Dret a confrontar, obligació d'avancar

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Identitats de Gènere

  

Trans Nuria 2

Núria González López durant l' exposició

Debat- formació a La Independent

OPINIÓ

Així va passar fa uns dies quan vaig tenir la oportunitat de parlar una bona estona amb les integrants de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT). 

 

 

 

Trans 3 baixa

Núria González López advocada i activista feminista dirigint la reunió

 

TRANS FAB

Fabiola LLanos va moderar el debat

 

 

 

I dic parlar, perquè és exactament això el que vam estar fent.
El que en principi havia d'haver estat una conferència/monòleg, es va convertir, per fortuna, en una conversa de banda a banda, intensa i confrontada, profunda i animada. No hi havia unanimitat d'opinió sobre el tema que se'm va convidar a tractar, la futura "Llei Trans" (ni més ni menys). Però després de casi dues hores de conversar, va emergir el que totes, ara sí, per unanimitat, vam acordar. Necessitem confrontar.

 

Les dones necessitem discutir dels temes que marquen la nostra vida com a dones des de que naixem fins que morim. I en els moments en que vivim, totes les que estàvem allà vam coincidir en que impera una censura no oficial, però si oficiosa quan les dones decidim debatre.

 

 

Cultura del silenci

 

Vam estar d'acord en que en el últims anys s'ha establert la cultura del silenci per sobre de la necessitat d'argumentar. I aquesta cultura s'ha imposat sota la trampa d'una falsa sororitat, en la que sembla que només es pot parlar d'allò en que totes estem d'acord. El famós mantra de "anem al que ens uneix i no al que ens separa" ens està fent molt de mal, com a dones, i també dintre del moviment feminista.

 

Les dones en general i el moviment feminista en particular té davant, ara mateix, uns desafiaments tan grans, que ens juguem la categoria de persones per a les dones si no aconseguim explicar alt i clar les nostres raons per no convertir-nos en simples objectes de consum, que es poden vendre, llogar o matar, amb total impunitat, perquè al cap i a la fi, ni tan sols ens veuen ja com a éssers humans.

 

És urgent i necessari per a la nostra pròpia supervivència que caiguin les màscares de totes aquelles persones que, embolicades en la bandera del feminisme, no fan altre cosa de fer-li la feina bruta al patriarcat.

 

 

Informació líquida

Però en l'era de la informació líquida i ultra ràpida, de utilitzar i llençar, no totes les dones poden accedir als anàlisi seriosos i sòlids del que se'ns ve a sobre. Llavors, com podem pretendre que les dones tinguin i mantinguin posicions de força irrebatibles davant d'aquells i aquelles que tenen com a objectiu convertir-nos en el no res?

Només hi ha una manera, i és confrontar a cara descoberta amb qui vol desactivar el feminisme a través dels postulats més neoliberals que hem vist mai. No hem de tenir cap por a asseure'ns amb qui defensa que les dones són un sentiment, que les dones prostituïdes ho fan com a exercici de la seva llibertat personal, o que aquelles que s'han de sotmetre a fer de ventre de lloguer i entregar els seus fills a qui paga, perquè pot pagar, ho fan perquè son "éssers de llum" i no per estar en una situació de vulnerabilitat extrema. Asseure'ns per deixar palès que els seus argument són falsos i les seves propostes criminals.

Hem de debatre i confrontar, durament i públicament. Durament perquè les amenaces són molt grans. I públicament, perquè és davant de tothom on guanyarem la batalla per mantenir els nostres drets humans. Perquè la veritat sols té un camí, i al final, no més no la veu qui no la vol veure.

 

 

No callar

 

El moviment feminista ho té clar i per això del dones que alcen la veu son contínuament assetjades amb virulència per qui veu en elles un perill real per el pensament únic que es vol imposar. I no callaran.

 

Però d'aquella trobada va quedar ben palès que aquest "no callar" ha de ser extensiu a totes i cadascuna de les dones.

 

Els qui volen fer retrocedir els nostres drets també ho saben i per això utilitzen la tàctica de la mordassa sorora. Primer avís. Al grups de Telegram, als xats de Whastsapp, a les xarxes socials, qui discrepa es avisada. Però si no calla, es atacada amb tota la violència imaginable. Com a les dictadures de tota la vida.

 

Per instint de protecció, moltes s'autoimposen la llei del silenci. Y llavors és quan les i els violents guanyen la partida. Per tant, no podem callar. O el que és pitjor, no podem reduir-nos a parlar exclusivament d'allò en el que estem d'acord, ja que seria condemnar a mort a la nostra pròpia intel·ligència. Com si visquéssim eternament en un ascensor amb el veí del que només podem parlar del temps que fa.

 

 

Discutint creixerem

 

Això és en el que es vol convertir a les dones, i especialment al moviment feminista. En una conversa educada i intranscendent.

 

Tres-cents anys de lluita i moltes morts, totes del nostre bàndol ens han d'impedir radicalment acceptar aquesta situació. I així va quedar ven clar amb les companyes. Només parlant, aprendrem, només discutint creixerem, i només confrontant guanyarem aquesta guerra per les nostres vides.

 

Sols em quedar felicitar a les integrants de la XIDPIC.CAT per la iniciativa de fomentar el debat i la confrontació d'idees i d'arguments, abans de prendre un posicionament oficial com a grup. Vam créixer plegades. Seguim!

 

 

 

 

 

Trans Marta 4                                 

 

TRANS Julia

Júlia López Tremols, La Independent, participant en el debat                        Marta Macías, La Independent, participant en el debat

 

 

TRANS Liza

Liza Roncancio, La Independent,  participant en el debat

 

 

 

*Núria González, advocada i activista feminista, presidenta de l'associació L'ESCOLA AC.