Sobirania Alimentària

Les dones que donen vida a la terra

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Maria Meijide. Acció Solidària Sense Fronteres dijous, 3 de març de 2016 15:29

Africa 4

OPINIÓ

El Dia Internacional de les Dones Treballadores és el dia de honrar-nos, per la part que aportem a la Vida.

Des 2014, la col·laboració amb l'ONG Acció Solidària Sense Fronteres que té el seu camp d'acció és Gàmbia, puc dir que Àfrica és el continent on les dones són les veritables heroïnes.

Llegiu-ne més: Les dones que donen vida a la terra

   

Rwanda - ONU DONES: Escoles del Camp per a Dones / La Independent / Notícies Gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Amada Santos. La Independent dijous, 23 d'octubre de 2014 16:06

Al districte de Nyaruguru a la província Sud de Rwanda, 75 dones i homes s'han graduat en un Programa d'Escoles de Camp a través dels projectes d'ONU Dones a l'Àfrica.

 

Onu Ruanda

Foto: Stephanie Oula/ONUMujeres


Formen part ja del grup de 350 agricultores i agricultors que durant sis mesos a les zones rurals han adquirit tècniques agrícoles modernes que aplicaran a les seves collites.

Llegiu-ne més: Rwanda - ONU DONES: Escoles del Camp per a Dones / La Independent / Notícies Gènere

   

Barcelona: Alimentació viva i conscient per millorar la salut i la qualitat de vida / La Independent / Notícies gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Julia López. Món Comunicació / La Independent dimecres, 5 de febrer de 2014 17:15

 alt

A prop de 20 ponents i talleristes, aquest cap de setmana del 8 i 9 de febrer assistiran al 4t Congrés d'alimentació Viva i Conscient, a l'Auditori Axa, L'Illa Diagonal de Barcelona

Llegiu-ne més: Barcelona: Alimentació viva i conscient per millorar la salut i la qualitat de vida / La Independent / Notícies gènere

   

Les dones baserritarras i sobirania alimentària

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Tona Gusi. Text i fotos. La Independent dimecres, 15 de gener de 2014 20:46

Mujeres Baserritarras

 

Leticia Urretabizkaia Gil ha vingut a Barcelona per fer una nova presentació de l'estudi, compartit amb Isabel de Gonzalo Arangoa, i publicat amb el títol de "Las mujeres baserritarras: Análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria. Incidencia y políticas públicas en el marco de la actividad agraria y el desarrollo local".

La Independent, que ja va difondre fa un any l'existencia d'aquest estudi fet gràcies al suport d'Emakunde (veieu l'article a L.I.), ha conversat amb Urretabizkaia sobre la sobirania alimentària des de la perspectiva feminista.

Llegiu-ne més: Les dones baserritarras i sobirania alimentària

   

Barcelona: Alternatives col·lectives a la crisi: L'hort Farigola - Vallcarca / La Independent / Notícies gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Catalina Rossi, col·laboradora La Independent dimecres, 8 de gener de 2014 20:58

Hort

Fotografia de Catalina Rossi

 

Una experiència d'autogestió veïnal

Vallcarca és un barri de Barcelona que ha patit, en els últims anys, una degradació sistemàtica de la seva fisonomia. A poc a poc les cases i els comerços, tant de titularitat pública com privada, han estat expropiats, convertint-se en terrenys erms i sense ús. Davant aquesta realitat, veïns i veïnes de Vallcarca es van reunir per proposar un ús actiu i autogestionat d'aquests espais. Va ser així com va néixer la idea de fer un hort urbà en un dels solars abandonats del barri. L'hort de Farigola té més d'un any i mig de vida, i, a més de ser un manifest contra l'especulació urbanística de Vallcarca, és un espai de connexió amb la terra, d'auto producció, de recuperació de sabers, un espai viu on s'ha recuperat part d'un teixit social, perillosament en extinció, un espai on homes i dones fan de la connexió vital una pràctica de convivència.

   

Agricultura i alimentació, nom de dona

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas * dijous, 14 de novembre de 2013 17:05

Esther Vivas

OPINIÓ

Quan parlem d'agricultura i alimentació, poques vegades fem referència al paper clau que les dones han tingut i tenen en la producció, la distribució i el consum dels aliments. Com tot treball de cures, el menjar ha quedat relegat al bagul dels invisibles. Però, l'agricultura i l'alimentació tenen nom de dona, i és imprescindible visibilitzar i donar valor al que mengem i a com mengem assenyalant que això és cosa de tots.

