Experiències productives de dones amazòniques aposten per un model de bioeconomia

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Development - Environment

There are no translations available.

lili avensur 1

 

Per mantenir les seves famílies i salvar el planeta.
Conversa amb Lili Avensur, psicòloga social peruana experta en enfortiment del lideratge femení per a La Independent.

Gisella Evangelisti, La Independent: Recentment heu llançat una campanya de suport a biohorts a la regió amazònica de l'Ucayali, implementats per mares caps de família, com va sorgir la iniciativa?

Lili Avensur: Hem vist que amb l'aïllament provocat per la pandèmia s'han agreujat els problemes de la regió amazònica, (que al Perú compta amb uns 332.975 habitants, mentre a tota la conca amazònica, hi ha uns 30 milions), especialment per als pobles indígenes, que no compten amb suficients serveis sanitaris ni educatius. A això s'hi agrega la contaminació dels rius per les activitats lligades a l'extracció de petroli i de l'or, la invasió de fusters il·legals, la desforestació, el narcotràfic, junts amb l'assassinat d'activistes ambientals. Resultat, cada vegada menys nutrició saludable. Per això, en moltes comunitats i masos les dones han decidit augmentar la producció de les seves hortes familiars. D'altra banda, donen suport amb les plantes medicinals les activitats del "Comando Matico", un grup voluntari de joves (dones i homes del poble Shipibo) que han salvat desenes de vides a Pucallpa, tractant els símptomes de la Covid 19, com els problemes respiratoris, amb banys de vapor que utilitzen matico i altres plantes medicinals. Són una petita mostra de com des de l'Amazonia es pot contribuir a resoldre problemes globals.

De fet, a la selva hi ha un immens patrimoni de recursos naturals, i plantes medicinals, moltes encara per explorar. Només per donar un exemple, hi ha 16.000 espècies d'arbres, uns milers encara sense nom, i 75 espècies de granotes verinoses, amb 400 alcaloides nous en la seva pell. Un curandero o remeiera, poden conèixer unes 300 plantes amb fins curatius.

 

 

lili avensur 3

 

 

Com sabem, des de fa dècades es parla de salvar l'Amazonia, però, sembla que l'actual govern brasiler, que administra dues terceres parts de la conca amazònica, està decidit a desforestar-la i transformar-la en una gegantesca pastura per produir carn i soja. Alliberant, de passada, una quantitat de paràsits que poden provocar noves epidèmies. També la Unió Europea és responsable, amb el tractat UE-Mercosur signat l'any passat, d'afavorir aquesta destrucció, si no hi ha iniciatives populars que estimulin un canvi de model productiu.

Sí, si tot segueix així, en uns vint anys la selva podrà transformar-se en sabana, de manera irreversible. Ja la humanitat està pagant les conseqüències del canvi climàtic, amb uns 70 milions de migrats climàtics, fugint de sequeres i al·luvions.


 I no obstant això hi ha alternatives ...

Absolutament si. En comptes d'afavorir la producció extensiva de palma d'oli, soja, carn, que destrueixen la selva i beneficien poques empreses, els governs i la societat civil haurien de donar suport a la petita producció, afavorint una relació equitativa amb els mercats. Hi ha recursos com el cacau, l' aguaje, l'acai, les nous del Brasil, les castanyes etc. que poden millorar la vida de milers de famílies si en comptes de nomésl produir-los, se'ls processa, empaqueta, i ven. O sigui, si es dona vida a una bioeconomia de "boscos a peu", que fusiona el coneixement científic i el tradicional. Com està fent, per exemple, l'Associació de Dones Treballadores Rurals de Belterra (Amabela) a l'estat de Pará, Brasil, produint xocolata artesanal amb copoazú, una fruita amazònica. Parlen d'elles en un article del 2 d'octubre al New York Times, dos eminents científics brasilers, Carlos Nobre, (científic sènior de l'Institut d Estudis Avançats de la Universitat de Sao Paulo i premi Nobel el 2007), i Bruno Carvalho, (codirector de la Harvard Mellon Urban Initiative) que donen suport al projecte, ajuntant coneixements i fons d'ONG, universitats públiques, inversors. S'està construint ara una biofàbrica a la comunitat, amb equips com impressores d'aliments tridimensionals, cuines solars i ordinadors. En poques setmanes, asseguren els científics, les persones que treballen poden aprendre a fer servir les apps per tenir accés als mercats locals, a com garantir el compliment dels estàndards ambientals. Sembla ciència ficció, però és possible generar mitjans de vida viable per a totes les generacions futures, amb especial atenció a les dones i els joves.

 

Producció intel·ligent relacionada amb mercat. Ha estat això també l'objectiu d'una iniciativa a nivell continental en què has participat en l'Argentina en 2019. Pots explicar alguna cosa?

Sí, vaig tenir la sort de participar en el "Taller de Consulta Continental a Amèrica Llatina: Mapeig de Mercaderies Territorials des d'un enfocament participatiu per a la recopilació de dades", organitzat per la Coordinadora Llatinoamericana d'Organitzacions del Camp (CLOC), membre de La Via Campesina, amb el suport de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació i la institució Terra Nuova. Reconeixem la importància de qui produeix aliments a petita escala, entre ells moltes dones, però el problema és és que els tipus de mercats en què operen no són prioritaris o visibles per als encarregats de formular polítiques. Encara hi ha una manca de dades sobre els mercats territorials, i les polítiques públiques presten més atenció a les cadenes de valor mundials i poques vegades donen suport i incentiven aquests mercats. per això, hem difós una guia metodològica participativa per mapejar els mercats territorials, regionals o nacionals, que es poden potenciar i defensar.

 

Molt important. A més, en la teva experiència de formadora, quins avanços has observat en aquests últims anys en el lideratge femení en l'Amazonia, i com podem donar-los suport des d'Europa?

Indubtablement, en aquests darrers anys hi ha hagut una major presència de dones líders de comunitats i organitzacions indígenes que han sabut obrir-se pas i afirmar el reconeixement dels seus drets com a dones. Els desafiaments que enfronten són múltiples. Van des de millorar la seva preparació tècnica professional, tenir accés als diferents nivells de l'organització comunitària, participant activament en la presa de decisions, i associar-se per nous iniciatives. Els problemes més urgents, que la pandèmia ha aguditzat, com dèiem abans, es refereixen a com nodrir la família, la defensa dels seus recursos hídrics, i la preservació de la seva cultura. Una manera de donar-los suport és escoltant les seves veus i demandes d'una societat més inclusiva, justa i solidària, no només a nivell local sinó internacional.

Per als i les que vulguin sumar-se a la iniciativa de les mares caps de família de 15 comunitats indígenes de l'Ucayali, que necessiten potenciar la seva 80 hortes orgàniques amb entrades, llavors i plantetes, poden col·laborar en aquest enllaç.

Un sentit agraïment per a totes i tots.

 

 

lili avensur 2