Comunicados

Manifest Dones CGT: Com la Gestió de la crisi del Covid-19 Esta afectan a les Dones

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Viernes, 24 de Abril de 2020 10:44

No hay traducción disponible

 

 

 

arton13270-a1c28

 

 

L'actual situació d'alarma social amb un decret de confinament a casa agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Aquesta pandèmia, i la seva gestió, estan tenint i tindran un cost especialment alt per a les dones donant-se ja infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat.

Leer más: Manifest Dones CGT: Com la Gestió de la crisi del Covid-19 Esta afectan a les Dones

   

Text íntegre de Fòrum Hipàtia: DECLARACIÓ FEMINISTA DAVANT LA CRISI PROVOCADA PER LA COVID-19

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Fòrum Hipàtia Jueves, 23 de Abril de 2020 18:34

No hay traducción disponible

 

La crisi mundial del coronavirus ens ha portat a una crisi econòmica i social sense precedents i ens preocupa que es repeteixin les (no) solucions que es van donar per la crisi del 2008.

Després de més d'una dècada en què les dones hem demanat la necessària transformació social i econòmica per no repetir les mateixes errades, la crisi sanitària de la Covid-19 ens evidencia que no s'han portat a terme les necessàries polítiques.

Cal recordar, per exemple, que un 30% de la població estava en risc de pobresa abans de la pandèmia i, d'aquesta, la gran majoria eren dones amb criatures a càrrec . Sens dubte quan sortim de la pandèmia aquest 30% augmentarà en xifres encara incalculables. Si no hi posem solució, les grans damnificades, una altra vegada, seran les dones.

Durant aquests anys ha mancat voluntat i s'han retallat les inversions en la transformació que les dones venim demanant:


? No s'han fet suficients polítiques, ni preventives ni pal·liatives, a nivell sociolaboral.
? No s'ha implementat la política d'usos del temps o reforma horària, ni s'ha universalitzat la gratuïtat de les escoles bressol.
? No s'ha aplicat una política de quotes que garanteixi la presència femenina en els llocs de presa de decisions.
? No s'han portat a terme polítiques per eliminar la bretxa salarial.


En definitiva no hi ha hagut un veritable compromís polític en aplicar la Llei d'igualtat 17/2015 de 21 de juliol.

El diagnòstic és clar i inqüestionable:

Una crisi profunda econòmica, política, social i mediambiental que té la seva arrel en una societat androcèntrica i patriarcal caduca. Una societat que lidera en masculí amb una autosuficiència que no valora prou la vida, ni la creació de vida, ni el treball de cura, ni el planeta.

Tanmateix ara és una oportunitat per fer el canvi de paradigma que cal per salvar-nos com a humanitat i per salvar el planeta.

L'actual emergència ha fet evident que qui està sostenint la societat, en un 70%, són les dones: personal sanitari (metgesses, infermeres) , cuidadores, assistentes socials, farmacèutiques, caixeres i dependentes del comerç i de mercats, personal de neteja, etc. Per contra, en les cúpules i comissions que prenen les decisions que ens han de treure d'aquesta situació, s'evidencia una menor presència femenina.

És el moment de nous lideratges i de canvis profunds en l'organització social per poder sortir d'aquesta crisi. Les dones reclamem colideratge en la presa de decisions, tal com s'exigeix des de les Nacions Unides.

Reprovem la comunicació que es fa des del poder, en clau masculina, de guerra, de batalla, de soldats o d'herois. Aquesta situació no és una guerra i l'actual crisi sanitària ha evidenciat la necessitat d'un canvi de paradigma que exigeix liderar "en femení", en corresponsabilitat i en colideratge. Sobretot perquè la societat la sostenen les dones i cal posar la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.

Hem avançat molt lentament. Exigim FETS I NO PARAULES. És hora de què s'escolti la veu de les dones. El QUÈ volem i el COM ho volem.


Per tant VOLEM:

La creació d'un comitè feminista de seguiment de l'impacte de la Covid-19 sobre les dones, que garanteixi la perspectiva de gènere en totes les decisions que es prenguin, tant a curt com a llarg termini.

