La política integra a les dones migrades?

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Minories

There are no translations available.

alt

 

Donem la veu a Salwa El Gharbi: feminista, immigrada, lluitadora pel drets humans, que porta tres anys com diputada al Parlament de Catalunya. 

 

Està integrada com a independent al grup de “Junts per Catalunya” però no sap si en les properes eleccions hi serà a la seva llista. Es considera feminista, republicana i partidària del Dret a Decidir. Nascuda a Tànger, va estudiar dret a Fez, i va venir a Barcelona al 1994. La seva nacionalitat és espanyola però el seu origen amazig, fet que l'ha portat ha defensar a les minories oprimides i migrades.Tal com ho va explicar a l'entrevista que li van fer a la cadena Egípcia AlGhad TV, anar-se'n a un altre pais a viure no es fàcil per a ningú, però a vegades pots complir els teus somnis: "Immigrem sense saber que el nostre projecte personal podria esdevenir un projecte global, i que ens podríem convertir en ambaixadores de la cultura d’origen i dels seus valors".

 

alt

 

Lluitadora feminista (forma part del Consell de Dones de Catalunya, i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores), el reconeixement i promoció de les dones és una de les causes a les que Salwa dedica tot el temps que pot. És presidenta de l‘associació de dones amazigues TAMETTUT, per a la cultura i el desenvolupament. Aquest lideratge li ha permès defensar al mateix temps a  dones marroquines d’orígens diversos.

 

alt

 

De formació jurídica és experta en diversitat i emigració i va ser directora -des del 2001 al 2012- del departament de drets humans i diversitat d’UNESCO a Catalunya; i ara des de la comissió del Parlament de Treball, Afers socials i Família i com a portantveu, va presentar El projecte de llei sobre la igualtat de tracta i la no discriminació. “Es necessari superar la mirada segregacionista i a vegades criminalitzadora d’aquestes persones” va defensar en la seva intervenció parlamentària. “Cal tenir en compte que una situació administrativa no regularitzada d’una persona migrada, no té res a veure amb la seva educació, ni amb el seu nivell d’estudis…, però si que és un veritable entrebanc per cercar feina, i no permet  la seva integració plena”.

Li agradaria seguir defensant a totes les persones immigrades- dones i homes- des del món de la política. En aquest any de pandèmia ha lluitat especialment per a què no perdin la seva feina ni la consideració que tant els està costant arribat a obtenir. “hi ha perill de tornar endarrere” comentava en una entrevista que li va fer Mireia Rourera, al Punt Avui: “De cop ve una crisi i et diuen: no, tu no ets dels nostres!”

 

Amb la política es poden canviar coses

Ella va ser una de les primeres dones migrades al Parlament de Catalunya, i curiosament els mitjans no la tenien en compte perquè no portava vel, només es dirigien a una altra companya diputada, d’origen marroquí, però nascuda a Catalunya…. Realment la seva presència amb el vel destacava a l’hemicicle. Malgrat tot  ella no porta el vel ni quan visita el seu país d’origen, malgrat que respecta totes les opcions. “Haurien de saber més el que significa néixer dona en la tradició musulmana, aquí i al Marroc. Des un punt de vista feminista integrador, Salwa El Garbi ha fet moltes xerrades sobre ‘Dones i Islam a Catalunya’. “A vegades des de fora només es veu dones amb vel, i no es vol aprofundir mes -subratlla- Cal respectar totes les creences i dona'ls-hi la veu perquè tenen molt a dir”. La influencia de les creences religioses en les dones és un tema que li interessa molt. Va ser  ponent i participant activa d’una jornada que es va fer abans del confinament: “Mons femenins, religions i creences: les dones parlen. Diàlegs per a noves relacions de gènere des de l’àmbit espiritual”, i te molt clar que s’hauria de seguir incidir sobre aquest tema, però entre la pandèmia i la por a l’islamisme radical ja no es fan aquests tipus d'actes. I alerta sobre que no és gens convenient: “que les dones immigrants es tornin a tancar a casa”. I ho diu des de la seva experiència actual com vicepresidenta de la Comissió d’Infància, i membre de la Comissió d’Igualtat i de l’Intergrup dels Drets dels Pobles.

 

 

alt

 

 

D’altra banda es segueix sentit integrada al projecte d’independència de Catalunya, perquè creu que entre altres coses, les dones tindrien un accés més proper a la presa de decisions. ”No soc dona de partit, ni soc militant i a vegades és molt difícil seguir en el món de la política oficial sense suports clars”. I malgrat que reconeix que està molt considerada, per la seva feina en la millora de la situació de les persones migrades, i la seva regularització, que va defensar en l’ultima intervenció parlamentaria, matissa que: “moltes vegades resulta difícil aconseguir que la gent s’assabenti d'allò que es fa al Parlament, i menysel que porpossa una dona com jo, que soc molt més coneguda per la meva militància i activisme feminista i social” .

I tornant a la seva trajectòria, recorda que la seva presència al parlament va ser un repte, i una experiència molt positiva en un moment especial de la nostra història. “Porto més de 25 anys treballant sobre temes de drets humans, i per mi la causa catalana és part integral d’una reivindicació pels drets, per això m’agradaria seguir sent diputada” i com anècdota ens explica l’opinió de la seva mare. “Quan fa gairebé 3 anys li vaig comentar a la meva mare -que viu amb mi- que acceptava formar part de la llista que liderava Puigdemont, d’entrada li  va semblar bé, però de seguida em va dir que no volia passar-se el que li quedava de vida a la porta de la presó. “Però, jo li vaig dir que no  podia perdre l’oportunitat de canviar les coses des del Parlament”.

Y per acabar ens assegura que encara que vol seguir treballant en el món de la política, no passa res si no surt escollida, perquè pot tornar a exercir la seva professió i recuperar el que feia abans de les eleccions del 2018 a l’àmbit de la cooperacio, relacions públiques i internacionals. “El fet que sàpiga idiomes em va ajudar a trobar feina, i a treballar a mitjà jornada, i em va permetre dedicar molt temps a l’activisme”, afegeix. I a més la seva experiència al Centre UNESCO de Catalunya també la va portar a participar en projectes no només d’àmbit local, també a nivell internacional, i especialment des de la UNESCO,  les Nacions Unides i els països de la Mediterrània occidental.

 

Més informació

Mirar els vídeos de la seves intervenció al Parlament el 2019, sobre el projecte de llei sobre: la igualtat de tracta i la no discriminació  

I sobre les polítiques públiques sobre els refugiats el 2018  

(*) La independent
Espacios de Mujeres: Tamettut - Asociación de Mujeres Amazigues