"Mrs America": la mini sèrie sobre el feminisme i l'antifeminisme nordamericà dels 70

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

Mrs America

 

La sèrie, organitzada en 9 capítols, repassa aquells frenètics dies de discursos feministes escandalosament vigents avui, des del punt de vista de cadascuna de les protagonistes.

L'Equal Rights Amendment (ERA) va ser una esmena (o reforma constitucional) proposada a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica per a garantir la igualtat de drets legals per a tota la ciutadania nord-americana, sense discriminar per raó de sexe en qüestions legals com ara temes de divorci, propietat i ocupació.

L'ERA va ser aprovada per la Càmera dels Representants el 12 d'octubre de 1971 i pel Senat el 22 de març de 1972. Segons l'article V de la Constitució, quan això es produeix cal sotmetre la proposta de reforma a les legislatures dels diferents Estats per a ratificar-la i que l'aprovin tres quarts dels Estats (són 50, per tant cal que la ratifiquin 38 estats) durant un període de temps limitat.

Aquesta esmena, l'ERA, establia principis d'igualtat entre homes i dones i de llibertat sexual que avui en dia estan molt assumits, però a la sèrie "Mrs America" s'expliquen els impediments amb que es va trobar l'esmena per prosperar. La data límit fixada pel Congrés era l'any 1979 i l'any 1977 l'ERA ja havia rebut la ratificació de 35 Estats, tenia el suport de de tots els partits i el moviment feminista estava en un dels seus millors moments, però va aparèixer en escena Phyllis Schlafly, una activista antifeminista que va organitzar una campanya i va mobilitzar les dones conservadores contra l'ERA amb arguments centrats en que l'ERA discriminava les mestresses de casa, feia perdre a les dones drets sobre els fills i filles, i les obligaria a anar a l'exèrcit o a treballar fora de casa.

La sèrie explica la lluita de feministes i antifeministes al voltant d'aquesta esmena constitucional, i ho fa de manera absolutament fidel a la història real i amb unes actuacions brillants de totes les actrius, destacant especialment Cate Blanchett en el paper de Phyllis Schlafly, tot i que una filla seva ha fet declaracions dient que la seva mare era molt menys freda, cruel i calculadora que com ha sigut representada en la ficció. Sigui com sigui, és impressionant com el seu discurs i comportament resulta insofrible a ulls de qualsevol dona que cregui mínimament en els valors del feminisme. Destaquen també les actrius que representen les feministes de l'època: Bella Abzug (Margo Martindale), Shirley Chisholm que va ser candidata presidencial (Uzo Aduba), la republicana pro-ERA Jill Ruckelshaus (Elizabeth Banks) i molt especialment la fantàstica interpretació gairebé clònica de Rosa Byrne com a Gloria Steinem.

El relat de la sèrie compta amb un guió, direcció i interpretacions d'altíssim nivell i fa un bon repàs als moviments socials, a l'activisme, i a totes les maneres de fer debat i arribar a consensos que hi ha al darrera. S'aconsegueix plasmar molt bé les divisions i contradiccions dels propis moviments feminista i antifeminista, els personalismes i egos enfrontats de tot moviment social, les tensions entre el pragmatisme i el radicalisme a l'hora d'avançar una causa, o les resistències masculines de tot tipus a la participació efectiva de les dones, en els dos camps en lluita.

La sèrie, organitzada en 9 capítols, repassa aquells frenètics dies de discursos feministes escandalosament vigents avui, des del punt de vista de cadascuna de les protagonistes. No menys poderosos, posen la pell de gallina els discursos antifeministes, i espanta el seu poder de convocatòria entre moltíssimes dones. Es mostra la complexitat de la política, la fragilitat del canvi en les idees i les ideologies, i permet veure com moltes persones són capaces de defensar idees que objectivament les perjudiquen: el pla final de Cate Blanchett n'és tràgicament il·lustratiu.

Un retrat interessantíssim de la política, del discurs polític, l'activisme i els moviments socials així com de la complexitat del sistema nord-americà, que ens convida a moltes reflexions i debats.