En directe i en diferit: 29 anys de Mostra

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

 

online

 

 

Quan arriba el mes de juny la Filmoteca s'omple de pel·lícules dirigides per dones i comencen les sessions de la Mostra Internacional de Films de Dones. 

Els darrers 29 anys ha estat així gràcies a la iniciativa de Drac Màgic -que enguany ha fet 50 anys- i del lideratge entusiasta de les que en van ser codirectores: Marta Selva i Anna Solà i un testimoni recollit per Marga Almirall i Marta Nieto, les actuals codirectores i la imprescindible coordinació d'Àngels Seix. Des del juny de 1993 ha estat un espai cultural i de visibilitat del cinema de dones.

En aquest any de pandèmia, la Mostra ha volgut recollir en la programació «les relacions dels cossos amb els espais i els mons que contenen, a partir de diversos apropaments fílmics, experiències vitals, frustracions i desitjos». El juny és el mes central però la mostra s'allarga.

El mes de febrer va posar en marxa les activitats amb el monogràfic Margaret Tait -cineasta i poeta- i La Mostra es mou. Recuperant films, difonent i dialogant amb els públics. L'esclat de la pandèmia feia reflexionar sobre allò après en gairebé tres dècades: «Els coneixements que les feministes i les ecofeministes fa dècades que divulguen sonen avui amb força a mes altaveus que mai: som interdependents, som ecodependents i la vida és una possibilitat per sobre  d'una certesa». Alhora, la reflexió sobre un món digitalitzat a la força amb bretxes de desigualtat enormes, amb una línia finissima entre l'espais privat i el públic i laboral obria les deliberacions urgents que apuntava el ciberfeminisme i que havia anat trobant espai en la pròpia Mostra.

El mes maig es van recuperar les documentalistes llatinoamericanes -en col·laboració amb Casa Amèrica. Es va poder veure els films i conversar amb directores com Isabel Bustamante, Mehdin Twolde i María Álvarez, que presentaren produccions recents de no ficció que parlaven de la memòria, de la pertinença, de l'empatia.

 

 

dorothy

 

 

I el juny es tenyeix de Mostra, presencial a la Filmoteca on acaba la programació el 30 de juny però també troba espaiu en la plataforma de cinema online Filmin -entre el 18 i el 27 de juny-. La tradició ens porta a la sala de cinema, malgrat les restriccions. Hem trobat sessions infantils i hem pogut recuperar una de les pioneres: Dorothy Arzner, en diferents sessions retrospectives. Arzner dirigí fa gairebé 100 anys – entre 1927 i 1943-- sent la única directora del Hollywood d'aquells anys. Va ser una reconeguda muntadora i va ser la primera dona en dirigir un film sonor. Arzner va ser una de les oblidades fins que va ser recuperada pel feminisme. També es va fer memòria de Cecilia Mangini, considerada la primera dona documentalista italiana.

La secció més festivalera de la Mostra, la secció panoràmica sempre descobreix petites joies que ens expliquen, que expliquen l'entorn i les lluites; els espais propis i aliens, la sororitat i la rebelia. Van desfilar films i directores d'Argentina, Irán, Bèlgica, Mongòlia, Corea del Sud, Portugal, França, Suïsa, Bulgària, Finlàndia, Brasil i, com no, Catalunya. La globalitat de la creativitat femenina en uns pocs dies. Aquest és el gran esforç que la Mostra fa cada any.

I això no acaba, el Projecte Arxípèlag segueix fins al desembre i encara ens reserven els, ja tradicionals, Manifestos fílmics Feministes del novembre o el Conegudes també a casa. La Mostra manté la línia de qualitat i diversitat, ha crescut i ha construit xarxes, motius de més per no perdre-se-la.

base

 

 

online