Feminisme i pandèmia (II). Conferència Inaugural

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Universitats - Conferències-Seminaris

There are no translations available.

  

feminismo mini2


Beatriz Gimeno Reinoso, Directora de l'Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades, ha començat la seva conferència dient que "Posar la vida al centre no és res místic, és molt material".

Beatriz Gimeno 2016 wikipedia

Beatriz Gimeno. Foto wikipedia

"El feminisme és un moviment global de resistència amb capacitat per proposar una societat alternativa" - ha manifestat- i en aquest sentit, ha exposat que el món ja no serà igual pel feminisme perquè tampoc serà igual per a les dones. Per tant caldria implementar l'agenda feminista en un món que es molt canviant, però el feminisme té capacitat per adequar-se en el camí cap a l'objectiu final, és a dir aconseguir la igualtat total i acabar amb el patriarcat.

Gimeno creu que la crisis sanitària ha derivat en una crisis social, econòmica i de política cultural. I, per a les dones les conseqüències poden ser molt profundes, ja que hi pot haver una reculada de drets i disparar la misogínia. Opina que abans de la pandèmia s'estava en un bon moment, en ofensiva a tot el mon i en canvi ara amb la immobilitat, en espais de no canvi s'estan observant i patint fortes corrents antifeministes. "La crisi damunt la crisi incrementa la desigualtat, la discriminació davant l'augment de les corrents antifeministes i d'extrema dreta. En les crisis molta gent cerca la seguretat, ha afirmat, i per tant s'escolten les crides a la pàtria, i malauradament hi ha corrents molt ben organitzades i amb diners a tot el mon que actuen a través de partits polítics, de mitjans de comunicació i al carrer", ha exposat.

La directora de l'IM ha continuat amb la seva crítica: a les Institucions Europees, algunes en mans de l'extrema dreta; als governs que volen soscavar avenços feministes; als mitjans de comunicació que no ho expliquen prou. "La situació és greu!", s'ha exclamat i ha recordat que el feminisme no es el primer que defensen els països, i molts ja estan qüestionant els drets europeus sense que les institucions europees reaccionin. "No toca, no hi ha diners...és la música que ja sona".

Gimeno aposta per a què totes les mesures en relació a la crisis surtin en perspectiva de gènere, ja que la plantilla de la crisis no s'adapta igual a homes que a dones "ja que nosaltres sempre hem estat en crisis. El que ara succeeix és que ara, la crisi de les cures és el corrent principal de l'economia".

 

Oportunitats

La visibilització de les desigualtats permet organitzar la resistència, ha afirmat la directora de l'IM. El clamor feminista és que les dones com a quasi bé les úniques responsables de les cures, així no poden viure!. Cal que sigui primordial en l'agenda política sinó ens trobarem davant un retrocés de dècades.

Venim, ha continuat, de la quarta ona, la que aposta per l'hegemonia cultural del feminisme amb 3 fils conductors: Globalitat; com a resistència i amb capacitat de propostes per una societat alternativa; l'Economia Feminista, amb el qüestionament del neoliberalisme; i la lluita contra la violència masclista, en la desnaturalització de les violències i contra la permissivitat dels delictes.

Es tracta de dues generacions de dones que pensaven que viurien en igualtat i que ensopeguen amb la desigualtat laboral i de sous, la divisió sexual del treball, el treball no remunerat, les cadenes globals del treball, la trata i l'explotació sexual.

El feminisme així ho havia analitzat i tenia raó, calia: posar la vida al centre, redistribuir la riquesa, la terra, el treball, els bens, els espais públics...

La cura es la base de tota societat: infants, gent gran...I, com es reparteix? La pandèmia ha posat de manifest que sense els serveis públics està tornant a mans de les dones, i pot representar l'abandonament de treball, la destrucció de serveis públics, la mercantilització dels cossos amb la moda, la publicitat, la prostitució...

En la lluita contra la violència masclista, cal destacar la importància de la globalització del Me too, que ha ajudat a sortir del particular i portar-ho al comú, per tant ha d'incidir en l'agenda. La pandèmia ha augmentat la crisis ja existent, durant el confinament amb més dificultats per contactar i després amb moltes més trucades. En la darrera enquesta de l'Estat espanyol, s'observa com la violència masclista creix entre els i les joves. Tampoc disminueix en països com Suècia. Cal doncs persistir en la quarta onada tot fent un canvi de percepció. Es el moment d'anar on neix el corrent, com es naturalitza i com s'emmascara. No n'hi ha prou amb l'atenció a les víctimes, que es el més basic, però s'ha d'anar més enllà, ha afirmat.

