María María Acha-Kutscher. Exposició "Indignades"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Art

4

L'exposició "Indignades" il·lustra amb imatges intenses de colors vius a dones indignades, fartes, en lluita.

Es tracta d'un registre visual molt potent de la participació femenina en les protestes públiques i els moviments socials de tot el món. "Indignades" es presenta a l'adn Galeria dins del marc de la Barcelona Gallery Weekend.

L'exposició, que es va inaugurar el passat 15 de setembre, es podrà visitar fins el proper 20 de novembre. El treball de María María Acha-Kutscher (Lima-Perú, 1968) se centra especialment en la dona i en aquesta ocasió emfatitza en el paper de la dona en les lluites socials i les protestes que ha protagonitzat durant els últims anys.

L'artista té actualment dues exposicions més, a Miengo i a Toledo: "Serem oblidades si ens oblidem de pensar en nosaltres mateixes". Womankind. Sala Robayera. Miengo, Cantàbria. De l'11 de setembre al 17 d'octubre de 2021; i  XVI Encuentro de Artistas de la Fundación Amelia Moreno. Espacio-Arte El Dorado. Quintanar de la Orden, Toledo. Del 18 de setembre al 17 d'octubre de 2021.


A través d'aquestes preguntes aprofundim en la seva obra i la seva trajectòria.

 

4

 

 

3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Com sorgeix la primera idea de representar aquestes dones indignades, va haver-hi alguna manifestació en concret que t'inspirés per a començar aquest treball?

Indignades és una de les sèries de Mujeres Trabajando por Mujeres (que s'inicia l'any 2008). És un projecte de recuperació de memòria històrica femenina concebut per a espais públics, que crea un espai per a la memòria històrica de les dones a través de retrats de personalitats femenines que han forjat el canvi i han lluitat per millorar la situació del nostre gènere. Indignades neix el 2012 de la necessitat de crear un registre visual de la participació de les dones en els moviments de base dins d'aquesta memòria. I comença visibilitzant el paper de les dones del moviment 15M i de les protestes derivades a Espanya, com la PAH (Plataforma dels Afectats per les Hipoteques), la Marea Blanca, la Marea Verda, etc.

 

Com vas aconseguir posar punt final a aquest projecte sent la lluita de les dones pels seus drets constant i interminable... o segueix obert el treball?

Indignades és una sèrie a llarg termini. S'ha convertit en una crònica visual en temps real, no només de la lluita feminista, sinó també de la lluita social. L'objectiu de la sèrie és fer visible, reclamar i posar a la dona en el centre d'aquestes lluites, creant un registre de memòria que recordi a les generacions futures que els canvis socials a través de la història van ser realitzats per dones i homes conjuntament. Mentre la lluita pels drets de les dones i pels canvis socials existeixi, el projecte continuarà.

 

Quantes il·lustracions componen la sèrie i en quantes mobilitzacions s'emmarquen?

Al dia d'avui la sèrie Indignades compta amb mes de 200 il·lustracions que registren diverses desenes de protestes de moviments socials com el 15M, Occupy Wall Street, Black Lives Matter i moviments feministes com Femen, Pussy Riot, SlutWalk (La Marxa de les Putes), #metoo, #NousToutes, La Barbe, Ni Una Menos, Qué sea Ley o Alfombra Roja, entre d'altres. La sèrie també inclou protestes puntuals per l'atac terrorista a la revista satírica Charlie Hebdo a París, pels 43 desapareguts d'Ayotzinapa a Mèxic, o pel cas de violació "de la manada" a Espanya.

 

Com sorgeix la paraula "indignades" per a titular aquesta obra? Va ser òbvia, hi havia més opcions?

Sorgeix arran del moviment 15M conegut com els Indignats. Amb els anys m'adono que aquest títol és cada vegada més encertat perquè porta implícit un sentiment de ràbia i indignació, que caracteritza a la quarta onada del feminisme. Les activistes usen la ràbia com a eina de lluita.

 

Veus possible exposar aquesta obra en tots els països les protestes dels quals il·lustra?

M'encantaria.

 

Quins són els lemes i paraules que més t'han impressionat d'aquestes protestes?

És molt interessant com han anat apareixent paraules i lemes que estan creant una nova narrativa feminista. Poso com a exemple l'ús de la paraula "*slut" (puta) del moviment Slut Walk (La Marxa de les Putes) nascut en 2010 a partir de les declaracions d'un oficial de policia en una classe sobre seguretat a la Universitat de York, que va declarar que "les dones haurien de deixar de vestir-se com a putes per a evitar ser violades". El moviment reclama la paraula "puta", redueix el seu significat pejoratiu per a convertir-la en una eina narrativa de lluita.