Llegiu-ne més: Agricultura i alimentació, nom de dona

   

I què tenen a veure els meus tomàquets amb el feminisme?*

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Sole Trujillo Barbadillo, biologa. Fotografías Femucarinap Perú dimecres, 30 d'octubre de 2013 12:42

En les societats occidentals més del 70% de la població viu a les ciutats, cada vegada més desvinculada del món rural. Desvinculada aparentment, inconscient de la seva ecodepència i de les conseqüències de la seva alimentació. Cada vegada és major el desconeixement que es té sobre els aliments que es consumeixen, la seva procedència, com han estat produïts, qui els ha produït i qui obté el veritable benefici.

Llegiu-ne més: I què tenen a veure els meus tomàquets amb el feminisme?*

   

Ni transgènics ni pesticides

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Amada Santos. Fotografies. La Independent dimecres, 29 de maig de 2013 14:02

El dia 26 de maig es va celebrar a nivell internacional, una marxa contra la multinacional Monsanto dels moviments d'activistes-ecologistes i eco feministes, aquesta multinacional amaga gravíssims problemes de salut, derivats dels tractaments que es realitzen amb els pesticides, també se'ls acusa de subjugar a camperoles i camperols a nivell mundial i d'avantposar els seus beneficis econòmics, a la salut del planeta i dels seus habitants.

DSC02290_copy_copy_copy_copy

Llegiu-ne més: Ni transgènics ni pesticides

   

Cuina 'slow' per arribar lluny

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas * dijous, 2 de maig de 2013 12:56


Esther_Vivas

OPINIÓ

Al defensar un altre model d'agricultura i alimentació, pensem sempre en el paper clau d'aquells que treballen la terra i dels que consumim, però oblidem que en aquesta cadena, cada dia més llarga, que va del camp al plat es troben, també, d'altres actors que juguen un paper important a l'hora d'apostar per unes pràctiques de producció, distribució i consum més justes. Cuineres i cuiners al capdavant de fogons i restaurants diversos tenen molt a dir sobre què cuinen i què mengem.

Llegiu-ne més: Cuina 'slow' per arribar lluny

   

Jornades sobre “Sobirania alimentària, feminisme i consum crític”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Redacció La Independent. Imatges Ca la Dona dimecres, 24 d'abril de 2013 18:58

La reflexió sobre el consum responsable o crític i la sobirania alimentària des d’un enfocament amb perspectiva feminista és encara molt incipient. La Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, organitzen aquestes jornades (*) que volen ser un espai per a compartir sinèrgies i crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític) amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida.

 

Jornades_Ca_la_Dona1

Llegiu-ne més: Jornades sobre “Sobirania alimentària, feminisme i consum crític”

   

Pagesia del món, uneix-te

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas * dimarts, 23 d'abril de 2013 22:26

Esther_Vivas

 

Any rere any la població camperola al món ha anat disminuint. L'èxode rural s'ha convertit en una realitat palpable en el transcurs del segle XX. Un fet que ha desembocat en un canvi radical del paisatge i de l'agricultura pagesa i tradicional. L'any 2007, i per primera vegada en la història de la humanitat, la major part de la població mundial vivia ja en ciutats.

Llegiu-ne més: Pagesia del món, uneix-te

   

Primera Botiga virtual de productes de Proximitat Km.0

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Julia López. Moncomunicació / La Independent dimecres, 10 d'abril de 2013 22:29

Dilluns 8 d'abril, es va inaugurar La botiga virtual Kilometro 0 en un acte celebrat a la seu de la Fundació Mobile World Capital Centre de Barcelona, una nova eina posada en marxa perquè l'associació agraria  de Joves Agricultors-es  de Catalunya (ASAJA) potencii la venda online de productes agrícoles i ramaders de proximitat.

Rosa Pruna, la presidenta d’ASAJA, ha assenyalat que "amb aquesta iniciativa, fem un pas més en el projecte km-0 que va començar ara fa tres anys, i un pas més en el consum de proximitat”.

Llegiu-ne més: Primera Botiga virtual de productes de Proximitat Km.0

   

Internacional: Veus de la mare terra. Dones protagonistes de la sobirania alimentària

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Redacció La Independent dimecres, 10 d'abril de 2013 20:24

Euskadi Cuba, EHNE Bizkaia i ANAP

Aquest documental recull les experiències de dones i associacions cubanes i basques que aposten per la sobirania alimentària. Una alternativa construïda sobre bases de justícia i igualtat que no pot ser desenvolupada sense tenir en compte a les dones com a protagonistes.