Mesures urgents:

1. Que es comuniquin totes les dades que es deriven de la pandèmia segregades per sexe.
2. Disposar de les dades segregades per sexe, així com el càlcul de la bretxa salarial, de les persones que estan a primera línia en els serveis essencials, tal com s'han definit normativament, per a la gestió d'aquesta crisi (personal sanitari, cuidadores, assistentes socials, personal de neteja, caixeres de supermercat, paradistes dels mercats, personal de transport públic, etc.).
3. Dotar amb caràcter immediat d'un ajut a les mares amb criatures petites que s'hauran de reincorporar a la feina mentre les escoles segueixin tancades, per fer front a les despeses derivades de les cures dels nens i nenes.
4. Dictar, amb caràcter immediat, solucions econòmiques i fiscals per donar suport a les petites empreses de dones.

Mesures per pal·liar la crisi econòmica i social:

1. Paritat en totes les organitzacions i comitès de decisions.
2. Reforma horària i reducció de jornades de treball, menys hores i més efectives, fent més conciliadors els horaris de les jornades de treball.
3. Setmana de 35 hores laborals per repartir millor l'ocupació.
4. Renda mínima a les mares amb risc de pobresa.
5. Revisió dels pressupostos pel 2020, amb un augment significatiu i transparent en totes les partides sociosanitàries, salut (tant en recursos com en recerca) i educació.
6. Escoles bressol gratuïtes.
7. Aplicació real i efectiva de la Llei de Dependència.
8. Que a la Llei de Contractació Pública hi hagi una menció específica al compliment de la Llei d'Igualtat, per tal de què només puguin licitar les empreses que compleixin la Llei d'Igualtat i prioritzant les empreses de l'economia social.
9. Creació d'un comitè, avalat pel Govern però sense presència institucional, que faci seguiment exhaustiu del desplegament i de la implantació real de la Llei d'Igualtat.

RECLAMEM un Gran Pacte Social amb tots els agents socials per construir una societat justa, lliure de violència i en un entorn econòmicament, físicament i psíquicament segur pels nostres fills i filles, pels nostres nets i netes.

15 d'abril de 2020

   

Forum Hipàtia: Subscriviu la Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Jueves, 23 de Abril de 2020 15:28

No hay traducción disponible

A iniciativa de l'Associació 50a50, el Fòrum Hipàtia fa pública la "Declaració feminista davant la crisi provocada per la Covid-19", reclamant mesures amb perspectiva de gènere per pal·liar aquesta greu crisi.

Consulteu la declaració feminista

Subscriviu la declaració feminista

   

Cap Dona en l'Oblit. 23 d'abril de 2020. Signa per la llibertat de les preses polítiques

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Equip Coordinació Dones x República Jueves, 23 de Abril de 2020 15:15

No hay traducción disponible

Aquest 23 d'abril, ens cal visibilitzar i reivindicar el protagonisme de les represaliades polítiques. En temps de confinament, hi ha companyes doblement confinades. a presó, i altres veuen com s'allarga l'inici del judici. Per a totes, exigim la llibertat i la cancel·lació de totes les causes: signa aquí

 

Cap Dona en l'Oblit. 23 d'abril de 2020. Signa per la llibertat de les preses polítiques

Avui, 23 d'abril, dia de Sant Jordi, es compleixen 25 mesos de l'empresonament de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la Consellera, Dolors Bassa. Continuen tancades i ara, a més, patint un dur confinament per la Covid-19 a Mas d'Enric i Puig de les Basses. Ni a elles ni a la resta de presos polítics condemnats per l'1 d'octubre se'ls ha permès passar el confinament als seus domicilis particulars perquè el Govern espanyol ho va descartar i han hagut de romandre a les cel·les i en condicions molt més dures de les ja habituals en les institucions penitenciàries.

La Covid-19 ha portat la desigualtat també en el tractament de règim de sortides. Durant el primer mes de confinament, aquestes sortides es van restringir per a totes les preses i presos, no permetent-los, així, de continuar amb les seves tasques de voluntariat o treballar. Però des de fa uns dies, endemés, la situació s'ha tornat especialment injusta en el cas de les preses polítiques Carme Forcadell i Dolors Bassa: poden sortir a treballar excepte si es tracta de feines de voluntariat o tasques de cura, imprescindibles en aquests dies en el que el suport familiar és cabdal. Per tant, cap d'elles recupera els drets penitenciaris d'abans del confinament en aplicació de l'article 100.2. Doblement condemnades, un cop més!

