Mitjans

Detencions de periodistes i defensores dels drets humans a Bielorússia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Esther Molas dimarts, 25 de gener de 2011 14:30

Des del passat mes de desembre, es produeixen detencions de periodistes i activistes dels drets humans a Bielorússia. Entre les persones detingudes hi ha la periodista Iryna Khalip, esposa d’Andrei Sannikov, un dels candidats presidencials, també periodista i defensor de drets humans.

L’any 2009, Khalip va guanyar el premi al Coratge Periodístic de la International Women's Media Foundation. L'oposició s’enfronta a la pena de mort o a llargues condemnes de presó. La situación de les forces democràtiques a Bielorússia és avui dia un desastre humanitari.

   

Xiquetes vestides com a adultes a Vogue

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi divendres, 21 de gener de 2011 11:15

Les imatges de la revista Vogue en la qual  apareixen xiquetes maquillades i vestides com a adultes, posant de forma insinuant, han estat objecte de molta polèmica a França.
Podeu enviar un mail de protesta a la següent adreça http://www.vogue.es/user/contact
Al feis també podeu veure la campanya.

   

La BBC condemnada a readmetre a la presentadora Miriam O'Reilly de 53 anys

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi dijous, 13 de gener de 2011 14:32

 “ No dubtem que les dones de més edat afronten especials desavantatges en els mitjans televisius” han dit els membres del tribunal. I han afegit:" voler augmentar l’audiència és legítim però no acceptem que per fer-ho s’hagi de triar a gent més jove”. O'Reilly era una de les quatre presentadores ( d’entre 42 a 53 anys ) del programa Countryfile que foren acomiadades, quan aquest va passar de diumenge al matí a la nit. Cap dels presentadors homes foren acomiadats. La BBC li ha demanat excuses i vol arribar a un acord per a la seva reincorporació.

   

Una nova sèrie de televisió donarà veu a 26 dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Anna Alarcón. Fotos de la careta del programa: Silmò Álvarez dimarts, 11 de gener de 2011 11:18

"Miralls de dones", dirigida per Judit Porta, és un encàrrec de la Diputació de Barcelona a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). Pere Gibert, director de      Continguts Culturals i d’Entreteniment de la XTVL  explica a La Independent com es va gestar aquest projecte i Imma Moraleda, diputada d'igualtat i ciutadania de la Diputació de Barcelona, exposa els objectius d'aquest programa.

 


MIRALL_DE_DONES_1

 

 

El dimecres 12 de gener, a les 19 hores, la sala de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona acollirà la presentació del programa de televisió Miralls de dones, un espai encarregat per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), que ha dirigit Judit Porta Sanuy. 

Llegiu-ne més: Una nova sèrie de televisió donarà veu a 26 dones

   

Amy Goodman a Le Monde Diplomatique

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi divendres, 7 de gener de 2011 13:08

"La gent que s'oposa a la guerra i a la tortura, la gent que creu que tothom hauria de tenir atenció mèdica pública, no és una minoria silenciosa, tampoc són una majoria silenciosa, sinó una majoria silenciada pels mitjans corporatius, per això necessitem recuperar-los "... "aquest és el nostre treball com a periodistes, anar cap a on s'estigui el silenci ".

Amy Goodman, periodista d'Estat Units

   

Amèrica Llatina, el 2010, la regió més perillosa per a l'exercici periodístic

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi dijous, 30 de desembre de 2010 21:07


Trenta-cinc periodistes han estat assassinats a Amèrica Llatina durant el 2010 - trenta -dos homes i tres dones- .

És per tant,  la regió més perillosa per a l'exercici periodístic. Mèxic (14), Hondures (9) i Colòmbia (7), són els països amb major taxa de crims i més impunitat.

Per a la Federació de Periodistes d'Amèrica Llatina i el Carib (FEPALC) aquests han estat 12 mesos d'exercici periodístic en un entorn d'agressions i persecució, precarització de condicions laborals, acomiadaments massius i tancament de mitjans de comunicació.

   

Desapareix a Bielorússia la reportera Irina Chalip

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi dimarts, 21 de desembre de 2010 18:21

PES, 20.12.10

La periodista Irina Chalip està desapareguda des que una agressió policial tallés una entrevista en directe per la ràdio Tiro Moskwy durant les protestes d'aquest diumenge19 de desembre a Minsk contra el resultat de les eleccions a Bielorússia.

