El pensament transgressor i clarivident de Victòria Sau

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Memòria

There are no translations available.

  

Foto Dolors

 OPINIÓ

El llegat feminista de Victòria Sau és exhaustiu i profund, però en la brevetat d'aquest text, intentaré expressar només el més rellevant de la seva obra, sempre ampliable amb la bibliografia adjunta.


Ja des de principis dels anys setanta Victòria ens mostra el seu pensament radicalment feminista. Un calidoscopi de conceptes, que tenen com a objectiu desxifrar els enigmes que sustenten l'estructura patriarcal, recolzant-ho amb multitud d'enfocaments des de la història, l'antropologia, el llenguatge, la psicologia, la societat de classes, o bé les noves tecnologies. Ella es definia a si mateixa, com a minoria activa (com a font d'influència social) dins una minoria activa de moviment de dones que volen transformar el sistema de relacions interpersonals i amb la natura.

La idea principal original d'ella és la teoria que exposa en l'obra: El vacío de la maternidad (Icària,1995) en la que ens explica el matricidi primigeni de la humanitat.Un invent cultural i polític que constitueix el primer maó on s'encalça l'edifici patriarcal. D'antuvi les societats estaven organitzades amb el vincle original al voltant de la figura materna, de manera harmònica i molt relacionades amb la mare-Terra. Mes endavant hi ha un punt d'inflexió amb la fagocitosi de la maternitat per part del pare, convertint-la en mare relegada a la funció del Pare, (m=f(P), un maternatge mancat de qualsevol element simbòlic que l'ompli de sentit social o polític. És el pas d'un món femení-matern a un altre masculí-patriarcal.

Hi ha infinitat d'exemples en la mitologia i les religions que evidencien aquesta idea. Un exemple clau és el dela figura del deu Zeus, quan s'estableix a l'Olimp amb tots els atributs i crea un nou ordre moral. Seguidament s'apropia de la maternitat de la seva esposa Metis, en un acte de partenogènesi, fent néixer Atena del seu cap.

Segons aquesta tesi, una vegada fagocitada la mare, passen pel mateix procés les filles i fills sota la llei del pare. La paternitat es converteix en Patriarcat, amb el poder de regular tota mena de relacions i també decidir sobre la vida i la mort dels seus membres. I desprès del matricidi, tenen lloc el filicidi, el fratricidi i el parricidi. Ens aclareix també que el concepte de paternitat no és un terme coincident amb el pare real o genitor, ja que la paternitat individual pren un caràcter col·lectiu, és a dir, social: la paternitat és la llei dels pares,que de manera ascendent es va delegant a institucions cada vegada més superiors.

L'eficàcia del dret patern s'aconsegueix identificant a la dona amb la naturalesa com a matèria, que junt amb els altres elements de la natura son susceptibles a degradació o espoliació. Aquest idea de la dona com a esser inert o cosificat és el que justifica qualsevol classe d'agressivitat o violència contra la dona. I és a partir de la polaritat de dominació home-dona quan es van succeint altres tipus de dominació com l'esclavitud, la colonització, l'explotació o bé l'alienació.

Desmantellar aquesta impostura cultural, és una de les claus del feminisme i aquí Victòria considera tres passos importants. En primer lloc hi ha que conèixer-la correctament, després ve la dessacralització de la imatge paterna i restauració de la maternitat, i seguidament el descobriment de "la infància" com a grup social amb drets. Tot això òbviament comporta la revalorització de la dona en el fet de transcendir d'essència a existència.

Pel que fa al primer pas sobre el coneixement de la nostra societat, Victòria ens ofereix a part de l'obra assagística, un desbrossament de paraules redefinides en un diccionari ideològic feminista (2) i també opina que hi hauria d'haver una assignatura sobre feminisme als instituts i universitats perquè la gent es vagi conscienciant. La qual cosa lamentablement és una mancança encara vigent en l'actualitat. En els llibres de text actuals de les escoles i els grans best-sellers sobre els inicis de la història obvien la societat prepatriarcal al voltant de la figura materna. És a dir, per un cantó, continuem vivint en el caos fosc d'informació educativa, i de l'altra, el sistema de representacions culturals, ens van familiaritzant en l'estructura de violència patriarcal, i de manera especial, en els relats que ens ofereixen a través de la televisió i altres pantalles.

Coincidint amb Victòria: "el feminisme és la revolució total", i essent un moviment social i polític que té un projecte de societat diferent del patriarcal, cal desvincular-se del model de societat patriarcal en tots i cada un dels punts necessaris per a poder presentar una alternativa de futur. Donat que l'organització patriarcal va decidir el destí de les dones sense el seu consentiment i no tan sols va jerarquitzar les relacions sexe-gènere sinó que a més les va fer vinculants. I igual que en l'esclavisme, no sols es feia l'esclau, sinó que se li donava l'esperit d'esclavitud. Per tot això la premissa principal del feminisme és propiciar tota mesura l'horitzontalitat versus qualsevol estructura vertical.

 

1 Revista Duoda nº 2 1991, pag. 147

 2 Diccionari ideològic feminista, Icaria, 1981. (edició ampliada i revisada 1990 i 2001)

 

L'obra Feminista de Victoria Sau

Manifiesto para la liberación de la mujer. Ediciones 29, 1974. - Mujer: Matrimonio y esclavitud. Ediciones Júcar,1976. - La Suegra. Ediciones 29, 1976. - Mujeres lesbianes. Zero, S.A.,1979. - Dona i Llibertat, Aportacions al debat feminista avui. Edicions la Magrana, Quaderns d'alliberament 6, 1981. - Diccionario ideológico feminista, Icaria, 1981.(edición ampliada i revisada 1990 i 2001) - Ser mujer: el fin de una imagen tradicional. Icària, 1986. - Aportaciones para una lògica del feminismo. La Sal, Cuadernos inacabados 7, 1986. - Otras leccciones de Psicologia. (Vàries autores). Maite Canal Ed, 1992. - Ser mujer: el fin de una imagen tradicional. (segunda edición). Icaria, 1993. - El vacío de la maternidad. Icaria,1995. - Psicología diferencial del sexo y genero, (juntament amb l'autora Maria Jayme). Icaria, 1996. - Defensa de la mujer. Benito Jerónimo Feijóo, Ed. de Victoria Sau. Icaria, 1997. - Reflexiones feministes para principios de siglo. Ed. horas y Horas, Cuadernos inacabados, 34, 2000. - Segundas reflexiones feministes para el siglo XXI. Ed. horas y Horas, Cuadernos inacabados, 53, 2008. - Paternidades. Icaria, 2010.