Per això, des de Dones per la República denunciem, de nou, que continuïn injusta i doblement recloses. Avui denunciem un cop més que continuen injustament empresonades, i aquesta diada de Sant Jordi les recordem i reivindiquem a elles i a la resta de companyes: les exiliades, les encausades, les represaliades... Totes. No permetrem que cap dona quedi en l'oblit: Dolors Bassa i Coll, Ramona Barrufet i Santacana, Meritxell Borràs i Solé, Mireia Boya i Busquets, Carme Forcadell i Lluís, Anna Gabriel i Sabaté, Clara Ponsatí i Obiols, Marta Rovira i Vergés, Meritxell Serret i Aleu, Anna Simó i Castelló, Tània Verge i Mestre, Marta Alsina i Conesa, Natàlia Garriga i Ibáñez, Marta Garsaball i Pujol, Teresa Laplana i Cocera, Núria Llorach i Boladeras, Mercedes Martínez i Martos, Rosa M. Rodríguez i Curto, Rosa Vidal i Planella, Montserrat Vidal i Roca, Tamara Carrasco i Garcia, Andrea, Laura Solé, Xènia Garcia, Paula, Rut, Marta Torrecillas, Laia Roca, Klara, Ester i totes les alcaldesses imputades i totes les dones que pateixen la repressió de l'estat espanyol.

Des de Dones x República, us demanem la vostra signatura per exigir la llibertat dels presos i de les preses polítiques i l'anul·lació de totes les causes obertes contra l'independentisme.
Signa la nostra petició i fes-la córrer! Prou repressió.

Més informació de la Campanya Cap Dona en l'Oblit

Si podeu signar i fer difusió!

 

 

   

Associació Dones No Estàndards: Comunicat extens davant la discriminació de les persones amb discapacitats infectades per COVID-19

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Carme Riu i Pascual, presidenta de l'Associació Dones No Estàndards Jueves, 23 de Abril de 2020 15:07

No hay traducción disponible

COMUNICAT URGENT DAVANT LA DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INFECTADES PER COVID-19

L'Associació Dones No Estàndards denuncia que actualment algunes persones amb discapacitat infectades per Covid-19 no han rebut cap tractament mèdic i han mort per abandonament. Segons dades directes que ens han fet arribar familiars dels difunts, són ja tres els casos en els que clarament el sistema de salut s'ha negat a donar-los oxigen amb el pretext que d'altres persones tenien més possibilitats de sobreviure. Val a dir que aquestes tres persones amb discapacitat no presentaven cap malaltia anterior; per tant, eren persones sanes.

Així doncs, s'ha realitzat un cribratge totalment discriminatori per raó de la discapacitat, que res té a veure amb criteris de salut, sinó amb un sistema social basat en la suposada perfecció racial i especicista. Ens enfrontem doncs, com ja succeí en l'Alemanya nazi, a una emergència d'aquests valors, que es posen en evidència en moments extrems com els que vivim.

Davant d'aquesta situació, l'Associació Dones No Estàndards es pregunta quina és la nostra convenció social perquè oblidi les persones amb discapacitat?

El que és evident és que aquesta convenció ens relega a la inexistència i ens priva dels nostres drets humans més fonamentals, basats en la dignitat intrínseca de cada vida humana. D'aquest dret, recollit en la Declaració Universal de Drets Humans, en surten d'altres concrets que se'ns estan negant, com és el dret a ser ateses en igualtat de condicions.

La situació inhumana és encara més exemplificadora si tenim en compte els mitjans de comunicació. Ja van trigar a parlar de la gent gran. En el nostre col·lectiu, tanmateix, només coneixem un article en el que s'hagi mencionat i, superficialment, la barbàrie a que ens estan abocant. Ningú ens menciona en cap tipus de mitjà d'informació, ni a nosaltres ni a les usuàries del sistema de salut mental.

