombre de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles?

Llegiu-ne més: Noves formes, velles idees

   

El moviment de les i els indignats i les seves perspectives

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Jean-Philippe Divès per la revista francesa Tout est à nous dimarts, 19 de juliol de 2011 12:01

 

No estem davant d’un moviment conjuntural, sinó davant la punta de l’iceberg d’una previsible nova onada de mobilitzacions. El 15M i les acampades han estat la primera sacsejada i han actuat com a llançadora. Són algunes de les conclusions de la següent entrevista als activistes Josep Maria Antentas i Esther Vivas.

Com definiríeu les característiques centrals d’aquest moviment?

Josep Maria Antentas: El moviment va començar absolutament per sorpresa. Les manifestacions del 15 de maig (15M) van ser molt més grans del que s’esperava i l’arrencada de les acampades va ser espontània. Des del començament de la crisi, la reacció social havia estat molt feble. Finalment tot va esclatar de forma inesperada, “intempestiva” com diria Daniel Bensaïd. I com gairebé sempre que comença un gran moviment social ho ha fet amb la joventut com a protagonista en la seva fase inicial, i amb formes de protesta innovadores i disruptives. Expressa la radicalització social més important com a mínim, des de fa més de deu anys, quan va emergir el moviment antiglobalització, encara que ara, en plena crisi, la profunditat social i territorial del moviment és més gran.

Esther Vivas: El moviment del 15M té un doble eix de crítica. D’una banda, la classe política i, de l’altra, els poders econòmics i financers, com bé resumeix el lema “No som mercaderies en mans de polítics i banquers”. Les revoltes al món àrab han estat un referent i així ho posen de manifest les ocupacions de places i les acampades, prenent com a exemple, entre altres, la Plaça Tahrir. Aquestes han estat una palanca per impulsar futures mobilitzacions i un altaveu per amplificar les presents. Han actuat com a referent simbòlic i com a base d’operacions i no han estat un fi en si mateixes. Internet i les xarxes socials, Twitter i Facebook, han jugat un paper clau com a espai de discussió, de politització i de formació d’una identitat i un patrimoni compartit, més enllà de ser un instrument al servei de la mobilització social.

Des de l’exterior, es té la impressió que la ruptura amb el moviment obrer organitzat, sindicats i partits, és encara més important que a Grècia… Què va passar amb els sindicats després de la vaga general del 29 de setembre de l’any passat?

Esther Vivas: Després de la vaga general del 29 de setembre els sindicats majoritaris van tornar a la seva pràctica de desmobilització. La vaga general va ser un parèntesi en el temps i no va significar un canvi d’orientació. Al gener, CCOO i UGT i el Govern van signar l’acord sobre la reforma de les pensions, que augmentava els anys de cotització per cobrar la pensió. Això va tancar brutalment qualsevol expectativa de mobilització sindical. Els sindicats majoritaris han quedat desconcertats per un moviment que no preveien i que els interpel·la. Ara està per veure quina serà la seva reacció i si el moviment serà prou fort per forçar algun tipus de gir per part seva. En moltes acampades, com la de Barcelona, ha sortit clarament la petició d’una vaga general, i també la voluntat de “portar la indignació als centres de treball”, on encara hi ha molta por i resignació.

Josep Maria Antentas: El moviment expressa un rebuig frontal a les polítiques del govern Zapatero. Esquerra Unida ha manifestat les seves simpaties per les protestes però en general ha estat molt exterior a les mateixes, sense un vincle militant real. L’esquerra extraparlamentària i alguns sindicats alternatius, sí que han estat presents al moviment, juntament amb multitud de persones no organitzades o col·lectius socials. Els sectors en lluita, com els treballadors de la sanitat a Catalunya, mobilitzats contra les retallades, han tingut també un rol actiu i visible.

Amb el desenvolupament de la mobilització, hi ha un avanç en les reivindicacions i en el nivell de consciència?

