Pobles indígenes a Colòmbia: Saviesa en la resistència i procesos d'organització

Escrit per Catalina Carmona R. foto: periódico Macarenazoo dijous, 2 de juny de 2011 12:32

Apoderament i Lideratge - Minories

L'Observatori pels Drets i la Supervivència dels Pobles Indígenes de Colòmbia (Col·lectiu Maloka, Institut de Drets Humans de Catalunya i Fundació Solidaritat UB) i l'Institut Català Internacional per la Pau l'ICIP va realitzar el pasat dimart 31 de maig a la seu de l'ICIP la xerrada "Pobles indígenes a Colòmbia: saviesa en la resistència i processos d'organització", amb la participació de tres representants de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN).

En la conferència van parlar: Ana Deida Secue, Teixit de Justícia i Harmonia, ACIN, James Yatakue, Conseller Major de l'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca (ACIN) i Ricardo Alberto Rojas de la Casa del Pensament, ACIN.

La conferència va recollir diversos temes al voltant de la participació del moviment dels pobles originaris de Colòmbia, les experiències de resistència pacífica i els models del manteniment de la cultura, la militarització de les zones indígenes, expropiació i robatori de terres per part de les organitzacions paramilitars i multinacionals amb suport de l'Estat Colombià, Violència de gènere: cas específic d'agressions sexuals i defensa de l'autodeterminació dels pobles originaris a Colòmbia, entre altres.

James Yatakue comento: "Esperem el seu suport perquè aconseguim que Colòmbia sigui un país dels pobles i convertim a Colòmbia en un estat plurinacional."

Ana Deida Secue a la conferència va parlar de temes com: la militarització dels territoris, el robatori de territoris, les multinacionals, els drets de les dones entre altres. Parlo de l'exemple d'una dona que ha estat per al moviment indígena caucano icona de saber i de lluita a Colòmbia: hi era La Cacica Gaitana. Qui va ser líder en el procés d'alliberament dels indígenes de les conquestes espanyoles en el segle XVI.

"Des de Colòmbia, des del Cauca, seguim resistint enfront de tot aquest pla d'agressió que viuen els nostres territoris ... S'aguditza més el conflicte en els nostres territoris i és aixi com hem vingut resistint d'una forma. Hem resitit més de 540 anys en els quals han estat els homes, les dones, els joves i els nens fent resistència ". Assenyalà Ana Deida Secue.

Els representants de la ACIN es van solidaritzar amb les acampades del moviment 15 M a la Plaça Catalunya. Davant això van comentar: "Em sembla un gest molt bonic i això ens permet dir que estem aquí amb altres pobles i amb altres germans i germanes ... No podem quedar-nos callats", afegí Ana Deida Secue.

I respecte al tema de Pau,  va comentar: "Defensem la vida per un millor futur i per això hem de seguir construint la pau i aquesta pau l'anem construint entre tots i totes."

Dones indígenes i conflicte armat

També va dir que les dones són les que estan patint el conflicte armant, tenint en compte també que a les dones i els homes se'ls bloqueja la possibilitat de moure's pel territori. A més existeixen casos d'agressions sexuals i no tots els casos s'ha pogut denunciar. Alguns es queden en l'impunitat. Però s'han creat els canals per part de l'organització i es continua treballant en això en la sistematització dels casos, també documentar casos emblemàtics per denunciar davant la cort penal interamericana. Es veu aquests casos des del polític, el jurídic i l'espiritual.

"Ens hem pogut trobar amb moltes dones, que no han pogut denunciar aquestes agressions que han esdevingut permanents, també vers els seus fills amb desaparicions forçades, desplaçament i la impunitat. Nosantres doncs sabem que no estem soles, seguim treballant i seguirem denunciant i d'una o altra forma, buscarem aquestes xarxes amigues, perquè ens ajudin també en aquesta tasca". 

Territori i llei de Víctimes

Per tancar la conferència va parlar Ricardo Alberto Rojas de la Casa de Pensament ACIN, que va denunciar que a Colòmbia s'han robat més de 7 milions d'hectàrees "robades, lliurades a les transnacionals, i és un model de continuïtat del model Uribe ... la coorporativizació del territori nacional, l'acceleració del lliurament de territoris a les transnacionals i la presa territorial. "

Respecte a la Llei de Víctimes a Colòmbia, que ha estat molt polèmica i davant la qual diverses organitzacions socials han mostrat la seva divergència en certs punts i per tant en demanen la revisió, va comentar que "Aquesta llei té un lligam polític i jurídic que es diu la sostenibilitat fiscal "... que implica " el reconeixement dels drets de les víctimes, reconeixent la substitució de títols, si hi ha diners ".