Sobre la prostitució, està convençuda Beatriz Gimeno que quan les feministes joves van a les causes de les violències sobre les dones és molt difícil no trobar-s'hi, amb la prostitució. Aquesta ha estat una denuncia majoritària en la quarta onada, malgrat sempre hi ha hagut el clam per l'abolició en el feminisme, ara hi ha un nou concepte i s'hi incorporen noves veus.

Davant la desigualtat estructural i de la violència, la directora de l'IM aposta per l'Educació. La seva opinió és que si bé en les Lleis d'igualtat i contra la violència de gènere sempre hi ha un gran espai per a l'educació en canvi no es dediquen recursos a la prevenció ni a educar en el feminisme. L'educació sexual en la igualtat ha estat una fita molt important del moviment feminista de l'Estat espanyol i en canvi no hi ha educació sexual en l'escola i instituts com es fa en els països de l'entorn...I només així disminuirà la violència contra les dones. Actualment, malgrat aconseguir avenços va creixent la violència masclista i pot crear impotència. Pel que fa a la manera de construir les masculinitats – creu- que cal també posar recursos sobretot de cara a la diferencia entre els joves i les joves, a fi que reaccionin en contra.

Tancant la seva conferència inaugural, la ponent resumí que cal: lluitar per la redistribució del treball, dels usos del temps, dels serveis públics, de la riquesa; visibilitzar la pobresa, que és majoritàriament femenina; potenciar l'educació contra la desigualtat, estereotips; lluitar contra la cosificació; defensar el dret a l'avortament; prohibir l'explotació reproductiva; denunciar el maltractament amb imatges estereotipades; aconseguir lideratges i paritat en tots els àmbits; buscar espais comuns per avançar i consensos bàsics per no retrocedir davant enemics tan poderosos. Cal enfortir tot l'aconseguit abans de la pandèmia.

 

Qüestions de l'audiència i respostes de la ponent

Llei antidiscriminació per aspecte divers?

Entre les moltes preguntes que li varen fer arribar participants i estudiantat, destaca la conveniència o no d'una llei antidiscriminació per aspecte divers. Per Gimeno no només caldria donar resposta a la violència estètica, sinó també a la violència en xarxes i al bullyng. Una llei especial no acabaria amb la discriminació, l'autoregulació en publicitat tampoc ha funcionat. Però la qüestió és urgent i per això, actualment hi ha en l'agenda la Llei d'Igualtat de tracte, que ho incorpora. 

El tabú de les desigualtats en les escoles

També se li ha requerit com és possible que si a poc a poc s'està incorporant en l'ensenyament la historia del feminisme i la genealogia històrica de les dones, per contra continuïn essent tabú les desigualtats? La directora de l'IM afirmà que és cert, que el tema entra en els parlaments però no a l'escola. Opina que el sistema educatiu anòmal amb concertades i privades, sobretot, on hi ha sectors conservadors i l'església n'és la causa. 

Covid-19 i treball, teletreball i cures

A la guia de l'IM, hi ha indicadors. Trobar-se sense avis, sense persones de fora per a tenir cura de criatures i llars, ha significat deixar treballs o permisos sense reglar... que portaran dificultats pel treball futur, i dificultats per a les pensions. Si no s'aconsegueix que els serveis públics siguin de qualitat i suficients, anirà en augment ja que aquests treballs de cura s'han de fer. Si això empitjora hi haurà un retrocés de dècades, s'exclamà Gimeno. 

Que passa amb aquelles dones que no volen cures externes?

La societat ha de garantir i incentivar el treball igualitari. Els serveis de cura poden ser externs, mixtes o a casa. Amb la gent gran cal reduir la institucionalització. L'estat ha de garantir l'elecció, i ara mateix no és una opció. També apel·là a la corresponsabilitat familiar per part del homes. 

Riscos del teletreball

Les dones no han de passar a ser treballadores més  en el teletreball. No han de desaparèixer els drets adquirits. Cal regular-lo i si bé potser no quedarà tot recollit en la Llei del teletreball, actualment en tràmit, ben segur que serà un avenç. 

Prostitució, sectors feminisme i consensos

En els consensos feministes, les tensions hi son de sempre, som la meitat de la població i és lògic que tinguem diverses opinions. Malgrat aquesta obvietat cal avançar conjuntament en tot el que genera consens, i avançar cada col·lectiu en allò que creu. La quarta onada ha representat consensos.