Esther Vivas: La jornada de mobilitzacions del 19 de juny (19J) va mostrar com el moviment es desplaçava a l’esquerra i aprofundia en les seves reivindicacions. Alguns dels eslògans més recurrents en moltes de les manifestacions van ser les crítiques dirigides al Pacte de l’Euro, contra les retallades socials, a la banca i també la demanda d’una vaga general. L’ambient de radicalització s’observa, encara que en un sentit ambigu i difusa, en crits com “la revolució comença aquí”, cantada en moltes acampades. Un altre moment clau de radicalització política va ser la jornada del 15 de juny, quan a Barcelona es va intentar bloquejar el Parlament de Catalunya, durant el debat parlamentari dels pressupostos del Govern català i on es plantejaven les retallades socials més importants des de la democràcia.

Josep Maria Antentas: El moviment des del seu començament ha passat per diverses proves, que li han permès madurar i aprofundir en el seu discurs, com ara la victòria davant l’intent de desallotjament a Barcelona el passat 27 de maig o la criminalització que es va patir després del bloqueig al Parlament de Catalunya el 15 de juny. La denúncia de la utilització del "dèficit" com una excusa per a retallar drets és present en la política del moviment. En el cas de Catalunya, per exemple, el rebuig als pressupostos del Govern català que inclouen fortes retallades en sanitat i educació ha estat un dels aspectes clau.

En la vostra opinió, què quedarà d’aquest moviment? Hi ha possibilitats que subsisteixin formes d’estructuració més permanents?

Esther Vivas: A partir de les primeres acampades i ocupacions de places en grans ciutats, l’exemple es va estendre a d'altres de mitjanes i petites, així com als barris de les grans ciutats. També s’han establert coordinacions d’assemblees de pobles i barris. I aquestes constitueixen, de fet, uns dels principals èxits organitzatius del moviment. Esperem una tardor calenta amb noves mobilitzacions, com la jornada del 15 d’octubre, i lluites concretes davant les retallades socials.

Josep Maria Antentas: No estem davant d’un moviment conjuntural, sinó davant la punta de l’iceberg d’una previsible nova onada de mobilitzacions. El 15M i les acampades han estat la primera sacsejada i han actuat com a llançadora. En aquestes setmanes, el moviment s’ha ampliat, diversificat social i generacionalment, i s’ha arrelat territorialment. L‘èxit de la jornada de manifestacions del 19J ho va mostrar clarament. En menys d’un mes, el creixement quantitatiu i qualitatiu ha estat molt gran.

*Entrevista feta per Jean-Philippe Divès per la revista francesa Tout est à nous. Juliol 2011.

+ info: http://esthervivas.wordpress.com

   

La Revolta de Tunísia en tres escenes

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Rachida Bouati Women in the City/ Traducció La Independent. Fotos: Google dimarts, 18 de gener de 2011 02:24

La Independent: Reproduïm pel seu interès aquest article publicat per Women in the City, d'Articolo 21, que ens apropa vivencialment a la revolta d'aquests mesos de desembre i gener.
 

donatunisiana


Primera escena, a Sidi Bouzid

8 de gener. El seu nom és Moncef Ben K. Tenia 50anys, estava casat i era pare. De professió, venedor ambulant de fruita. Es va ruixar amb benzina i es va calar foc el dissabte 8 gener en el mercat de la ciutat. És la segona vegada que es cremen en senyal de protesta a Sidi Bouzid, situada al cor del país i capital agrícola de Tunísia. El 17 de desembre de l'any passat s’havia calat foc Mohammad Bouazza, de 26 anys, un venedor de verdures, que es va graduar a la Universitat de Madhava, fent que l'onada de protestes durant setmanes s’hi sumessin molts sectors de la població, estudiants, professorat, professionals de l’advocacia, treballadors i treballadores, sindicats. La policia va reaccionar amb fúria, acusant els manifestants. Hi va haver un mort i el nombre de ferits es comptà per dotzenes, però la protesta de la plaça no va aconseguir fer el tomb a la situació. Al web, els internautes va denunciar-hi els intents de censurar i aïllar la xarxa , i es van fer dos grups d'acció. Fins i tot, van entrar a la pàgina web oficial del president Zine Ben Ali Abdin, el centre de totes les controvèrsies. Mohamed Bouazza va ser enterrat el 4 de gener, després d'un llarg patiment per les greus cremades al seu cos.