 

Veure audiovisual sencer

   

Euskadi: "Les dones baserritarras..." al voltant de les dones basques dins el sector agrari i rural

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Leticia Urretabizkaia Gil i Isabel de Gonzalo Aranoa / Redacció La Independent dimecres, 6 de febrer de 2013 15:21

Leticia Urretabizkaia Gil i Isabel de Gonzalo Aranoa són les coautores de la publicació "Les dones baserritarras: anàlisi i perspectives de futur des de la Sobirania Alimentària. Incidència i polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural ".

 

Llegiu a continuació un escrit de les autores sobre el seu llibre.

Llegiu-ne més: Euskadi: "Les dones baserritarras..." al voltant de les dones basques dins el sector agrari i rural

   

Aliments per menjar o llençar?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas* dimecres, 2 de gener de 2013 14:08

Esther_Vivas

 

Vivim en el món de l'abundància. Avui es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció alimentària s'ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des d'aleshores, tan sols s'ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870 milions de persones al planeta, segons indica la FAO, passen gana i anualment es malbaraten al món 1.300 milions de tones de menjar, un terç del total que es produeix. Aliments per menjar o llençar, aquesta és la qüestió.

Llegiu-ne més: Aliments per menjar o llençar?

   

Sobirania alimentària i sobirania personal a Euskal Herria

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Jasone Mitxeltorena, periodista, coordinadora de Alimentación Iniciativa AUZOLAN dijous, 25 d'octubre de 2012 13:57

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Soberanía alimentaria, soberanía personal 

 

¿Cuál es una de nuestras necesidades básicas, que nos aporta energía para vivir? La alimentación. ¿En qué momento perdimos el control de nuestra alimentación? que quedó en manos extrañas. ¿Quién decide qué vamos a comer y cómo debe de ser producido? ¿Cuántas horas tenemos que trabajar para podernos alimentar? ¿Cuánta energía se despilfarra para que lleguen los alimentos a nuestro plato (trabajo campesino, tratamientos, transporte...). ¿Cómo nos afecta lo que comemos? Preguntas básicas para entender lo que está sucediendo.

 

La soberanía alimentaria, este modo de vida que se está extendiendo por todo el mundo, es también la hoja de ruta imprescindible hacia la soberanía de las personas. ¿Qué necesitamos para tener las riendas de nuestra comida? Necesitamos conocer los recursos que tenemos para alimentarnos y reflexionar sobre ello. En nuestros pueblos hay tierras, todavía las hay, que durante siglos han alimentado a las personas que viven en ellas. Pero, ¿hoy en día, para qué valen las tierras? ¿Para construir viviendas, para hacer dinero especulando con ellas, para hacer nuevas infraestructuras, carreteras y aparcamientos? ¿O para comer? ¿Cual es la verdadera necesidad? ¿Vamos a seguir construyendo casas, habiendo tantas deshabitadas?

 

Tener sí tenemos tierras, la cuestión es cómo poder disponer de ellas. Deshaciendo el malentendido de la propiedad, y entendiendo que dueña o dueño de algo (jabe) es quien le DA jabetasun a ese algo, quien cuida de ello. Nuestras antepasadas y antepasados lo sabían, de hecho los comunales eran del pueblo, y las vecinas y vecinos tenían el derecho de usufructo. También algunas y algunos jóvenes de hoy en día lo entienden así, de modo que las tierras que necesitan las ocupan, directamente. Para poder utilizar las tierras que son comunales se puede llegar a acuerdos con las instituciones locales; así es como se hace en cada vez más lugares. Así mismo, es lícito recuperar para el pueblo las tierras que, habiendo sido comunales, han sido desamortizadas o privatizadas. Por último, las tierras que no podemos comprar individualmente, las podemos comprar de forma colectiva, tal como hace la asociación GFA Lurra.

 

Una vez de que tenemos la tierra, necesitamos semillas. Es fundamental recuperar y compartir las semillas locales que generación tras generación han ido naciendo, desarrollándose y difundiéndose, por medio del trueque. ¿O es que pensamos que vamos a poder conseguir la soberanía alimentaria comprando las semillas en los mercados?

