Pilar Aymerich.Premi Nacional de Fotografia 2021 d'Espanya

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Fotografia

There are no translations available.

pilar-aymerich-premio-nacional-fotografia-2021

©2014 Leonor Sedó 

«Per mi, els esdeveniments socials són com una obra de teatre en què hi ha un inici, un nus i un final, un punt culminant, i jo vull captar aquest moment».

 

La fotògrafa catalana Pilar Aymerich ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia 2021, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esport i dotat amb 30.000 euros, per una trajectòria a peu de carrer.

La fotògrafa va documentar des de dins les aspiracions de canvi social, cultural i polític que es van manifestar a Catalunya al tardofranquisme i els primers anys de democràcia. Va fotografiar tot el moviment feminista dels anys setanta.

Segons el jurat: «Una trajectòria que planteja qüestions urgents a la realitat social i política tardofranquista, que encara avui són de rellevància».

«Germina des d'una noció ètica en què la fragilitat és el punt de partida d'una narració fotogràfica», ha valorat el jurat.

«Pilar Aymerich incorpora a la seva pròpia praxi els plantejaments i les reflexions feministes, una mica inusitats en el panorama d'aquells anys a l'Estat espanyol. Desenvolupa la seva pròpia militància i fotografia des de dins de les principals accions i demandes del moviment (vagues, concentracions, manifestacions, etc.)», han explicat des del Ministeri de Cultura i Esport.

«Les seves imatges suposen una desconstrucció radical de la pràctica del fotoreporterisme modern: primer es barreja amb l'ambient, entén la situació i després la fotografia. Posa així en pràctica una ètica en què la fotografia s'entén com una pràctica relacional i intersunjectiva, que treballa amb persones», indica la nota del jurat.

 

El jurat

El jurat, presidit per la directora general de Belles Arts, María Dolores Jiménez-Blanco Carrillo de Barnús, ha estat format per: Ana Teresa Ortega Aznar, autora guardonada el 2020; Maria Rosón Villena, investigadora i docent del Departament d'Història de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid; José Alberto Anaut González, president de PHotoEspaña i director de 'La Fábrica'; Elvira Dyangani Ose, directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Jorge Ribalta Delgado, artista, investigador, editor i comissari independent; Rubén Hernández Bermúdez, fotògraf i cineasta, i Mireia Sentís Casablancas, fotògrafa i escriptora.

 

 

 

pilar-aymerich-premio-nacional-fotografia-2021-2

 

 

 

Pilar Aymerich

Pilar Aymerich i Puig (Barcelona, 1943), es va formar com a directora teatral i escenògrafa a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual a Barcelona i després a Londres, on es va introduir al camp de la fotografia, ampliant posteriorment els seus coneixements tècnics als Estudis Raphael de París. Més tard s'especialitzarà en la fotografia de reportatge i retrat.

Va començar la seva carrera com a fotògrafa professional el 1968 a Barcelona col·laborant amb l'agència CIS. El seu treball gràfic ha estat publicat a Triunfo, Destino, Serra d'Or, la Calle, Cambio 16, El País, Fotogramas i Qué Leer.

Va treballar com a 'fotògrafa de carrer' i se la va conèixer més després de la mort de Franco, el 1975, atesa la visibilitat que van adquirir els moviments socials, dels que ella en formava part i que reclamaven la democràcia, la llibertat i la igualtat, especialment en les relacions entre els gèneres.

La seva col·laboració a molts llibres entre els quals s'hi inclouen els dedicats a importants dones catalans com Montserrat Roig, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany, ha comportat diverses exposicions sobre aquestes dones.

Des del 1974 ha col·laborat a diversos mitjans audiovisuals, participant en nombrosos programes de TVE. Ha ensenyat fotografia i amb la seva feina ha contribuït valuosament a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.

 

Activitats i premis

A finals de l'any 2004 va fer una exposició al Museu d'Història de Catalunya sobre la transició espanyola a Catalunya, titulada Memòria d'un temps, 1975-1979.

El 2018, el Museu Reina Sofia va adquirir la seva obra. És membre del Consell Directiu de la UPICC (Unió de Professionals de la Imatge i Fotografia de Catalunya) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya en els períodes 1997/2001 i 2001/2005.

L'any 2002, va merèixer el Premi de l'Institut de Drets Humans: Menció Especial. Mitjans de comunicació del XVI Premi Solidaritat, per l'actuació destacada en defensa dels drets fonamentals; el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi, i també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista 2013 per la seva trajectòria professional.

 

Aymerich i fotografia

Pilar Aymerich, en una trobada feminista que es va fer al Cafè Salambó de Barcelona, recorda: "Quan era una nena em deien que no parlava i que només mirava; que era com un mussol. Aleshores vaig decidir treure partit al mussol i dedicar-me a fer fotografies.

Però era una dona. No tinc força, no corro... Durant la transició, era perillós disparar una màquina". Aymerich explicarà que un dels recursos que emprava per passar desapercebuda a les manifestacions era vestir amb faldilla tubular i portar talons.

"Quan venien els 'grisos', treia de la meva bossa un mirall i un pintallavis i em pintava els llavis. No vaig rebre mai un cop. La policia no pensava que jo pogués estar treballant com a reportera amb aquella fila", va comentar tota divertida.

Per a Pilar Aymerich: "La fotografia és reflexió. Mai he portat motor a les meves càmeres. No vull metrallar. Per mi, els esdeveniments socials són com una obra de teatre en què hi ha un inici, un nus i un final, un punt culminant, i jo vull captar aquest moment.

A la fotografia 'Jo també sóc adúltera', vaig aconseguir capturar-ho, i va ser així perquè jo em trobava dins l'esdeveniment. D'això es tracta".

La fotògrafa, relacionada amb el feminisme des de fa molts anys, és una dona extraordinària que va tenir la gosadia de ser reportera gràfica en un món d'homes.