Sanitàries davant la pandèmia: entrevista a Esther Gutiérrez López

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Health - Clinic

There are no translations available.

Esther Gutierrez  1

série d'entrevistes

Parlem amb Esther Gutiérrez López, netejadora en parts, endoscòpia i morgue a l'Hospital de Santa Caterina de Salt, com ella mateixa diu «qui ve i qui se'n va, tanco el cicle». 

És treballadora d'una empresa que dona servei extern a l'hospital i és delegada de prevenció i membre del sindicat Comissions Obreres.

Com us va afectar l'esclat de la pandèmia?

Se'ns va multiplicar la feina, vam passar de netejar una habitació i la seva higiene diària o netejar qualsevol àrea: la sala de parts o les oficines, de forma correcta i desinfectades a haver de fer no el doble sinó multiplicat a l'enèsima potència. Entrar en un despatx i pensar: la grapadora, el pot de tippex, els teclats ... no només havia d'estar impecable sinó que havia de ser d'una exhaustivitat tremenda. Posar molta més atenció a manetes, seients, interruptors... tot el que entrava en qualsevol de les plantes en què treballàvem, qualsevol persona «desconeguda» es devia netejar amb protocol COVID, és a dir, qualsevol pacient que entrava per primera vegada per una urgència, un part o per a una visita. Això vol dir posar-se els EPI, tres parells de guants, posar-te bé la granota i totes les proteccions. Havíem fet simulacres i cursets per a l 'èbola però vam haver de reciclar-nos, adaptar-nos i hiperpendents de fer-ho tot correctament i completament. Anàvem molt ben equipades, en el nostre cas perquè l'empresa tenia un romanent i no tothom tenia la mateixa preparació. Tot i així t'ho has de posar i treure correctament. A part de la por lògica d'infectar o de contagiar a la família. Algunes de les meves companyes es van encomanar, en haver-hi un brot en la seva planta.

 

Sou un col·lectiu molt feminitzat, invisible i en condicions laborals molt millorables.

A la feina  a més a més, s'ha afegit que no hi ha hagut un reconeixement del 100% de la baixa, només del 60%. En altres casos es reconeixia el 75% per ser de risc. A les netejadores d'empreses externes no se'ns ha reconegut ni se'ns ha donat la gratificació que s'ha donat a tot el sector sanitari. Podia tenir una lògica que a les empreses externes no s'assumís des del departament però sí que es va fer amb el personal sanitari de l'empresa de diagnòstic per la imatge. A més, sigui l'empresa que sigui nosaltres estarem sempre a l'hospital i això no es reconeix i en aquesta pandèmia aixó ha tingut una clara conseqüència discriminatòria. Ningú ens ha agraït ni reconegut, quatre aplaudiments, que no dic que no siguin importants, però ens hem vist en el centre i, alhora, invisibles. Ningú del personal sanitari, s'hagués atrevit a entrar si nosaltres no netejàvem. Hi ha un biaix claríssim, és per ser netejadores que no ens han reconegut. Tot i això, hem marcat els temps i ens hem guanyat el respecte de tot el personal, som professionals formades i ara s'ha vist de forma clara una cosa que quedava molt al marge.

 

Com us heu organitzat durant tota la pandèmia?

La sobrecàrrega de treball i tot el que comporta s'ha assumit en base al nostre esforç. El que comentava abans, no eren higienes «normals» com abans de la pandèmia. Qualsevol fluid ens complicava molt més la vida, no era només netejar sinó una desinfecció molt a fons, i sempre amb totes les persones de l'hospital en espais segurs. És cert que hi havia menys visites i acompanyants. La conciliació ha quedat de banda per què hem pensat que el nostre paper era ser-hi i hi hem estat. Algunes companyes han demanat excedències o permisos per estar amb menors o dependents perquè no tenien com fer-ho, però la resta ens hem buscat la vida per poder complir amb la feina. Cada dia era una nova batalla, no sabíem el que ens trobariem. No se'ns va incloure en el Reial Decret en el qual es va determinar el contagi de treballadors i treballadores essencials com a malaltia laboral. Ens hem manifestat perquè se'ns escolti.

 

S'ha entès el vostre paper?

Les higienes d'espais «normals» no COVID es van seguir fent però tot era més complicat. Es veien menys persones a l'hospital però estàvem en plena saturació. Potser no estava a vessar de gent però estava ple de COVID, totes les plantes eren COVID. Tenim 9 boxes d'UCI però se'n van haver d'obrir més: a urgències una àrea d'UCI, l'hospital de dia també UCI, pal·liatius el van traslladar... tot era molt més complicat, molt més a fons pel perill que comportava i seguíem sent les mateixes, no hi va haver reforç i el temps per dedicar a cada neteja se'ns exigia el mateix. L'esforç ha estat terrible. Només et posaré un exemple, la companya que ha de netejar els vestidors on tot el personal de l'hospital es canvia i es dutxa ho havia de fer en dues hores, va ser inhumà! Després ha variat una mica però no hi ha prou consciència de la sobrecàrrega que hem suportat.

 

Després d'un any de pandèmia el sector ha fet una aturada que heu reivindicat?

Aquí a l'hospital és va fer l'hora d'aturada convocada a tot Catalunya reclamant la gratificació que no ens han donat. Som el sector més precari d'un hospital i, en general, a la societat. El sector de la neteja és el que menys cobra. Com que som personal essencial no podíem fer una aturada de tot el dia i només vam fer una hora per torn i sense possibilitat de negociar ens van posar un 60% de serveis mínims en una hora d'atur, això va impedir a molta gent participar. No se'ns ha reconegut igual que la resta de personal de l'hospital ni a la gratificació econòmica ni al reconeixement de malaltia professional i, a més, se'ns ha impedit seguir l'aturada, però pensem seguir fent coses exigint els nostres drets. Creiem que la nostra lluita és justa.

 

Esther Gutierrez