Si només la nostra entitat coneix tres casos de negació d'oxigen, quants d'altres n'hi deu haver que han mort per desatenció? La gran majoria de persones amb discapacitat adultes viuen soles als seus domicilis malgrat de no gaudir de l'assistència necessària ja que són coneixedores de les mancances i maltractaments existents en les residències. Tot i així, algunes es veuen abocades a viure-hi. En aquests casos, no han rebut, fins a la data del 20 d'abril, ni el material de protecció ni tests per detectar el Coronavirus. Tampoc hi ha hagut cap tipus de desinfecció dels espais.

Però encara més: no se sap el número de morts que s'han produït en aquests centres per raó del virus (o no) ja que cap institució pública, ni la Generalitat ni Ajuntament, els han comptabilitzat.

Ara hores d'ara, només disposem de les dades recollides per la federació DINCAT, una de les grans federacions de persones amb discapacitat intel·lectual. Segons el recompte, en el seu sector han mort 55 persones per Coronavirus i actualment n'hi ha més de 700 contagiades. Tot plegat, considerant que aquestes dades no es compten seguint probes que ho puguin confirmar.

Respecte els altres col·lectius de persones amb discapacitat, que sumem un 88% del total de la població amb discapacitats (física ,orgànica, sensorial visual i auditiva, paràlisi cerebral i usuàries de la salut mental) no en tenim cap dada.

Així doncs, la demostració del gran abandonament i oblit que es practica amb nosaltres és evident i terrible. I, de nou, la pregunta: quina és la nostra convenció social perquè oblidi les persones amb discapacitat?

Aquesta manera de funcionar prové de les teories eugenèsiques aparegudes a l'època contemporània i, concretament, durant l'emergència del darwinisme i el colonialisme. D'ençà llavors, els estudis antropològics ens han marcat com als diferents i els criteris d'espècie, categoritzat en l'escaló més baix de la dignitat humana. Així és com la nostra societat, la barcelonina, la catalana i l'espanyola, ens deixa morir perquè ens prefereix morts.

Això no és cap novetat. S'ha demostrat en nombrosos estudis que a la Alemanya nazi, els primers en ser exterminats de forma premeditada i sistemàtica, amb gas letal, foren les persones amb discapacitat. Encara pitjor: la mainada amb alguna discapacitat. El procediment era el següent: els deien a les mares que havien trobat una medicació o teràpia per curar les seves criatures, o si més no, millorar moltíssim la seva condició. Però per a "curar-los" o "millorar-los" els havien d'internar una temporada en una residència, on es rehabilitarien.

Quan els anaven a buscar a casa en unes furgonetes, un cop dins la quitxalla, arrencaven el motor. El vehicle es posava en marxa i, alhora, un mecanisme en el qual el gas letal penetrava la secció posterior on eren els nens i nenes. En uns instants doncs, eren assassinats. Aquest procediment va ser també el precedent per a les futures càmeres de gas dels camps d'extermini. Pel que fa a les suposades residències, on alguna criatura hi habitava per dissimular, s'hi emetien informes falsos de defunció argumentant les causes de les morts per raons naturals i així els familiars mai van saber la veritat. És més, quan demanaven els cossos dels seus fills, els deien que els havien donat a la ciència per a investigar i ajudar així en la investigació per a erradicar la causa de la discapacitat dels seus fills. De fet, també és sabut que en aquests centres molts metges van investigar a través dels seus cossos com més tard succeí en els camps de concentració.

No fou fins al final del segle passat que es van reconèixer aquestes morts com a part de la massacre nacionalsocialista. En total, van morir més de 150.000 persones amb discapacitat alemanyes.

Després de l'horror i la deshumanització de la violència nazi, les democràcies occidentals i la Declaració de Drets Humans semblava que hagués erradicat aquest imaginari eugenèsic. Tanmateix, en moments radicals com els de l'actual pandèmia, sembla ser que l'imaginari deshumanitzador i indigne envers la imperfecció i les pors a la diferència emergeixen de nou i, per desgràcia però curiosament, entre els que han estudiat en el paradigma de la medicina moderna.

