28 de setembre, Dia d'Acció Global pel Avortament legal, Segur i Accessible

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

There are no translations available.

 

Tere Molla buena

OPINIÓ

Commemorem un altre dia d'acció per garantir els drets a un avortament lliure i segur: el 28 de setembre.

 

Fa una setmana, concretament el passat dia 23 també commemorem el Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens. Com veiem setembre és un mes potent pel que fa a reivindicació de drets de les dones.

Però tornem al 28 de setembre i la necessitat de reivindicar que l'avortament sigui un dret universal per a les dones del món. Un dret on ningú es pugui immiscuir ni negar. Un dret a la condició inherent de les dones a poder gestar (o no) i que ningú hauria d'arrabassar.

Les ofensives de les ultradretes de tot el món van minvant aquests drets. Aquí ho van intentar, però, afortunadament el moviment feminista va aconseguir aturar-ho i només van retocar la llei de l'any 2010 eliminant aquest dret a les dones menors d'edat, la qual cosa ha de revertir immediatament perquè és un dret arrabassat.

I sense sortir de l'Estat Espanyol, cal garantir el dret de les dones a poder avortar sense tuteles, ni períodes informatius, ni històries com l'objecció de consciència de metges aliats amb la ultradreta i l'església catòlica que segueix imposant els seus mandats per via indirecta, perquè, afortunadament per a totes, per la directa no pot.

El Ministeri d'Igualtat ha anunciat la reforma de la vigent llei de salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l'embaràs. Però perquè aquesta reforma impliqui un avanç en els drets de les dones sobre els seus propis cossos i les seves maternitats, s'han de tenir en compte algunes coses, com ara que l'avortament sigui gratuït i accessible per a totes les dones que vulguin interrompre voluntàriament el seu embaràs , sense límits d'edat. Per a això s'ha de suprimir la necessitat del permís parental a les dones menors d'edat, donat que, en massa casos, aquests embarassos no desitjats, són conseqüència d'abusos sexuals de familiars directes com a pares o germans.

Així mateix s'hauria de regular l'objecció de consciència d'alguns metges perquè aquesta situació no suposi retallada de drets de les dones que vulguin interrompre voluntàriament els seus embarassos. S'hauria d'invertir més en formació professional específica per al personal mèdic que hagi de realitzar aquestes intervencions perquè en tot moment estigui reciclat i pugui prestar els seus serveis d'una manera el menys invasiva possible per a les dones que, per experiència pròpia, sé que van amb moltes pors i inseguretats sobre el seu futur per les campanyes de criminalització i assetjament que es duen a terme a les portes d'algunes clíniques que practiquen aquestes intervencions. Aquest tipus d'assetjament a les clíniques i, per extensió a les dones que hi acudeixen, haurien d'estar castigades, per intentar vetar drets de les dones i el treball de professionals que garanteixen aquests drets.

També considero que s'hauria d'eliminar l'anomenat "període de reflexió" ja que suposa una actitud paternalista cap a les dones que ja han pres una decisió i aquest període el que aconsegueix és allargar l'agonia i el patiment de les que ja han pres una decisió. Tret que, com ja he dit és una actitud de tutela i paternalisme, convertint a les dones en éssers que necessiten reflexionar encara més sobre la seva pròpia situació, ja de per si angoixant.

I sobretot tenir en compte que per evitar aquestes interrupcions voluntàries dels embarassos s'hauria d'invertir, i molt en formació afectiu-sexual en tota l'educació de les nostres criatures des d'edats molt primerenques i de forma transversal en totes les etapes educatives. Amb una correcta formació afectiu-sexual s'avançaria molt, també, en l'erradicació de les violències masclistes i homòfobes. Així com també s'avançaria en una visió menys cosificada de les dones i s'evitaria, en part, el consum de pornografia en edats primerenques. Com veiem, una inversió en aquest tipus d'educació en les aules i des de les edats més tendres, ens permetria avançar en molts aspectes i evitaria molt patiment a dones i nenes.

Assenyalar els aspectes a millorar és, també, assenyalar els errors que actualment existeixen per millorar-los i avançar en drets que és, en definitiva, el que s'hauria de pretendre al reformar la llei.

Espere i desitje de tot cor que aquest sigui l'objectiu del Ministeri d'Igualtat i que, en aquest tema, no ens porti per camins que impedeixin el lliure exercici d'un dret que hauria de ser universal i gratuït per a totes les dones.