 

Llegiu-ne més: La Revolta de Tunísia en tres escenes

   

Una altra dona presidenta

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Escrit per Rachel Moreno. Sao Paulo, Brasil dimarts, 2 de novembre de 2010 13:29

 

L'alegria va omplir els carrers de Brasil i es va estendre per tots els racons fins a la matinada. "Bom Dilma!" Es saludaven militants i votants enmig de banderes, felicitant, cantant i ballant en aquest matí festiu, externalitzant la pressió acumulada en aquesta dura campanya que ha guanyat Dilma Rousseff amb més del  56% dels vots vàlids, la rimera presidenta de Brasil en els seus 510 anys d'història.

En el transcurs de la campanya, el tractament absolutament diferent que va tenir en els mitjans de comunicació va servir de teló de fons i de coadjuvant del candidat de l'oposició (*).El període del tractament de la salut de Dilma va servir de plat del dia, mentre els era possible comentar el tema i els temors. Després, el seu aspecte, el seus cabells, eventuals canvis en l'estil de la roba, tots els detalls foren objecte de comentaris, com si estiguéssim en una mena de setmana de Brasil Fashion Week, en lloc d’unes eleccions.

Llegiu-ne més: Una altra dona presidenta

   

La igualtat de gènere, condició indispensable per garantir la competitivitat empresarial

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Núria Lao

 

Núria Lao

És indubtable que la riquesa i el benestar d’una societat estan, també, lligats a la varietat i la qualitat dels seus mitjans de comunicació. És per això que, des de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, aplaudim la iniciativa de l’equip impulsor de La Independent, la primera agència catalana de notícies amb visió de gènere. I, sobretot, us desitgem un futur prometedor.

 

De ben segur que La Independent també contribuirà a visibilitzar una realitat empresarial que des de l’Observatori anem posant de relleu fa diversos anys: les dones estan més formades que mai, el 60% dels titulats universitaris són dones i estan preparades per assolir llocs de responsabilitat i crear projectes empresarials competitius i amb futur. Malgrat això, les dades obtingudes en els recents estudis de l’Observatori ens indiquen que l’abandonament prematur del mercat laboral de les dones qualificades suposa un cost per l’economia catalana del 0,5% del PIB. Tanmateix només l’11% de càrrecs directius de primer nivell són dones. Un percentatge que es redueix a mesura que es pugen esglaons: 8,2% en els consells d’administració i 4,5% en les funcions gerencials.

 

Llegiu-ne més: La igualtat de gènere, condició indispensable per garantir la competitivitat empresarial

   

Dones a la Mediterrània, una associació forta i necessària

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Escrit per Maria-Àngels Roque

a_iemed_roque_maria ngels-200x237.jpg

 

  La Conferència Ministerial Euromed, celebrada a Barcelona el 1995, marca una nova fita en el partenariat  euromediterrani, atès que es manifesta per primera vegada, de manera oficial, la necessitat d’implicar la societat civil d’ambdues ribes per aconseguir una major participació democràtica i un codesenvolupament compartit. Aquesta reunió va donar lloc a l’anomenat Procés de Barcelona. El fet important que inaugura la Conferència de Barcelona és que a partir de llavors hi ha un Fòrum Civil previ a les conferències ministerials, en què la societat civil exposa les demandes que es consideren més necessàries per a aquest procés.

Si bé el procés ha estat més lent de l’esperat a l’etapa optimista dels noranta, -atès els greus entrebancs que ha suposat, d’una banda,  l’ampliació europea, que ha desviat interessos i esforços i, per l’altra, el perllongat conflicte israelianopalestí-, les guerres a l’Afganistan i a l’Iraq i el terrorisme ha generat una gran desconfiança entre les diverses cultures. No obstant això, també s’ha de reconèixer la importància de la instauració de la Conferència Euromediterrània a la Regió, així com les accions concretes de caràcter econòmic i social dels programes MEDA que han ajudat a finançar projectes en els països del sud de la mediterrània.

Llegiu-ne més: Dones a la Mediterrània, una associació forta i necessària

   

Pàgina 4 de 4