Desapareix la reportera Irina Chalip

   

Cal un tractament igualitari al discurs dels mitjans

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Alejandra Waigandt (RIPVG) dijous, 18 de novembre de 2010 13:24

Redacció La Independent

Conclusions de la XIX trobada de l’Associació Mundial de Periodistes i Escriptores celebrada a Argentina

 

“Cal un tractament igualitari en el discurs mediàtic. El camí cap a la igualtat de gènere no és una meta sectorial, sinó part d’un procés polític”, i això requereix “un canvi d’actitud i una manera de pensar diferent, que reconegui a totes les persones, independentment del seu sexe, com a agents necessaris per al canvi. I per a aconseguir una societat d’iguals, més enllà de les diferències”,  cal la participació tant d’homes com de dones.

Llegiu-ne més: Cal un tractament igualitari al discurs dels mitjans

   

El mal periodisme exclou les dones, el bon periodisme no exclou ningú

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per T. G. Redacció La Independent / Fotos: Rosmi Duaso, arxiu ADPC dijous, 11 de novembre de 2010 14:40

La XVIII Festa de la Comunicació no sexista premia a Eduard Sanjuan, Júlia Otero, i Miquel Molina entre altres i atorga menció negativa al diari  Sport i al  Mundo Deportivo


premiscomunicacio11

“El mal periodisme exclou les dones, el bon periodisme no exclou ningú”, amb aquestes paraules la periodista Margarita Riviére finalitzava la seva intervenció d’agraïment a l ‘Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) per haver-li atorgat aquest any el Premi a la Trajectòria Periodística durant la XVIII Festa de la Comunicació no Sexista a l’Auditori del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, "per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones en una època i temps on aquesta tasca no era valorada professionalment". Riviére va dir que ho agraïa encara més ja que és sabut de tothom que ella “va per lliure”.

Llegiu-ne més

   

Calen més tecnòlogues com la Lisbeth Salander

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per T.B. Redacció La Independent dijous, 11 de novembre de 2010 13:50

Un congrés de la UOC conclou que és necessari incorporar les nenes a les TIC des de l’educació primària i diversificar els interessos de la mainada


 

Les accions per a incorporar les dones a professions dins de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han estat fins ara infructuoses. Una de les conclusions del congrés Les Dones i les TIC al llarg del cicle vital, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que les campanyes a curt termini i de tipus publicitari no són útils. Ho diuen les dades: la presència de les dones en aquestes professions no supera el 25% a cap país desenvolupat. Curiosament, els països amb un índex més elevat de dones en aquest camp són Filipines, l’Índia i Indonèsia, amb unes societats on les dones no tenen gaire llibertat.

Llegiu-ne més

   

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (II)

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi / Fotos: Drac Màgic dimarts, 9 de novembre de 2010 15:59

"Un virus" a la professió, segons expertes i experts


miniobservEn la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Llegiu-ne més: Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (II)

   

Mitjans feministes, una tendència europea

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Jenny Rönngren. Estocolm, Suècia. dimarts, 9 de novembre de 2010 13:18

Hi ha una agència feminista de notícies nova a l’Estat espanyol, diaris feministes a França i a Suècia. Feministik perspektiv forma part d’una tendència europea enllaçada a una xarxa de periodistes que es va formar a Mèxic fa més de 20 anys.

La primera agència catalana de notícies amb perspectiva de gènere va realitzar el seu primer enviament l’11 de setembre d’enguany. La Independent, com Feministik perspektiv, significa una tendència en els mitjans de comunicació europeus. A l’agost, va ser llançada la revista francesa en línia Égalité  i el proper 18 de novembre s’inicia, al País Basc, la publicació de la revista digital Pikara magazine. A l’Estat espanyol, ja existia l’agència de notícies AMECO Press, fundada l’any 2007 per la Red Española de Mujeres en Medios y Comunicación (AMECO).

Llegiu-ne més: Mitjans feministes, una tendència europea

   

Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Elvira Altés/ Fotos: Pilar Aymerich dijous, 4 de novembre de 2010 09:07

La presència femenina a la informació és del 23%


colegiEls resultats del Projecte de Monitoreig Global de Mitjans (GMMP) 2010 indiquen que el 77% de les persones que apareixen a la informació són homes, i que els estereotips de gènere continuen formant part dels relats de la informació. Cada cinc anys, des de 1995, el GMMP dedica un dia a fer el seguiment de l’agenda mediàtica i analitza diaris i noticiaris de radio i televisió. Aquest és el projecte més ampli i de més trajectòria que aborda el tema de gènere a les notícies, tant perquè aporta dades des de totes les regions del planeta com perquè permet comparar i avaluar els canvis que es van produint.