No som conscients que aquestes pràctiques, com a l'Alemanya nazi, s'estan produint d'amagatotis, emprant tota mena d'estratègies paternalistes i sortilegis per dissimular. I, és clar, amb una certa complicitat social en forma d'indiferència.

El pitjor de tot és que, si quelcom podem aprendre d'aquestes pràctiques, és el percebre-les com una alarma, un símbol vermell sobre la nostra cultura que assenyala que es troba en decadència; s'està desfent i, amb ella, la humanitat completa.

Una de les condicions que transforma la nostra existència en humana (o donana, si ets dona) en ser un ésser humà (o donà) és el saber-se feble i saber-se impotent davant la mort. La història n'és plena d'exemples de com la cultura de cada civilització, l'energia comunicativa, el desenvolupament de la sociabilitat o les nostres religions han promogut aquesta consciència per omplir-nos així d'humanitat. Saber conviure en la feblesa ens situa en l'arrel del que som.

Això no obstant, les persones també hem tingut la capacitat d'autodefensar-nos, per por, d'aquesta feblesa i de la mort. Com? Començant una guerra, sigui simbòlica, verbal o física. En la guerra es tracta de demostrar qui és el mes fort (com fan els animals que no tenen consciència de la seva pròpia mort) a través de l'assassinat. Només en la guerra (com sovint passa en la natura), sobreviuen els mes forts. Però, oh problema! Aquests són també menys humans. La seva existència ha quedat relegada a una mort en vida. I, de retruc, són els menys savis, perquè la feblesa perdura i es intrínseca a cada esser humà.

En èpoques de pau, les relacions humanes s'estableixen a través de la paraula. El llenguatge, inscrit en la realitat sempre imperfecte, feble i mancada, ajuda a esclarir conflictes i a atenuar la por a les mancances. Així és com neixen maneres de ser alegres perquè hom troba satisfacció en aquest diàleg a través de la paraula. Llavors, lluny de provocar una guerra, la feblesa i la por és un bàlsam social que es reprodueix i es visibilitza perquè com més n'hi ha, més fecunda és l'harmonia social i cultural. En aquets sentit, s'assembla a la relació materno-filial on, a partir de les petites convencions (com gestos, tons de veu...), apareix la paraula i la comprensió i és ben igual com sigui la mare o la filla o el fill. El cas és que se sent el goig perquè siguin com siguin les nostres criatures, els entenem i s'entenen entre elles; més encara: ha sorgit el coneixement que prolifera, s'escampa i s'enlaira en satisfacció.

I potser per això també, val a dir que la nostra cultura, en època de pau, de vegades elogia la feblesa. L' Associació Dones No Estàndards i moltes d'altres ho continua practicant en totes les èpoques perquè l'encarnem. La cultura l'elogia perquè també hi veu un vessant enriquidor i creador. El problema rau en el fet de que, al seu torn, aquesta percepció conviu encara amb convencions socials els significats de les quals jauen en la por i doncs pretenen eliminar tot allò que és feble o diferent. Per als qui no es veuen febles o diversos aquest fenomen els neguiteja degut a la seva jerarquia existencial creada en la seva ment i alimentada per l'imaginari col·lectiu més potenciada pel seu ego narcisista. Aleshores succeeix que no saben manegar-s'ho per controlar aquesta inseguretat ,i per tant, intenten aniquilar-la de moltes maneres, ja sigui amagant-la o directament llevant-li la vida. Quan hi ha molts individus d'aquest tipus, hi ha més forces conscients o inconscients que justifiquen, entenen, relativitzen o ignoren aquestes pràctiques.

Malauradament, per sobre de l'amor a la vida pròpiament humana continua encara persistint l'instint animal salvatge de no acceptar la feblesa, la mancança, la imperfecció o la pèrdua. El diferent genera rebuig en forma de mala fama i, per tant, fora del cànon de l'èxit, és condemnat a l'erradicació, l'ocultació o la dissimulació. Hem però alguna vegada pensat que els diferents i febles son els que sostenen la qualitat humana i el nostre desenvolupament cultural? Hem considerat que si els eliminen altres hauran de agafar el lloc dels miserables? Perquè en el fons, els altres som nosaltres mateixos que no acceptem que som un altre per a un altre. En el fons, així donat, es tracta alhora d'un problema d'empatia i compassió en el significat més genuí d'aquesta paraula tan desprestigiada avui dia. Compassió és caminar al costat de l'altre, acompassar-se.

