Les autores de novel·la negra aporten la diferència

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Literatura

 

alt

 

 

Les dones van tenir una destacada participació en la IV edició de Black Mountain Bossòst. 


Aquest festival consisteix en una setmana literària, dedicada sobretot al gènere negre, que va tenir lloc com les anteriors edicions al bonic poble de Bossòst (Pirineus). S’hauria d'haver celebrat a finals d'abril, i manté la seva vocació internacional i transfronterera, malgrat que algunes persones invitades no hi van poder assistir. En aquesta edició eren 30 participants, i entre ells només 9 dones. Com sempre una minoria “selecta” que va estar present en algunes de les 18 taules de debat que van durar 7 dies. Totes les taules es titulaven i eren en castellà, però es parlava en la llengua que es volia. [consulteu el ProgramaDEF BMB 2020].

 

 

alt

 

 

Si parlem de la presència femenina, cal destacar a autores de prestigi reconegut com Susana Hernández, Angelique Pfitzner, Marisa Pinta i Jimena Tierra, junt a expertes i autores, que de moment només han publicat una novel·la, com Mari Carmen Sinti, Lluna Vicens, subcomissaria i Susana Villafañe, que formen part de l’associació LEE O MUERE, organitzadora de l’esdeveniment. Tant Vicens, responsable de logística, com Villafañe , que va realitzar la transmissió en streaming, van estar dedicades en cos i ànima al desenvolupament de tots els actes. També hi van participar Albada Albagés, poeta que viu a Bossots i Rosa Cañadell, professora i historiadora. Totes van ser coprotagonistes d'aquest Festival que vol dedicar a les dones una especial atenció. I com en cada edició ha demostrat el compromís aprovant un Manifest contra la violència envers les dones, que a més denuncia la violència de tota mena que ens envolta. [ Manifest

 

 

alt

 

El Festival és dels més afortunats, ja que l’entorn paisatgístic de la Vall d’Aran, a la cara nord de Pirineu, el fa especial i únic. Durant 7 dies seguits afavoreix que es pugui oblidar l'estrès i  la contaminació mentre es gaudeix de diverses activitats literàries i culturals. En aquesta edició d’assistència controlada i amb mesures de seguretat adients, ha aconseguit una altra vegada un dels seus objectius: estrènyer els llaços autors i autores i lectores i lectors, fent als primers més propers i trencant la imatge d’éssers inaccessibles per als seus seguidors i seguidores.

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

La pandèmia més enllà de la ficció

Angelique Pfitzner, es una de les cofundadores d’aquest esdeveniment, que va iniciar junt al seu fundador l’escriptor Jose Luis Muñoz l’any 2017, i va participar en alguna de les taules que van tenir lloc, com la que es parlava d’un tema d’actualitat, sobre l’actual pandèmia del coronavirus i com l’han viscut escriptores i escriptors: “Cuando el destino nos alcance: La distopia en primera persona”.

Ella ha escrit moltes novel·les i una de les ultimes que ja s’ha traduït en diversos idiomes, sobre tema que li apassiona, la tragèdia de les persones refugiades, exiliades i represaliades. En “Los niños del Exodo” es va ficar a fons en una historia “realista” i colpidora. Angelique es també l’organitzadora del “Festival Lloret, negre i policíac” que tampoc es va poder fer pel confinament, i que el 17 d’octubre, fa una sola sessió d’una tarda, al Teatre de Lloret. I per assistir cal apuntar-se en aquesta Web.

 

alt

 

Tornant a la taula sobre la covid19, es va comentar si la “distòpia” és el contrari d'utopia i ens porta a una societat fictícia indessetjable en si mateixa. Mari Carmen Sinti com a moderadora va fer un repàs de la narrativa de pandèmies, i d'imaginats futurs catastròfics o terribles com el que ara vivim . "Als escriptors ens agrada escriure sobre coses que han passat, però en la situació tan terrible del coronavirus -que com en altres vegades la realitat és superior a la ficció -necessitem d'una distancia més gran per escriure"; comentava Pfitzner. En aquesta taula hi participava un policia en actiu, Joaquin Martín, que va posar l'accent en el canvi polític i social que estem vivint, les noves normes de convivència que cal acceptar perquè ja s'han imposat i són necessàries per a sobreviure, i remarcava que: "És necessari tenir uns protocols clars i seguir-los amb rigor. No pot ser -per exemple- que a les esglésies es facin rituals que després es prohibeixen que ho facin altres religions".

 

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com cada edició, s'havia programat una taula especial amb perspectiva de gènere. En aquesta ocasió, va tenir lloc el segon dia del festival. Es va parlar de com "Ellas también matan", de la mà de l'advocada, criminòloga, escriptora i editora, Jimena Tierra, que va fer un recorregut per tota mena d'assassines, dones que havien estat protagonistes de crims diversos, i les va situar en el seu context social, i psicològic, mostrant les diferències entre homes i dones en aquest camp: "Les dones també poden matar fredament i de forma calculadat, sobretot per arribar a objectius concrets, o com a venjança i/o reacció defensiva, però normalment la seva manera d'actuar és diferent a la masculina". 

