Què en pensa... Krme Freixa. ADPC

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Qüestionaris - Societat

Què en pensa... Krme Freixa. ADPC

Els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència

 


 

 

- Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?

Ara fa uns dies la ministra d’Igualtat i l’agència EFE han signat un acord per tal que les notícies que surten d’EFE envers arreu del món tinguin cura dels plantejaments no sexistes respecte a les notícies que tenen a veure amb violència masclista. Eradicar aquesta visió que els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència, és molt important per anar diluint els estereotips que existeixen respecte a dones i homes en els mitjans.

El llenguatge inclusiu, que comporta la perspectiva de gènere, farà més visibles les dones.

Com a presidenta de l’ADPC, que és una associació de dones periodistes que sempre ha lluitat per un periodisme no sexista, estic contenta que dues membres de la nostra junta estiguin entre les impulsores d’aquesta iniciativa d’una agència de noticies no sexista, com les que ja hi ha a Ameco Pres, CIMAC, etc. Ara bé, haurem aconseguit els nostres objectius de periodisme no sexista quan no facin falta aquestes agències, quan les grans agències de notícies entenguin que el llenguatge ha d’ésser inclusiu i que hi ha moltes dones especialistes en política, ciència, esports, etc., i moltes dones que lluiten contra les desigualtats que pateixen altres dones i que tot això també és notícia.



- El país acaba una legislatura. Com la valores des de la perspectiva de gènere? 

Després de molts anys de govern de la dreta crec que podem dir que la perspectiva de gènere ha estat present a Catalunya. També al govern de l’Estat. S’han desplegat lleis que poden canviar a mig termini els valors i les actituds masclistes i sexistes. Tot i així encara queda molt per fer. Voldria, això sí, remarcar que a Catalunya, a la Conselleria de Treball, per primera vegada veiem una direcció general d’Igualtat, amb una dona de llarga trajectòria feminista al davant i al Govern central, un Ministeri d’Igualtat que mostra, en contra del que sempre diu la dreta, que el feminisme és una eina d’anàlisi polític que també les dones joves utilitzen per canviar una societat injusta.

 

- Quins creus que han d'ésser els principals objectius per a la propera legislatura de Catalunya?  

Crec que hi ha dues coses molt importants; bé... quatre.

Aconseguir que l’espai públic sigui laic, manera de garantir que els drets de les dones no seran anorreats pels fanatismes religiosos cosa que ara sí succeeix.

Fer d’aquest conjunt de països un estat federal.

Legislar per considerar el temps, la seva gestió, un dret de ciutadania, única manera que la repartició dels temps no continuï sent sexista.

I que aquesta lluita que l’ADPC i altres associacions estem liderant respecte a la prostitució es tradueixi en, primer, una legislació que continuï aquest procés endegat pel tripartit de perseguir a les màfies que trafiquen i exploten sexualment les dones i, segon, que s’atreveixin ja, com passa als països nòrdics, a legislar per perseguir als puteros que amb la seva demanda estant provocant aquest tràfic i aquesta explotació.

 

- Quina reflexió més urgent creus que cal fer en els processos d'igualtat, d'equitat i dels drets humans de les dones al món?

Que només un espai públic laic garanteix els drets a la salut sexual i reproductiva i que les nostres societats tenen a les seves mans suficients lleis i normatives per tal de fer front a les imposicions religioses que s’intenta en diferents països, inclòs el nostre, en l’espai públic i en les lleis.

I, per suposat, la UE ha de començar a fer lleis que impedeixin el tràfic i l’explotació sexual a tot el seu territori i lleis que garanteixin la igualtat i equitat i un periodisme que la reflecteixi.

També m’agradaria que es reconegués que el feminisme és una eina d’anàlisi polític que ha aconseguit una gran revolució sense disparar trets. Una revolució que ha promogut una societat més justa equitativa i paritària. Encara que queda molt per fer.


Krme Freixa

Presidenta de l’adpc

Feminista, comunicadora i amant de la vida i Gaia