“El racisme i l’antigitanisme afecta a tota Europa, és sistemàtic i històric”

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Social organizations

There are no translations available.

RosaMaCisneros

Rosa Maria Cisneros Kostic, és la nova presidenta de l'Associació de Dones Gitanes Drom Kotar Mestipen.

 

L'Associació Drom Kotar Mestipen (Camí de llibertat) és una entitat creada l'any 1999 que treballa per la promoció i la no discriminació de les dones gitanes, i per la seva participació en els espais educatius, socials i culturals sense renunciar a la seva identitat.

 

Treballar per aconseguir la igualtat i la no-discriminació entre gèneres dins de la comunitat gitana, es fa difícil? Quines resistències es troben?

La desigualtat de gènere és un fet social i no cultural, per tant no és un aspecte que ens perjudiqui únicament al poble gitano. Ens trobem amb les dificultats d'una societat que és masclista i clar que se'ns fa difícil aconseguir aquesta igualtat, per això seguim treballant en aquesta línia des d'un feminisme gitano, dialògic que no exclogui i que té en compte la diversitat i les diferències, però ens trobem amb les mateixes resistències que es poden trobar altres dones, i és per això, que el diàleg igualitari entre dones diverses, les xarxes i la participació són tan importants, perquè hem de crear espais on els homes i les dones que busquem la igualtat i la no discriminació puguem compartir i recolzar-nos.

 

Han de superar la doble discriminació que tenen en tant que dones i gitanes, com combaten el racisme i el sexisme?

Per superar aquesta doble discriminació, a la que també s'hi pot sumar la falta d'oportunitats per accedir a un nivell acadèmic superior, l'entitat treballa en la línia de l'educació i la formació, així com en la representació de la dona gitana en els diferents espais de la societat.

Sabem, i les dones ho tenim molt clar, que l'educació és la clau que ens pot obrir les portes de superació d'aquesta discriminació. Per això, mitjançant diverses actuacions encaminades a la formació com el curs de monitora que s'organitza en l'entitat des de l'any 2007 s'incrementa l'apoderament de les dones, a més d'augmentar la seva representació en espais educatius, servint de referents per als infants i demés famílies.

Des de l'entitat es treballa per fer difusió i facilitar l'accés a la informació per a la igualtat de drets, per tal que tothom conegui quins són els seus drets i treballem per l'acompliment d'aquests. Concretament, aquest any hem organitzat cicles de diàleg, per posar sobre la taula alguns dels temes o situacions que van sorgint i que és important difondre la informació per donar resposta a diferents situacions.

A més, a partir d'altres espais com són les Trobades d'Estudiants Gitanes, els congressos, i altres, permeten crear espais de diàleg entre les dones de base, lluitar contra la imatge estereotipada del poble gitano i de les dones i contra l'antigitanisme. Després es recullen totes les aportacions de les dones i es difonen a la societat en general i a les administracions, per tal de contribuir a noves polítiques que millorin la qualitat de vida de les dones gitanes i del seu poble, partint sempre de la seva veu i la seva representació en els diversos àmbits de la societat.

 

 

18TrobadaEstudiants1

Grup de treball de la 18a Trobada d'Estudiants Gitanes de Catalunya*

 

 

Des de l'any 2000 organitzen la Trobada d'Estudiants Gitanes de Catalunya, projecte que aposta per l'educació de les nenes gitanes per aconseguir la inserció laboral plena. Quina valoració en fan d'aquests vint anys?

Les Trobades tenen com objectiu compartir un espai de diàleg intergeneracional i igualitari entre dones i joves gitanes de diversos punts del territori català, per cercar juntes propostes de solucions que contribueixen aconseguir l'èxit educatiu del nostre poble i superar les barreres que trobem en l'àmbit educatiu. A més d'intercanviar actuacions basades en evidències científiques per superar el fracàs escolar i les situacions que ho generen.

La valoració és molt positiva i exitosa. Des dels inicis de l'entitat s'han realitzat 19 edicions de la Trobada i cada any es pot veure l'avanç que s'està fent i com les dones gitanes estem obrint els camins educatius, la ultima edició presencial al 2019 va se a la UB i el 2020 hem realitzat la primera en format virtual. En les primeres edicions costava molt trobar a dones referents, que són un aspecte clau d'aquestes jornades. Aquestes dones referents expliquen les seves experiències d'èxit en l'àmbit educatiu, i al principi, havíem de recórrer a joves i dones d'altres comunitats, com Andalusia, però en els últims anys, són tantes les dones i joves que ja tenim aquí, que es possible visibilitzar diferents perfils i és molt bonic veure com cada vegada, també, són més diversos els itineraris educatius que recorren.

La participació ha anat augmentat. Si en la primeraTrobada només hi van participar una mare i una filla; en l'última edició, hi van participar a prop de 300 dones i joves gitanes. El que no ha canviat és l'interès i les conclusions que s'extreuen. Les dones continuen treballant per aconseguir una educació de qualitat per als seus fills i filles, i volen que l'educació els hi asseguri oportunitats reals i altes expectatives per part dels agents educatius.

 

Quines són les causes de l'abandó i l'absentisme escolar de les joves gitanes? I quines, les solucions que proposen?

El que com entitat podem dir, és que hi ha clars exemples d'experiències en diferents contextos educatius en els quals a partir de posar en pràctica actuacions educatives d'èxit basades en evidències científiques, s'ha obtingut un alt impacte, erradicant l'abandó i l'absentisme escolar.