Llegiu-ne més: Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans

   

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (I)

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Tona Gusi / Fotos: Drac Màgic dimarts, 2 de novembre de 2010 11:01

Som molt lluny d’una comunicació no sexista, segons institucions, entitats i periodistes

dosdos4L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada des de diferents ajuntaments de Catalunya i per Drac Màgic ( entitat dedicada a l'estudi de l'audiovisual) que vol promoure l’anàlisi i la resposta dels mitjans  de comunicació des de la perspectiva de les dones. L'Observatori ha celebrat el desè aniversari amb una Jornada Internacional de Debat el 23 d’octubre al Citilab de Cornellà. D'una banda, s'ha volgut conèixer de la mà de professionals de la comunicació com s’aborda la representació de les dones als mitjans.  I de l'altra, persones expertes en l’anàlisi dels mitjans han debatut la importància que té aquest sector en la construcció de models sobre les dones.

Llegiu-ne més

   

La Comunicació a Internet i la Solidaritat premis Femitic 2010

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Julia López - Fotos: Susana Villafañe dijous, 28 d'octubre de 2010 12:15

 

Aquest dimecres 27 s’ha celebrat la gala de lliurament del Premis Femitic 2010, que ha organitzat per segona vegada Dones en Xarxa, el col·lectiu de dones feministes per la igualtat i les polítiques de gènere. Femitic vol contribuir a eradicar la fractura digital de gènere i animar les dones a participar activament a la xarxa a través d'una de les formes d’expressió més utilitzades en l’actual cultura de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs).


Llegiu-ne més: La Comunicació a Internet i la Solidaritat premis Femitic 2010

   

A El Periodico "no neccessitavem una censora", ens diu el seu director

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Escrit per Jaume Abadal dissabte, 11 de setembre de 2010 00:00

Encara no fa un any, Enric Heràndez, un periodista de la casa, va assumir la direcció d'El Periódico de Catalunya. Una de les seves primeres decisions ha estat crear la  la Defensora de la Igualtat una figura fins ara inèdita en els mitjans de comunicació a l'Estat espanyol. Enric Hernàndez ha dit a La Independent: “No necessitàvem una censora, només calia que algú que ens ajudés a incrementar els temes de gènere en la nostra agenda informativa”. El nou director afirma: "Hi ha un món femení, actiu, independent, com el que representa La Independent, que jo vull escoltar, i necessito que algú que em faci aquesta funció". És compatible això i a la vegada publicar els debatuts anuncis de contactes? Li hem preguntat.

 

 Enric Hernàndez, director de El Periódico de Catalunya

 “Vaig entrar a El Periódico l'any 1998. He treballat molt a Madrid, com a redactor en cap de política i, més endavant, com a cap de la delegació. Sí, conec la gent d’aquest diari.” El març del 2009, vostè havia acceptat la direcció adjunta del diari El País, responsable de l’edició de Catalunya i en menys d’un any deixa aquest càrrec i torna al seu antic diari. “Aquest va ser el moment més complicat", ens diu. "Feia menys d’un any que havia acceptat la direcció adjunta d'El País. Era feina a Barcelona i molta feina a Madrid al costat del director. Era un mal tràngol haver de dir que marxava. He de dir que em van posar les coses fàcils. Ho van entendre. Així que quan vaig tornar a El Periódico havia tingut temps de pensar què volia. Vaig tenir temps de fer els deures.” El dimarts 16 de febrer va entrar a la redacció del diari al carrer de Consell de Cent de Barcelona, però aquesta vegada hi va entrar com a director.

 

Com recorda el seu primer dia com a director?

Vaig arribar al diari cap a les deu del matí. Vaig entrar al despatx del director sortint, en Rafael Nadal, i vaig baixar a saludar la redacció personalment. Després de l’acte institucional amb discursos dels directors, el que sortia i el que entrava, a dos quarts de dues, vàrem fer la reunió d’arrencada en què decidim la portada. Res d’especial.

 

Diu que va tenir temps de fer els deures. Quins deures portava fets?

 Em refereixo a com volia que fos el diari i l’ambient de treball. Més que amb coses concretes, arribes amb uns principis. Per exemple, volia fomentar la deliberació informal. No tot s’ha de resoldre sempre amb reunions. D’altra banda, per a mi és important que la gent pugui dir què pensa. Necessites sentir veus discrepants. Fins i tot, vaig fer alguna proposta eixelebrada per veure què en deien, i van reaccionar.

 

La Defensora de la Igualtat va ser un dels deures que també portava? Com va sorgir la proposta de la Defensora de la Igualtat?