Per tot l'exposat anteriorment, l'Associació Dones No Estàndards anima a tothom, persones físiques o jurídiques, a denunciar i visibilitzar:

• Les pràctiques eugenèsiques que s'estan donant dirigides a les persones amb discapacitat en forma de negacions a proveir-los d'oxigen o respiradors amb el pretext de que d'altres estan més sans i tenen doncs més possibilitats de sobreviure. Tenir una discapacitat no és sinònim d'estar malalt o tenir pitjor salut!
• La ignorància, inconsciència, irresponsabilitat i passivitat del personal sanitari que permet i justifica un cribratge basat en prejudicis sobre la discapacitat.
• L'abandonament per part de l'administració de no controlar la atenció sanitària dels casos de persones amb discapacitat durant aquesta pandèmia del Coronavirus 19.
• La indiferència dels mitjans de comunicació de la realitat que estan patint aquestes persones.
• El patiment, consternació i preocupació de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, davant aquestes pràctiques i també davant de la falta de complicitat social alhora d'executar-les.
• La inquietud de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, de nos saber si la persona amb discapacitat serà tractada per igual per part del sistema de salut o si, per contra, han d'esperar la mort en triple soledat, davant de la sospita d'una infecció.
A més, ens reafirmem en:
• Ser actores i actors en l'ajuda que puguem aportar en la nostra societat. Perquè nosaltres també cuidem!
• Aprendre del passat i d'aquestes pràctiques del present per, un cop tots plegats ens en sortim, construïm una societat on no repeteixi aquest tipus de conductes.
• La vida i el que nosaltres aportem a la nostra comunitat. No només perquè moltes de nosaltres hem treballat i treballem com qualsevol altre, sinó perquè ajudem al canvi social, a enriquir la cultura i el pensament amb la diferència que encarnem i del qual n'estem molt orgulloses.
• Només unides les persones poden sortir-se'n d'aquesta pandèmia.


ÀNIMS I FORÇA A TOTES LES PERSONES. JUNTES, HO PODEM TOT!
Carme Riu i Pascual, presidenta de l'Associació Dones No Estàndards

A Barcelona, 21 d'abril del 2020

   

Associació Dones No Estàndards: COMUNICAT URGENT DAVANT LA DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INFECTADES PER COVID-19

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Carme Riu Pascual, presidenta de l'Associació Dones No Estàndards Jueves, 23 de Abril de 2020 14:56

No hay traducción disponible

 

L'Associació Dones No Estàndards denuncia que actualment algunes persones amb discapacitat infectades per Covid-19 no han rebut cap tractament mèdic i han mort per abandonament. Segons dades directes que ens han fet arribar familiars dels difunts, són ja tres els casos en els que clarament el sistema de salut s'ha negat a donar-los oxigen amb el pretext que d'altres persones tenien més possibilitats de sobreviure. Val a dir que aquestes tres persones amb discapacitat no presentaven cap malaltia anterior; per tant, eren persones sanes.

Així doncs, s'ha realitzat un cribratge totalment discriminatori per raó de la discapacitat, que res té a veure amb criteris de salut, sinó amb un sistema social basat en la suposada perfecció racial i especicista. Ens enfrontem doncs, com ja succeí en l'Alemanya nazi, a una emergència d'aquests valors, que es posen en evidència en moments extrems com els que vivim.

Per això, animem a tothom, persones físiques o jurídiques, a denunciar i visibilitzar:

Les pràctiques eugenèsiques que s'estan donant dirigides a les persones amb discapacitat en forma de negacions a proveir-los d'oxigen o respiradors amb el pretext de que d'altres estan més sans i tenen doncs més possibilitats de sobreviure. Tenir una discapacitat no és sinònim d'estar malalt o tenir pitjor salut!
La ignorància, inconsciència, irresponsabilitat i passivitat del personal sanitari que permet i justifica un cribratge basat en prejudicis sobre la discapacitat.

