En memòria de Leila Janah, brillant empresària social

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Memory - Personalities

There are no translations available.

 

382px-Leila Janah 15499868092

Entre les personalitats conegudes o anònimes que s'ha emportat aquest annus horribilis 2020, volem recordar la figura d'una dona jove, que ha deixat una gran empremta en el món dels negocis.

 

Filla d'una humil parella originària de l'Índia emigrada a Estat Units, Leila Janah va tenir la sort d'estudiar a la prestigiosa universitat de Harvard, d'on va sortir amb excel·lents notes en Estudis sobre Desenvolupament a l'Àfrica, tot i haver d'estudiar i treballar a alhora.

Com explica en diverses entrevistes, va ser una experiència de voluntariat a Ghana, on va ensenyar anglès a nens i nenes no vidents, que la va sensibilitzar sobre la manca d'oportunitats de gran part de la joventut en el món, sobretot dones, i de com n'era d'important que cada persona, també a partir de la seva pròpia empresa, busqués el benefici de molts i moltes i no només el seu.

Així va ser que el 2008 va fundar a Mumbai "Somosource" (igualtat en sánscrit), una organització que va donar formació d'alta tecnologia a 11.000 joves de classe baixa, amb un salari digne, a més de micro crèdits i assessoria als i a les aspirants a l'empresariat, tenint com clients grans empreses com Google, Facebook, Walmart entre d'altres. 

Successivament Janah va fundar altres organitzacions sense ànim de lucre, com "Somo School", al sector de l'ensenyament on line, i "Somo Hope" (finançant metges en zones de pobresa). Per últim, el 2015 va fundar una empresa amb ànim de lucre, la LXMI (el nom de la deessa hindú de la prosperitat), on milers de dones de la Vall de Nil recollien i treballaven la nou característica de la zona per ser utilitzada en cosmètica, comptant amb un salari tres vegades més alt que el salari local mitjà.

Leila Janah és admirable també perquè quan se li va evidenciar la malaltia del sarcoma epitelial, va tenir el valor de mostrar-se sense pèl, enfrontant amb dignitat la degradació del seu cos. Encara que la seva mort prematura, als 37 anys ens faci mal, la seva experiència demostra d'una banda com les persones migrants, si tenen l'oportunitat de formar-se, poden aportar molt a la societat que les acull, i a les originàries, si és el cas, també a nivell internacional. Janah ha demostrat que una dona empresària pot reeixir econòmicament, i alhora tenir una visió social (com la va tenir a Itàlia, al Nou-cents, Adriano Olivetti). Va demostrar que es pot distanciar-se de l'actitud dels "Llops" de Wall Street, de Madrid o Milà, business men o women atents, atentes només a augmentar dividends, costi el que costi, ignorant deliberadament si els seus guanys es basen en el patiment de les i dels altres.

Leila Janah se n'ha anat prematurament, però creiem que seguirà inspirant a moltes i a molts joves.