Crònica d'un Festival als núvols virtuals, Enheduanna Festival

There are no translations available.

 

Enheduanna  inici

Il·lustració de Sofia Franco

Una crònica sentida d'Enheduanna Festival.

Tun tan tun, tun tan tan... Començà el compte enrere i la pantalla s'encengué amb el botó de l'Instagram del directe. Tun tan tun...Nuria Barea començà la presentació fluida i errant, cavalcà les paraules amb destresa, també cantà cançons amb les lletres composades per ella mateixa sobre una base suau... tun tan tan... que -sonava de fons-.

També paraules alades passaren per l'habitació blanca en un ambient d'espai ampli d'una sala d'estar a Barcelona. Una de les cançons encara ressonava dins del meu cap a l'endemà.

Així es va iniciar l'Enheduanna festival, un festival online que va reunir dones i persones amb identitats dissidents en un esdeveniment que va evocar poesia, música, arts plàstiques i dansa. El cartell fou dissenyat per Eli Sánchez Casanovas.

Durant l'Enheduanna Festival, es volia que tot l'art entrés per una pantalla petita d'Instagram. Ajustant un format d'altres esdeveniments del món virtua, es va millorar per aconseguir un esdeveniment més complex i creatiu. Hi van participar persones de talent infinit, persones de tota mena, dones i persones empoderades o reconeixent-se en el món literari o artístic. Es volgué visibilitzar així el treball artístic en diferents formats.

També es reivindicà el 25N Dia Internacional contra les violències masclistes.

 

 

cartell Enheduanna

 Cartell obra d'Eli Sánchez Casanovas

 

 

Divendres 27 de novembre encant de paraula versada

En ordre d'aparició, Nuria Barea que declamà alguns dels seus poemes comptant amb l'acompanyament d'Ester en alguns d'ells. Després va aparèixer Esther Pardo que llegí parts del nou llibre que està revisant actualment. Olga Shäfer representà en paraules fragments del seu viatge de vida i memòria amb la seva filla. Erika Rubio va deixar traslluir les seves percepcions en versos precisos i profunds. Mariona Batalla va llegir poemes amb frescor i desimboltura i es va finalitzar el dia amb la mostra del procés dut a terme durant l'esdeveniment del dibuix d'Amalia Hertz.

 

Dissabte 28 de novembre, música i poesia

Hi participaren Art kata, Stella i Sandra Polo amb la performance Amazona, després fou el torn de Marta Shanti que es llançà a cantar la molt recomanable cançó ¨25N¨ amb poemes recitats de Nuria Barea. MoOoM va fer un exquisit viatge musical pels seus sons d'acústica i unes càlides barreges d'uns altres hemisferis. Per una altra banda va participar la banda no banda, Punky Unicorns. I mes endavant, Olza Olzeta i Laura amb el seu grup ¨Estimar és de Valentes¨ amb la força de l'espontaneïtat i lleugeresa van deslligar cançons i poemes, un d'aquests era un manifest en forma de poesia.

Per a rematar el dia es va fer un micro obert. Amb el tancament de la pintora Sofia Franco, que explicà la seva il·lustració on a les cantonades hi havia escrit: ¨Sóc dona, porto la sensibilitat de la lluna i la força que l'agita!.

 

Diumenge 29 de novembre relax

El diumenge, Nuria Barea va reaparèixer al costat d'Ester i més endavant va tornar Art Kata amb  Stella que l'acompanyà amb sons de brasil i Grècia. Natalia Yanot va llegir les seves lletres plenes de sentiments incrustats a l'ànima i pàgines que deslliguen les seves vivències. amb una energia que omplia la sala repassà els seus poemes i en va presentar alguns d'inèdits que no havia llegit mai. Mey cantà acompanyada de la seva guitarra amb veu precisa i àgil en la paraula. Com a tancament Mar Montobbio, (Mar Mota) va mostrar el seu art en dibuix i il·lustració.

És difícil descriure en paraules totes les emocions sentides i els temes que van sortir durant l'esdeveniment, per això en aquesta crònica sobresurt el resultat palpable de les sensacions viscudes, que va ser el resum recollit per les artistes plàstiques al final de la participació cada dia.

 

 

mar mota  enheduanna fest

 Il·lustració de Mar Mota

 

Dies abans... Art Kata...

És de matinada, des de la finestra comencen a sortir alguns sons dels ocells que matinen més que el sol, estic escrivint des d'un poble a 30 minuts de la ciutat de Barcelona. Vivim en un món confinat, com ja ho sabeu, què us contaré?, però ho poso en context perquè passen els dies i tal vegada alguna cosa canvia segons la setmana. Fa pocs dies que han tornat a obrir els bars amb aforament limitat. Setmanes abans m'inquietava, com ho podríem fer si l'accés a l'art per les restriccions sanitàries hagués disminuït?. Va sortir una idea, i els vaig preguntar a alguns i algunes artistes conegudes si estarien disposats i disposades a venir al poble on em trobo, però no va quallar molt la idea per les circumstàncies així que decidirem fer la nostra trobada Online i la faríem per Instagram. Nuria Barea, llavors va agafar la idea i es va posar a la tasca d'organitzar-ho també, i la seva decisió d'acompanyar-me en aquest invent va ser decisiva perquè tirés endavant Enheduanna Festival, perquè va donar estructura a tot l'esdeveniment i va treballar un munt.

Remanavem entre diversos noms, fins a trobar-ne un que ens va fascinar, Enheduanna, primera persona escriptora que signà amb el seu nom una obra, gairebé ni més ni menys que 2200 i escaig d'anys abans de la nostra era.