 

Tener, tenemos recursos, pero, ¿qué vamos a producir? Por descontado que no tenemos ni tendremos suficientes recursos para satisfacer las “necesidades” según los hábitos de consumo de hoy en día. ¿Cuántas Euskal Herrias haría falta para abastecer lo que consumimos l@s habitantes de aquí' En Bizkaia, Gipuzkoa y Araba, sólo un 5% de lo que consume está producido aquí. Y según dicen, la mitad de los alimentos va a la basura (sobre todos en las grandes superficies). Demasiado desequilibrio para poder sostener este modelo.

 

Y ¿cuál es nuestro modelo de alimentación?, ¿tiene como finalidad satisfacer nuestras necesidades, o a los intereses de los mercados? Hasta la década de los 60, la alimentación de la mayoría de la población estaba basada en cereales, legumbres y hortalizas, consumiéndose con medida los huevos, la leche y la carne; los productos de origen animal son productos con un gran valor de mercado, y los centros de producción los están colocando en el mercado masivamente.  Y están cambiando por completo el modelo de alimentación: los prados y las huertas que antes se dedicaban al consumo de las personas y animales casi-casi han desaparecido, y en su lugar nos encontramos con praderas para alimentar al ganado. O los pinos, que han reemplazado a los bosques en los que se daban las castañas y bellotas, alimentos importantes para el consumo humano en invierno. Especialmente en Bizkaia y Gipuzkoa. En Araba y la parte alta de Nafarroa sin embargo, los árboles y la biodiversidad de la producción local se ha eliminado para producir intensivamente cereal y hortalizas, la mayoría de las veces para elaborar piensos para animales.

 

Entonces, ¿para quién estamos produciendo? ¿para que las gentes comamos, directamente? ¿o para criar animales y posteriormente venderlos? ¿Cómo han llegado a esta situación comunidades rurales que eran autosuficientes? Ahora se han convertido en zonas de producción para las ciudades, y por lo tanto dependientes. Una respuesta bien concreta: han llegado a esta situación empujadas por el mercado y la política de subvenciones, que van de la mano.

 

A la vez que dirigían la producción agrícola, ha sido necesario reorientar también los hábitos alimenticios de las personas, el consumo exagerado de productos animales antes mencionado. ¿Nos damos cuenta de los costes energéticos y medioambientales que esto tiene? (En Catalunya, para abastecer las granjas porcinas que tienen, se necesitaría dedicar todo su territorio a la producción de soja). ¿Nos damos cuenta de las repercusiones que esto tiene en nuestra salud?

 

Definitivamente, este modelo impuesto por la industria agro-alimentaria nos enferma y nos hace dependientes: el azúcar y los demás estimulantes, las toxinas animales, la grasa, la falta de valor nutritivo de los alimentos y todos los aditivos... Está analizado y comprobado que para vivir con salud y energía necesitamos 800 calorias producidas en cultivo natural (biológico); sin embargo, en calorías de valor nutritivo escaso, para tomar energía, solemos tener que ingerir unas 1.200.

 

De por sí, los granos integrales de cereal, acompañados de legumbres y hortalizas, nos dan la fuerza suficiente para mantenernos saludables. Así se contempla en múltiples modelos nutricionales y así eran las costumbres de antaño, que incluían también productos animales, en cierta medida, y frutos silvestres. Observando las referencias antiguas encontramos biodiversidad y equilibrio; aprovechando los recursos naturales que ofrece el entorno (alimentación silvestre) y creando diversas zonas de producción adecuadas para cada uso: amplias praderas con pastos para los animales en las zonas de montaña; huertas para el consumo humano y animal, mezcladas con manzanos, cerca de la casa (cereales y legumbres); y huertos muy próximos para producir las hortalizas.

 

Hoy en día resulta complicado recuperar la biodiversidad y el equilibrio de esos tiempos, entre otras cosas porque la red comunitaria que sustentaba este sistema de organización social se ha deshecho. Pero deberíamos retomar, paso a paso el camino hacia la soberanía. Acercando las figuras de productores y consumidores, reactivando las comunidades vecinales de las zonas rurales, creando huertos comunitarios...

 

Los mercados y las instituciones tienen a su disposición muchos recursos para imponer sus modelos y asegurar su continuidad; sin embargo, quienes tenemos el poder somos las personas: podemos marcar el rumbo del modelo nutricional a través de nuestro consumo y, pasando de ser sujetos pasivos a ser activos, organizarnos en red, decidir nuestra producción y llevarla a cabo.

