Ara, feminisme d'exterior

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Memòria

There are no translations available.

 

 

Maribel Nogue

 

OPINIÓ

En el transcurs de la conferència "Violència d'interior, violència d'exterior", aquesta figura singular del moviment feminista actual va anar desgranant diversos conceptes fins arribar a l'actitud d'enderrocar el que ha estat, fins fa poc, un feminisme interioritzat en el rol que ens pertany depenent de el sexe o gènere que ens toca.

 Victòria Sau, que durant la guerra civil ja havia nascut, va créixer en la dictadura i es considerada a si mateixa fruit del propi país i de la democràcia. La primera vegada que va sentir a parlar dels problemes de les dones, de feminisme, era en altres països, aquí no: i ara!, però ja fa entre 32 i 35 anys que es va adonar del que és el món de les dones, el moviment feminista.

L'any 1981 va sortit la primera edició del seu diccionari feminista; l'any 1990, en la segona edició va incorporar-hi nous conceptes, i el 2000 en va sortir una tercera edició sense retocar. Enguany, va dir, està previst que en surti un altra, com una segona part, és a dir, amb paraules i conceptes totalment nous i actuals, com ara el de feminisme d'exterior, feminisme d'interior. Amb un lèxic planer i no exempt de sentit de l'humor va anar explicant que la interiorització que hem fet fins ara ens deixava fora, com si no fos cosa nostra, d'allò que passava al món exterior, començant pel que tenim més a prop: el poble o municipi, el país o nació, el marc estatal, l'europeu i el món sencer.

"La gestió del món la porten els homes. Des que hi ha patriarcat, ho està fent la meitat de la humanitat sobre els costos de l'altra meitat, i des del propi punt de mira no m'agrada com està portat, com està gestionat ni com es gasten els diners. Ni que hi hagi tanta pobresa i que a sobre li passin pel davant, ni que ens hagin deixat un món tan brut, brut de sang pertot arreu, de la brutícia intrínseca de la pobresa, ni que hi hagi tanta malaltia, que a Occident hi hagi malalts de càncer per com s'està portant la industria, ni que hi hagi tanta contaminació: les aigües, l'aire, la vegetació, els animals..."

Va citar Olimpia de Gouges que va ser guillotinada amb la Revolució Francesa, quan va dir: "no tenim dret a pujar a la tribuna, però tenim dret a pujar al cadafal"..., fa menys d'un segle (gairebé és la vida d'una persona) que les lleis ens impedien estudiar, votar..., i que s'obligava les dones a uns ensenyaments propis, és a dir, a pujar els infants mentre eren petits perquè després ja se n'encarregarien els homes adults, els tutors, etc. D'educar-les convenientment, i fins l'any 1975, pegar les dones no era delicte...

"Ara que tenim, si més no formalment, el dret a la cultura, el dret al treball, el dret al vot, etc...ens cal anar més enllà, a l'exterior. No podem deixar la gestió del planeta (que no hem copsat del tot fins que l'hem pogut veure des de l'exterior) en les mateixes mans. Les dones de tot el món tenim l'ocasió de treballar plegades, els mitjans de comunicació actuals: la radio, la televisió, internet..., ens ho permeten. Ens afecta tot el que passa a qualsevol dona, de la part del món que sigui, si li passa pel fet de ser dona".

I va citar la xifra de dones que, a l'estat espanyol, va morir l'any passat víctimes de la violència domèstica, moltes més que les víctimes del terrorisme, criticant que el món occidental s'hagi posat dempeus per salvar les estàtues de Buda que els talibans han fet desaparèixer sota el pretext que ho mana l'islam "sense que la mateixa consciència els faci escandalitzar-se per la forma amb què s'extermina l'estatus de persona a les dones afganes pel simple fet de ser dones".

El pas de Victòria Sau en va deixar una petjada d'excepció

 

  

*Publicat a L'altra cara de la lluna, diari Regió7, el 16 de març de 2001