Indignada, furiosa, enfadada i frustrada

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

Així em sento des de fa, potser, massa temps. Però ara el grau ha augmentat.

El moviment DEMOCRÀCIA REAL JA! ha posat sobre la taula molt temes pendents com tothom coneix i ha aconseguit il·lusionar a joves i grans fent-los sortir de casa per acampar a les places de pobles i ciutats.

És, segurament, el major moviment ciutadà des de la mobilització-polarització davant l’entrada d’Espanya a l’OTAN, o fins i tot des de la transició. La gent de l’acadèmia d’història, però els que saben fer bé el seu ofici i tenen escrúpols, seran els qui s’encarreguin d’analitzar, que no jo.

Comparteixo tots i cadascun dels punts del manifest del moviment, ja que com a ciutadana m’afecten i em semblen adequats. Però les formes .... Ai les formes!!

Un moviment com el que s’està produint no ha de caure a repetir i per tant reforçar un sistema androcèntric que parteix de la base de la desigualtat entre dones i homes. I ho està fent des de les formes fins als continguts.

Per començar: la utilització del genèric masculí com a mètode per redactar el manifest posa en evidència que el moviment no és tan inclusiu com pretén ser-ho ja que tenint com tenen expressions neutres, no sexistes i incloents, s’hagués avançat de forma intencionada a desmantellar part del element simbòlic en el qual s’ubiquen els canvis proposats. Això no s’ha fet i per tant d’entrada no em puc sentir integrada en un moviment en què no se’m nomena, ja que el que no s’anomena, no existeix.

Per continuar: he llegit i rellegit el manifest d’aquest moviment i he descobert que no hi ha ni una sola línia que parli de la supressió de les desigualtats encara existents entre dones i homes.

També he llegit que quan un grup de dones feministes van penjar la seva pancarta on es podia llegir "la revolució serà feminista" algun jove indignat va retirar la paraula "feminista" de la mateixa entre els aplaudiments de l’assemblea. I ara les feministes Com ens diem a part indignades pels mateixos motius que la resta?, Rabioses contra els que ens neguen la nostra pròpia ideologia i filosofia dins d’un moviment que pretén un major grau de llibertat i participació?, De quina llibertat?, De la seva?, I la nostra?, Quants manifestos s’han llegit o quants minuts de silenci s’han guardat aquesta setmana en què han mort cinc dones a mans de terroristes masclistes? Qui recupera la veu d’aquestes dones assassinades?

Si els indignats (que no nomenen mai a les indignades) realment volguessin canviar tot el que pretenen canviar, s’incorporarien a les seves propostes la perspectiva de gènere que pretén eliminar, també, les desigualtats derivades d’un sistema androcèntric i patriarcal que segueix imposant rols en funció del sexe amb el qual has nascut i, sense negar que hi ha hagut molts avanços, tampoc vaig a negar l’existència d’aquest sistema entre els que estan en l’acampada.

El moviment feminista ha lliurat la major revolució de la història sobretot en l’últim segle. I ha estat incruenta i silenciosa, però aquí hi ha els èxits arrencats al patriarcat. Poques, molt poques vegades les dones hem comptat amb la complicitat del sistema perquè una igualtat real sigui precisament així, REAL.

I ara, alguna gent vinculada a les acampades es permeten amb els seus acudits, tocaments, etc no qüestionar que aquest tipus d’actituds fan perviure el sistema que cosifica a les dones. És com diuen les companyes de la comissió de feminismes de Sol "Això és una cosa que no és un fet exclusiu de la Puerta del Sol, sinó que és un reflex de la societat en què vivim" i més endavant afegeixen en el seu comunicat sobre la notícia anterior que: "Volem denunciar públicament la instrumentalització d’aquest fet per part dels mitjans i de les persones contràries al moviment 15M. Recordem que pertanyem a l’acampada Sol i al Moviment 15 M  des del primer moment i que romandrem fins al final. Agraïm les mostres de solidaritat mostrades. "

Molt bé companyes, però en el moment en què es repeteixen patrons d’aquest tipus en una mobilització que pretén igualar i trencar motlles de tot tipus, almenys per a mi, deixa de tenir sentit i de la indignació paso a la ràbia i la frustració, ja que una democràcia sense IGUALTAT REAL, que inclou respecte i dignitat a les dones mai no pot ser completa ni molt menys real, ja que una DEMOCRÀCIA REAL ha incloure’ns de manera real a totes les persones que conformem aquesta societat, dones, homes, nenes, persones amb discapacitats de tot tipus, gent gran, persones immigrades amb o sense papers, i així un llarg etc ...

Però a més quan es parla que no és un moviment que pretengui esdevenir partit polític, jo faig una aposta: Veurem quants dels actuals líders i / o líderesses d’aquest moviment pretesament no polític estan a les butaques de la direcció dels grans partits o dels grans centres de poder d’aquí a uns anys i el grau de frustració que això generarà, de nou, entre els que fem de la lluita una cosa quotidiana silenciosa, però imparable.

Jo també pretenc una democràcia real JA, però inclusiva, no androcèntrica, no masclista, i per una igualtat de drets i d’oportunitats entre dones i homes també REAL.