Sobirania alimentària, sobirania personal

Jasone_M

(Al final de l'article en català hi ha l'original en euskera)

OPINIÓ

Quina és una de les nostres necessitats bàsiques, que ens aporta energia per viure? L'alimentació. En quin moment vam perdre el control de la nostra alimentació? que va quedar en mans estranyes. Qui decideix què hem de menjar i com ha de ser produït? Quantes hores hem de treballar per poder-nos alimentar? Quanta energia es malgasta perquè arribin els aliments al nostre plat (treball camperol, tractaments, transport ...). Com ens afecta el que mengem? Preguntes bàsiques per entendre el que està succeint.

Llegiu-ne més: Sobirania alimentària i sobirania personal a Euskal Herria

   

Els jocs de la fam*

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas dimecres, 17 d'octubre de 2012 22:07

Esther_Vivas

OPINIÓ

La crisi alimentària colpeja el món. Es tracta d'una crisi silenciosa, sense grans titulars, que no interessa ni al Banc Central Europeu, ni al Fons Monetari Internacional, ni a la Comissió Europea, però que afecta a 870 milions de persones, que passen fam, segons indica l'informe 'L'estat de la inseguretat alimentària al món 2012 ', presentat la setmana passada [09/10] per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Llegiu-ne més: Els jocs de la fam*

   

Dones camperoles

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas dimecres, 12 de setembre de 2012 20:06

campe

Als països del Sud, les dones són les principals productores de menjar, les encarregades de treballar la terra, mantenir les llavors, recol·lectar els fruits, aconseguir aigua… Entre un 60 i un 80% de la producció d’aliments en aquests països recau en les dones, un 50% a nivell mundial. Aquestes són les principals productores de cultius bàsics com l’arròs, el blat i el blat de moro, que alimenten a les poblacions més empobrides del Sud global. Però malgrat el seu paper clau en l’agricultura i en l’alimentació, elles són, juntament amb els nens i nenes, les més afectades per la gana.

Llegiu-ne més

   

"Mujer y soberanía alimentaria" Entrevista a Esther Vivas en el programa Para todos La2

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per L.I. dimarts, 6 de març de 2012 21:17

 

 

 

 

 

 

 

 

"Mujer y soberanía alimentaria" Entrevista en el programa Para todos La2

Sabies que les dones produeixen més de la meitat dels aliments del planeta i que, tanmateix, són les més afectades per la fam? El model actual d'agricultura industrial i intensiva no només danya terriblement al planeta sinó que acaba amb la diversitat de cultius i té un impacte molt negatiu en les dones que són les que majoritàriament llauren la terra.

Entrevista a Esther Vivas, investigadora i membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

[clicar la foto per veure el vídeo]

+ info: http://esthervivas.wordpress.com

   

Dones i sobirania alimentària

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Esther Vivas dijous, 3 de novembre de 2011 13:35

De l'article pel llibre Food Movements Unite! Strategies to Transform Our Food System (Food First, 2011)Editor: Eric Holt-Giménez. Autors: Raj Patel, Esther Vivas, Olivier De Schutter, João Pedro Stédile, Paul Nicholson ...Article complet Without women there is no food Sovereignty aquí.

food


Els sistemes de producció i consum d'aliments han estat sempre socialment organitzats, però les seves formes han variat històricament. En les últimes dècades, sota l'impacte de les polítiques neoliberals, la lògica capitalista s'ha imposat, cada vegada més, en la forma en què es produeix i es distribueixen els aliments.

Llegiu-ne més: Dones i sobirania alimentària

   

Argentina: mares contra el model del cultiu de soja

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Tona Gusi dijous, 22 de setembre de 2011 19:08


http://www.defensaterritorios.org/

Gràcies a les exportacions de soja, Argentina va experimentar vuit anys de creixement econòmic. Però un col.lectiu de mares del barri de la ciutat de Còrdova ha  aconseguit mostrar al país les nefastes conseqüències que porta aparellat aquest model.

LLegiu l'article

   

La sobirania alimentària és a l'agenda

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Sobirania Alimentària

Escrit per Tona Gusi/ Redacció dijous, 7 d'abril de 2011 16:07

Aquest 10 de febrer l’Assemblea de Dones del Fòrum Social Mundial proclamava a Dakar: “Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius". En un entorn més proper al voltant d’aquesta setmana s'han concentrat diverses activitats a l'entorn de la sobirania alimentaria i gènere demostrant que la sobirania alimentària si que és a l’agenda.

 


Revista_Sobirania_Alimentaria
 

Llegiu-ne més: La sobirania alimentària és a l'agenda