“Monstres i víctimes” als camps de concentració

El mateix 11 de setembre, i com un recordatori especial als 75 anys d'Auswitz, es va desenvolupar la taula, subtitulada: "Los monstruos", que entre altres va comptar amb Marisa Pinta, que presentava “Marlene”, una novel·la sobre la trajectòria en el nostre país d’uns dels metges de Mathausen, i de la seva neta, una metgessa que poc a poc va descobrint el passat del seu avi. “A vegades els monstres conviuen entre nosaltres amb normalitat, i costa descobrir-los. I cal seguir explicar histories que ens ajuden a no oblidar mai l’holocaust”. Dos dies abans Jimena Tierra, va participar en una taula que tractava sobre “les víctimes”. I tots van estar d'acord amb les  paraules del comissari, Jose Luis Muñoz, que "per més temps que passi i sapiguem més d'aquest horror, la nostra ment no el pot comprendre. Com pot ser que persones que semblaven normals, infermeres  i metges- per exemple- durant el dia eren monstres i a la nit, es mostraven tan tendres amb les seves famílies?" 

 

alt

 

Tant Pinta com Tierra, que van venir des de Madrid, van quedar “impactades” pel l’esdeveniment, pel paisatge que l’acolleix i per totes les activitats culturals programades (excursió, música, cinema, gastronomia...). “Ha estat un festival fascinant del gènere negre situat en un entorn màgic. Literatura i naturalesa. Què més es pot demanar? va subratllar Tierra. I van comentar que tothom espera que al 2021 milloren les coses y que al proper Festival hi participin més dones.

Quina diferencia aporten les dones al gènere negre?

En opinió de Gimena Tierra: “Per descomptat, nosaltres aporten una altra manera de veure les coses. Hi ha trets inherents a la feminitat, que nosaltres vivim com poden ser la menstruació o la menopausa, el càncer de mama, la necessitat de ser mare o la síndrome del niu buit, que poden estar renyits amb la visió ‘masculina’ actual de la novel·la negra. S'entén (i s’assumeix) que un detectiu pugui ser alcohòlic, però no és ben rebut que una dona sofreixi per una histerectomia. L’habitual és que les dones protagonistes (inspectores o assassines) tinguin característiques varonils i eludeixin uns certs temes que puguin titllar-se de "sensibleries".

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Susana Hernández Marcet, que va participar a la taula “Cosecha negra, és una escriptora nascuda a Barcelona, especialista en novel·la negra i creadora del personatge de la policia Santana, una investigadora lesbiana, protagonista de diverses històries.. Per a ella  va resultar d'allò més natural que la seva protagonista aporti una manera de veure les coses diferent als seus companys. Però després ha publicat 4 novel·les en la qual no ha comptat amb aquesta investigadora tan especial. I tant en "Los miercoles salvatges", en que els protagonistes viuen en Ciutat Meridiana, com en la seva última novel·la; Mai més, tracten sobre temes d'actualitat, com són les ocupacions de pisos, les drogues o el trafic de medicaments i mostra persones pròximes dels barris de Barcelona, fills de immigrantes, o immigrantes, com la dona pakistanesa, protagonista de l'última novel·la publicada.

La Vall d'Aran en la ficció i en la realitat

Lluna Vicens, va publicar l’últim dia un text d'‘agraïment per a tothom, i sobretot va destacar, el paper de l’alcalde de Bossòst, perquè el festival sigui possible. “Edició rere edició, el nostre festival creix i la família que el formem també, aquest és el nostre compromís envers autors i autores, la literatura, la cultura i el poble de Bossòst, que any rere any ens dona suport a través del seu alcalde, Amador Marquès”.

 

alt

 

 

L’alcalde, expert en la història de la Vall d’Aran, va presidir la taula "La Vall d'Aran com escenari Literari", que va comptar amb José Luis Muñoz i Albada Albagés i va elogiar la presència, d’ambdós, com a creadors literaris residents al poble. "Per la nostra situació una mica aïllada, donant la cara a França i per ser frontera, el nostre entorn és idoni per a desenvolupar històries”. Però segons Marquès: “El que ens agrada es que autors com ells han sabut aprofundir en la psicologia i sensibilitat de la nostra gent, donant-li interès universal. Lluis Muñoz, resident en Bossòst des de fa molts anys ho ha aconseguit reflectint-ho molt bé en la seva obra, sobretot a: "Cazadores de Nieve". "En aquesta obra explica gràficament una pujada al Coll de Baretges, la mateixa que van fer en aquesta edició un grup molt nombrós dels participants. Us recomano la seva lectura", va afegir.  Comentà que també ho ha aconseguit Albada Albagés, una altra resident, en el seu llibre de poesia: "M'encomano al blanc". I va acabar dient que: “Ens agrada ser font d'inspiració, però sobre tot volem que ens coneixin de prop, que ens visitin i gaudeixin del nostre entorn”.

 

 

alt

 
Notes
*Consulteu el reportatge sobre el Festival Publicat a Món Comunicació 

(*) Mireu els continguts del Festival Literari que Susana Villafañe va emetre en directe per streaming a través de Facebook

***Mireu les entrevistes publicades al programa “El presente se llama mujer“, que ha realitzat al companya de la AMC,  Maria José Segura. Podeu escoltar l’entrevista a Lluna Vicens I Josep Lluis Muñoz, a Youtube.

*++Podeu consultar el reportatge que ha publicat en castellà Leonor Sedó en 39 y Mas.