Barcelona: "Memòria en temps de confinament. Maria Salvo, la lluita per la dignitat" / La Independent / Notícies Gènere

No hay traducción disponible

L'Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics de l'Franquisme, ha organitzat un homenatge a Maria Salvo commemorant els seus cent anys. L'acte és aquest dijous 28 a les 18h, a directe, a través del canal de Yotube de la ACEPF.  

Maria Salvo

 


Amb aquest acte es vol reivindicar la figura de la Maria Salvo, explicar la seva trajectòria i compromís, i también reflexionar sobre els temps actuals.

Hi intervindran: Carles Vallejo, president de l'ACEPF; Eulàlia Vintró, catedràtica de la UB, filòloga i política; Domènec Martínez, sociòleg i soci de l'ACEPF; i Anna Winkelmann, estudiant i representant de Confluència Jove.

Les persones que no puguin assistir-hi en línia, podran visualitzar el vídeo un cop acabat l'acte ja que quedarà enregistrat al canal de la ACEPF.

Salvo és membra i fundadora del col·lectiu Dones del 36, ha rebut diversos premis, entre ells al 1997 el premi Maria Aurèlia Capmany. També ha estat presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i represaliats del Franquisme. Va lluitar sent molt jove durant la Guerra Civil amb la Republica i durant aquest procés de lluita va desenvolipar-se la seva consciència política i social. 

 

*Maria Salvo Iborra (Sabadell 27 de maig de 1920) és una activista antifranquista espanyola, víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

El seu pare era un fuster ebenista que participava en els moviments obrers, però no militava en cap partit polític ni sindicat. La seva mare era mestressa de casa, catòlica practicant i analfabeta. Quan tenia set anys la seva família es va traslladar a al barri de Les Corts de Barcelona. Als tretze anys va abandonar l'escola i va estar treballant de portera a l'edifici en el qual vivien. Posteriorment va treballar de cosidora i planxadora. En 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d'Esquerra Republicana, però influenciada per la núvia del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) 

A l'inici de la Guerra Civil el juliol de 1936, es va afiliar a la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba col·lectivitzat per la CNT i la UGT.  El 1938 es va fer càrrec de la secretaria de Propaganda de l' comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 26 de gener de 1939 va haver de marxar a l'exili a França, on va ser internada en els camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière. Va formar part dels grups d'espanyols als quals les autoritats franceses van obligar a tornar a Espanya.

Va ser detinguda el 1941 a Madrid, ingressant a la presó de Les Corts (presó provincial de Barcelona). Tres anys després de presa es va celebrar el judici a Alcalá d'Henares davant un tribunal militar, que la va condemnar a trenta anys de presó per conspiració contra la seguretat interior de l'Estat, iniciant un periple de presons per Espanya començant per Torrero (Saragossa), presó de Vendes (Madrid) i presó provincial de Segòvia, entre d'altres. Va ser posada en llibertat, amb pena de desterrament de la província de Barcelona i destinació a Santander, setze anys després.

Membre en la clandestinitat de el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va aconseguir tornar a Barcelona burlant el desterrament. Des de la recuperació de les llibertats va presidir l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i va cofundar l'Associació Les Dones de l'36.

Sobre la seva vida, l'historiador, Ricard Vinyes va escriure el llibre, El mal i la memòria. Les presons de Maria Salvo (ISBN 84-01-53070-9) abril

Premis i Reconeixements:
Medalla d'Honor de Barcelona (2003)
Doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Barcelona (2004)
Creu de Sant Jordi (2005)