L'abandonament per part de l'administració de no controlar la atenció sanitària dels casos de persones amb discapacitat durant aquesta pandèmia del Coronavirus 19.

La indiferència dels mitjans de comunicació de la realitat que estan patint aquestes persones.

El patiment, consternació i preocupació de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, davant aquestes pràctiques i també davant de la falta de complicitat social alhora d'executar-les.

La inquietud de les persones amb discapacitat, les seves famílies i amics, de nos saber si la persona amb discapacitat serà tractada per igual per part del sistema de salut o si, per contra, han d'esperar la mort en triple soledat, davant de la sospita d'una infecció.

A més, ens reafirmem en:

Ser actores i actors en l'ajuda que puguem aportar en la nostra societat. Perquè nosaltres també cuidem!
Aprendre del passat i d'aquestes pràctiques del present per, un cop tots plegats ens en sortim, construïm una societat on no repeteixi aquest tipus de conductes.

La vida i el que nosaltres aportem a la nostra comunitat. No només perquè moltes de nosaltres hem treballat i treballem com qualsevol altre, sinó perquè ajudem al canvi social, a enriquir la cultura i el pensament amb la diferència que encarnem i del qual n'estem molt orgulloses.

Només unides les persones poden sortir-se'n d'aquesta pandèmia.

ÀNIMS I FORÇA A TOTES LES PERSONES. JUNTES, HO PODEM TOT!

Carme Riu Pascual
Presidenta de l'Associació Dones No Estàndards

A Barcelona, 21 d'abril del 2020

   

Comunicado: Condena la RIPVG crimen contra periodista Maria Elena Ferral / Red Internacional de Periodistas con Visión de Género

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Martes, 21 de Abril de 2020 22:58

No hay traducción disponible

 

 

ferral

 


Este asesinato evidencia fallas, omisiones y negligencia de las instituciones mexicanas "ella ya había sido amenazada, pero la impunidad y la falta de protección, dejó la puerta abierta a los asesinos", señala la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género.

Leer más: Comunicado: Condena la RIPVG crimen contra periodista Maria Elena Ferral / Red Internacional de Periodistas con Visión de Género

   

Seal For Gender: Decàleg feminista per als governs locals contra la covid-19

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Jueves, 09 de Abril de 2020 15:43

No hay traducción disponible

Decàleg feminista per als governs locals contra la covid-19


1. Coordinar-se amb les xarxes existents de dones i donar-s'hi veu en la presa de decisions. (Preparació/resposta/reparació de COVID-19).
2. Assegurar-se que la comunicació de crisi i riscos es dirigeixi i arribi a les dones incorporant criteris d'interseccionalitat.
3. Disponibilitat de dades desagregades per sexe, fins i tot sobre diferents taxes d'infecció, impactes econòmics diferencials, càrrega d'atenció diferencial i incidència de violència masclista i abús sexual.
4. Incloure les dimensions de gènere i les expertes en gènere en els plans de resposta i recursos pressupostaris per a incorporar l'experiència en gènere en els equips de resposta.
5. Brindar suport prioritari a les dones en la primera línia de la resposta sanitària, per a les treballadores de la salut i cuidadores, i arranjaments de treball flexibles per a les dones amb una càrrega d'atenció.
6. Garantir la igualtat de veu per a les dones en la presa de decisions en la resposta i la planificació de l'impacte a llarg termini.
7. Assegurar que els missatges de salut pública es dirigeixen adequadament a les dones, incloses les més marginades.
8. Desenvolupar estratègies de mitigació que aborden específicament l'impacte econòmic del COVID 19 en les dones i desenvolupin la resiliència de les dones.
9. Protegir els serveis essencials de salut per a dones i nenes, inclosos els serveis de salut sexual i reproductiva i
10. Prioritzar els serveis de prevenció i resposta a la violència de gènere en barris o zones afectades per COVID-19.

