Sanitàries en lluita més enllà de la Covid 19

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Salut - Salut de les dones

alt

 

Aquest moviment, que agrupa persones treballadores sanitàries i organitzacions dels diferents àmbits del món de la salut, vol aconseguir una sanitat publica en les millors condicions.

Aquest dimecres 26 de maig han desenvolupat accions diverses a Barcelona i a diferents llocs de Catalunya, per defensar les seves reivindicacions.

El sector de la salut agrupa a professionals en el sentit més ampli: personal d’infermeria, metges i personal d'administració, tant d’ambulatoris, hospitals com de residències de gent gran, personal de transport sanitari, centres de salut mental i de persones amb discapacitat, atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris, etc. En definitiva, tot el personal que està al darrera  dels recursos que fan de la cura de les persones el seu objecte principal. “El moment dels aplaudiments ja ha passat. Ara és l’hora de sortir al carrer a defensar els nostres drets com a treballadores i usuàries. Només amb unes condicions laborals dignes es pot fer una bona feina i per això la lluita és comuna”, expliquen en el Manifest que han publicat.

 

alt

 

 

Les infermeres que han estat i són les professionals més visibles en tota aquesta crisi sanitària del corona virus s’han posat al front en la lluita del personal sanitari per millorar les seves condicions. “A tothom ens uneix la lluita contra les retallades i la reivindicació d’una sanitat 100% pública, una lluita que amb la crisi del coronavirus s’ha fet evident que és més necessària que mai”.  Les seves demandes – que també són les de la majoria de la població-   ja no poden  esperar mes i així ho defensen en el Manifest (*). “Cal recordar que, malauradament, les nostres reivindicacions son molt antigues, venen de lluny i ara estem molt pitjor que abans, explica Mireia Moret, que treballa al CAP d’atenció primària Sant Antoni Maria Claret (Sagrada Família).

 

Ha canviat la manera de treballar als ambulatoris

 

alt

 

 

Encara hi ha gent que li estranya veure ara els ambulatoris gairebé buits, perquè “no son conscients del canvis que s’han produït”- explica Moret. “No hem pogut recuperar la normalitat, però seguimt tenint la mateixa feina o més que abans... Una feina que ara fem  sobretot telefònicament –subratlla– malgrat que també hem augmentat les visites a domicili i anem molt al darrera de les residencies de gent gran amb persones afectades”.

Cal reconèixer que es necessari reivindicar la feina de “proximitat” dels ambulatoris tant ara com sempre. Han estat els llocs que primer s'han enfrontat a la pandèmia i han hagut de rebre a la ciutadania propera afectada.  “No ha estat gens fàcil -comenta Moret. “Malgrat que hem hagut d'actuar sense mitjans ni directrius clares, hem anat improvisant sobre la marxa, i derivant a la gent on corresponia. El mes de març va ser terrible. Mai l’oblidarem. No podíem enviar a centenars de persones infectades als hospitals, sino era veritablement necesssari, perquè era molt perillós per a elles mateixas. Però teniem que informar contínuament a la gent, i a vegades  sense la protecció adequada -que va trigar molt en arribar- i desprès teniem que fer un seguiment continuat. Els primer dies va ser impossible superar el risc de contagi…moltes companyes i companyes es van infectar, i van agafar la baixa”.

 

  

alt

 

 

 

“Va ser un canvi brutal d’un dia per l’altre, explica Esther Montero, infermera auxiliar d’un dels CAP de sant Martí, “el dijous 12 de març visitaven normal, i el divendres ja no podiem  deixar passar dintre del CAP a la majoria de les persones i vam a començar a informar des de la porta”. Ja no es podien fer visites programades. Només s’atenien veritables urgències. Vam haver d'apatar-nos a correcuita i posar en marxa tota una nova estructura sanitària dedicada al corona virus. “Al principi molta gent no ho acceptava, i volíem ser visitades personalment, però  vam convèncer a tothom que era millor per a cada persona i per al seu entorn, que es confinessin a casa seva”. En aquesta zona de Sant Martí, a qui es considerava greu i -a través del SEM-e se l'enviava a l’Hospital del Mar. “Aquells primers deu dies va ser un caos, explica Cecilia Blázquez , una altra infermera d’aquest ambulatori, la gent mostrava molta ansietat i  incertesa i contínuament preguntaven i preguntaven…Vam haver de fer de psicòlogues i tractar de tranquil·litzar en la mesura  que fos possible”.

Ara per ara, el personal d’infermeria i sanitari en general,  no volem fer una pas enrrere, ni tampoc tornar a haver d'enfrontar-nos a un “rebrot“. Al contrari pensem seguir lluitant perquè la professió sanitària sigui reconeguda i puguem treballar en millors condicions: “Volem dignificar la nostra feina, explica Moret. Ja no ens conformem amb contractes precaris ni en revertir les retallades salarials només en un 5%”.  També volem que s’eliminin les DPO, "condicions especials inassolibles per arribar a les exigències laborals que ens imposen, que fan que et puguin baixar el que cobres per no els barems exigits”.

 

Cal revertir les retallades en sanitat 

Per a acabar amb les retallades i disposar dels serveis sanitaris adequats cal tenir una dotació pressupostària suficient per donar resposta a les necessitats de la població i poder ser eficaç amb els serveis adients. I tot això sense que “ningú s’enriqueixi a costa de la nostra salut. Per això defensem una sanitat 100% pública”, torna a remarcar Mireia Bonet.

 

 

alt

 

 

Per a Blázquez, una jove infermera que portava poc temps en el CAP, “hi ha un abans i un després del corona virus i les coses no poden continuar igual”.  Per a ella, però sobre tot per a totes aquestes professionals, es positiu el reciclatge intensiu que han hagut de fer durant aquests últims mesos, que ha posat en primer pla la feina d’equip. “ Hem hagut de canviar el chip sobre la nostra manera personalitzada d’atendre a les persones. Hem après a fer valoracions en profunditat a distància, a seguir en la seva evolució a les persones infectades,  i a prendre mesures més adequades per a la nostra protecció i per la protecció de tothom. Aquesta manera de fer continuarà. Segur, comenta”. 

Segons Moret caldrà continuar treballant amb molta resolució i eficàcia. Hem d'emprar totes les possibilitats que ens donen les tecnologies. Aquella imatge dels ambulatoris a vessar de gent serà una cosa del passat; “Però tampoc volem CAPS buits ni tancats en cap lloc” – matisa … “Per desenvolupar aquest canvis a favor de tothom necessitem mes personal  i mitjans. Hem de poder dedicar a cada persona el temps que pot necessitar i no tornar a omplir mai més les sales d’espera”.

Una altra cosa que vol remarcar Moret es la problemàtica del transport sanitari, que depen en la seva totalitat d‘empreses privades. La gent que treballa en aquest sector sanitari tan important, i que te tant de risc de contagi, pateix diverses condicions laborals no acceptables.  Ara demanen poder igualar-les  a les d' altres professionals sanitaris i que es tingui en compte el seu treball com un dels eixos fonamentals de la necessària rapidesa de reacció al front de les urgències”.

Les reivindicacions i  accions d’aquest dimecres les subscriuen moltes organitzacions, però cal destacar que l’entitat organitzadora ha estat Secció Sindical de CATAC-CTS/IAC (Candidatura Autònoma de treballadores sanitàries de Catalunya)

Podreu trobar +info a Twitter.  

(*) Llegiu el Manifest aquí.