Tres escriptores parlen del futur d'Europa.

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Recerca

There are no translations available.

 

alt

 

 

En l'acte del CCCB moderat per Najat El Hachmi hi varen participar Edurne Portela, Jane Teller i, per videoconferència, Karolina Ramqvist.


Les tres escriptores (de ficció i no ficció), investigadores i compromeses políticament, se’ls pot considerar com a representants del projecte europeu, del qual s'acaba de publicar el llibre: “Europa: 28 dones escriuen sobre el futur d'Europa".

En aquesta ocasió, les autores han estat: Edurne Portela, nascuda a Navarra, i que viu a Madrid, que aporta una obra que parla de violència, memòria i desarrelament; Karolina Ramqvist, considerada una de les escriptores més influents de la seva generació i un referent del feminisme a Suècia, i Janne Teller, amb una llarga trajectòria sobre temes europeus, i que en el seu país, Dinamarca, ha estat protagonista de controvèrsia i debat. Totes elles han conversat amb Najat El Hachmi sobre de quina manera es pot avui pensar Europa i com la mirada de les dones pot canviar la situació actual. (*)

 

 

alt

 

 

Najat El Hachmi, escriptora que va néixer a Nador (el Marroc), que des de petita resideix a Catalunya, va iniciar la presentació d'aquest acte que va tenir lloc al CCCB, el 21 de setembre, comentant sobre les convidades que, tenen en comú haver estat triades per a publicar un text, un de cada país sobre un tema únic: Europa. “Les dones veiem les coses molt diferents”, és la frase del pròleg que més em va impactar” -va comentar la presentadora i dinamitzadora a aquesta taula de debat que omplia l'hall del CCCB, al màxim permès per a respectar la seguretat del recinte, a menys del 50% de la seva capacitat. I aquesta és la pregunta clau que va voler esbrinar en iniciar l'acte: “Després de llegir els textos no m'ha quedat clar que les autores, veuen les coses de manera diferent, com a dones. Però el que puc afirmar és que totes diuen coses molt interessants, i des d'òptiques i orígens molt diversos. Coses que interessen a totes les persones que vivim en l'espai europeu, expressades, potser no des del feminisme militant, però si des de les ganes de canviar les coses. Cal celebrar que se'ls hagi donat la veu a dones de procedències tan diferents”.

 

Calidoscopi europeu en femení

De “Calidoscopi” va qualificar Najat la publicació d'aquest llibre, resultat d’un projecte europeu que coordina una comissió de la Unió Europea, dedicada a la promoció de la creativitat femenina en tots els camps, que ha publicat l'associació promotora: ”Hay Festival”. “Cal subratllar els temes que es repeteixen en els textos de ficció i no ficció- publicats, abans de la crisi sanitària de la Covid 19- ara, fins i tot, han cobrat major importància, amb la  crisi dels refugiats, l'augment de desigualtat, canvi climàtic i l'auge de l'extrema dreta i dels nacionalismes radicals. I tot això emmarcat en una creixent desil·lusió i desencantament per l'avanç del projecte comú europeu”.

Tenint en compte la situació actual, amb l'amenaça de reculada i augment de la desigualtat que significa l'auge de la dreta, al costat de la deshumanització de les fronteres i la duríssima repressió que comporta, aquests temes són els que tracten la majoria dels textos publicats, Najat preguntà a les presents, si hem de tornar als orígens dels vells valors “humanistes” amb els quals va néixer la UE, i si la paraula clau continua sent "perseverança": “Cal continuar lluitant junts perquè separats no anem enlloc?”

 

 

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“I en aquesta situació que pot aportar el feminisme?

Pregunta dirigida en primer lloc a Karolina Ramqvist, que ens escolta atentament a través de la pantalla, des de la seva casa a Suècia. Ella és una prestigiosa feminista autora de diverses obres, publicacions i assajos. La seva novel·la: “La ciutat blanca” ha estat traduïda a 9 idiomes. Es considera a si mateixa postfeminista, i posa en qüestió el feminisme tradicional i acadèmic, treballant, entre altres coses, per recuperar la “memòria“ de les dones que van viure fa segles, que van ser les nostres antecessores, encara que no se les consideri estrictament feministes. El primer que ella comentà és que: “Tot el que tinc m'ha estat donat. Sóc hereva del feminisme i no vaig haver de lluitar per una causa concreta perquè les meves antecessores del moviment feminista ja l'havien aconseguit”. Però això no li impedeix mirar cap endavant i preguntar-se “Cap a on anem?. I ser crítica amb un cert activisme feminista que es vol continuar mantenint al marge de la societat.