Per tant, com entitat que treballa a partir de bases científiques, i també, a partir de les aportacions de les dones en els diferents espais de diàleg, el que demanem i volem és el que ja s'ha dit anteriorment: educació de qualitat, altes expectatives, igualtat d'oportunitats i resultats. Que els seus fills i filles aprenguin quan van a l'escola, puguin millorar la seva qualitat de vida, i que s'inclogui i representi al poble gitano en els espais educatius, es visibilitzin els seus referents i es potenciïn els seus espais.

 

18TrobadaEstudiants

18a Trobada d'Estudiants Gitanes de Catalunya. Sala Paranimf de la Universitat de Barcelona, 2019*

 

 

Tenen una gran experiència en projectes europeus, tant coordinant-los com de parteners. En quines línies treballen a nivell europeu i quina és la situació de les dones gitanes d'aquí respecte a la resta de països de la Unió Europea?

Si, l'entitat té un gran reconeixement i experiència a nivell europeu.

La línia principal de treball de l'entitat és l'educació. Alguns dels exemples dels projectes que s'han realitzat com a coordinadores són el EDUCAROM el qual va desenvolupar material pedagògic per a persones adultes en la comunitat gitana. El ROM-ACT, amb l'objectiu d'ampliar l'accés de les dones gitanes als sistemes d'acreditació d'aprenentatge no formal i informal. I el ROM-UP!, centrat en treballar la inclusió del poble gitano mitjançant experiències educatives d'èxit de qualitat.

Respecte a la situació de la dona gitana en els diferents països de la Unió Europea, el que podem dir és que és tan diversa com és en el nostre propi país. El que sí sabem és que més enllà d'aquesta diversitat, el que diuen les dades d'organismes com el FRA (Agència Europea de Drets Fonamentals), l'Eurobaròmetre o altres enquestes oficials, és que la població gitana és el col·lectiu més rebutjat en la societat, per tant els reptes són comuns en aquesta lluita.

El racisme i l'antigitanisme afecta a tota Europa, és sistemàtic i històric. Hi ha països i comunitats que porten a terme diferents polítiques públiques per donar respostes a les situacions de discriminació i vulneració dels drets de les persones de la seva població. Hi ha països que s'impliquen i avancen més que d'altres, posant en marxa polítiques i accions afirmatives que treballen en la igualtat. A més, dintre d'aquesta discriminació a la població gitana, les dones són les més afectades. Per aquesta raó treballem amb les dones de base en els projectes europeus, per a que les polítiques es facin amb el bottom up aproach, posant a les dones gitanes de base al centre de les actuacions, i el debat amb un diàleg igualitari i amb evidències assegurant que es milloren les vides de les dones gitanes i del nostre poble.

 

El 2018 van organitzar el II Congrés Internacional de Dones Gitanes amb la participació de prop de 400 dones de 16 països europeus i de 12 Comunitats Autònomes. A quines conclusions van arribar?

Va ser una experiència molt enriquidora, plena de somnis, il·lusions i molt orgull. La participació de 400 dones gitanes de base de tota Europa van propiciar unes jornades úniques. Van participar dones molt diverses, però el que es va extreure en comú, és la importància de l'educació, l'apoderament de les dones i la superació de les barreres que troben en els diferents àmbits de la societat. Es van exposar bones pràctiques a problemes comuns i com a conclusions coincidien en la importància de l'educació, de la formació, de disposar d'espais com aquest, d'intercanvi i de treball conjunt entorn a solucions i actuacions transformadores. La importància del moviment de base, de la representació i l'aportació de les seves veus a les polítiques publiques. La importància que les dones de base estiguin presents en espais de decisió. La importància de reconèixer-se, diverses però unides, en la lluita contra l'antigitanisme.

 

IICongresInter

II Congrés Internacional de Dones Gitanes. Caixa Fòrum, Barcelona, 2018*

 

L'any 2019, la Generalitat de Catalunya va declarar el 26 de novembre Dia de l'Arribada del Poble Gitano a Catalunya. La data fa referència a un document que testimonia l'arribada a territori català un 26 de novembre de 1415. Després de 600 anys d'història marcada per la persecució, el genocidi, el racisme, la desigualtat social... Com valoren aquest gest?

Es valora positivament qualsevol gest de reconeixement entorn al poble gitano i a la nostra història, donat que el reconeixement permet visibilitzar i tenir en compte el poble gitano com a part de la història i ciutadà de la societat. A més, el reconeixement permet crear polítiques i accions per garantir la inclusió i recuperació de la nostra història.

 

I parlant d'història, tothom coneix que és l'Holocaust jueu o la Xoà, però molt poca gent ha sentit parlar del Samudaripen o Porrajamos (genocidi gitano) o de l'aixecament popular que hi va haver en el camp gitano d'Auswitch, l'any 1944. Coneix alguna iniciativa que abordi la memòria històrica del poble gitano i la visibilitzi?

Existeixen moltes entitats que donen visibilitat i difonen aquests fets i la nostra història, com Unió Romaní, o el museu virtual del Poble Gitano de Catalunya. Totes les iniciatives que aportin a la memòria històrica del nostre poble i que visibilitzin les vides de tantes dones i homes que històricament han quedat invisibilitats, totes aquestes iniciatives ens permeten conèixer millor la nostra història i lluitar per a que mai més es tornin a repetir aquestes injustícies.

 

IICongresInter1

II Congrés Internacional de Dones Gitanes. Caixa Fòrum, Barcelona 2018*

 

*Reservat el drets d'imatge per l'Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen ©DKM