 Tu pots dir: “Vull que la visió de gènere estigui al codi genètic d’aquest diari”, però –i ara parlaré en termes econòmics– has de fer arribar el missatge al mercat. Una de les primeres dades que vaig demanar en arribar aquí va ser que em diguessin com anem de lectores. Tenim un percentatge de lectores una mica inferior que altres diaris. En canvi, al metro, veus més dones llegint que homes. Així que em plantejo quin missatge podem llançar al mercat, i també a gent que treballa al diari.

 

En els darrers anys, altres diaris han creat defensors o defensores dels lectors. Vostè ha optat per una Defensora de la Igualtat.

 La figura de la Defensora de la Igualtat no és equiparable a les figures de Defensors del Lector. La proposta que li vaig fer a l’Eva Peruga té un vessant. D’una banda, vetllar perquè hi hagi elements que no entraven en l’agenda del diari i que hi comencin a entrar. I d’altra banda, el fet de tenir una tribuna on captar la sensibilitat de les lectures i els lectors. Hi ha un món femení, actiu, independent, com el que representeu vosaltres, que jo vull escoltar. Necessitav algú que fés aquesta funció i és l’Eva qui la fa.

 

La darrera entrada, abans de les vacances d’estiu, del Bloc que la Defensora de la Igualtat té a Internet llegim: “En aquest diari, com a la resta de mitjans, la relaxació general respecte als criteris de gènere en el tracte i la selecció dels temes tenen un origen clar: la creença majoritària que ja hi ha d'igualtat i que el producte és com és perquè així són les coses”. La Defensora destacava la manca de presència de dones en càrrecs directius i també el fet que hi ha més articles d’opinió signats per homes que no pas per dones.

 

Ens agradaria saber la seva opinió sobre fets concrets. Un fet. El nombre de dones articulistes en la premsa en general és anecdòtic al costat del nombre d’homes.

És així, i penso que això s’ha de compensar. Per una raó. Aquesta absència influeix en la òptica de gènere. En els pocs mesos que vaig estar com a director adjunt d'El País, responsable de l'edició de Catalunya, hi vaig incorporar signatures femenines. És un pas.

 

Un altre fet. A la premsa hi ha menys dones que homes en càrrecs de responsabilitat.

 Crec que històricament els periodistes que dirigien els diaris pensaven que els càrrecs de màxima dedicació havien de ser homes, perquè les dones s’ocupaven de la família. El món del periodisme imprès, un diari, que és un mitjà en què es tanca molt tard i que fa difícil que pares i mares s’ocupin dels seus fills. Ara bé, són les dones que no accepten càrrecs de responsabilitat perquè volen conciliar vida laboral i familiar o no se'ls proposen perquè pensen que voldran conciliar el treball amb la vida familiar i no l’acceptaran? Aquesta decisió l'ha de prendre la persona, sigui dona o home. No la pot prendre prèviament qui proposa el càrrec, purament per un perjudici. En set mesos al càrrec he fet tres ofertes de càrrec a tres persones. A un home, l’Albert Saez, com a subdirector, i els altres dos, a dues dones: a l’Olga Grau, com a cap d’econòmica, i l’Eva Peruga, com a Defensora de la Igualtat. Tothom va dir que sí.

 

El Periódico. Divendres, 3 de juliol. En quatre espais del diari s’anuncia una mateixa promoció, un kit de manicura i maquillatge: un requadre a la portada, dues pàgines amb l’anunci i una nota de redacció. Només en un dels anuncis es fa una referència al gènere. “Posa’t guapa”, diu. La nota de redacció fa servir un tractament neutre. Pel que fa a les notícies, en la secció "Coses de la Vida, Gran Barcelona" trobem: “Una dona mor apunyalada per la seva parella”. En la secció "Internacional" apareix: “Les dones japoneses comencen a ascendir en un món laboral regit per una tradició masclista”. Pregunto a Enric Hernàndez:

 

És això l’efecte “Defensora de la Igualtat”?

 Aquest diari no necessitava una censora de la igualtat, no calia, la gent té les idees clares. Calia algú que ajudés a incrementar en l’agenda informativa els temes vinculats a la igualtat, no calia una estricta vigilància dels continguts. La redacció té clar que s’han de tocar i tocar bé de manera inercial. La notícia de les dones treballadores al Japó va ser un tema proposat per la Defensora de la Igualtat o va ser la cap d’economia que el va triar? L’important és que s’està convertint en un cercle força virtuós.

 

Un dels debats pel que fa a la premsa gira al voltant dels anuncis de contactes. El Govern Central ha fet pública la seva voluntat de prohibir els anuncis de contactes als diaris. Quina és la seva posició davant aquesta proposta?