Ella s'ha especialitzat en la historiografia femenina, perquè quan volia en les seves novel·les “reviure” la història de dones del passat, que haurien de ser referents, va trobar un buit total, havien estat marginalitzades i oblidades. “No podia basar-me en el que s'havia parlat o no sobre elles. Vaig haver d'anar a les fonts primàries per a descobrir, per exemple, a la que jo considero una feminista del segle XVI, Margarita de Navarra, germana del Rei Sol francès, que va ser una de les dones més influents del renaixement i que va escriure sobre la violència, el maltractament i pobresa de les dones“.

Segons ella, no n'hi ha prou en que  la “majoria” de les dones se sentin “feministes” cal entrar a fons en els problemes actuals i treballar a tot arreu des de dins per canviar les coses des d'un punt de vista diferent: “el nostre”. La literatura pot recuperar la memòria i trobar els referents antics que necessitem per a seguir endavant, i no tornar a començar de zero”.

 

La literatura pot canviar la realitat?

 

 

alt

 

 

Per a Janne Teller, novel·lista i assagista danesa, d'origen austro-germànic, la ficció té molt a fer per a tornar a situar el “somni de la casa comuna europea” en un objectiu pel qual val la pena lluitar. “El meu somni per a Europa és una casa, una gran casa amb moltes habitacions, algunes immenses, altres mes petites, i algunes diminutes. Amb diversos pisos, nombroses escales i multitud de passadissos sinuosos…”. I la resumeix així: “Aquesta casa comuna pot ser el somni de tothom. La casa de la diversitat, de costums i qualitats diferents, un entorn comú per a viure en harmonia, però alhora amb independència i llibertat”.

Segons ella la construcció d'una Europa diferent no anirà endavant sinó es converteix en un objectiu viable i il·lusionant per a la majoria de la ciutadania europea. I encara que en aquest objectiu, les dones tinguin molt a dir i fer, i en el seu somni es nota una certa sensibilitat “casolana”, el text que ha publicat és un somni, per a tohom, que no especifica com podria ser per a les dones, que són les que estan sofrint principalment la desigualtat, però en la seva proposta s'infereix que la lluita per la igualtat és sobretot, un “somni” feminista” per el “lluitem dia a dia” I defensa que: “No hi ha veritable riquesa on la pobresa es propaga. No hi ha felicitat possible allí on abunda la misèria. No avancem quan considerem que una persona val més que una altra, quan s'apliquen regles diferents segons siguis home, dona, vell o jove, blanc o de color” (…)

La seva obra que afronta qüestions filosòfiques de la vida i de la civilització (aparentment senzilles), sovint deslliguen polèmics debats. Ha escrit sobre el fanatisme polític i religiós. I tal com comentava Najat en la seva presentació, “encara que sembli increïble algunes de les seves obres, com l'existencialista: “Nada” va estar un temps prohibida en el seu liberal país: Dinamarca”.

Teller ha treballat molts anys en la resolució de conflictes i en temes humanitaris per a la UE i l'ONU a Moçambic, a Tanzània, i altres països i en la seva xerrada va emocionar al confessar el seu amor a la poesia. “He viscut les conseqüències de guerres i conflictes horrorosos, i per a no enfonsar-me quan era allí, em vaig aprendre de memòria poesies del segle XIX - que m'havien arribat a l'ànima- i me les recitava contínuament”.

 

La importància de la Memòria de les víctimes

 

 

alt

 

 

Sobre Edurne Portela, i el seu relat “La mateixa pedra” la presentadora comentà que l'escriptora que tènia al costat, historiadora, professora d'universitat, investigadora i col·laboradora en mitjans, havia estat triada com la representat espanyola pel seu treball en la recuperació de la memòria històrica de les víctimes anònimes i desconegudes, a través de promoure la col·locació dels seus noms en llambordes i plaques en el sòl. “Hem d'ensopegar amb aquestes inscripcions i saber qui és aquesta persona que es nomena, i perquè va morir en un camp de concentració, per exemple”, explicava. Per a ella recordar en el terra de Madrid, les víctimes de la guerra civil espanyola, és el mateix que recordar en les llambordes de Berlín als i a les que van morir pel nazisme.

En principi el seu projecte no te gènere, però en el debat, va defensar la perspectiva feminista del seu treball i va comentar que el compromís és impulsar que les dones liderin la lluita actual contra el racisme, la xenofòbia i la marginació. “La història no es pot quedar tancada en els arxius, Els historiadors en general i nosaltres en particular, l'hem de treure al carrer. És el que jo considero, la història viscuda, la unió de la recerca i de testimoniatges de la vida real, que podem tornar a reviure convertint-se en personatges de ficció o no”.

 



alt


(*) Europa: 28 Dones escriuen sobre el futur d'Europa. Un projecte de Hay Festival. Interessants testimoniatges i relats diversos de dones de tots els països europeus:

Editat per Galàxia Gutemberg, es pot trobar en totes les llibreries importants de les ciutats del país.