Podem trobar diversos d'aquests lemes en el mural realitzat per a l'exposició de "Indignades" en ADN Galeria amb informació de protestes socials i feministes al llarg de nou anys a nivell global i que es pot descarregar gratuïtament des d'aquest enllaç

 

Des de l'inici de la pandèmia has exposat dues vegades en la Galeria ADN de Barcelona, ens pots explicar aquest vincle que sembla sòlid entre aquest espai i la teva obra?

ADN és la galeria que em representa a Espanya. Treballo amb ells des del 2019. L'exposició Indignades es presenta per primera vegada a la galeria, alhora que es crea un diàleg molt interessant amb l'exposició It's time to go back to street de l'artista italiana Marinella Senatore, que exposa al mateix temps en un altre espai de la mateixa sala. Per a més informació visiteu el web de la Galeria ADN de Barcelona

 

1

 

 

 

2

 

 

Les dones de "Womankind", la teva col·lecció de collages de fotografia digital, són silencioses i en blanc i negre, i les "indignades" són en colors vius i moltes criden o ploren. ¿Es tracta de diferènciar la memòria històrica del present?

Encara que els projectes no sorgeixen d'una manera tan racional sinó més aviat de manera intuïtiva, efectivament podria donar-se una lectura en termes del passat i el present. Com a artista, treballo digitalment (amb un llapis electrònic i una tauleta) i en projectes a llarg termini, per a cadascun dels quals desenvolupo un llenguatge visual diferent, que inclou el dibuix, la pintura, el collage fotogràfic i fins i tot el vídeo. A "Womankind" creo imatges a partir de fotografies de diferents fonts per a crear un arxiu fictici de la història de la dona. Els collages estan ambientats en una franja de temps entre dos dels moments més importants en la història de les dones, el moviment sufragista britànic de principis de segle XX i la introducció massiva de la pastilla anticonceptiva en els anys 60, els quals contribueixen considerablement a l'emancipació de la dona. El llenguatge de la sèrie Indignades s'inspira en el còmic i l'art Pop, molt usat en els cartells polítics dels anys 70, com els d'Emory Douglas, ministre del partit de les Panteres Negres als Estats Units i els cartells de Jesús Ruiz Durand que va dissenyar per a la Reforma Agrària al Perú.

 

 

Creus que l'art actual s'està posicionant al costat del moviment feminista i que contribueix a aconseguir els seus objectius?

Crec que l'art sempre ha reflectit la realitat del nostre temps. I crec que els moviments feministes de base mai han tingut tanta força i visibilitat com en aquests moments. Això es deu en part a les xarxes socials. Per tant, sembla raonable que proliferin projectes d'artistes creats des d'una perspectiva feminista que sense cap dubte poden contribuir a la causa, si és que es treballa conjuntament amb activistes i educadores. En el cas de la sèrie Indignades, les imatges s'exposen en espais públics com una manera de retornar la lluita al carrer. Igualment els dibuixos es distribueixen a Internet sota llicència Creative Commons perquè les mateixes activistes protagonistes de la sèrie puguin usar-les per a cartells, campanyes, marxes, etc. Són els circuits de distribució diferents als del sistema de l'art els que detonen el potencial polític de l'obra d'art. Com diu Judith Stein, «Per a mi és clar que un art feminista no es basa en obres mestres o 'diàlegs amb un mateix sobre un mateix'. Tal vegada les úniques coses que a una artista veritablement feminista han de preocupar-li són el moviment feminista i la construcció d'un sistema d'art feminista dins d'una societat feminista».

 

El teu país d'origen és el Perú però has viscut molts anys a Mèxic i ara vius a Madrid. Com t'ha tractat com a artista cadascun d'aquests països?

Cada ciutat on he viscut a tingut un paper important en el meu desenvolupament artístic. A Lima em vaig formar, estudiant en la facultat d'arts de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. A Mèxic vaig treballar com a dissenyadora gràfica i directora d'art en diverses agències de publicitat i és a Madrid on em vaig convertir en artista, perquè ha estat aquí on he pogut desenvolupar la meva obra a temps complet.

 

Conceps la creació artística sense el treball de recerca que hi ha darrere de la teva obra?

En el meu cas, el treball de recerca és part fonamental en la meva obra. Dedico moltes hores a impregnar-me d'informació vinculant, que després destil·lo i manipulo per a convertir-la en imatges pròpies.

 

5