   

RIPVG demands justice for women journalists victims of violence in Chile

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Jueves, 23 de Enero de 2020 18:58

No hay traducción disponible


The International Network of Journalists with a Gender Vision (RIPVG) expresses its concern about the alarming increase in violence against journalists documented in Chile, by Amnesty International, Human Rights Watch and the Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, within the context of repression and criminalization of social protest, from the political crisis the country has been experiencing since last October.

In the Report: Situation of Aggression against Journalists and Communicators during State of Emergency / Touch of Remainder and Political Crisis carried out by the College of Journalists, in 2019 at least five cases of aggression against women journalists and communicators by State agents were documented Chilean, that is, most of these were perpetrated by police and military officials during the coverage of these protests, this means an attack on life and freedom of expression.

On January 1, 2020, the graphic reporter Nicole Kamm was attacked by police, receiving a projectile while approaching Plaza de Dignidad, so she lost 80 percent of the vision of her left eye. Also, the journalist of Radio Cooperativa Regiones, Dayane Márquez suffered a pellet impact on the face that came from these same state forces on the night of Wednesday, January 8, during a day of protests in the capital of Antofagasta (north of Chile) .

The colleagues were victims of arbitrary detentions, that is, deprived of their liberty, and two of them sexually violated.

Our position in the face of this structural violence is to defend the life and freedom of expression of women journalists. That is why we demand that the Chilean government headed by Sebastián Piñera recognize their responsibility, so that conditions are generated under which justice is exercised.

We add to our demand, special attention to the investigations in the feminicide / femicide of the communicator, Albertina Martínez Burgos who worked as an illuminator in the Mega channel of Chile, who was murdered in October 2019 and of which the Prosecutor's Office was almost three months Chilena has not reported the progress of the investigation.

For the life and profession of women journalists in the regions of Latin America.

   

Exige RIPVG justicia para mujeres periodistas víctimas de violencia en Chile

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Convocatorias-Comunicados - Comunicados

Escrito por Redacció La Independent Jueves, 23 de Enero de 2020 18:55

No hay traducción disponible


Pronunciamiento RIPVG

 

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG) expresa su preocupación por el alarmante aumento de la violencia en contra de las periodistas documentado en Chile, por Amnistía Internacional, Human Rights Watch y la Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, en el marco de un contexto de represión y criminalización de la protesta social, a partir de la crisis política que vive el país desde el pasado mes de octubre.

En el Informe: Situación de Agresiones contra Periodistas y Comunicadores durante Estado de Emergencia/Toque de Queda y Crisis Política realizado por el Colegio de Periodistas se documentó en 2019 al menos cinco casos de agresiones contra mujeres periodistas y comunicadoras por parte de agentes del Estado Chileno, es decir, la mayoría de estas fueron perpetradas por funcionarios de carabineros y militares durante la cobertura de estas protestas, esto significa un atentado contra la vida y la libertad de expresión.

El 1 enero de 2020 la reportera gráfica Nicole Kamm fue atacada por carabineros, recibiendo un proyectil mientras se acercaba a Plaza de la Dignidad, por lo que perdió el 80 por ciento de la visión de su ojo izquierdo. También, la periodista de Radio Cooperativa Regiones, Dayane Márquez sufrió un impacto de perdigón en el rostro que venía de éstas mismas fuerzas del Estado la noche del miércoles 8 de enero, durante una jornada de protestas en la capital de Antofagasta (norte se Chile).

Las colegas fueron víctimas de detenciones arbitrarias, es decir, privadas de su libertad, y dos de ellas vulneradas sexualmente.

Nuestra postura frente a esta violencia estructural es defender la vida y la libertad de expresión de las mujeres periodistas. Es por esto que, exigimos al gobierno chileno encabezado por Sebastián Piñera que reconozca su responsabilidad, para que se generen condiciones en las que se ejerza justicia.

Agregamos a nuestra exigencia, especial atención a las investigaciones en el feminicidio de la comunicadora, Albertina Martínez Burgos que laboraba como iluminadora en el canal Mega de Chile, quien fue asesinada en octubre de 2019 y del que a casi tres meses la Fiscalía chilena no ha informado de los avances de la investigación.

Por la vida y la profesión de las mujeres periodistas en las regiones de Latinoamérica.

   

Página 1 de 62