 El que se’ns demana: “Aneu vosaltres per davant, que nosaltres ja farem”. He parlat molt d’aquest tema al Ministeri d’Igualtat. El legislador ens ve a dir: “Jo no vull legislar ara sobre la prostitució”, com, per cert, va proposar la consellera de Justícia, Montserrat Tura. Per legislar no estic dient ni prohibir-la ni autoritzar-la. Parlo de regular-la. Ho repeteixo. Se’ns diu: “Us prohibim la publicitat de contactes i després ja veurem si nosaltres legislem o no”. És clar que es pot prohibir la publicitat d’alcohol als diaris, i no prohibir l’alcohol. Sigui el que sigui ho acatarem, però crec que cal un debat una mica més ampli. Què fem amb aquesta activitat? Li donem una cobertura? Li donem una cobertura jurídica o no? Aquest debat, les administracions, els partits, tendeixen a defugir-lo. En canvi, insten a l’Administració central a la prohibició o a la retirada dels anuncis.

 

És compatible dur a terme polítiques de gènere i publicar anuncis de contactes?

No és una font d’ingressos que entusiasmi. A la premsa ens agradaria tenir un mix publicitari que ens permetés excloure aquests anuncis. Crec que aquests anuncis acabaran desapareixent de la premsa, sigui per imposició legal o sigui per qüestions ètiques, que tenen sentit, però m’agradaria que qui legisla també compleixi la seva part.

 

Per acabar, ha fet alguna aportació personal al despatx que ocupa? Hi ha penjat algun quadre? Alguna fotografia?

 No, no hi he portat res. Sóc nòmada. No personalitzo massa els llocs de feina. Aspiro a estar aquí molt de temps, però sé que el meu lloc és passatger. No m’agrada decorar molt els espais amb coses personals.

 A la taula del despatx d’Enric Hernàndez hi ha un tablet! L’agafa. “L’estic utilitzant per pensar com ha de ser el futur del diari.” El connecta. “Aquest és un dels suports on hi ha el costum de pagar per continguts. I això, a nosaltres, que som productors de continguts, ens fa tilín”. Ens mostra la seva última descoberta: un web d’agregació de continguts en format vídeo. “Jo faig continguts que m’empaqueten tercers, se’n beneficien i no ho puc evitar. I si jo també empaqueto continguts i em converteixo...”. Però aquest és un altre tema.

 En el seu darrer post, abans de les vacances d’estiu, la Defensora de la Igualtat anotava: “A l'espera del miracle,... tornarà al setembre”. Ha tornat i ens va prometre que parlaria amb La Independent.

 

   

La comunicació amb visió de gènere, una eina que obre mons

Escrit per Montserrat Minobis

Una declaració d'intencions. El primer editorial. Montserrat Minobis, presidenta de La Independent, va escriure aquest primer editorial de l'agència l'11 de setembre de 2010 en motiu de la sortidapública de La Independent. 

Avui es posa en marxa un antic projecte que algunes dones periodistes de Catalunya, quan va néixer l’Associació de Dones Periodistes de catalunya (ADPC), ens havíem plantejat com un dels nostres projectes que no vàrem poder dur a terme per qüestions de prioritats. Dues companyes, Tona Gusi i Carolina Barber, es van replantejar la idea, la van estudiar i dissenyar i, ara, agafa cos gràcies a l’impuls de l’Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG), que compta per al desenvolupament i des de l’inici amb l’aportació d’altres xarxes internacionals integrades a la nostra, com la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere i la Xarxa Europea de Dones Periodistes, entre d’altres. Així com les agències de notícies existents com AMECO (Espanya), CIMAC, CERIGUA , SEMLAC i d’altres de Llatinoamèrica, que ja ens han donat la seva conformitat per establir un sistema d’intercanvi i de difusió de notícies.

 

 

Llegiu-ne més

   

A El Periodico "no neccessitavem una censora", ens diu el seu director

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Escrit per Jaume Abadal

Encara no fa un any, Enric Heràndez, un periodista de la casa, va assumir la direcció d'El Periódico de Catalunya. Una de les seves primeres decisions ha estat crear la  la Defensora de la Igualtat una figura fins ara inèdita en els mitjans de comunicació a l'Estat espanyol. Enric Hernàndez ha dit a La Independent: “No necessitàvem una censora, només calia que algú que ens ajudés a incrementar els temes de gènere en la nostra agenda informativa”. El nou director afirma: "Hi ha un món femení, actiu, independent, com el que representa La Independent, que jo vull escoltar, i necessito que algú que em faci aquesta funció". És compatible això i a la vegada publicar els debatuts anuncis de contactes? Li hem preguntat. 

Llegiu-ne més: A El Periodico "no neccessitavem una censora", ens diu el seu director

   

Pàgina 11 de 11